dimarts, 2 de desembre del 2008

EL PROCÉS SANITARI PREQUIRÚRGIC

Introducció
Tradicionalment, el món sanitari ha utilitzat termes com: circuits, sistemes, etc. Avui en dia, s’ha de canviar aquest lèxic desfasat i anar a una terminologia que, rere seva, tinguem l’etimologia i semàntica que contempli la realitat actual. De no fer-ho així, sempre sortirem d’un punt de partida que serà confós i (com en un riu) ens pot portar a afluents o ramals no desitjats; quan, nosaltres, on volem arribar és a la desembocadura del riu, a l’estuari de l’activitat sanitària, per expandir-nos dins el mar de la sanitat.

Procés
Etimològicament, la paraula procés prové del llatí “processus” i significa: avançar, progressió. Si més no, avui en dia s’entén per procés: Al conjunt d’activitats o esdeveniments que poden succeir-se o realitzar-se de forma alternativa (disjuntiva), de forma simultània (convergent) o de forma encadenada. Això sí, sempre amb una finalitat predeterminada.

La indústria va ser pionera en la utilització d’aquest terme, referint-se a la fabricació d’un producte com a procés productiu, procés de fabricació o procés industrial. Aquest “procés” sempre és el mateix: Es parteix d’un producte, o productes, que s’anomenen matèria prima (també es pot incloure productes mig-elaborats o mig-acabats) i mitjançant maquinària (tecnologia), ma d’obra (recursos humans) i energia, s’obté un altre producte que s’anomena producte manufacturat o, directament, el nom comercial del producte o fabricant (fases d’embalatge, distribució i comercialització del producte)

Per efectuar aquest procés es necessita una concatenació d’activitats, que s’ubiquen dins el procés en un espai físic de treball i que rep el nom de secció o departament. De tal manera, que cada secció o departament es converteix en “client” de l’anterior i, més tard, en “proveïdor” del següent; aquesta és la raó de l’ús del terme cadena de muntatge. Com és obvi, aquesta forma de treball implica que cada secció o departament ha de tenir el seu propi control de qualitat. Ja que, el seu “producte” es converteix en “matèria prima” de la següent secció. A més a més, cal tenir, una visió de conjunt; és a dir, una supervisió de tot el procés, que verifiqui els diversos controls de qualitat de cada secció o departament i el seu resultat final.

Procés sanitari
Aleshores, i partint de la premissa industrial establerta, podríem definir el procés sanitari com: “El conjunt de situacions i activitats que un malalt ha de seguir i suportar, des del mateix moment que és diagnosticat de la seva malaltia, o problema, i és programat per a la corresponen actuació terapèutica, fins que hi hagi un desenllaç, sigui quin sigui aquest desenllaç”

Òbviament, no tots els processos sanitaris són igual. Així, en essència i intenció, parlarem de procés curatiu (agut), procés alternatiu (crònic no curatiu) i procés pal·liatiu (crònic i de temps finit) En quant a l’actuació, bàsicament podem parlar de dos processos: procés mèdic i procés quirúrgic.

Procés sanitari prequirúrgic
En un hospital, el procés quirúrgic sol ser el de major pes específic i, a més a més, el que consumeix més recursos i de tot tipus. Aquest procés se’l sol identificar en tres fases. prequirúrgic, quirúrgic i postquirúrgic. Tècnicament, la fase més complexa és la quirúrgica. Documentalment i administrativament parlant, la fase més complexa és la prequirúrgica i aquesta, com a fase prèvia, és fonamental per evitar-nos enrenous posteriors.

En aquesta fase prequirúrgica juga un paper decisiu la consulta d’Anestèsia (rebutjo el terme Preanestèsia) Aquesta consulta contempla la idiosincràsia i particularitats de cada malalt i verifica i planifica les millors condicions, per tal que el malalt afronti la seva intervenció quirúrgica amb el mínim risc possible. Per aquesta raó, la documentació que aquesta consulta necessita i, a la vegada, genera és força abundant. En el millor dels casos, per atendre el malalt es necessiten tres documents: indicació quirúrgica (I. Q.), història clínica (Hª Cª) i analítica (bioquímica, citologia i hemostàsia) En el pitjor dels casos, no menys de cinc documents: I. Q., Hª Cª, analítica, E.C.G. i Rx de tòrax. A més a més, cap la possibilitat d’informes addicionals: pneumologia, cardiologia, endocrinologia, proves d’al·lèrgia, etc. A tot això, cal afegir-hi els documents generats a la pròpia consulta: full de control preoperatori, valoració de la via aèria, consentiments informats, etc.

On sol fallar un procés?
Tot procés comença amb una estratègia a seguir (planificació), continua amb la tàctica a desenvolupar per assolir l’estratègia (estructura de serveis i organització del treball) i, finalment, la part operativa (dotació de recursos) En la meva opinió (en conjunt i fruit de l’experiència) tant les estratègies (gestió) com els operatius (recursos humans) solen tenir actuacions ajustades al projecte i solen donar els resultats desitjats. On tenim un autèntic nus georgià, i la possible fallida del procés, és en els aspectes tàctics. La causa és complexa i multifactorial: des de dotacions i capacitacions incorrectes de comandaments mitjancers, passant per una estructura jeràrquica poc sincrònica, continuant per possibles sobrecàrregues de tasques, duplicitats que poden comportar dilucions de responsabilitats, manca o inadequats controls de qualitat i per acabar una falta de visió de tot el conjunt, que supervisi totes les seccions o departaments; és a dir, seguiment i control de l’itinerari del procés.

Reflexió final
Per últim, cal remarcar que la implantació de tot nou procés, implica un canvi (a vegades radical) en l’estructura, disseny del treball i en la mentalitat de les persones. Per tant, per a la implantació del nou procés, cal fer un disseny acurat de l’estructura del procés i, el que és més important, cal ensinistrar a totes les persones vinclades al procés, tant en l’assumpció de les seves responsabilitats individuals, com en aquelles responsabilitats que són compartides.

Com a epíleg, podríem dir allò que deia Albert Einstein, Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix.