“No surtis fora de tu, torna a tu, a l’interior de l’home habita la veritat” (Sant Agustí)
diumenge, 31 de maig del 2015
dissabte, 30 de maig del 2015
Esperit de vi
Dels fogons a taula,
del polsim de cendra
a les molles de pa.
El tic-tac recorrent
i rebotant les parets
fins l’obert finestral,
per on entra la primera
llum i el cant del gall;
al menys, fins Sant Esteve.
El tassó fumeja llet,
munyida dos hores abans.
Em faig un petit tall
–Iaia!, deixa’m alcohol.
–Què és alcohol?,
es diu esperit de vi!
Dins la fonètica catalana,
i en el diari esdevenir
de la gent senzilla,
quanta poesia hi tenim!
del polsim de cendra
a les molles de pa.
El tic-tac recorrent
i rebotant les parets
fins l’obert finestral,
per on entra la primera
llum i el cant del gall;
al menys, fins Sant Esteve.
El tassó fumeja llet,
munyida dos hores abans.
Em faig un petit tall
–Iaia!, deixa’m alcohol.
–Què és alcohol?,
es diu esperit de vi!
Dins la fonètica catalana,
i en el diari esdevenir
de la gent senzilla,
quanta poesia hi tenim!
divendres, 29 de maig del 2015
dimecres, 27 de maig del 2015
Record de capvespre
L’entremaliat sol gateja
per entre núvols i tassons,
cafè amb llet pel matí,
gris en el temps i mor
dins el taüt del rellotge.
És hora de tornar a lluitar
i donar-li a cada hora
el temps que necessita:
llum cap a l’amor (i dolor)
i llum pel sol que sempre
deixa l’últim record
dins l’última posta de sol.
per entre núvols i tassons,
cafè amb llet pel matí,
gris en el temps i mor
dins el taüt del rellotge.
És hora de tornar a lluitar
i donar-li a cada hora
el temps que necessita:
llum cap a l’amor (i dolor)
i llum pel sol que sempre
deixa l’últim record
dins l’última posta de sol.
dimarts, 26 de maig del 2015
dilluns, 25 de maig del 2015
diumenge, 24 de maig del 2015
Espai Vital
(Superfície que cada persona necessita, en el seu entorn, per poder desenvolupar-se com ésser individual)
I
Llum fluorescent, melodia
anodina, silenci expectant.
El xerric precedeix el metro,
falten portes, falten seients
i sobra..., el calor humit
apegalós i massa quotidià.
A la sortida: Espai Vital.
II
Les portes es reobren.
S’entra (reclús de rellotge)
espatlla amb espatlla,
colze contra colze.
S’encén la filera de botons.
“Pes màxim 1.000 Kg.”
El despatx: sense Espai Vital.
III
Hora punta, centre comercial,
passadissos massa estrets,
prestatges tothora atapeïts.
Subordinats al consum,
compra necessària i sobrera;
llargues cues a la caixa.
Fora: il·lusió d’Espai Vital.
IV
Nit tranquil·la i festiva,
concert desitjat, percaçat.
Proselitisme musical
que floreix fins l’albada
entre crits i aplaudiments.
Ulls vermellosos i pel cel:
molt Espai Vital.
V
Diumenge, dinar familiar,
taula i cadires resten magres.
Regals, riures, bon cava
i molta connivència.
Vells records d’infantesa
per cadascuna de les lleixes:
l’Espai Vital perdut.
VI
Assegut, capbaix,
amb l’abric a una mà
i l’analítica a l’altra.
La sala d’espera plena
d’estossecs, d’esternuts
i de pors imprecises.
En ment: l’Espai més Vital.
dissabte, 23 de maig del 2015
Jornada de reflexió
“Les crisis es produeixen quan el que és vell no acaba de morir i el que és nou no acaba de néixer” (Bertolt Brecht)
divendres, 22 de maig del 2015
dijous, 21 de maig del 2015
Jocs malabars
Sostinc el meu silenci,
joc malabar i sospir
que enamora, senyorejant
l’aroma de la temprança.
Orat per l’embriac
del sobtat perfum,
cancell d’ànima afligida.
Fidel i amatent,
albiro l’erm del passat,
quan el bramul del mar
desgavellava la sorra
i esquinçava el pensament.
Com capgirar el record?
Sóc penell o sóc sageta?
I la perenne ventada
esmicola el meu sembrat.
joc malabar i sospir
que enamora, senyorejant
l’aroma de la temprança.
Orat per l’embriac
del sobtat perfum,
cancell d’ànima afligida.
Fidel i amatent,
albiro l’erm del passat,
quan el bramul del mar
desgavellava la sorra
i esquinçava el pensament.
Com capgirar el record?
Sóc penell o sóc sageta?
I la perenne ventada
esmicola el meu sembrat.
dimarts, 19 de maig del 2015
dilluns, 18 de maig del 2015
Res de res
Em surt dedins,
és un brunzit vespertí,
instant que m’encercla,
un xic atrevit i un tant exòtic.
Sí, em surt dedins,
com lànguid auguri,
tal vegada fal·laç
i tot sovint obsessiu.
Sí, em surt de molt endins:
el rebuig que tinc
a l’estupidesa que,
freqüentment, lliura
tota la raça humana.
és un brunzit vespertí,
instant que m’encercla,
un xic atrevit i un tant exòtic.
Sí, em surt dedins,
com lànguid auguri,
tal vegada fal·laç
i tot sovint obsessiu.
Sí, em surt de molt endins:
el rebuig que tinc
a l’estupidesa que,
freqüentment, lliura
tota la raça humana.
diumenge, 17 de maig del 2015
dissabte, 16 de maig del 2015
divendres, 15 de maig del 2015
Fronda de llop
La màscara ingràvida de llum
entra pel llindar del sotabosc,
com papir daurat on s’escriu
la mortal condició humana.
