Seguim igual que sempre, continua guanyant l’abstenció per majoria. Els partits polítics segueixen estant en el seu ideari o en la seva endogàmia política. No volen lluitar per la democràcia en benefici del ciutadà, volen continuar “jugant el seu partit” i al seu territori, sense tenir en compte la veu dels ciutadans.
¿Com pot ser que aquestes alçades de democràcia no hagi ni un sol partit polític que reivindiqui i lluiti per les llistes obertes i desbloquejades?
Els partits segueixen buscant el vot emocional, no interessa el vot racional (el vot pensat), no volen electors, volen votants aglutinats i disciplinats. Efectivament, no volen que el ciutadà decideixi qui l’ha de representar, això ho fa la jerarquia presidencialista, que tots els partits tenen configurada. La qual cosa representa una clara manipulació emocional envers el ciutadà i, d’aquesta manera, s’aconsegueix que la població mai assoleix la seva maduresa política. A la pràctica, es produeix una tutela o paternalisme polític que, malauradament, una part de la població accepta sense objeccions. Ja ho tenen bé que els hi donin tot fet, no volen fer l’esforç de reflexionar.
Per altra banda, a l’antiguitat la classe aristocràtica es dedicava a la política. Ara, són els polítics els que s’estan convertint en classe aristocràtica, amb els seus sous auto-assignats i privilegis. Com a botó de mostra fico les pensions vitalícies amb cotitzacions mínimes.
Generar “nous partits polítics” per fer la rèplica als “vells partits polítics” no és la solució. Ja que, a la llarga fan el mateix i queden enquistats en el sistema de partits polítics. Només una societat civil forta i conscienciada pot donar aquesta rèplica; lluitant pels seus drets cívics i democràtics. Solament així es pot desterrar el règim democràtic que patim i assolir una autèntica democràcia. Un líder polític l’ha d'elegir el poble, els ciutadans, no el seu partit polític.
Com sempre dic (i diré), ser demòcrata no consisteix en dipositar una papereta dins una urna cada quatre anys, ser demòcrata és una filosofia de vida que s’ha d’exercir cada dia.
¿Com pot ser que aquestes alçades de democràcia no hagi ni un sol partit polític que reivindiqui i lluiti per les llistes obertes i desbloquejades?
Els partits segueixen buscant el vot emocional, no interessa el vot racional (el vot pensat), no volen electors, volen votants aglutinats i disciplinats. Efectivament, no volen que el ciutadà decideixi qui l’ha de representar, això ho fa la jerarquia presidencialista, que tots els partits tenen configurada. La qual cosa representa una clara manipulació emocional envers el ciutadà i, d’aquesta manera, s’aconsegueix que la població mai assoleix la seva maduresa política. A la pràctica, es produeix una tutela o paternalisme polític que, malauradament, una part de la població accepta sense objeccions. Ja ho tenen bé que els hi donin tot fet, no volen fer l’esforç de reflexionar.
Per altra banda, a l’antiguitat la classe aristocràtica es dedicava a la política. Ara, són els polítics els que s’estan convertint en classe aristocràtica, amb els seus sous auto-assignats i privilegis. Com a botó de mostra fico les pensions vitalícies amb cotitzacions mínimes.
Generar “nous partits polítics” per fer la rèplica als “vells partits polítics” no és la solució. Ja que, a la llarga fan el mateix i queden enquistats en el sistema de partits polítics. Només una societat civil forta i conscienciada pot donar aquesta rèplica; lluitant pels seus drets cívics i democràtics. Solament així es pot desterrar el règim democràtic que patim i assolir una autèntica democràcia. Un líder polític l’ha d'elegir el poble, els ciutadans, no el seu partit polític.
Com sempre dic (i diré), ser demòcrata no consisteix en dipositar una papereta dins una urna cada quatre anys, ser demòcrata és una filosofia de vida que s’ha d’exercir cada dia.
