Que la pau sigui la teva pau.
Que l’amor sigui el teu amor i per al teu amor.
Que la il·lusió inundi el teu cor.
I que aquest any sigui el teu any.
“D’aquest temps, tot el temps”
dissabte, 31 de desembre del 2016
divendres, 30 de desembre del 2016
dijous, 29 de desembre del 2016
dimecres, 28 de desembre del 2016
Dona de contrallum
Dejorn, sense ombres,
l’albada plateja el cel
per entremig del persistil;
on, a contrallum, una dona
erigeix el coll i la cara
a la recerca del nou sol.
El seu refinat pèplum
m’afebla el cor, que
escandeix cada batec
amb cada nou segon.
La semença del sol
brotona des del llunyendar
per acaronar la seva cara
i, després, tot el cos.
Amorosit, me n’adono
de l’eviterna bellesa
d’aquesta cariàtide grega.
l’albada plateja el cel
per entremig del persistil;
on, a contrallum, una dona
erigeix el coll i la cara
a la recerca del nou sol.
El seu refinat pèplum
m’afebla el cor, que
escandeix cada batec
amb cada nou segon.
La semença del sol
brotona des del llunyendar
per acaronar la seva cara
i, després, tot el cos.
Amorosit, me n’adono
de l’eviterna bellesa
d’aquesta cariàtide grega.
dimarts, 27 de desembre del 2016
dilluns, 26 de desembre del 2016
diumenge, 25 de desembre del 2016
Bon Nadal
Malgrat el blanc glacera
que desapareix per sempre;
malgrat la pluja desigual
d’inundacions i deserts;
malgrat el Nadal de colesterol
front el Nadal de la fam;
malgrat aquest Nadal comercial
enlloc d’espiritual i religiós.
Malgrat tot això,
Bon Nadal a tothom.
que desapareix per sempre;
malgrat la pluja desigual
d’inundacions i deserts;
malgrat el Nadal de colesterol
front el Nadal de la fam;
malgrat aquest Nadal comercial
enlloc d’espiritual i religiós.
Malgrat tot això,
Bon Nadal a tothom.
dissabte, 24 de desembre del 2016
divendres, 23 de desembre del 2016
dijous, 22 de desembre del 2016
Del cor a l’ànima
Hi ha un bosc on els arbres
són doelles de catedral.
L’esperit eixís la humitat
de molsa i falgueres;
encens d’ondines que
allibera el cos entre
aqueixa xarxa vegetal:
per tornar a fer-me home
amb una ànima atlàntica
i un cor mediterrani.
són doelles de catedral.
L’esperit eixís la humitat
de molsa i falgueres;
encens d’ondines que
allibera el cos entre
aqueixa xarxa vegetal:
per tornar a fer-me home
amb una ànima atlàntica
i un cor mediterrani.
dimecres, 21 de desembre del 2016
dimarts, 20 de desembre del 2016
dilluns, 19 de desembre del 2016
“La pastuqui”
Segons expliquen i comenten els periodistes-cronistes de La Villa de Madrid, a l’Audiència Nacional hi va haver un autèntic pressing catch verbal entre el Correa i el Peñas. I sembla ser que el Sr. Correa (en alemany Gürtel) li va retreure al Sr. Peñas que ell es quedava amb “la pastuqui”
Aquesta paraula no l’havia escoltada mai i ignoro si forma part de l’argot de “los madriles” o si forma part de l’argot particular del Sr. Correa i del seu entorn. Per altra banda, hem de deduir que etimològicament deriva de la paraula pasta; és a dir, diners.
El que sí sé, és que les persones normals, parlen normal. Utilitzar un diminutiu, que a més a més sembla despectiu, de la paraula pasta que per ella mateixa és un eufemisme, em porta a pensar que al Sr. Correa li està traint el subconscient. Cosa res estranya si les imputacions que li fa el jutge finalment s’arriben a concretar.
També ignoro quin grau de coneixements psicològics solen tenir els nostres magistrats, però estic convençut que, com a mínim, aquestes expressions els hi deuen cridar l’atenció, ja que són expressions més pròpies d’altres persones i comportaments. Al cap i a la fi, podríem concloure amb aquella dita castellana que diu “Dios los cría i ellos se juntan”. En aquest cas, s’ajuntarien lingüísticament.
