divendres, 31 de juliol del 2015

“Res non verba” “Fets, no paraules”  (Cató el Vell)
(Altres, amb ironia, ho tradueixen com “Les vaques no parlen”)

dijous, 30 de juliol del 2015

Eufemisme

Endreço l’estoig dels desigs,
doncs hi tenia esquitx
de serradures i polsim
dels llapis de colors.
Dubto, davant l’esforç
i un potser..., com a
penyora d’alè i d’esperit.

dimecres, 29 de juliol del 2015

“No és la majoria la qui té la raó, és la minoria amb el seu estil de vida correcte”

dimarts, 28 de juliol del 2015

“Si la comunicació pot ser dolorosa, la incomunicació encara ho pot ser molt més”  (Arranz)

dilluns, 27 de juliol del 2015

Orenetes

Quan les orenetes
s’apleguen per marxar,
senyalant l’arribada
de la tardor, altres orenetes
–record, enyor i melangia–
revenen cada any per
senyalar-me la rerevera.

Per això, avui vull
parlar-te molt suau,
a cau d’orella, perquè
els nostres cors estan
junts i no necessiten
gaires paraules. Perquè
també hi ha orenetes
com petons de paper
i petons de silenci,
petons que mai
s’emportarà el vent.

Petons que només
se’ls pot endur
la llum del teu mirar.

diumenge, 26 de juliol del 2015

“Un home que no té resolt el seu complex d’Èdip o una dóna que no té resolt el seu complex d’Electra, mai podran tenir una parella estable”

dissabte, 25 de juliol del 2015

“La companyonia no tan sols s’ha d’exercir de forma transversal, també cal exercir-la de forma vertical”

divendres, 24 de juliol del 2015

Si fa o no fa

Un rajolí d’aigua esbocina
la pols del finestró. Rere seu,
un rajolí de llum borrufa
el tènue arc de Sant Martí,
com el fractal d’una papallona.

Mentre, la flaire a
terra mullada, ginesta
i timó, em donen
el deler d’estar en
un petit i efímer paradís.

dijous, 23 de juliol del 2015


“Quan fem alguna reverència profunda a algú, donem sempre l’esquena a un altre”  (Abat Galiani)
(La meva solidaritat amb el poble grec)

dimecres, 22 de juliol del 2015

“Quan tots els odis han sortit a la llum, totes les reconciliacions són falses”  (Anònim)
(La meva solidaritat amb el poble grec)

dimarts, 21 de juliol del 2015

Duet de poemes

Quan anem pel perllongat
carrer del remordiment,
que la incomprensió
no ens apagui el dolç
foc del record, l’eterna
flama del Canigó, aquella
amb la que sempre encenem
la foguera de Sant Joan.

Avui, ja podem flotar
d’amunt de núvols de cotó,
en aquest cel que té el sol
com a botó de l’horitzó.
I podem posar de fit a fit
els nostres ulls, com si fos
l'últim dia de la fi del món,
però mai la fi del nostre món.

dilluns, 20 de juliol del 2015

diumenge, 19 de juliol del 2015

“Què sobreres que són les paraules, quan lligams ben ferms ajunten pensaments”  (Mercè Rodoreda)

dissabte, 18 de juliol del 2015

Fer veta

Descalç,
per la sorra de la vànova,
rondino l’enigmàtic ganxet,
fins arribar al serrell.
Quant temps constreny
aquest entramat de fils?

Jaient,
–damunt d’ella–
tanco les parpelles
i, fugaç, m’endinso
en el dens cobrellit
del meu pensament;
on –i suposo que em cal–
també hi tinc que fer veta.

divendres, 17 de juliol del 2015

“A la vida humana només uns pocs somnis es compleixen, la majoria es ronquen”  (Enrique Jardiel Poncela)

dijous, 16 de juliol del 2015

“A la fàbrica es fan cosmètics, a la botiga es ven esperança”  (Charles Revlon)

dimecres, 15 de juliol del 2015

Des de la vall (del poeta)

Tinc la xarxa
plena de mots
a la perpètua
platja de l’amor,
sota el penya-segat
on s’hi troba
un far d’assossec.

