(...que el vent de ciutat no em dessagni més... The boxer – Simon & Garfunkel)
El somni d’una sorra daurada
que amoreja amb les ones,
sota el sol de tots els colors
i guarnida amb roba de festa,
dins un cel blau, en el saló de ball
de l’embruix mediterrani.
L’encanteri del bosc pirinenc
quan avets platejats reflecteixen
el sol i el cant de la cadernera,
sotmesa al fugisser vent del nord
i al renaixent ambient tardoral,
on es bressola la serralada.
La folgada boirina de La Plana,
l’alè de Puf, el drac màgic,
mentre jugàvem i corríem sota
l’aixopluc dels àlbers del riu;
el cuc a amagar i el cuit i parar
de la nostra folla imaginació.
I així, dins un cor franc, és com
es pot gaudir de tants espais oberts
com vides i records hem viscut.
dissabte, 31 de maig del 2014
divendres, 30 de maig del 2014
Sentir, escoltar, notar
Lingüísticament, aquest és un país de sords, on enlloc d’escoltar “sentim”. En lloc d’escoltar veus o crits, aquí se “senten” veus o crits, com també se “sent” ploure o se “sent” la música. Per cert, en el cas de la música l’aconsellable és escoltar-la i sentir-la.
De la mateixa manera, tenim una estranya sensibilitat, doncs no notem res i tornem a “sentir” Així doncs, se “sent” un moviment sísmic o se “sent” com ha canviat el temps.
Si en aquest país ni escoltem ni notem i només sentim, què passa amb els sentiments? Doncs això, que tampoc els escoltem ni notem, només els sentim.
¿Implica aquest lèxic una desviació lingüística o una confusió en la utilització i conjugació dels tres verbs? o, tal vegada, estem davant d’una regressió infantil?, que estaria integrada en les conclusions a les que apunta el psiquiatre Dr. Enrique Rojas, director de l’Institut d’Investigacions Psiquiàtriques, que defineix i denomina aquest fenomen com “la socialització de l’estupidesa” i considera a la societat actual immadura i neuròtica per la pèrdua de valors socials com la cultura.
D’aquesta forma, podem arribar a una altra conclusió que, a l’igual que passa amb els nens, aquí ningú escolta ni nota i només sent. És a dir, que la nostra conducta és un comportament típicament emocional (alguns el defineixen com a visceral) ¿I el nostre comportament racional on queda? Bé, doncs..., com diem els catalans “això són figues d’un altre paner”
dijous, 29 de maig del 2014
dimecres, 28 de maig del 2014
Temps màgic
Obro el llibre dels encanteris
que guardo al prestatge del record,
al costat d’un fat musical,
on les notes del pentagrama
copsen l’espill de l’esperit.
Llegeixo un sortilegi, perquè
la fada del temps em reporti
la temptadora màgia de l’amor
i així torni a viure la meva llibertat,
que l’un-i-vers i el pensament em donen.
que guardo al prestatge del record,
al costat d’un fat musical,
on les notes del pentagrama
copsen l’espill de l’esperit.
Llegeixo un sortilegi, perquè
la fada del temps em reporti
la temptadora màgia de l’amor
i així torni a viure la meva llibertat,
que l’un-i-vers i el pensament em donen.
dimarts, 27 de maig del 2014
dilluns, 26 de maig del 2014
diumenge, 25 de maig del 2014
On vas Catalunya?
La clau del temps
tanca porta i deixa
fora les mirades
i petjades de la lluita:
la Terra d’Acollida
ja no és Terra Promesa.
La llei del seny
ha de trencar la rutina,
sense decebre ni defallir
el pas dels anys.
Solc rere solc,
s’ha de capgirar el territori,
que l’or torni a ser groc
i la sang vermella,
per ondejar preguntes
que varen fer els nostres avis.
Som on som i amb vent de cara.
Dempeus, ens toca girar full,
per fer la mateixa plana.
tanca porta i deixa
fora les mirades
i petjades de la lluita:
la Terra d’Acollida
ja no és Terra Promesa.
La llei del seny
ha de trencar la rutina,
sense decebre ni defallir
el pas dels anys.
Solc rere solc,
s’ha de capgirar el territori,
que l’or torni a ser groc
i la sang vermella,
per ondejar preguntes
que varen fer els nostres avis.
