“Les falsedats no sols s’oposen a la veritat, sinó que tot sovint es contradiuen entre elles”  (Voltaire)

“Les incongruències en els homes són, generalment, un testimoni de la seva immaduresa”  (Ed Cole)

(D'això en són experts alguns polítics)

“No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure
si no li ho donen s’ho pren”  (Jaume Collell)

“Que ningú li digui el que té que fer a algú que ja ha decidit quin ha de ser el seu destí”  (Proverbi àrab)

“A Espanya es pensa poc, però s’opina molt”  (Luis Landero)

Vidrim

A peu de carretera,
veig la trencadissa de vidres
d’un altre accident de trànsit.
Tot aquest vidrim em recorda
els “bocins” de vida que,
cada cap de setmana,
es perden en un lacònic
comunicat de xifres oficials.

“Els patrons de la naturalesa no estan aquí per adoptar-los, són pistes fonamentals per veure les regles que governen els processos naturals”  (Ian Stewart)

“La família és com el bosc. Si estàs fora d’ell, només veus la seva densitat. Si estàs dins, pots veure que cada arbre té la seva pròpia posició”  (Proverbi africà)

Raier de paràgrafs

Estic eufòric,
esquívol però eufòric.
I estic abstemi
del parany del taüt
i del fardell dels condemnats;
he esborrat l’encaix de l’enveja
i el rastre que deixa el caprici.
Sí, estic eufòric
i riu avall surten
els estimulants paràgrafs
d’una nova narració,
encara que no tingui títol.
Però..., em fa por
trencar aquest parèntesi,
no es doni el cas que
se m’escapi el seu domini.

“La salut és senzilla, és qüestió de sentit comú. El que si és complicada, és la malaltia”

“No aprendràs parlant, aprendràs escoltant; sigui per activa o sigui per passiva”

M’agradaria

M’agradaria que...
les teves dolces paraules
fossin com la fina pluja,
la que cau sobre el meu cos
assedegat i ple d’enyorança.

M’agradaria que...
el temps fos reversible
i poder gaudir novament
de nits sense fi, les que estan
fora d’edat, temps i espai.

M’agradaria que...
revivint el passat, es forgés
el futur que vam planificar,
tot estimant amb cors blaus
de margarides modernistes.

M’agradaria..., agradar-te.

“Desgraciat és el que per tal es té”  (Sèneca)

“La felicitat és dels que es basten a ells mateixos”  (Aristòtil)

Arriscat

Ençà, desig encès,
ardent prodigi
i voluptuós progenitor.
Ací, deix el gest
i s’estavella la rialla.

I em resta l’horitzó
on minva la llum
d’un sol rogenc.

“La millor universitat són els llibres. I els millors professors són: l’observació, el sentit comú, la deducció, la lògica i el raonament”

“La crítica és indulgent amb el corb, però inexorable amb els coloms”  (Juvenal)

L’últim sopar

Poc més d’una hora,
a dos quarts d’ànima
i amb aperitius d’esperit.
Estovalles de paciència,
coberts i plats de disseny,
aigua de pluja, vi d’enginy
i cava de reserva, reservada.
De primer plat..., tènue llum
d’albada i llum d’espelma.
De segon perfum suau
i profund, sense definir.
I de postres músic amb
fruits secs d’indolència
i moscatell de vell marí.
Infusions de serralada,
sense fum ni “xupito”,
i a les dotze a dormir.

“Pot succeir el que sigui, sempre hi ha algú que ho veia venir”  (Fernandel)

“El secret d’avorrir a la gent consisteix en dir-ho tot”  (Voltaire)

Enganyifa

Cavil·lo –enfonsat pel
ressò de la distància–,
el volteig del pensament,
com clivell a la fusta.
Estic rondinaire,
amb mi mateix
i amb el destí,
com un busca-raons
assentant càtedra davant
el taulell de l’existència.
Em cal arrodonir l’engany
i creure’m que..., encara
tindré bona ventura.

