Sense tancar els ulls

(A Violeta Parra)

Aquest lànguid sol de tarda
que m’enyora el mas dels avis.
Aquest fred vent de nord
que juga i em despentina
la llibertat dels disset anys.
Aquesta columna de fum
dels branquillons de la poda.
I com cal esperar cada any,
l’ametller florit treu pit.

“No tenim més salut perquè tinguem millors medicaments i millors tècniques quirúrgiques, tenim més salut en la mesura que no necessitem res de tot això”

Les crisis

“No hi ha una crisi, hi ha moltes crisis. Les tres principals són:

        1.- Crisi de valors (ètics, morals i, fins i tot, espirituals)
        2.- Crisi cultural (educació)
        3.- Crisi de comportament (integritat)

Com es pot constatar, la crisi econòmica queda més lluny i és fruit d’aquestes crisis”

Límit al carrer

Malganós, vull ficar límit,
tenir la meva porta i un pany
on pugui ficar la clau de la llar
i un calaix per desar els projectes.

Cansat de transgredir el temps
i d’inventar noves esperances
(les que fiquen rutes sense retorn),
necessito un bon llit per somiar.

Aquest vell pont a Ponent,
sembla atrafegat i, darrere,
queda el xàfec i tronar del “mai”
Què puc esperar d’aquest carrer?

Renovar l’oratge de la resistència
i el perfum inconegut i torbador
que ronda a tot vell desamor.

Aprofitaré aquesta remota espera
per tancar i compartir, de nou,
el meu pensament i amor.

“Només hi ha dos classes de persones: les que pensen amb el cap (20 %, els racionals) i les que pensen amb el cor (80 %, els emocionals) Les persones que pensen amb el cap només diuen dos coses: “Jo sé” o “Jo no sé” En canvi, les persones que pensen amb el cor poden dir: “Jo crec...”, “Jo penso...”, “Jo diria...”; “A mi em sembla...”, “Jo opino...”, “M'imagino...” i un llarg i generós etc., però mai ens diuen el que saben o el que no saben. Aquesta actitud pseudo-intel·lectual és fruit de la seva immaduresa i la utilitzen per enrocar-se i, així, no deixar de palesa la seva ignorància”

Bé, un amic meu diu que m’equivoco i que hi ha un tercer grup de persones: “Les que no pensen” Gràcies Pere per la teva crítica que, com sempre, és constructiva.

Reivindicació per al punt i coma

“Quan dubtis entre ficar una coma o un punt i seguit, fica un punt i coma; el 90 % de les vegades ho encertaràs”

El millor silenci

Sobren paraules davant
una mirada fixa i penetrant,
flama de tota energia,
que capgira, sense paraules,
els nostres sentiments.
Sí, l’emoció de donar-li
resposta a aquest mirar.

Entremig de la saliva
i la tinta, queda el silenci.

Educació infantil

"Els quatre pilars bàsics on se sustenta l'educació infantil són:

    1.- Horari.
    2.- Disciplina (sempre amb l’exemple, mai per imposició)
    3.- Lateralitat (dreta-esquerra)
    4.- Sentit espacial (imaginar formes i figures)

L’ordre, com sempre dic, és fonamental"

Fet a mida

Decebut per l’esforç,
vull transmetre aquest difícil vent,
en la confiança que ningú pugui
legitimar cap llei no escrita.
És un temerari paravent per
poder evadir-me, silent, i no defallir;
mantenir-me dempeus i palplantat,
expectant i amb risc d’abandonar
o abandonar-me al desconcert.
Vull fugir de vergonyes i complicitats;
immòbil, davant el mirall de l’esdevenir
i mantenir i mantenir-me, consirós,
amb aquest vestit de festa fet a mida.
(Dedico aquest poema a tots els meus seguidors. Gràcies amics!)

“Visc sense pensar, perquè pensar és saber i saber significa patir. L’autolisi del planeta ja és irreversible”

A vegades

A vegades,
penso que ja ho he dit tot,
no em queden més paraules
per dir, per sentir, per estimar
i totes elles estan al diccionari;
qui vulgui, que les fiqui en ordre,
que obri la porta de la bellesa,
per festejar-la a casa seva.

A vegades,
sento que res té sentit,
que el poeta és incomprès
per altres poetes. Cada món
és tancat a cada poesia,
a cada sensibilitat. No valen
comentaris de text ni deduccions,
més emocionals que racionals.

A vegades,
rara vegada, deixo d’escriure.

“Un drogoaddicte és una persona que passa deu anys de la seva vida dient “jo controlo” i la resta de la seva vida dient “ajuda’m, que estic malalt””
Això és igual per a les drogues il·legals, les drogues legals i també pels medicaments que són drogues! I tots ells produeixen deteriorament neuronal.

Tardor d’hivern

Dotze de gener,
unes formigues afamades
surten del cau. Què busquen?
Els arbres regalimen boira,
faceciós tòpic lleidatà
que encunya l’ànima,
tot escoltant el xiulet
d’una au que busca parella.
L’aigua del llac acarona
les sisques seques i grogues.
Res més trenca el silenci,
ni el batec del cor,
ni el batec de l’ànima.
Aquesta pau d’hivern
també n’és pau de tardor.
Deliciosa tardor d’hivern.    (Raïmat, gener de 2014)

"Ser o no ser" (demòcrata)

“Molta gent no entén que ser demòcrata és una autèntica filosofia de vida i no volen “complicar-se l’existència”, perquè entenen que “això és cosa dels polítics” i creuen que n’és suficient en votar cada quatre anys. Amb aquesta forma de pensar i actuar, com pot créixer una democràcia i la seva societat civil?”