“Llegir els autors clàssics, sempre enriqueix el vocabulari”
divendres, 31 d’octubre del 2014
dijous, 30 d’octubre del 2014
L’estenedor del record
Puc trencar la veu amb
els primers raigs de sol
o guarir les meves ferides
amb la llum de la lluna.
Puc penjar els somnis
a l’estenedor del record
o tornar a batre sentiments
(per tal d’ensacar-los)
a l’era de les emocions.
I puc dibuixar... tants
horitzons com dies visqui.
Però, no puc deixar que
l’amor em reculli pel camí,
ni que el riu del destí
faci aquest camí per mi.
els primers raigs de sol
o guarir les meves ferides
amb la llum de la lluna.
Puc penjar els somnis
a l’estenedor del record
o tornar a batre sentiments
(per tal d’ensacar-los)
a l’era de les emocions.
I puc dibuixar... tants
horitzons com dies visqui.
Però, no puc deixar que
l’amor em reculli pel camí,
ni que el riu del destí
faci aquest camí per mi.
dimecres, 29 d’octubre del 2014
dimarts, 28 d’octubre del 2014
dilluns, 27 d’octubre del 2014
Precepte democràtic
Ho reconec, ho faig d’esma,
quan burxo dins el parany
dels partits polítics,
dins la seva vacuïtat de sigles
i el seu brunzit programàtic,
que només és una teia
en la nit de la ignorància;
quan gesticulen, desmemoriats,
i s’allargassen per escatainar
una profitosa habitud,
on fan emmudir el primer
precepte democràtic:
“El poder n’és del poble”
quan burxo dins el parany
dels partits polítics,
dins la seva vacuïtat de sigles
i el seu brunzit programàtic,
que només és una teia
en la nit de la ignorància;
quan gesticulen, desmemoriats,
i s’allargassen per escatainar
una profitosa habitud,
on fan emmudir el primer
precepte democràtic:
“El poder n’és del poble”
divendres, 24 d’octubre del 2014
Brunzit de fulles
Arriba el vent de tardor,
el que allunya a les orenetes,
bressolant branques i fulles,
fent un suau brunzit
de música i record
que ens torna, una mica,
a la infantesa de jocs,
il·lusions i futurs.
Arriba el vent de tardor
i amb ell el teu aniversari.
Maria, moltes felicitats.
(Dedicat a l'amiga Maria Pijuan)
el que allunya a les orenetes,
bressolant branques i fulles,
fent un suau brunzit
de música i record
que ens torna, una mica,
a la infantesa de jocs,
il·lusions i futurs.
Arriba el vent de tardor
i amb ell el teu aniversari.
Maria, moltes felicitats.
(Dedicat a l'amiga Maria Pijuan)
dimecres, 22 d’octubre del 2014
dimarts, 21 d’octubre del 2014
Tanmateix
Net de culpa, voldria
desdir-me del rastre
que deixa el vençut;
sense ofendre a ningú,
subscrivint normes
o pactes, fugint
del càlid cinisme
i del grotesc urc.
Sigui com sigui,
sempre se’m podrà
titllar d’indiscret,
sacsejar-me amb gatge
d’esdeveniments i amb
penúria, que trabuca
l’obscur designi dels déus.
Tanmateix, el seu auguri
em torni a ser propici.
desdir-me del rastre
que deixa el vençut;
sense ofendre a ningú,
subscrivint normes
o pactes, fugint
del càlid cinisme
i del grotesc urc.
Sigui com sigui,
sempre se’m podrà
titllar d’indiscret,
sacsejar-me amb gatge
d’esdeveniments i amb
penúria, que trabuca
l’obscur designi dels déus.
Tanmateix, el seu auguri
em torni a ser propici.
dilluns, 20 d’octubre del 2014
diumenge, 19 d’octubre del 2014
Percepció del temps
“Quan som joves, un any gairebé ens sembla una eternitat; quan som grans, un any ens passa volant, quasi com un sospir”
dissabte, 18 d’octubre del 2014
Un clot al camí
Esquerp i musti, deixo enrere
la polseguera del destí,
m’endinso en el lúbric
i antic territori de l’angúnia.
Una càlida mà fa sentir-me
minyó, donant-me el ferm
suport que recolza, perquè
el bernat del proppassat
no excreti l’acre flaire d’oblit.
El lligam d’aquests dits fa
que resti tranquil. Mentre,
el pensament vagareja entre
la ingenuïtat de l’aprenent
i la fòbia del qui es creu veterà.
la polseguera del destí,
m’endinso en el lúbric
i antic territori de l’angúnia.
Una càlida mà fa sentir-me
minyó, donant-me el ferm
suport que recolza, perquè
el bernat del proppassat
no excreti l’acre flaire d’oblit.
El lligam d’aquests dits fa
que resti tranquil. Mentre,
el pensament vagareja entre
la ingenuïtat de l’aprenent
i la fòbia del qui es creu veterà.
dijous, 16 d’octubre del 2014
Passes per recórrer un camí científic
1.- Observació.
2.- Sentit comú.
3.- Lògica.
4.- Raonament.
5.- Metodologia científica.
6.- Especulació filosòfica (valorar i ponderar els resultats)
7.- Deducció (demostrativa i amb percentatge d'error)
8.- Conclusions (no categòriques)
(Com sempre dic, l'ordre és molt important, en aquest cas fonamental)
2.- Sentit comú.
3.- Lògica.
4.- Raonament.
5.- Metodologia científica.
6.- Especulació filosòfica (valorar i ponderar els resultats)
7.- Deducció (demostrativa i amb percentatge d'error)
8.- Conclusions (no categòriques)
(Com sempre dic, l'ordre és molt important, en aquest cas fonamental)
dimecres, 15 d’octubre del 2014
De franc
El xiu-xiu d’un eufemisme
referma el reialme de l’absurd,
en el peatge d’un malviure
que he de portar amb dignitat.