Aquesta paraula no l’havia escoltada mai i ignoro si forma part de l’argot de “los madriles” o si forma part de l’argot particular del Sr. Correa i del seu entorn. Per altra banda, hem de deduir que etimològicament deriva de la paraula pasta; és a dir, diners.
El que sí sé, és que les persones normals, parlen normal. Utilitzar un diminutiu, que a més a més sembla despectiu, de la paraula pasta que per ella mateixa és un eufemisme, em porta a pensar que al Sr. Correa li està traint el subconscient. Cosa res estranya si les imputacions que li fa el jutge finalment s’arriben a concretar.
També ignoro quin grau de coneixements psicològics solen tenir els nostres magistrats, però estic convençut que, com a mínim, aquestes expressions els hi deuen cridar l’atenció, ja que són expressions més pròpies d’altres persones i comportaments. Al cap i a la fi, podríem concloure amb aquella dita castellana que diu “Dios los cría i ellos se juntan”. En aquest cas, s’ajuntarien lingüísticament.
diumenge, 18 de desembre del 2016
dissabte, 17 de desembre del 2016
divendres, 16 de desembre del 2016
Artells blancs
Resseguint tots els estels
pel firmament seré,
on cada punt de llum
n’és punteig pel cor;
el fred fa serrar punys,
fins que els artells són blancs.
Nova fadiga, nova impotència
per a cada braó d’home
dins la terra del perdó,
aquella que vàrem perdre
entre somnis i il·lusions.
Tot, per llucar i créixer
massa de pressa en el fogar
i sense temps a la reflexió.
pel firmament seré,
on cada punt de llum
n’és punteig pel cor;
el fred fa serrar punys,
fins que els artells són blancs.
Nova fadiga, nova impotència
per a cada braó d’home
dins la terra del perdó,
aquella que vàrem perdre
entre somnis i il·lusions.
Tot, per llucar i créixer
massa de pressa en el fogar
i sense temps a la reflexió.
dijous, 15 de desembre del 2016
dimecres, 14 de desembre del 2016
dimarts, 13 de desembre del 2016
Estranya essència
Cada decenni eixís
nova branca, perquè
puguin llucar les fulles
que matisen la vida.
Romanem al mateix
arbre, però les fulles
cada cop són una mica
més amunt. Lluny
de terra, a prop del cel.
Contra més s’atenalla
una idea, més s’ensorra
el seu arbitri. Decurs
de temps que fornís
el biaix del pensament.
Comanda de dèria, en
finitud de ressentiments.
nova branca, perquè
puguin llucar les fulles
que matisen la vida.
Romanem al mateix
arbre, però les fulles
cada cop són una mica
més amunt. Lluny
de terra, a prop del cel.
Contra més s’atenalla
una idea, més s’ensorra
el seu arbitri. Decurs
de temps que fornís
el biaix del pensament.
Comanda de dèria, en
finitud de ressentiments.
dilluns, 12 de desembre del 2016
diumenge, 11 de desembre del 2016
dissabte, 10 de desembre del 2016
El vol d’una mirada
A frec d’infant,
servo l’efímera
gàbia d’una mirada.
Oreneta que venç
qualsevol garjola,
planejant pel verd mar
de la propera collita.
Què se n’ha fet de
la dèria de somiar?
Estic assedegat d’idees
i arraulit per sentiments
vells i ajocats; fins que,
la dalla segui el blat
i l’oreneta torni a piuar
al peu del capvespre.
servo l’efímera
gàbia d’una mirada.
Oreneta que venç
qualsevol garjola,
planejant pel verd mar
de la propera collita.
Què se n’ha fet de
la dèria de somiar?
Estic assedegat d’idees
i arraulit per sentiments
vells i ajocats; fins que,
la dalla segui el blat
i l’oreneta torni a piuar
al peu del capvespre.
divendres, 9 de desembre del 2016
dijous, 8 de desembre del 2016
dimecres, 7 de desembre del 2016
L’esgarip de la gavina
Cordatge i velam
per damunt de l’aigua,
arena que escurça faldilla
amb barques i xarxes
que, impúdiques, hissen
fins el secret cel blau.