Som on som i amb vent de cara.
Dempeus, ens toca girar full,
per fer la mateixa plana.
dissabte, 24 de maig del 2014
divendres, 23 de maig del 2014
Projecte de temps
A ritme de secret, estimo
el subtil misteri d’una mirada,
quan l’inhòspit temps
descobreix la futilitat
d’una pausa, recel maltempsat
en mirall de complaença.
Tossut i discret, encenc
la riquesa d’una vida
a l’abric circumspecte
d’un espai. Àmbit d’un no-res
on sempre juga l’amor.
Després de tot, n’és un projecte.
el subtil misteri d’una mirada,
quan l’inhòspit temps
descobreix la futilitat
d’una pausa, recel maltempsat
en mirall de complaença.
Tossut i discret, encenc
la riquesa d’una vida
a l’abric circumspecte
d’un espai. Àmbit d’un no-res
on sempre juga l’amor.
Després de tot, n’és un projecte.
dijous, 22 de maig del 2014
Gaudir Gaudí
Retrobar aquell arc catenari
que branda la meva poesia,
i els maons de l’arc escarser,
sostre amb melangia mediterrània.
Retrobar dos somriures
que en són columnes de l’arc,
quan sostenen el meu ànim,
com si fossin d’en Gaudí.
que branda la meva poesia,
i els maons de l’arc escarser,
sostre amb melangia mediterrània.
Retrobar dos somriures
que en són columnes de l’arc,
quan sostenen el meu ànim,
com si fossin d’en Gaudí.
dimecres, 21 de maig del 2014
Intervals de vida (o la seqüència dels 15 anys)
1. 0–15 anys: Dependència als pares.
2. 16–30 anys: Formació, sortida a la vida.
3. 31–45 anys: Consolidació (personal, social i professional)
4. 46–60 anys: Maduresa i solvència.
5. 61–75 anys: Experiència i senectut.
6. 76–90 anys: Dependència als fills i néts.
7. 91–... anys: Un autèntic regal de la vida.
2. 16–30 anys: Formació, sortida a la vida.
3. 31–45 anys: Consolidació (personal, social i professional)
4. 46–60 anys: Maduresa i solvència.
5. 61–75 anys: Experiència i senectut.
6. 76–90 anys: Dependència als fills i néts.
7. 91–... anys: Un autèntic regal de la vida.
dimarts, 20 de maig del 2014
Entrebancs
Cada cop que la vida
ens fica un entrebanc,
floreix la impotència
dins matoll de decepció;
volem fer el de sempre
i no podem. I així,
lluca la frustració
fins que, mica a mica,
ens adaptem, sense ganes,
a la meuca resignació;
que no deixa de ser
una total submissió.
ens fica un entrebanc,
floreix la impotència
dins matoll de decepció;
volem fer el de sempre
i no podem. I així,
lluca la frustració
fins que, mica a mica,
ens adaptem, sense ganes,
a la meuca resignació;
que no deixa de ser
una total submissió.
dilluns, 19 de maig del 2014
dissabte, 17 de maig del 2014
Qui sóc?
Sóc l’últim bard,
sóc l’últim dandi
i sóc l’últim templari.
Sóc deixeble de Sòcrates,
sóc deixeble de Shakyamuni
i sóc fill d’Hermes.
Sóc la creu d’Egipte,
sóc la creu de Malta
i sóc creu del camí.
Sóc fill del sol,
sóc fill de la lluna
i sóc germà de la llum.
Sóc rosa de desert
sóc rosa de jardí
i sóc la rosa de muntanya.
Sóc pau de neu blanca
i sóc pau de mar en calma.
Sóc la poesia de les coses
i sóc les coses que fan poesia.
Sóc terra,
sóc aigua,
sóc aire
i sóc foc.
Sóc el record d’ahir,
sóc present que es viu
i sóc desig per a demà.
Sóc caminant,
sóc pelegrí
i sóc pols de camí.
Sóc enamorat de la música,
sóc enamorat de la poesia
i sóc l’enamorat de la dona.
Sóc pare i sóc mare,
sóc fill i sóc filla
i sóc home amb cor de dona.
Sóc el que sóc,
sóc el que vaig ser
i sóc el que seré.