Des de la vall,
amb borinor
i retruc de tempesta,
una nimfa feta llamp
em fa recordar
un altre llamp
que, dins la mar,
es torna sirena.

dimarts, 14 de juliol del 2015

“A mi doneu-me el superflu, que el necessari tothom ho pot tenir”  (Oscar Wilde)

dilluns, 13 de juliol del 2015

Vida econòmica

Per no tenir ensurts econòmics (i sempre i quan es pugui realitzar) és aconsellable fer aquest repartiment dels nostres ingressos nets:

Un 33 % per viure.
Un 33 % per estalviar.
Un 33 % per divertir-se.
L’1 % restant, on es vulgui.


(Aquest patró només és orientatiu i cadascú sap el que pot fer i el que no amb la seva economia. Òbviament, en època de crisi s’ha de modificar o eliminar algun percentatge per incrementar el percentatge per viure)

diumenge, 12 de juliol del 2015

Somni d’estiu

(D’un altre segle)

A l’horitzó, surt l’ungla
d’una lluna minvant.
Miola una baralla
de gats assilvestrats
entre bocins de messes,
d’or blat i ordi punxut.
I enmig, l’erm de pedres
on sempre entrepussa
el novell messeguer.

dissabte, 11 de juliol del 2015

“El destí té dos maneres de ferir-nos: Negant-se al nostre desig i complint-lo”  (Henry Fr. Amiel)

divendres, 10 de juliol del 2015

“Per molt que matinis, abans s’haurà llevat el teu destí”  (Proverbi africà)

dijous, 9 de juliol del 2015

dimecres, 8 de juliol del 2015

Paraules perdudes

Queda el retorn de
paraules perdudes.
Queda el poema de
l’amor estimat i somiat.
La llum blanca de
(tant se val quin)
qualsevol estel.
N’és la nostàlgia,
però també n’és
necessitat de tornar
a recordar, a viure
un temps, un territori
i una nova il·lusió.

El sentiment trenca
amb el temps i l’espai,
mentre l’emoció queda
perduda amb la seva
data de caducitat.

dimarts, 7 de juliol del 2015

dilluns, 6 de juliol del 2015

“És fàcil viure amb els ulls tancats, interpretant malament tot el que es veu...”  (John Lennon)
(Dedicat a tots els polítics intransigents)

diumenge, 5 de juliol del 2015

Foll i maldestre

Estic força amoïnat,
el dubte em xucla la sang
i em rosega l’ànima.
Foll i maldestre,
per aquesta basarda
d’ensonyament,
esculpeixo les flames
que em donen calor.

Mentre,
faig un glop innocu
del flascó de l’enyor,
per esmunyir la vergonya
cap a l’escletxa del mirall
de les paraules perdudes.

Malaltissa vanitat
que cada nit miola
el secret narcisista
d’un desfici dins
la platja d’estrassa:
desert i miratge
d’aquest foll amant.

dissabte, 4 de juliol del 2015

“La deliberació és treball de molts. La decisió, d’un sol”  (Charles de Gaulle)

divendres, 3 de juliol del 2015

dijous, 2 de juliol del 2015

Sempre Blau

Aquell vent que vàrem gaudir
al capvespre de la nostra vida,
quan l’estiu fugia, tot content,
per retrobar-se amb els companys
a l’escola del nostre avenir.

Màgica lluna,
encatifada amb
núvols d’edredó.
El cuc a amagar
de l’última nit,
de l’últim estiu;
recer d’emocions,
aixoplugades per
nous sentiments,
amb nous amics,
amb nous somriures.

I a l’horitzó, com sempre,
els dos eterns blaus:
Blau al cel i Blau marí;
com aquest cansat cor:
Blau al cor i Blau a l’esperit.

dimecres, 1 de juliol del 2015

La cultura de la incultura

“Els que volen trencar amb tot, també trenquen amb la cultura. Aleshores, conformen una cultura a partir d’aquesta, la seva incultura”