dissabte, 22 de juny del 2013
dilluns, 17 de juny del 2013
"Mahalt"
Màrius, en quin erm et vas trobar?
T’he buscat des de la infància
per l’horta de record i poesia,
en capvespres de boira, d’aquells
on s’agermanen les llàgrimes,
en aquesta Lleida feréstega:
paraules que se’n van amb
la foscúria d’una via de tren.
La sentor lapidària del temps,
les entranyes de llenya i sal
-estufa i cuina-, on s’endreça
la tornada per poder estimar,
el retorn per poder existir,
i arrecerar el nostre esperit
dins un llibre de poesia.
T’he buscat des de la infància
per l’horta de record i poesia,
en capvespres de boira, d’aquells
on s’agermanen les llàgrimes,
en aquesta Lleida feréstega:
paraules que se’n van amb
la foscúria d’una via de tren.
La sentor lapidària del temps,
les entranyes de llenya i sal
-estufa i cuina-, on s’endreça
la tornada per poder estimar,
el retorn per poder existir,
i arrecerar el nostre esperit
dins un llibre de poesia.
dimecres, 12 de juny del 2013
No morir mai
Viure en un poble petit i perdut,
sota el paraigua de la lluna,
on no hi hagi convencions socials.
Abraonar la ingenuïtat del paisatge,
assaborir-lo com una obra d’art.
Sentir la tendresa de nou i compartir-la.
No morir mai ni de dolor, ni de plaer,
només abraçant aquest present;
sense enyor pel passat, sense pressa pel futur.
Sí, així, molt tranquil, en un poble tranquil,
i no morir mai, perquè ja tens aquest cel.
sota el paraigua de la lluna,
on no hi hagi convencions socials.
Abraonar la ingenuïtat del paisatge,
assaborir-lo com una obra d’art.
Sentir la tendresa de nou i compartir-la.
No morir mai ni de dolor, ni de plaer,
només abraçant aquest present;
sense enyor pel passat, sense pressa pel futur.
Sí, així, molt tranquil, en un poble tranquil,
i no morir mai, perquè ja tens aquest cel.
dissabte, 8 de juny del 2013
Com millorar la salut (Decàleg del menys – més)
1. Menys menjar i més beure
aigua.
2. Menys proteïnes i grasses i més fruita i
verdures.
3. Menys cotxe i més
bicicleta i caminar.
4. Menys sofà i més
exercici.
5. Menys veure la televisió
i més llegir llibres.
6. Menys espais tancats i
més espais oberts.
7. Menys vida social
nocturna i més vida social diürna.
8. Menys medicaments i més perdre
pes.
9. Menys antidepressius i ansiolítics i més
energia vital i optimisme.
10. Eliminar tabac, alcohol i drogues (legals i
il·legals) i retrobar-se tot sovint amb la natura.
Explicació:
1.- Tenim una
societat amb un 40 % d’obesos. L’any 2030 es calcula que s’arribarà al 58 % de
la població, no parlem de sobrepes, estem parlant d’obesitat declarada i
d’obesitat mòrbida (més d’un 100% del pes ideal)
L’aigua constitueix el principal
nutrient del nostre organisme i equival al 65 % del pes de tot el cos humà, cal
beure entre 2-3 litres d’aigua cada dia. Encara que això pugui semblar molt,
només representa renovar el 5 % de l’aigua del nostre
organisme.
2.- Malgrat estar
sempre enaltint la dieta mediterrània (i durant més de 65 anys) els menjars
ràpids i d’alt contingut en grasses i proteïnes (molt poc saludables) guanyen
terreny dia a dia. Una dieta correcta seria aquella on el 85 % dels aliments
ingerits fossin d’origen vegetal i només un 15 % fossin d’origen animal
(inclosos lactis i tots els seus derivats)
3.- L’ús i abús del
cotxe incrementa el sedentarisme i la contaminació atmosfèrica. Això comporta
afavorir tant l’obesitat com les patologies pulmonars. Els obesos tenen molt més
problemes alhora de respirar i la seva respiració és molt
superficial.
Bicicleta i caminar activen el dinamisme
del cor: “Qui mou les cames, mou el
cor”
4.- Exercici i
esport són claus per tenir una vida saludable. Aquest exercici i esport han de
tenir en compte l’edat, limitacions i característiques de cada persona, una edat
avançada no és excusa per deixar de fer exercici, és una limitació!