Sóc un bodhi-dharma
que lluita per ser bodhi-dharma.
Sóc el tot i sóc el res
i sóc espècie en vies d’extinció.
sóc l’últim dandi
i sóc l’últim templari.
Sóc deixeble de Sòcrates,
sóc deixeble de Shakyamuni
i sóc fill d’Hermes.
Sóc la creu d’Egipte,
sóc la creu de Malta
i sóc creu del camí.
Sóc fill del sol,
sóc fill de la lluna
i sóc germà de la llum.
Sóc rosa de desert
sóc rosa de jardí
i sóc la rosa de muntanya.
Sóc pau de neu blanca
i sóc pau de mar en calma.
Sóc la poesia de les coses
i sóc les coses que fan poesia.
Sóc terra,
sóc aigua,
sóc aire
i sóc foc.
Sóc el record d’ahir,
sóc present que es viu
i sóc desig per a demà.
Sóc caminant,
sóc pelegrí
i sóc pols de camí.
Sóc enamorat de la música,
sóc enamorat de la poesia
i sóc l’enamorat de la dona.
Sóc pare i sóc mare,
sóc fill i sóc filla
i sóc home amb cor de dona.
Sóc el que sóc,
sóc el que vaig ser
i sóc el que seré.
Sóc un bodhi-dharma
que lluita per ser bodhi-dharma.
Sóc el tot i sóc el res
i sóc espècie en vies d’extinció.
divendres, 16 de maig del 2014
Reflexió
Un entrellat de cicatrius
com una xarxa al sol,
sense el peix de cada dia
ni el marisc de festa.
La teranyina del temps
on s’empresonen records
que engolirà la feixuga
aranya de la vida.
Tinc el "bordó" a punt
i les "xiruques" netes;
allà on porti el camí,
allà aniré, content!
Sóc una mica més savi,
perquè sóc una mica més vell?
o per què sóc... Qui sóc?
com una xarxa al sol,
sense el peix de cada dia
ni el marisc de festa.
La teranyina del temps
on s’empresonen records
que engolirà la feixuga
aranya de la vida.
Tinc el "bordó" a punt
i les "xiruques" netes;
allà on porti el camí,
allà aniré, content!
Sóc una mica més savi,
perquè sóc una mica més vell?
o per què sóc... Qui sóc?
dijous, 15 de maig del 2014
dimecres, 14 de maig del 2014
dimarts, 13 de maig del 2014
La regressió del guerrer
Maó a maó marino el silenci.
Dempeus, pel llosat del dubte,
llisco el fuet de l’ambició,
el goig del retorn i el neguit,
com exercit d’espurnes de llar.
Copso l’antiga gavina
que planeja pel mantell blau.
El seu alè és el meu alè
i la seva ombra la meva ombra.
Pèlag de paraules barbollades
amb el vel de la vaguetat,
botó i trau de cada jorn,
quan l’entorn s’adorm
amb cançó de bressol:
L’última regressió hipnòtica,
la inèrcia del vell guerrer.
Dempeus, pel llosat del dubte,
llisco el fuet de l’ambició,
el goig del retorn i el neguit,
com exercit d’espurnes de llar.
Copso l’antiga gavina
que planeja pel mantell blau.
El seu alè és el meu alè
i la seva ombra la meva ombra.
Pèlag de paraules barbollades
amb el vel de la vaguetat,
botó i trau de cada jorn,
quan l’entorn s’adorm
amb cançó de bressol:
L’última regressió hipnòtica,
la inèrcia del vell guerrer.
divendres, 9 de maig del 2014
dijous, 8 de maig del 2014
Ambigüitat
(Malgrat tot, encara em queda la poesia)
La rebel·lia com brot d’estrès
i l’oblit, dins l’arqueologia
d’una memòria, amagada
en un infant a les palpentes.
El tedi de la sempiterna rutina
i l’altre estrès -el d’incompetència-
que ens embrolla. Me’n vaig, marxo,
exilio la meva ment, no sigui
que la tebiesa em torni a segrestar.
__________
No sóc partidari d’espais tancats,
ni que siguin grans, ni que siguin
plens de llum, artificial.
Sóc suïcidi de pensament,
perquè tot pensament mor
en el temps. Però, al menys, penso!