Més enllà, el moll custodia
un enfilall d’àncores,
com torpor funàmbul,
fent assaig de sènia amb
cada sanglot de mar.
Abasta aquest entorn
el vol de la gavina,
esborrant l’ensonyament
amb el seu fort esgarip.
per damunt de l’aigua,
arena que escurça faldilla
amb barques i xarxes
que, impúdiques, hissen
fins el secret cel blau.
Més enllà, el moll custodia
un enfilall d’àncores,
com torpor funàmbul,
fent assaig de sènia amb
cada sanglot de mar.
Abasta aquest entorn
el vol de la gavina,
esborrant l’ensonyament
amb el seu fort esgarip.
dimarts, 6 de desembre del 2016
dilluns, 5 de desembre del 2016
diumenge, 4 de desembre del 2016
Mimetisme social i col·lectiu
L’home (junt a abelles i formigues) està considerat un animal social i s’estructura com a ésser gregari dins un territori comú, on viu i conviu. Això comporta una forma de vida més aviat sedentària, que es regís per un horari molt estandarditzat i que determina a estar supeditat, quan no lligat, a aquesta societat. En alguna forma, seguim sent esclaus de l’horari.
Hi ha una tendència a fer (més o menys) tots el mateix, en els mateixos llocs i en les mateixes dades. És cert que la climatologia del calendari marca moltes pautes de conducta social, però no és menys cert que també hi ha una mena de mimetisme que ens marca i ens condueix a fer tots el mateix i durant les mateixes dades, establint unes pautes de conducta col·lectiva, marcant-se una escala estratificada en funció de l’estatus social o poder adquisitiu que un té, vol tenir o vol aparentar.
Tot mimetisme implica una igualtat o, millor dit, una igualació; fins i tot, se li pot donar un caràcter aparentment democràtic, la qual cosa és del tot incerta; ja que, la base de la democràcia és la llibertat i la llibertat és personal i intransferible. Supeditar el nostre comportament a modes, costums i fer el que tothom fa, minva i condiciona aquesta llibertat.
On més ens podem trobar aquest mimetisme és dins de l’oci i la diversió, quan se segueixen les activitats de moda i la majoria de gent fa el mateix; senzillament, perquè està de moda i sense cap altra consideració. Una prova d’aquest mimetisme gregari la tenim en aquests macro-concerts que impliquen una supeditació al mimetisme social que, per cert, rere el qual sempre hi trobem interessos econòmics molt importants, doncs aquest mimetisme també porta implícita una bona dosi de manipulació. Sí, efectivament, la joventut és molt més susceptible a aquest mimetisme gregari que determina el seu comportament i fica a prova la seva maduresa i personalitat.
En resum, si vols ser lliure, siguis tu mateix i no caiguis en el parany de la moda o en el parany del “tothom ho fa”
En resum, si vols ser lliure, siguis tu mateix i no caiguis en el parany de la moda o en el parany del “tothom ho fa”
dissabte, 3 de desembre del 2016
divendres, 2 de desembre del 2016
dijous, 1 de desembre del 2016
Passes sordes
Des de l’erm de l’andana,
i amb lassitud d’insolència,
poso en hora l’esperit captaire
per alentir la sortida del tren.
La desmesura sodolla
per entremig del laberint
de passes sordes i el dring
que marca el crit del vent.
i amb lassitud d’insolència,
poso en hora l’esperit captaire
per alentir la sortida del tren.
La desmesura sodolla
per entremig del laberint
de passes sordes i el dring
que marca el crit del vent.
dimecres, 30 de novembre del 2016
dimarts, 29 de novembre del 2016
dilluns, 28 de novembre del 2016
A ran de ventijol
Condorm d’esperit
en el tendal d’estigma
on es gronxa la centella
del deler, l’estalzí de
la metzina. Murmuri
que brolla com espelma
a peu de cada dea i vestal.
Embriac, codina d’alcohol,
destreno un nou herbei
on brandar l’ànima,
per sollevar la càrrega
amb la que traspassaré
aquest indret d’infortuni.
en el tendal d’estigma
on es gronxa la centella
del deler, l’estalzí de
la metzina. Murmuri
que brolla com espelma
a peu de cada dea i vestal.
