L’estructura i conformació d’un pensament està supeditada a les característiques pròpies de la persona que efectua aquest pensament. Per tant, tot pensament està supeditat no sols a la part intel·lectual que el desenvolupa, està supeditat a la forma d’entendre la vida, als sentiments i emocions; fins i tot, a les passions, la part més visceral de la persona. Aleshores, de tot el cúmul de pensaments que es tenen, cal esbrinar aquells que són correctes.
Com ha de ser un pensament correcte?[1] El pensament correcte ha de ser asèptic, sense estar arropat per tot allò que determina i configura a la persona. Per altra banda, no es pot parlar de pensament correcte sense endinsar-nos en la filosofia oriental. Ja que, és la que més l’ha treballat, a mig camí entre pensament filosòfic i pensament religiós o místic. La senda històrica d’aquest pensament oriental s’inicia en les “Quatre Nobles Veritats” exposades per Siddharta Gautama:
1. Tota existència és patiment (dukkha)
2. L’origen del patiment és l’anhel (o desig)
3. El patiment pot extingir-se, extingint la seva causa (causa-efecte)
4. Per extingir la causa del patiment, hem de seguir el “Noble Camí Òctuple”
Siddharta actuava com un “metge de l’esperit” i, a partir de les Quatre Nobles Veritats, utilitzava la seva ensenyança com si fos un procediment mèdic. Aquesta correspondència mèdica seria la següent:
1. L’observació del símptoma o signe de la malaltia (la insatisfacció és aquest símptoma)
2. El diagnòstic de la malaltia (la causa d’aquesta insatisfacció)
3. El pronòstic, les possibilitats de recuperació (La possible cessació del patiment)
4. La prescripció d’una recepta (el camí que ens porta al cessament del patiment: el “Noble Camí Òctuple”)
Així doncs, el “Noble Camí Òctuple” representa una forma adient per accedir al pensament correcte.
Noble Camí Òctuple
Saviesa (Pali)
1. Comprensió correcta (conèixer i entendre de forma recta les nobles veritats i el dharma)[2]
2. Pensament o determinació correcta (no cedir als desigs o a l’odi)
Conducta ètica (Sila)
3. Parlar correcte, paraula correcta (no parlar en excés o inútilment, no mentir[3]...)
4. Acció correcta (no matar, robar, ferir, violar...)
5. Mitjà de vida correcte (guanyar-se la vida de forma digna sense fer mal a altres)
Entrenament de la ment (samadhi)
6. Esforç correcte (recanalitzar els instints dolents i alimentar els bons)
7. Atenció correcta (ser conscient dels esdeveniments externs, mentals, emocionals i corporals)
8. Concentració o meditació correcta (meditar amb aplicació i bona aspiració, sense desitjar només el propi despertar, la pròpia espiritualitat)
Encara que estiguin enumerats, no es considera una sèrie de passes de progrés a seguir, cal desenvolupar-los els vuit a la vegada de forma simultània i en funció de la capacitat de cadascú. Així, arribaríem a l’espiritualitat (Nirvana[4]), al cessament de l’activitat mental corrent per assolir el nostre alliberament espiritual.
D’aquesta manera, el pensament correcte ens porta a la quietud i pau interior. Al flux i l’expressió d’aquest pensament intern, d’una forma harmònica com la pau i quietud que ens dóna el flux d’una música melòdica.
[1] Quan diem pensament, per extensió, diem forma de pensar.
[2] Dharma: Paraula complexa que significa saviesa o coneixement. Hi ha també el concepte Bodhidharma (Bodhi és un arbre de l’Índia) equivaldria al concepte occidental Autòsof i, literalment, Bodhidharma significa arbre de la saviesa o del coneixement. Pot, doncs, ser una connotació amb l’arbre del bé i del mal, l’arbre del paradís.
[3] El mentir inclou: la mentira d’acció, la d’omissió i la reserva mental.
[4] La paraula Nirvana (espiritualitat) també té connotacions de quietud i pau.
