“Cadascú mostra el que és amb els amics que té”  (Baltasar Gracián)

Del vint al dos, vint-i-dos

Descabdello el somriure,
aquell que tenia fermat
en el castell de sorra
a la platja de l’oblit.
O..., potser, era un mas blau?
El mas de la decepció,
on hi amago els records
de segona mà, de rebaixes.

Aquest estiu fila tardor
-dia sí, dia no-,
i fila primavera
-dia parell, dia senar-.
En canvi, els meus sentiments
sempre són senars. És a dir,
sempre porten vesta
i rosari de desenganys.

Bo!, collita tot l’any.

“La política és la conducció dels assumptes públics per a profit dels particulars”  (Ambrose Bierce)

“Tot el que som és el resultat del que hem pensat; està fundat en els nostres pensaments i està fet dels nostres pensaments”  (Sidhartha Gautama)

L’amulet

He pagat penyora
a l’ombra del record,
a l’ocell del silenci
i al ganyol de la nostàlgia.
Porto llàgrimes difuntes
brodades en insomni d’enigma
i en màgia d’ingenuïtat.
Em sento transparent
com aigua de pluja
i em sento suc de taronja,
encara que li manca sucre,
per gaudir la serenor d’ànim,
quan aquest enfila el vaivé del cor.
Per això, amago la meva pena
rere l’amulet de la nit
i rere el tresor d’un somriure.

“El delicte dels que ens enganyen no està en l’engany, sinó que ja no ens deixen somiar que no ens enganyaran mai”  (V. R. Iriarte)

“Si els homes, una vegada que han trobat la veritat, no tornessin a retòrcer-la, em donaria per satisfet”  (J. W. Goethe)

Dinar a Terrassa

La llum tardoral fa pessigolles
als maons de l’arc escarser.
Les paraules rodolen, laxes,
de taula en taula, per aquest
entorn fabril i modernista;
i es creuen com cotxes a cruïlla,
atapeïda pel trànsit d’hora punta,
on el restaurant emplata
cuina de sacrifici gastronòmic.
Aquesta terra –que ja ho porta
al nom– escampa, amb silenci,
el seu horitzó fins als dentats
de l’estimada Montserrat.
Aquí, hi tinc part del cor ficat,
que se l’endugué la meva filla,
ara fa un parell d’anys.

“Refugiar-se en l’intel·lecte, també pot ser símptoma de senectut”

“ L’art no reprodueix allò que és visible, sinó que fa visible allò que no sempre ho és”  (Paul Klee)

Temporal

Desangelat i alacaigut,
veig com la lluna creixent
arrossega, amb la seva llum,
la xarxa d’una tempesta de neu.
Immòbil, i sense latitud,
miro les dunes que genera
un vent altiu i rígid,
que porta l’aurèola del glaç
i el xivarri i desgavell
de qualsevol mainada.

(Vent de Nord, Vall de Benasc)

“Viu com si esperessis arribar als cent anys, però estiguis llest per morir demà”  (Anònim)

“El dolor és inevitable però el patiment és opcional”  (Sidhartha Gautama)

La boira

Els quadres monocromàtics
que ens pinta la boira,
són una gamma de grisos
extensa i impressionista;
des de l’enfosquida fumassola
(aquesta boira terrera
que ens arrapa l’alè),
fins la boira encelada
que dóna algun respir.
Entre elles hi tenim:
la pixanera, la neula,
la gèlida gebradora;
la calitja o boirina,
la broma i la boirassa,
el bromall i el lleuger
fumejar d’un fumerol.

Ser lleidatà, quasi és
ser un perit en boires.

“El bon mestre arriba només quan el deixeble està preparat”  (Proverbi sufí)

La navalla d'Ockham

“A igualtat de condicions, l’explicació més senzilla sol ser la més probable”  (Guillem d’Ockham, frare franciscà)

Fill de la boira

Envernisso el cel
de gris entelat,
amb desig melangiós
perquè torni la tardor
i l’hivern del meu record.

Vaig venir en nit de boira,
branques gebrades i gespa
regalimant llum d’estels,
llum de desenganys.

Sóc lleidatà, sóc fill de boira.
I la mare em bressola amb
l’amarguesa del seu silenci.
Ella difumina el grisenc
d’aquesta nova llum,
perquè no em desperti.

I la mare m’acarona
amb mà freda; perquè,
tot sovint, ens oblidem
que la mort ens envolta.

“El bé i el mal no estan a la balança de la religió, estan a la balança de cada persona”

“La lògica, donat el mal ús que d’ella es fa, seveix més per perpetuar els errors que per conduir a la veritat”   (Francis Bacon)

Dibuix d’un desencís (II)

El sol nolieja
una boira bruna
amb un parell de
núvols a vela plena.
Xiula i xiuxiueja
l’ocell més feliç,
el rossinyol d’entorn.
La pell, temperada
per setze graus, enfila
un bosc de pèl moixí.
El somriure, esquinçat
pel desencís, fa palesa
d’una ànima decebuda,
que, amb cura, retalla
cada nou contrallum
per a cada nou destí.

“Com no sabia que era impossible, ho vaig fer”  (Albert Einstein)

“Els que renuncien són més nombrosos que els que fracassen”  (Henry Ford)

UNA ESQUERDA A L'ÀNIMA

Foc a terra
(A totes les infermeres i infermers)

La suau carícia de la flama
que llepa l’escorça del tronc,
em porta un record d’agraïment.
Diuen, que el meu ofici
també n’és un art. Però...,
em sento com el vidrier,
que ha d’anar en compte
de no tallar-se, de no ferir
susceptibilitats i sentiments.
Les espurnes fan un cel
al fons de la xemeneia.
El firmament de la salut
també està ple d’estels
que, tard o d’hora, s’apaguen.
No som capaços d’admetre
que som finits, com el foc,
com la brasa que ens escalfa.
Això, ens crea neguit i ansietat;
ja que, les nostres cendres són
les arrels per tornar al més enllà.
(I..., l’esquerda ja ha cicatritzat)

“Què és un poema? Un poema és tot allò que vol que sigui el poeta”

“No és meva la mà que es retalla fosca en la febrosa blancor del camí”  (Francesc Pané)

Dibuix d’un desencís (I)

Estic absent,
l’inoportú pensament
–indefinit per meandres
com tortell de Reis–
m’entortolliga amb
la sentència del dubte.
Farcit per plecs d’incògnita,
la falsa elegància se’n va,
fugissera, pel carreró de
la inoportuna oblidança.
Passa a passa, gest a gest,
batec a batec, em faig
addicte a l’esmorteït oblit.
Sí, estic absent
i una mica histriònic.

“Sóc vaixell de paper que tragina paraules”  (Rosa Fabregat)

“Les hores més serenes ja s’han escantellat”  (Jordi Pàmias)

Temps de tardor

Aquest temps n’és de tardor.
El sol acomiada núvols
per entre ones d’enyor,
amb pàl·lid reflex
de gavines afamades,
en la sorra de vora mar;
doncs el cel pot esperar.
El cel i una nova cançó
que entronqui passat i futur.

“Cal una certa franquesa, una certa despreocupació a l’hora d’escriure un poema”  (Joan Margarit)