“Cal anar molt en compte amb els pseudointel·lectuals de les frases fetes”

“Allí on reina la lucidesa, l’escala de valors resulta inútil”  (Albert Camús)

L’ombra de la nit

La nit, què llarga és la nit!
Rera seu s’hi troba
l’ombra de la bellesa,
les subtils petjades d’amor.
El somriure de la nit
obra porta a la imaginació
amb clau de complicitat.
I, amb un altre somriure,
resta el desig a l’ombra
de totes les ombres: La nit.

“L’amistat és el port de la vida”  (Demòfil)

“La bellesa del cosmos no procedeix solament de la unitat en la varietat, sinó també de la varietat en la unitat”  (Umberto Eco)

Sotrac

L’ensurt és un brogit,
un cèrcol que empresona
el precari estat d’ànim.
Aquest roda-soques
em fa el camí enclí,
per dur-me fins a la por,
amb commoció de dolor
i manifestació de dol.

Viure, en alguna manera,
és aprendre a dir adéu.

“Quanta menys gent et llegeix, més escriptor de minories ets” (-, +)

“Totes les religions (monoteistes) són bones i totes són dolentes. Són bones en la mesura que canalitzen l’espiritualitat de les persones. I són dolentes perquè totes són endogàmiques, restrictives i ritualistes (algunes fins i tot fanàtiques)”

Catalans de la Catalunya Nord

Tant com me quedarà
 
Tant com me quedarà un alè de vida,
tant com me quedarà una gota de sang,
jo te cantaré, dolça terra ferida,
jo te cantaré, amb els sanglots d’un amant.

Tant com me quedarà un alè de vida,
tant com me quedarà un fileret de veu,
jo te cantaré, dolça pàtria ferida,
jo te cantaré, malaguanyat país meu.

M'és igual si ja mil poetes,
m'és igual si ja mil pintors,
han contat tes amoretes,
han glorificat tos colors.

Amorosos de Cotlliure,
embadalits del Canigó,
alabant el plaer de viure
sota el cel blau del Rosselló.

Banyant l'ufanosa Albera
dins l'ona calma d'Argelers
i fent ser l'aspra Corbera
guardiana del Barcarès.

Tant com me quedarà un alè de vida,
tant com me quedarà una gota de sang,
jo te cantaré, dolça terra ferida,
jo te cantaré, amb els sanglots d’un amant.

Tant com me quedarà un alè de vida,
tant com me quedarà un fileret de veu,
jo te cantaré, dolça pàtria ferida,
jo te cantaré, malaguanyat país meu.

M'és igual si ja mil poetes,
m'és igual si ja mil pintors,
han contat tes amoretes,
han glorificat tos colors.

M'és igual si ja mil teles
s'han emprat del Castellet,
I si les teves esteles
ja han ballat dins d'un sonet.

Si mil cops la tramuntana
ha fet sarau tota una nit;
si s'ha pintat la sardana
com un ball d'amor infinit.

Tant com me quedarà un alè de vida,
tant com me quedarà una gota de sang,
jo te cantaré, dolça terra ferida,
jo te cantaré, amb els sanglots d’un amant.

Tant com me quedarà un alè de vida,
tant com me quedarà un fileret de veu,
jo te cantaré, dolça pàtria ferida,
jo te cantaré, malaguanyat país meu.

M'és igual si la ginesta
ja ha llorejat mil cançons;
si els esclats de nostra festa
il·luminen els horitzons;

si se sap que la bandera
que jo tinc arrelada al cor,
sola, última i primera,
va ser feta de sang i d’or.

M'és igual si ja mil poetes,
m'és igual si ja mil pintors,
han contat tes amoretes,
han glorificat tos colors.

Tant com me quedarà un alè de vida,
tant com me quedarà un fileret de veu,
jo te cantaré, dolça pàtria ferida,
jo te cantaré, malaguanyat país meu.

Tant com me quedarà un alè de vida,
tant com me quedarà un fileret de veu...

                                                  Lletra Joan Cayrol
                                                  Música Jordi Barre A.C.S.
                                                  (cantada amb més de 90 anys)

“Una bona consciència no té por a cap testimoni”  (Sèneca)