Cada arbre n’és ploma de cigne
que fuig de l’udol: llop fa un segle,
vent de port que ganyola la melangia.
“Candilejas” inaccessibles,
canelobres i copes d’arbre on
enardir el cos i fer èbria l’ànima.
D’aquesta manera, puc lliurar
un núvol missatger a l’horitzó
i tornar a surar la lluna de matinada.
entra pel llindar del sotabosc,
com papir daurat on s’escriu
la mortal condició humana.
Cada arbre n’és ploma de cigne
que fuig de l’udol: llop fa un segle,
vent de port que ganyola la melangia.
“Candilejas” inaccessibles,
canelobres i copes d’arbre on
enardir el cos i fer èbria l’ànima.
D’aquesta manera, puc lliurar
un núvol missatger a l’horitzó
i tornar a surar la lluna de matinada.
dijous, 14 de maig del 2015
dimecres, 13 de maig del 2015
dimarts, 12 de maig del 2015
Aroma de somni
Aquell pou negre, l’abisme,
quan dormim i no sabem
si és miratge de llac
–mutació de desengany–
o si és l’embriaguesa
que agonitza abans
del despertar. Llavors,
–amb foscant d’ignorància–
enlairem el nostre àngel,
la fragància del dubte.
Alhora, per gravetat,
s’esvaeixen l’espectre
de la mort i el calze
on, cada dia, bevem
totes les angoixes.
(Altre poema d'alquimista)
quan dormim i no sabem
si és miratge de llac
–mutació de desengany–
o si és l’embriaguesa
que agonitza abans
del despertar. Llavors,
–amb foscant d’ignorància–
enlairem el nostre àngel,
la fragància del dubte.
Alhora, per gravetat,
s’esvaeixen l’espectre
de la mort i el calze
on, cada dia, bevem
totes les angoixes.
(Altre poema d'alquimista)
dilluns, 11 de maig del 2015
diumenge, 10 de maig del 2015
dissabte, 9 de maig del 2015
Hermètic i letal
El punt blau d’una mirada
dorm a la constel·lació d’Ariadna,
on petjades blanques d’infinit
remouen l’aigua dessagnada
en lluites d’antics i altius déus.
Cec, per absorbir tanta llum,
mullo els llavis amb rosada,
abans de zumzejar paraules
que són predi i al·legoria d’Hermes:
L’oració que implora pietat
per tal de no exiliar-se,
altra vegada, a la terra d’Hades
on decorre l’etern riu de Leteo;
aquell que tot guerrer, tard
o d’hora, l’ha de travessar.
(Aquest és un poema d'alquimista)
dorm a la constel·lació d’Ariadna,
on petjades blanques d’infinit
remouen l’aigua dessagnada
en lluites d’antics i altius déus.
Cec, per absorbir tanta llum,
mullo els llavis amb rosada,
abans de zumzejar paraules
que són predi i al·legoria d’Hermes:
L’oració que implora pietat
per tal de no exiliar-se,
altra vegada, a la terra d’Hades
on decorre l’etern riu de Leteo;
aquell que tot guerrer, tard
o d’hora, l’ha de travessar.
(Aquest és un poema d'alquimista)
divendres, 8 de maig del 2015
dijous, 7 de maig del 2015
Sil·logisme de sentit comú
“De dalt a baix, la naturalesa ens ha ficat primer el cap, davall el cor, més avall l’estómac i per últim el sexe. Trencar aquest ordre, significa anar contra natura i a la curta o a la llarga la natura ens pot passar factura”
dimecres, 6 de maig del 2015
Record al record
Recorda’m que recordar
és tornar a viure.
I recorda’m, recordant,
els llocs on vam conviure.
També, recorda-te’n
de totes les paraules
i carícies gaudides.
No deixis que el temps
ens prengui tot allò nostre.
Recorda i recorda-te’n.
és tornar a viure.
I recorda’m, recordant,
els llocs on vam conviure.
També, recorda-te’n
de totes les paraules
i carícies gaudides.
No deixis que el temps
ens prengui tot allò nostre.
Recorda i recorda-te’n.
dimarts, 5 de maig del 2015
dilluns, 4 de maig del 2015
diumenge, 3 de maig del 2015
La llista
La memòria em fa marrada,
la tinc plena d’espícules.
Ho anoto tot, no sóc re
sense l’agenda, sense un paper.
Sovint, faig llistes per recordar-me’n
de tot allò que tinc pendent:
– Ignorar el desamor.
– Descabdellar el destí.
– Renovar el batec del cor.
– Atendre a l’inoportú.
– Parodiar a la sort.
– Somriure.
– Donar sense rebre.
– Esmunyir-me a la muntanya.
– I creure’m que...,
encara puc tornar a ser feliç.
la tinc plena d’espícules.
Ho anoto tot, no sóc re
sense l’agenda, sense un paper.
Sovint, faig llistes per recordar-me’n
de tot allò que tinc pendent:
– Ignorar el desamor.
– Descabdellar el destí.
– Renovar el batec del cor.
– Atendre a l’inoportú.
– Parodiar a la sort.
– Somriure.
– Donar sense rebre.
– Esmunyir-me a la muntanya.
– I creure’m que...,
encara puc tornar a ser feliç.
dissabte, 2 de maig del 2015
“És una llàstima que una organització de la societat civil tingui que entrar en política per fer front i solucionar desigualtats, greuges i problemes que han generat els polítics històrics. En aquest sentit, els ciutadans perdem uns representants vàlids i està per veure si guanyem uns polítics vàlids”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)