Deixar de fumar

La majoria de persones que volen deixar de fumar, es capfiquen buscant un mètode i/o mètodes alternatius. Aquesta és una actitud estrictament emocional i un error greu que els aboca a ser presa fàcil de polítiques i publicitats comercials. Ja que, tots els mètodes per deixar de fumar són bons i, a la vegada, tots són dolents. El que importa és l’actitud psicològica del fumador. Per poder deixar de fumar calen, al menys, assumir dos fets:

1. Assumir el problema. La nicotina té deu vegades més poder d’addició que la cocaïna. Per tant, el fumador ha d’assumir que el seu no és un vici, és una drogoaddicció. I mentre no ho assumeixi, mai solucionarà el seu problema, per la senzilla raó que no accepta el problema.

2. Tenir una raó per deixar de fumar. Voler deixar de fumar és una actitud emocional, cal passar a l’actitud racional; és a dir, buscar un motiu per deixar de fumar. El motiu és el que ens portarà a l’objectiu.

Òbviament, hi ha més opcions, entre elles (seria la tercera) buscar suport psicològic si un no es veu amb cor de fer-ho sol. Marcar-se etapes per assumir el seu objectiu (objectiu que sempre és individual i intransferible) i buscar un mètode (de forma racional, no emocional) que sigui el més adient per a cada fumador.

Com sempre dic, l’ordre és fonamental.

Espai on retrobar-se

El mar no té ombra, el vent tampoc.
Les notícies sempre són de calendari
i del mitjà mediàtic que les dicta.

El desgavell de pensaments volen
ser de profecia: promesa d’avui,
eufemisme i mentida de demà.

Fer un estúpid pacte a deshora
i repensar-s’ho, ensenyorits per
aquest drama que sembla transcendent.

Necessito un espai on retrobar-me.

Qüestió d’educació

“Si una persona no és educada amb sí mateixa i amb el seu cos (obesitat, alcohol, tabac, drogues, etc.), difícilment serà educada amb les demés persones”

El fracàs de la salut

“Paternalisme polític i paternalisme sanitari són els principals culpables del dèficit sanitari. Un exemple: quan es va passar d’un Sistema de Seguretat Social a un Sistema Nacional de Salut teníem un 20 % d’obesos. Ara ja en tenim un 41 % i segons els experts anem camí d’arribar al 53 %. Qui diu això, diu el desenfrenat consum de medicaments inclosos antidepressius i ansiolítics. Per més INRI, la majoria d’aquests últims estan receptats per metges de família i no per psiquiatres. ¿Són aquests metges conscients que tots els alcaloides a la llarga produeixen un deteriorament neuronal?”

Dia de la Poesia

Aquest és un capvespre vanitós, incitant,
on podem percebre l’exultant límit
de les mirades imprecises, fràgils,
però solemnes, com ressò de confidència.
Cada vers, fàctic, busca el seu hàbit
com si fos espectacle d’època i, també,
busca un decorat insòlit. Surt majestuós
del full d’un bloc secret on el van gestar,
per atorgar i implicar a tots els oients
en la seva profecia, al menys per un sol dia.        (21 de març de 2014)

Edat cronològica - edat biològica

L’edat cronològica són els anys de vida que complim en cada aniversari, l’edat biològica és l’edat real que té el nostre cos. Els experts diuen que hi pot haver fins a catorze anys de diferència entre una edat i l’altra. Aquesta diferència, bàsicament, ve determinada per dos factors, un genètic (aquí no hi podem fer res) i l’altre segons el nostre estil de vida (aquí hi podem fer i molt!)

Aquests catorze anys poden ser tan positius com negatius. De tal manera que sumats es poden convertir en vint-i-vuit. Ficaré un exemple (on trec el factor genètic) perquè quedi clar: Dos bessons, l’un porta un mal estil de vida i l’altre porta un bon estil de vida. El primer viurà com a molt 70 anys, l’altre pot viure tranquilament fins als 98 anys o més.

Aturar el temps

...per complaure a la vida,
encerclant aquest món angoixant
i l’ensurt d’un fals somni;
fira permanent del comportament,
on l’obsequi del respecte
ens convidi a la tranquil·litat.

...per encendre un foc senzill
on no tingui morada el vent,
i la ductilitat de les paraules
tanquin el miratge de la insatisfacció,
el desori d’algun record
i l’enveja de tots els déus.

“La vida és tot allò que ens passa, mentre fem altres plans” (John Lennon)

“Una vegada és tolerància, dos vegades és permissibilitat. En democràcia Sí a la tolerància i No a la permissibilitat” (Queda clar senyors polítics?)

Una mica de desordre

A poc a poc, floreix el judici
per prevenir la meva solitud intel·lectual
i el seductor fantasma de la fantasia.
Més tard, surt el deure de la consciència
per saldar i garantir una mica d’ordre
o, potser a l’inrevés, una mica de desordre.
Aquest és un joc prudent i negociable,
on la procacitat que tinc com “indigent”
no pot oferir les petjades de cap conversa
ni de cap subtil silenci. Després de tot,
aquest voladís passerell encara pot encalçar
el pudor escènic que comporta l’assertivitat.

“Una discriminació és una discriminació, encara que aquesta discriminació sigui positiva, ja que comporta un greuge comparatiu per a un altra persona”
(El 8 de març representa una discriminació positiva en benefici de la dona i un greuge comparatiu respecte de l’1 de maig i respecte de l’home. Cal diferenciar, doncs, entre feminisme i femillisme. De la mateixa manera que cal diferenciar entre masclisme i masculinisme. Prou de manipulacions emocionals sexistes!)

La millor dieta

“Malgrat que cada any sorgeixen noves dietes (com flors de primavera), la dieta mediterrània segueix sent la millor i l’única avalada per l’OMS. I porta així fa més de seixanta anys. No obstant, m’agradaria matisar que aquesta dieta, per ser del tot efectiva, cal que el 85 % dels aliments siguint d’origen vegetal i només un 15 % siguin d’origen animal”

Justificació

Tanmateix pugui estimular
aquest vincle exòtic; immòbil,
per desterrar un “encara”,
tot assaonant el privilegi
insondable de cada instant
(pluja fina de confidència),
mentre esbosso un somriure.

Perplex, mormolo i empenyoro
l’hisenda d’aquesta mirada,
absent i present a la vegada,
quan contemplo el paisatge
d’un cos que enraona paraules;
íntima resposta al meu buit,
on les branques d’uns braços
acullen aquest enterbolit ocell
de la tempesta de sobreviure.

“La llibertat mai és col·lectiva, sempre és individual. I la llibertat de cadascú acaba on comença la llibertat del veí. Quan una llibertat vulnera una altra llibertat: aleshores, deixa de ser llibertat per convertir-se en llibertinatge”
                             _________

“El maleducat es nodreix de la impunitat, cal ser assertius i ficar-lo en evidència. La millor manera d’educar-lo”