Darrer dia d’abril

Novament, surt el sol
entre núvols de nostàlgia,
amb la malenconia que
se sent, quan un no pot
estar, tothora, al costat
de les persones estimades.

“La pitjor covardia és saber el què és just i no fer-ho”  (Yves Montand)
(Dedicat a tots els polítics que amb el seu silenci són còmplices de la corrupció. Menys aferrar-se a la legalitat i molta més ètica)

“Un got de vi mig buit també és un got de vi mig ple, però una mentida a mitges de cap manera és una veritat a mitges”  (Jean Cocteau)
(Dedicat a tots els polítics que amb el seu silenci són còmplices de la corrupció. Menys aferrar-se a la legalitat i molta més ètica)

“Si hagués una sola veritat, no es podrien fer cent llenços sobre el mateix tema”  (Pablo Ruiz Picasso)

(La veritat no té matisos. Per tant, solament podem considerar una veritat, penso que Picasso es referia a la realitat o, si més no, a la veracitat)

Modern–istme

Va i bé l’oreneta,
fregant terrats i teulades,
passant a gual carrers
a ritme de xiulet i ona
tèrmica. El tebi sol
la investeix com cicerone,
que puntejarà tot aquest
modernisme català
de ciutat que té arrelada
la terra en el propi nom:
terra de Terrassa; on eix
aquest istme modernista.

“Abans, la música acompanyava a una veu. Ara, és la veu la que acompanya a una música”

“La televisió és l’espill on es reflexa la derrota de tot el nostre sistema cultural”  (Federico Fellini)

Cors de margarida

(I cors de rosa i cors de llibre)

Arrecerats pel catenari
arc de Jujol, i amb
el somriure de la nostra verge,
he trobat cors de margarida
d’or, sang i cel en els vitralls.
Tot estant, el teu palmell
s’ha perdut pel bosc, on
els cabells senten el teu amor.  (Sant Jordi 2015)

“L’home que no sap somriure, no hauria d’obrir botiga”  (Proverbi xinès)

“Recorda: el dia que vas néixer tots reien mentre tu ploraves. Viu de forma que, quan moris, tots plorin mentre tu rius”  (Proverbi persa)

Espigant llum d’albades

Prenc la llum a punta d’alba,
per esvair les ombres del somni.
Llàntia que il·lumina l’espill
on l’allongat pas del temps
ha deixat arrugues de foscor,
que dibuixen la suau imatge
d’una maduresa que porta
el tranquil preludi, i fàcil
somriure, d’un avi a la cerca
dels seus néts.
                         Al captard,
la llum tornarà a esvair-se
com boira eròtica i sensual,
quan es deixa seduir pel sol
de nova albada, perquè jo pugui:
tornar a espigar la seva llum.

“El nostre cap és rodó per permetre al pensament canviar de direcció”  (Francis Picabia)

“La seva bellesa era gran. El seu intel·lecte considerable. Era tot el demés el que li faltava”  (Stel Pavlou)

Despentinat

El vent em despentina les idees
i renego d’ell. Em fa arrecerar
les brases del misteri, el caliu
on tragino matines d’amor.

Tossut, assereno l’esperança
i el mestratge de l’averany,
amb xiuxiueig de fulls
de llibres per endreçar.

El frescal de la font,
on apaivago la meva set,
té molsa d’enyorança
i perenne frec de record.

“Només conec una afició que tothom accepta: la música”

“En cap lloc pot trobar l’home un recolliment més tranquil i menys agitat que en la seva pròpia ànima”  (Marc Aureli)

Cap al sud

Sempre fa més sol al sud,
encara que la nit sigui llarga
i la pluja beneeixi cada somni.

Cap al sud, les profecies
tenen més versemblança,
perquè estan obertes
a la llum, a tothom.

El sud té ànima de festa
i cos brunyit per sol i ones,
dins el laberint de cada platja,
arbre, pedra o arena.

Al sud, les paraules fan migdiada,
amb coixins de colors, perquè
puguem tornar a utilitzar-les.

El sud és..., el sud del nord.

“Quan més planifiqui l’home la seva forma de procedir, més fàcil li serà a la casualitat trobar-lo”  (Friedrich Düerenmatt)

“Tots els dies augmento la llista de les coses que no parlo mai. El més filòsof és aquell que té la llista més llarga”  (Chamfort)

Lluna d’abril

La lluna d’abril està
vinsada com el marbre
i és tèbia, camí del mes de maig.

La lluna d’abril és pròdiga
amb solituds i enamorats,
que fugen de la rutina
i de l’insomne del desterrat.

La lluna d’abril té
monopoli de primavera,
vers de cirerer florit
i poema d’espai obert.

La lluna d’abril és...,
i serà, la meva lluna.

“La poesia en el fons no deixa de ser un compendi de filosofia i metafísica. I en la forma té l’estructura que li donen ritme i melodia”

“Tu que has vist el meu greuge, defèn ara la meva causa”  (Jeremies)

A cada instant

Cada instant
–en ple bull de fantasia–,
quan l’ombra del passat
rep sol d’esperança,
per omplir aquest pou
d’il·lusió, enardida
per la veu, sota pluja d’abril.

Som la part més finita
del paradís, on roman
la quietud d’Adam
o, potser, el neguit
caïnita del desterrat.

Som pols de desert
i aiguaneix de muntanya.
La llum d’una tenebra
o la tenebra del sol.
Tot és i tot queda,
tot viu per morir
i tot mor per viure.

El comiat ja és
el principi del retrobament.

“Una vegada acabat el joc, rei i peó tornen a la mateixa capsa”  (Proverbi italià)

“Convé tractar l’amistat com els vins i desconfiar de les mescles”  (Colette)

Surt el sol (a muntanya)

Em cau la lluna,
rere la carena,
amb parsimònia
de temps estàtic
i tebiesa d’esperit.

La rosada floreig
petonejada pels
primers raigs de sol;
tendresa tardoral
que enfila el dia.

L’esparavec matina
i estarrufa les plomes
amb l’aire d’orient,
un xic humit per
l’obaga endormiscada.

El meu esperit ressorgeix
amb llençols d’enyorança
i lleganyes de record.
Torno a l’esperit atlàntic
i al meu cor mediterrani.

“El reconeixement ens és tan necessari com l’aigua i d'aigua no bebem tanta com caldria”

“Tots els homes estem fets del mateix fang, però no del mateix motlle”  (Proverbi mexicà)

“Tempus fugit”

El temps,
poc més que un plor,
que amaga la saviesa
del tendre nadó.

El nadó,
que enyora, com monjo,
el claustre matern,
la seva font de vida.

Cada cop,
temps fugit, que sempre
el podem refer amb
subtileses i anys de pau.

“L’important no és ser bon polític o bon mecànic o bon metge o bon..., l’important és ser bona persona”