Embriac, codina d’alcohol,
destreno un nou herbei
on brandar l’ànima,
per sollevar la càrrega
amb la que traspassaré
aquest indret d’infortuni.
diumenge, 27 de novembre del 2016
dissabte, 26 de novembre del 2016
divendres, 25 de novembre del 2016
Espurnes d’il·lusió
La lluna trontolla
pel vidre entelat
d’un cor amanyagat
entre l’amor i l’estima.
Trepitjo pessigolles
i teranyines passades,
en el moll esvaït
de l’esperança.
I tremolo davant
el glaç del record,
que s’esmicola
amb un garbull
de premeditació.
En aquest fogar
encara hi queden brases
i les seves espurnes
són d’il·lusió.
pel vidre entelat
d’un cor amanyagat
entre l’amor i l’estima.
Trepitjo pessigolles
i teranyines passades,
en el moll esvaït
de l’esperança.
I tremolo davant
el glaç del record,
que s’esmicola
amb un garbull
de premeditació.
En aquest fogar
encara hi queden brases
i les seves espurnes
són d’il·lusió.
dijous, 24 de novembre del 2016
dimecres, 23 de novembre del 2016
dimarts, 22 de novembre del 2016
Petita cronologia poètica de la Pobla de Segur
Som Raiers
Só fill del Noguera
dins d'un rai nasquí
ma esposa és raiera
raier vull morir. (Jacint Verdaguer, Pàtria 1888)
Som ramaders
Ses companyes, pels cingles,
per les comes,
pel silenci dels prats
i en la ribera,
fan dringar l’esquellot
mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar... (Joan Maragall, La vaca cega, 1895)
Som fallers
Amb la torxa flamejant
hem vingut seguint la serra,
davallant contents cantant
per la Verge de Ribera.
Per vos, pubilla galana,
el ramell de flor boscana,
per la vila poblatana
el perfum d’eixa muntanya. (Josep Lluís, 1960)
Só fill del Noguera
dins d'un rai nasquí
ma esposa és raiera
raier vull morir. (Jacint Verdaguer, Pàtria 1888)
Som ramaders
Ses companyes, pels cingles,
per les comes,
pel silenci dels prats
i en la ribera,
fan dringar l’esquellot
mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar... (Joan Maragall, La vaca cega, 1895)
Som fallers
Amb la torxa flamejant
hem vingut seguint la serra,
davallant contents cantant
per la Verge de Ribera.
Per vos, pubilla galana,
el ramell de flor boscana,
per la vila poblatana
el perfum d’eixa muntanya. (Josep Lluís, 1960)
dilluns, 21 de novembre del 2016
diumenge, 20 de novembre del 2016
dissabte, 19 de novembre del 2016
Esperit templer
Sense cap arma a la meva mà
ni cap déu o religió al meu cor;
honoro la meva ploma com a daga
i l’espiritualitat com a religió.
El fred de segles segueix sent el mateix,
l’anhelada pluja no. Sol i lluna
són els mateixos, l’arbrat de boscos no.
Nou són masses segles per al territori.
Ara, reso a l’Aire i al seu esperit.
Reso a la Terra i a la seva vera.
Reso a l’Aigua que ens dóna vida.
Però em costa resar al Foc destructor,
malgrat que ell mai en té cap culpa,
i resaré per a ells i per a elles.
Amén. (La Pobla de Segur, tardor de 2016)
ni cap déu o religió al meu cor;
honoro la meva ploma com a daga
i l’espiritualitat com a religió.
El fred de segles segueix sent el mateix,
l’anhelada pluja no. Sol i lluna
són els mateixos, l’arbrat de boscos no.
Nou són masses segles per al territori.
Ara, reso a l’Aire i al seu esperit.
Reso a la Terra i a la seva vera.
Reso a l’Aigua que ens dóna vida.
Però em costa resar al Foc destructor,
malgrat que ell mai en té cap culpa,
i resaré per a ells i per a elles.
Amén. (La Pobla de Segur, tardor de 2016)
divendres, 18 de novembre del 2016
dimecres, 16 de novembre del 2016
Loteria oncològica
Quan s'ha viscut
el món oncològic
i, a més a més, s'ha fet
convivència amb ell,
queda la ineludible
certesa que li toca
al qui li toca. Tant
se val si has comprat,
com no, bitllet per a
aquest vesànic sorteig.
