Qualsevol refugi

No hi ha forma que els déus
abdiquin de la seva rauxa,
em sento com un gargot
sotmès al seu obscur,
voraç i luxuriós judici.
La seva desmesura és
digna d’integrar-la
en el secret del silenci
i reciclar-la per a millor ofici.
La seva actitud –tràgica
i patètica– és l’eclèctica
de la impietat. No és
estrany que tinguin
com recompensa l’oblit.

Propòsit per a Cap d'Any

“No hem de parlar mai ni bé ni malament de nosaltres mateixos. Bé, perquè no ens creurien, i malament, perquè ens creurien massa fàcilment”  (Confuci)

“La vida és un procés d’adaptació constant, fet d’adéus i renúncies. Per aquesta raó, amb l’edat es va incrementant la nostra nostàlgia”

Una porta que grinyola

Com desferra impressionista,
clareja un cel eixut i resignat
amb blanc i negre de núvols
i pol·lució. Acluco els ulls per
mirar l’hora –des de plenitud
de temps i anys–, l’inhòspit
sentiment de sentir-me com
disminuït que s’esmuny del jaç.
Em llevo, tan majestuós com puc,
des d’un matalàs aclofat per
molls fluixos.
                      Qui pogués ser
serraller del temps, recular
uns quants anys, per tal
d’endreçar el bloc de la vida
i els xiribecs del nostre cos.
Faig armistici amb les xacres
i, compassant els passos,
obro la porta de la cambra.
Aquesta porta també grinyola!

“Recorrem a la televisió per apagar el cervell, i a l’ordinador per encendre’l”  (Steve Jobs)

“Jo, més que aniversaris, compleixo dies i ho prefereixo, perquè no tinc que esperar un any per celebrar-ho”  (Luis Rojas Marcos)

Dóna’t un Nadal

Torna a trobar el nen que hi ha en tu
per jugar, riure i somiar tots els dies.
Exercita la fantasia i, junt a la teva utopia,
genera tanta esperança com siguis capaç.

Busca i busca’t pel camí de l’amor,
ofereix tots els anhels i sentiments
i lliura’ls amb la fragància de la bondat,
embolicats en el regal de la tendresa.

Cultiva totes i cadascuna de les emocions
i recol·lecta-les convertides en sentiments.
Dóna’ls-hi la llum tamisada de la teva intuïció
i ruixa-les amb la pluja de la il·lusió.

I així, amb la tendresa, naixerà la Pau
etèria i blanca del novell Nadal.
I així, amb la blanor, naixerà la claredat
subtil i lleugera d’aquest Any Nou.

“Totes les nits de l’any diem “Bona Nit”, menys avui que diem “Nit Bona” Desitjaria que totes les nits de l’any fossin “Nits Bones””

Tots nosaltres

(A Poetes de Ronda)

Tots nosaltres,
hem après del silenci
llegenda de romanticisme
i sortilegi dins la paraula.

Tots nosaltres,
som pelegrins de l’esperit,
companys de ritme i melodia
i germans de sensibilitat.

Tots nosaltres,
fem del somni realitat,
la realitat lloc de somni
i paradís a un món millor.

Tots nosaltres,
amb poesia, fem amistat.

“Què és un cínic? Un que coneix el preu de totes les coses i el valor de cap”  (Oscar Wilde)

“No facis del teu cos la tomba de la teva ànima”  (Pitàgores)

Un glop incert

Ara mateix, trepitjo tolls
de nostàlgia, mentre
una boira juganera
m’empaita, fent-me
carantoines al clatell.
Supervivent del record
i esclau de la temença,
m’empasso la rancúnia,
no fos que m’esquitxes
amb la seva obstinació.
En aquest místic naufragi
faig palesa de rebel·lia:
Despullo la meva ànima
i cerco aquest paradigma
de veritat. Així, incòmode,
copso la meva nuesa per
beure-me-la d’un sol glop.

“La nostra joventut és decadent i indisciplinada. Els fills no escolten ja els consells de les persones grans. El fi dels temps està pròxim”  (Anònim caldeu, voltants del 2000 abans de C.)

“Fins que no s’establís un diagnòstic, suposar un amb exclusió d’altres, és estúpid i potencialment perillós “Suposar ens converteix en beneits”, era la manera que un professor solia refermar-se en aquest principi”  (Michael Palmer, Causes naturals)

Un tros d’infinit

Em capbusso per ponent,
amb reducte d’alè. Traç
d’ombra i esforç, embat
on forado la remembrança
per sembrar-hi la llavor
d’altra il·lusió perduda.
Sóc pols orgànic, fang
i aiguamoll, pentagrama
infinit del no-res. Esperono
el límit del crit, la ferida
del moment, mentre veig
com onades d’escuma
aixopluguen sorra per al
paradís promès. Llavors,
de puntetes i a les palpentes,
retrobo un socorregut silenci,
tot fent el camí del més enllà,
que n’és clau de volta del destí.