La majoria de sofàs no són ergonòmics (no
reuneixen un diseny adequat) i a part de fomentar el sedentarisme i l’obesitat,
poden contribuir a problemes posturals d’esquena, quan s’utilitzen durant moltes
hores i al llarg dels dies.
5.- La televisió
condiciona la forma de pensar i d’entendre la vida; ja que “per se” és fictícia. També aliena i
fomenta un gregarisme emocional impersonal, en detriment d’un pensament propi
que pugui ser racional.
Els llibres obren la nostra ment i
imaginació, afavorint aquest pensament racional i estimulant la nostra
intel·ligència, encara que aquest llibre també ens alliberi sentiments i
emocions.
6.- Els espais
tancats augmenten la morbiditat de les persones. Antigament s’utilitzava el
concepte “miasmes” (ara parlem de microbis) per definir un ambient nociu. Es
preconitza una bona ventilació d’aquests espais tancats i una bona
insolació.
En canvi, els espais oberts (i les seves
activitats) milloren la salut. Això sí, cal tenir cura i protecció davant d’una
possible irradiació solar directa.
7.- La nit
contribueix a activitats que són poc saludables i que, a més a més, solen
desenvolupar-se en espais tancats. En canvi, les activitats diürnes, fetes en
espais oberts, són molt més saludables i enriquidores.
Per altra banda, trencar el ritme de
son, o dormir menys hores, afecta a la nostra salut de forma tangible.
Desenganyem-nos!, la nit s’ha fet per dormir i cal dormir entre 7 i 9 h.
nocturnes!
8.- Obesitat és
sinònim de malalties, que són inherents a ella. Cal destacar: diabetis,
colesterol i triglicèrids, hipertensió arterial i tot un seguit de problemes
cardio-vasculars, oculars i renals, derivats d’aquest còctel de malalties, on la
coctelera és la pròpia obesitat. La pèrdua de pes, fins arribar al pes ideal,
millora la salut d’una forma eficaç.
Els medicaments, en les malalties
cròniques, no milloren la salut, es donen per atenuar, pal·liar i per evitar que
no empitjori aquesta malaltia.
9.- El 90 % dels
antidepressius i ansiolítics no són receptats per psiquiatres, són receptats
pels metges de capçalera. En aquest sentit, els països anglosaxons són menys
rebecs quan han d’anar al psiquiatre, al contrari que els països de cultura
mediterrània. A casa nostra, encara està mal vist anar al psiquiatre; ja que, de
seguida t’etiqueten de boig. I això (malgrat estar en el segle XXI) segueix sent
un autèntic tabú.
Per altra banda, les estadístiques
demostren que optimisme i vitalitat són molt positius alhora de combatre la
malaltia. S’estan desenvolupant un seguit de tècniques que potencien aquest fet,
algunes són tan espectaculars com la psicoimmunitat.
10.- El consum
d’aquestes substàncies produeix deteriorament físic i psíquic a la vegada.
Moltes persones no es consideren drogoaddictes, pel fet que les substàncies que
consumeixen són o bé legals o bé són medicaments. Aquest és un greu error que, a
la llarga, sempre passa factura. ¡Una
droga és una droga, sigui legal, sigui il·legal o sigui un medicament!
L’exemple més clar el tenim amb la nicotina del tabac (la droga legal per
excel·lència) Així, cal tenir en compte que la nicotina té deu vegades més poder
d’addició que la cocaïna. És una autèntica hipocresia politico-social tractar al
consumidor de cocaïna com un drogoaddicte, mentre al consumidor de nicotina se
li’n diu fumador. Les drogues legals (les que paguen impostos) sempre es
minimitza el lèxic en el seu consum. D’aquesta manera, aquest consum no es
considera una drogaaddicció, es considera un vici.
La natura segueix sent l’espai obert més
adient, venim de la natura i a ella ens devem. La nostra mentalitat urbanita ha fet que ens apartem
d’aquesta natura i la tenim quasi marginada. Utilitzem la natura com si fos un
jardí i fem ús d’ella com un gran espai per a actes lúdics i de lleure. Hauríem
de tornar a integrar-nos amb el nostre entorn natural, no oblidem que la natura
segueix sent la nostra mare.
“La persona sana ni pren medicaments ni pren
cap tipus de substància nociva”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)