Malauradament, tots
hi tenim que "jugar"
el món oncològic
i, a més a més, s'ha fet
convivència amb ell,
queda la ineludible
certesa que li toca
al qui li toca. Tant
se val si has comprat,
com no, bitllet per a
aquest vesànic sorteig.
Malauradament, tots
hi tenim que "jugar"
dimarts, 15 de novembre del 2016
dilluns, 14 de novembre del 2016
diumenge, 13 de novembre del 2016
Llit d’hivern
Un ressò surt per l’horitzó de Ponent:
Crit i vent d’una freda fosca. Suau ritme
de la peresa que porta aquesta fragància
antiga i càlida, com quietud d’església
dins el silenci romànic de la pedra.
Esperit d’heroi!, cos assenyat i afable,
cabells d’escuma i cavitat de platja;
ulls i mirada de remembrança afectuosa,
que coneix el llunyà poble del somriure.
Ara, ocell arraulit, busca un bocí de temps,
incerta engruna en el ràfec de la seva vida,
quan dorm en el solitari llit d’hivern,
tot somiant noves primaveres de tardor.
Crit i vent d’una freda fosca. Suau ritme
de la peresa que porta aquesta fragància
antiga i càlida, com quietud d’església
dins el silenci romànic de la pedra.
Esperit d’heroi!, cos assenyat i afable,
cabells d’escuma i cavitat de platja;
ulls i mirada de remembrança afectuosa,
que coneix el llunyà poble del somriure.
Ara, ocell arraulit, busca un bocí de temps,
incerta engruna en el ràfec de la seva vida,
quan dorm en el solitari llit d’hivern,
tot somiant noves primaveres de tardor.
dissabte, 12 de novembre del 2016
divendres, 11 de novembre del 2016
dijous, 10 de novembre del 2016
Cendra estàtica
Company!,
esvaeix el teu somriure
autosuficient i pedagògic.
Ensinistra la fredor d’ànim
i, tanmateix, la seva
perplexitat psicològica
t’esquerdi l’asincrònica
i subtil divagació.
Fes flassada d’absència,
quan el gemec del menyspreu
sacseja l’absurd. I fes treva
amb la teva ombra i el teu rumb.
Ni cireres ni groc llimona,
ni arcs de Sant Martí:
gris cendra per a avui,
gris cendra per a demà.
(Dedicat a la prepotència d'alguns ex-companys de feina)
esvaeix el teu somriure
autosuficient i pedagògic.
Ensinistra la fredor d’ànim
i, tanmateix, la seva
perplexitat psicològica
t’esquerdi l’asincrònica
i subtil divagació.
Fes flassada d’absència,
quan el gemec del menyspreu
sacseja l’absurd. I fes treva
amb la teva ombra i el teu rumb.
Ni cireres ni groc llimona,
ni arcs de Sant Martí:
gris cendra per a avui,
gris cendra per a demà.
(Dedicat a la prepotència d'alguns ex-companys de feina)
dimarts, 8 de novembre del 2016
dilluns, 7 de novembre del 2016
Siurana
Allà dalt ets Siurana, aspra i ardida,
ben arrapada a la salvatge altura,
coronada d’espais, d’abims cenyida,
tota daurada i negra de vellura.
Dels carrerons sota la volta dura,
l’aire té una quietud esfereïda;
sols enllà, vora el cingle, una exquisida
prada es va alçant vers l’església obscura.
Des de Siurana es veuen soledats;
ella és una impassible sobirana,
dominant els voltors i els espadats.
I prega i jura, i amenaça a estones;
i només pot finar l’aspra Siurana,
desfeta en rocs per carregar les fones.
Josep Carner
ben arrapada a la salvatge altura,
coronada d’espais, d’abims cenyida,
tota daurada i negra de vellura.
Dels carrerons sota la volta dura,
l’aire té una quietud esfereïda;
sols enllà, vora el cingle, una exquisida
prada es va alçant vers l’església obscura.