Cinc a l’amor

“Qui pot dir quant t’estima, petit amor sent”  (Francesco Petrarca)

“La lluna i l’amor, quan no creixen, disminueixen”  (Proverbi portuguès)

“L’amor és cec, però el matrimoni li torna la vista”  (Anònim)

“Alguns amors quan arriben solen ser bastant cecs i quan se’n van, massa lúcids”  (Enrique Rojas)

“Enamorar-se és alienar-se, fer-se aliè, ampliar-se, formar una unitat més espaiosa i profunda. L’autèntic amor fa a la persona més complexa”  (Enrique Rojas)

Ignot

Humiteja la boira amb
monotonia feixuga, sucant
carrers i regalimant arbres.
Seduït per aquest escenari,
esmolo la meva existència
per tal d’arranar les bardisses
que em sotraguen l’ànima.
Em queda l’heura i colpir
les gleves, percebre el destí,
ignot i tossut, a fi que em sigui
cent per cent assequible.

“Les persones sempre jutgen els demés posant com a model les seves pròpies limitacions”  (Paulo Coelho, El camí de l'arc)

"No tot allò que fem ès allò que volem. I no tot allò que volem ho fem o ho podem fer"

Propòsit

El passatge era curt;
ara terra, ara fang.
Pel riu, els arbres feien
un parèntesi tardoral
per lloar a Sant Martí.
Treva que les fulles aprofiten
per emplenar-se de colors,
enganys i desenganys.
En tots els jocs corríem:
acuit i parar, a cuc amagar...
Absents, a les palpentes,
buscàvem pels racons foscos;
mentre el carrer reflectia al sol
l’atziac propòsit d’arrenglerar
els deures per l’endemà.

“La ciència i la medicina s’ocupen del cos, mentre la filosofia tracta de la ment i de l’ànima, tan necessàries per a un metge com menjar i l’aire”  (Noah Gordon, El metge)

“Què és un amic? Una sola ànima en dos cossos”  (Aristòtil)

Rosa de bardissa

Captaire de sol,
la rosa de bardissa
s’amara amb vent
de so primaveral.

Recull d’absència
(quan esgrimim
paraules d’amor)
en l’obrador dels mots:

Com eixorda
el retrò del record!

La rosa de bardissa
no és tan bonica com altres
però té la llibertat
del seu espai obert.

Rosa!, fes-te senyera
en l’atapeïda bardissa
de la nostra vida
i dóna’ns la teva llibertat.

Tres per a la felicitat

“He decidit ser feliç perquè, a més a més, és bo per a la salut”  (Voltaire)

“La felicitat consisteix en tenir bona salut i mala memòria”  (Enrique Rojas, psiquiatra)

“La felicitat equival al sumatori infinit de tots els nostres moments feliços. Mai s’arriba a la felicitat plena, però contra més moments feliços tenim, més ens hi apropem”  (Jesús Garcia Boadella)

Ben mirat

Ben mirat, tothom té
la seva particular gesta
encara per esbrinar.
Aquell instant enutjós
que tusta el pensament,
com si fos un maleït
prejudici dut a examen.

Ben mirat, l’envescada
és l’animaló del progrés,
aquest desgavell sense
pietat, tot sovint flonjo
i sempre insegur, que
hom podem dir benestar,
marbre i xiprer del món.

Ben mirat, menem la vida
amb poca traça, la follia
del col·loqui ecològic,
en aforaments de lèxic
inconeguts o ignorats,
però quasi sempre silents,
on sojorna la pobra natura.

Ben mirat..., tot és finit.

“La fidelitat es nodreix de delicadeses i de petites coses”  (M. Güell)

Hi ha coses que no canvien

“Ens ofereixen sistemes de valors que molt poc tenen que veure amb l’educació. Ens inculquen un sistema econòmic que ens convida a ser inhumans, imbècils, salvatges en el treball, obligats a tractar malament al company per poder subsistir”  (Lluís Llach; La Vanguàrdia, 30-10-2003)

Data de caducitat

Decebut, com un postulant
iconoclasta i sense paradís,
li faig un lífting a la tristesa
per capgirar el seu designi
i totes les meves xacres.
Tal vegada, així, deixi de ser
creditor de la meva ànima.
Aquest repte és una nova treva,
per tal de desordir l’entramat
conspicu d’un vell adolescent,
que ja porta data de caducitat.

“La política pot engegar-se en una conversa de sofà, però serà estèril si més tard no queda reflectida en una taula de negociació i en una signatura de pacte”  (Dialogar-Negociar-Pactar)

“Pensar és gratis”  (Grafit anònim)
(Deu ser per això que molta gent no pensa; el que és gratis, no té valor)

“Els moderns recursos que disposa la medicina han creat en els ciutadans, i també en els professionals, una espècie de deliri d’immortalitat i han portat al metge a confondre la seva vocació:  s’ha potenciat la missió curativa i s’ha oblidat la seva autèntica missió; és a dir, alleugerir el sofriment humà”  (Dr. Marcos Gómez Sancho, Cures Pal·liatives: Control de símptomes)