A l’inrevés,
puc desoir aquesta crida
i fer-me heroi de l’antiga
i molt llunyana fosca.
referma el reialme de l’absurd,
en el peatge d’un malviure
que he de portar amb dignitat.
A l’inrevés,
puc desoir aquesta crida
i fer-me heroi de l’antiga
i molt llunyana fosca.
dimarts, 14 d’octubre del 2014
Cites de Sèneca d'actualitat
“Cap vent és favorable per al qui no sap a quin port va”
“Ha de ser més fort qui porta la càrrega que la càrrega”
“És més fàcil entendre les parts que entendre el tot”
(Lucius Annaeus Sèneca)
“Ha de ser més fort qui porta la càrrega que la càrrega”
“És més fàcil entendre les parts que entendre el tot”
(Lucius Annaeus Sèneca)
dilluns, 13 d’octubre del 2014
dissabte, 11 d’octubre del 2014
Desori
Destemençat,
faig escomesa
per anihilar el drac
que arrapa l’ànima;
és un companatge
–porto cartes marcades–,
dins la sèquia del deure.
Ja no em pertanyo,
sóc desfeta sense hàlit,
el fruit d’un desmai.
faig escomesa
per anihilar el drac
que arrapa l’ànima;
és un companatge
–porto cartes marcades–,
dins la sèquia del deure.
Ja no em pertanyo,
sóc desfeta sense hàlit,
el fruit d’un desmai.
divendres, 10 d’octubre del 2014
dijous, 9 d’octubre del 2014
dimecres, 8 d’octubre del 2014
Ancorat
Tal vegada, el risc estigui
en el retorn o, tal vegada,
és un caprici de l’enyor.
Furtiu, em sento deutor
per desvetllar el fet que,
sent desconegut, n’és,
tal vegada, quotidià. Íntim
i malfiat, estic ancorat
dins un ritual de dignitat,
cap dàrsena em sedueix
o, tal vegada, no gosi
engrescar-me dins
el privilegi de la raó.
en el retorn o, tal vegada,
és un caprici de l’enyor.
Furtiu, em sento deutor
per desvetllar el fet que,
sent desconegut, n’és,
tal vegada, quotidià. Íntim
i malfiat, estic ancorat
dins un ritual de dignitat,
cap dàrsena em sedueix
o, tal vegada, no gosi
engrescar-me dins
el privilegi de la raó.
dimarts, 7 d’octubre del 2014
“Hi ha gent que creu estar per damunt de la resta i que les lleis no es fan per a ells, es fan per a la majoria de la població” (Els vasos comunicants que hi ha entre poder polític i poder econòmic són inqüestionables. Aquí, en aquest règim democràtic que patim, el 80 % de les lleis es legislen per al 90 % de la població, l'altre 10 % de població conforma l’oligarquia politicoeconòmica amb els seus privilegis legals)
dilluns, 6 d’octubre del 2014
Nivells de resposta social davant la corrupció
1.- Estupor.
2.- Indignació.
3.- Ràbia.
4.- Revenja.
5.- Prendre’s la justícia per la seva mà.
2.- Indignació.
3.- Ràbia.
4.- Revenja.
5.- Prendre’s la justícia per la seva mà.
Atenció! En aquests moments, ja estem en el nivell 3, camí del nivell 4.
diumenge, 5 d’octubre del 2014
A miques
Tinc el cos a miques,
no puc pas queixar-me,
no necessito rellotge;
en tot moment, alguna
xacra em dóna l’hora,
L’ànim el tinc igual,
em goteja, prostàtic,
damunt la pedra fosca
d’un temps perdut.
no puc pas queixar-me,
no necessito rellotge;
en tot moment, alguna
xacra em dóna l’hora,
L’ànim el tinc igual,
em goteja, prostàtic,
damunt la pedra fosca
d’un temps perdut.
divendres, 3 d’octubre del 2014
dijous, 2 d’octubre del 2014
No ens trencareu
No!, no ens trencareu,
perquè no es pot trencar
la veu d’un poble,
la veu del meu poble.
No!, no ens trencareu,
perquè no es pot trencar
la voluntat d’una nació,
la voluntat de la meva nació.
perquè no es pot trencar
la veu d’un poble,
la veu del meu poble.
No!, no ens trencareu,
perquè no es pot trencar
la voluntat d’una nació,
la voluntat de la meva nació.
dimecres, 1 d’octubre del 2014
Sense baluard
Expectant, opto per sortir-me
per l’escletxa de la paradoxa.
Al capdavall, l’oracle dels déus
s’esmuny, amb poca traça,
per la meva rereguarda.
No sóc pas hostil, però
tampoc estic per a foteses
ni per a somnis estèrils.
Gairebé, caldrà noliejar
el vaixell dels favors o
endegar camí per al triomf,
no fos cas que el temps
m’engoleixi i ompli el buit
amb qualsevol pagerol.
Sense cap baluard,
haig d’escapolir-me,
fins que els déus tornin
a ser del tot favorables.
per l’escletxa de la paradoxa.
Al capdavall, l’oracle dels déus
s’esmuny, amb poca traça,
per la meva rereguarda.
No sóc pas hostil, però
tampoc estic per a foteses
ni per a somnis estèrils.
Gairebé, caldrà noliejar
el vaixell dels favors o
endegar camí per al triomf,
no fos cas que el temps
m’engoleixi i ompli el buit
amb qualsevol pagerol.
Sense cap baluard,
haig d’escapolir-me,
fins que els déus tornin
a ser del tot favorables.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)