Des de Siurana es veuen soledats;
ella és una impassible sobirana,
dominant els voltors i els espadats.
I prega i jura, i amenaça a estones;
i només pot finar l’aspra Siurana,
desfeta en rocs per carregar les fones.
Josep Carner
diumenge, 6 de novembre del 2016
dissabte, 5 de novembre del 2016
divendres, 4 de novembre del 2016
Llengua geminada
Retrobo el meu poema “La mentida”,
un compendi ordenat de sinònims que
abasten la seva extensa i llarga definició.
No, no puc dir que és un gran poema,
però si té la força de l’eloqüència.
Ara, davant una llengua social llarga,
me’n recordo per què vaig escriure’l
i sento la frustració i resignació
d’una societat banal i supèrflua,
on els ciutadans porten màscara,
sense que tingui cap forat a la boca,
no es donés el cas que, per aquest forat,
els hi sortís la seva llengua geminada.
un compendi ordenat de sinònims que
abasten la seva extensa i llarga definició.
No, no puc dir que és un gran poema,
però si té la força de l’eloqüència.
Ara, davant una llengua social llarga,
me’n recordo per què vaig escriure’l
i sento la frustració i resignació
d’una societat banal i supèrflua,
on els ciutadans porten màscara,
sense que tingui cap forat a la boca,
no es donés el cas que, per aquest forat,
els hi sortís la seva llengua geminada.
dijous, 3 de novembre del 2016
dimecres, 2 de novembre del 2016
dimarts, 1 de novembre del 2016
Gràcies PSC
No fa gaires anys, en una de les meves reflexions, vaig deixar escrit que tard o d’hora els socialistes catalans haurien de plantejar-se si primer eren socialistes i després catalans o si primer eren catalans i després socialistes. Bé, sembla que aquest dia ja ha arribat.
Gràcies PSC per haver tingut la valentia de trencar amb l’absurda, anacrònica i poc democràtica disciplina de partit. La base d’una democràcia és la llibertat i com ja he dit en altres ocasions, la llibertat sempre és individual, mai és col·lectiva. I no val maquillar-la amb consensos, majories i disciplines de partit. Tot això no passaria si tinguéssim llistes obertes i desbloquejades; ja que, el diputat es deuria al seu electorat i no al seu partit.
Per cert, en una ocasió que vaig fer una reflexió a un bon grapat de partits polítics, l’únic que em va contestar va ser el Miquel Iceta, la qual cosa diu molt del seu tarannà. Novament gràcies i ànim, perquè no seran gens fàcils els pròxims mesos.
Per què hi ha tantes discrepàncies en el PSOE? Jo plantejo les següents raons:
1 El PSOE no és un partit polític, és una federació de partits molt heterogènia.
2 Ha renunciat al socialisme en favor d’una social-democràcia.
3 La social-democràcia europea està en hores molt baixes.
4 El comportament d’alguns destacats ex-dirigents és més capitalista que socialista.
5 Com molt bé diu el Josep Borrell, els fills de socialistes voten a Podem no al PSOE.
I dit tot això, PSC no perdeu mai la vostra identitat catalana, en la vostra divisa les sigles PSOE van sempre en segon lloc.
Gràcies PSC per haver tingut la valentia de trencar amb l’absurda, anacrònica i poc democràtica disciplina de partit. La base d’una democràcia és la llibertat i com ja he dit en altres ocasions, la llibertat sempre és individual, mai és col·lectiva. I no val maquillar-la amb consensos, majories i disciplines de partit. Tot això no passaria si tinguéssim llistes obertes i desbloquejades; ja que, el diputat es deuria al seu electorat i no al seu partit.
Per cert, en una ocasió que vaig fer una reflexió a un bon grapat de partits polítics, l’únic que em va contestar va ser el Miquel Iceta, la qual cosa diu molt del seu tarannà. Novament gràcies i ànim, perquè no seran gens fàcils els pròxims mesos.