No m’importa l’harmonia de la forma
ni el joc d’escacs de la simpatia,
en tinc prou amb el pou del fons, sense fons.
Ah!, i la meva veu està reciclada,
l’escriptura ben apamada i...
tots els somnis fimbrant la nit.
Sí, encara tinc la bona fe d’escriure poesia.
La rebel·lia com brot d’estrès
i l’oblit, dins l’arqueologia
d’una memòria, amagada
en un infant a les palpentes.
El tedi de la sempiterna rutina
i l’altre estrès -el d’incompetència-
que ens embrolla. Me’n vaig, marxo,
exilio la meva ment, no sigui
que la tebiesa em torni a segrestar.
__________
No sóc partidari d’espais tancats,
ni que siguin grans, ni que siguin
plens de llum, artificial.
Sóc suïcidi de pensament,
perquè tot pensament mor
en el temps. Però, al menys, penso!
No m’importa l’harmonia de la forma
ni el joc d’escacs de la simpatia,
en tinc prou amb el pou del fons, sense fons.
Ah!, i la meva veu està reciclada,
l’escriptura ben apamada i...
tots els somnis fimbrant la nit.
Sí, encara tinc la bona fe d’escriure poesia.
dimecres, 7 de maig del 2014
Persones E
Aquesta societat autolítica i endogàmica que ens ha tocat viure, ha generat l'escalafó de persones E:
1. Persones una E: Egoistes.
2. Persones dos E: Egoistes i egocèntriques.
3. Persones tres E: Egoistes, egocèntriques i egòlatres.
Difícilment es pot ser egocèntric sense ser egoista. I, per descomptat, els egòlatres primer són egoistes, després egocèntrics i, per últim, egòlatres.
Com sempre dic, l’ordre és important.
1. Persones una E: Egoistes.
2. Persones dos E: Egoistes i egocèntriques.
3. Persones tres E: Egoistes, egocèntriques i egòlatres.
Difícilment es pot ser egocèntric sense ser egoista. I, per descomptat, els egòlatres primer són egoistes, després egocèntrics i, per últim, egòlatres.
Com sempre dic, l’ordre és important.
dimarts, 6 de maig del 2014
dilluns, 5 de maig del 2014
Formigues al capvespre
(A Rosa Fabregat i Josep Mª Prim)
El sol feneix a l’horitzó
amb febre vermellenca.
Al fondal de l’espona,
el vaivé tèrmic besa
un aire d’estiu eixut
i per un camí limfàtic
les últimes formigues
duen els grans de blat,
fins submergir-se
en l’obscur ull de bou
del laberíntic formiguer.
El perfum i placidesa
d’aquest moment ressuscita
el caliu del record; quan,
tothora, érem al sequer:
fos per jugar, fos per “ajudar”
Fantàstica i furtiva memòria
que mai t’escantelles i sempre
fidel regues les meves arrels.
El sol feneix a l’horitzó
amb febre vermellenca.
Al fondal de l’espona,
el vaivé tèrmic besa
un aire d’estiu eixut
i per un camí limfàtic
les últimes formigues
duen els grans de blat,
fins submergir-se
en l’obscur ull de bou
del laberíntic formiguer.
El perfum i placidesa
d’aquest moment ressuscita
el caliu del record; quan,
tothora, érem al sequer:
fos per jugar, fos per “ajudar”
Fantàstica i furtiva memòria
que mai t’escantelles i sempre
fidel regues les meves arrels.
dissabte, 3 de maig del 2014
divendres, 2 de maig del 2014
“Carpe diem”
Aprofita aquest dia,
aprofita cada moment
i no el malgastis.
No deixis per a demà
el que pots fer avui.
Viu cada moment
de la teva vida
com si fos l’últim
de la teva existència.
Viu aquest moment,
perquè et faràs vell,
perquè pots morir aviat.
Aprofita el dia
i no confies en demà.
Viu aquest dia!
aprofita cada moment
i no el malgastis.
No deixis per a demà
el que pots fer avui.
Viu cada moment
de la teva vida
com si fos l’últim
de la teva existència.
Viu aquest moment,
perquè et faràs vell,
perquè pots morir aviat.
Aprofita el dia
i no confies en demà.
Viu aquest dia!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)