Per què hi ha tantes discrepàncies en el PSOE? Jo plantejo les següents raons:
1 El PSOE no és un partit polític, és una federació de partits molt heterogènia.
2 Ha renunciat al socialisme en favor d’una social-democràcia.
3 La social-democràcia europea està en hores molt baixes.
4 El comportament d’alguns destacats ex-dirigents és més capitalista que socialista.
5 Com molt bé diu el Josep Borrell, els fills de socialistes voten a Podem no al PSOE.
I dit tot això, PSC no perdeu mai la vostra identitat catalana, en la vostra divisa les sigles PSOE van sempre en segon lloc.
dilluns, 31 d’octubre del 2016
La nit més llarga
No puc quedar-me quiet
a veure firmament i estels,
ni deixar passar la lluna plena
en hores que el vent se’n duu.
No puc retornar al nostre pont
(tantes vegades creuat i estimat)
on els nostres petons van deixar
de ser eterns petons de paper.
La lluna, emmirallada en l’aigua
del riu de la vida, serà prou plena
per abastar la llum del record?
Serà prou intensa per il·luminar-nos?
(Cap Pont, tardor de 2016)
a veure firmament i estels,
ni deixar passar la lluna plena
en hores que el vent se’n duu.
No puc retornar al nostre pont
(tantes vegades creuat i estimat)
on els nostres petons van deixar
de ser eterns petons de paper.
La lluna, emmirallada en l’aigua
del riu de la vida, serà prou plena
per abastar la llum del record?
Serà prou intensa per il·luminar-nos?
(Cap Pont, tardor de 2016)
divendres, 28 d’octubre del 2016
Albada
Sóc on sóc
per la meva voluntat.
Estic on estic
per la nova Albada.
Aquest trenc d'Alba
que no envellís mai,
aquesta remor d'ànima
que borbolla igual
que als disset anys.
Sí, sóc i estic.
per la meva voluntat.
Estic on estic
per la nova Albada.
Aquest trenc d'Alba
que no envellís mai,
aquesta remor d'ànima
que borbolla igual
que als disset anys.
Sí, sóc i estic.
dijous, 27 d’octubre del 2016
dimecres, 26 d’octubre del 2016
dimarts, 25 d’octubre del 2016
El camí irreversible del drogoaddicte
A títol d’introducció, cal deixar clares quatre coses: La primera és que una droga és una droga, sigui legal, sigui il·legal o sigui un medicament. La segona és que tota associació de drogues potencia i dispara els efectes nocius tant físics com psíquics (totes les drogues traspassen la barrera hematoencefàlica i produeixen deteriorament neuronal) La tercera és que els drogoaddictes no reconeixen la seva condició, sobretot si són consumidors de drogues legals o de medicaments. La quarta és que no hi ha drogues toves o dures; hi ha drogues que els seus efectes surten abans de cinc anys i hi ha drogues que els seus efectes tarden en sortir vint o més anys.
L’exemple més clar són els fumadors que no es consideren mai addictes a la nicotina, sinó que ells consideren que tenen el vici de fumar. Per cert, us heu fixat que tots els presidents de govern de la democràcia han estat fumadors? Significatiu, no us sembla? Cal recordar que tabac i alcohol sempre són la porta d’entrada a totes les drogues, sempre són les drogues d’inici. Com també és bo recordar que la nicotina té deu vegades més poder d’addició que la cocaïna i que la terminació -ina és la terminació dels alcaloides i que tots els alcaloides són droga.
Al principi, tot addicte té una actitud extravertida, eufòrica i socialment simpàtica i divertida, almenys de portes enfora. Més endavant, quan la tolerància creix i s’han d’incrementar dosi o reduir el temps d’ingesta, apareixen els primers símptomes d’ansietat i nerviosisme. En una segona fase apareix un combinat de mal humor i irritabilitat, que molts addictes solen contrarestar amb una actitud de negació i prepotència. En el tram final, apareix l’agressivitat, primer serà verbal i després pot arribar a ser física. Tot això en funció del grau de deteriorament neuronal que tingui l’addicte. En casos extrems s’arriba fins i tot a una psicosi de Korsacov. Exemples, només cal revisar les notícies dels diaris i veurem que rere una violència sagnant (masclista o no) sempre ens trobem amb un consumidor de drogues i, normalment, polidrogoaddicte.
El perfil bàsic d’un drogoaddicte (sigui quina sigui la seva droga) sempre és el mateix: immaduresa, prepotència, egoisme i narcisisme. La qual cosa quasi és una redundància, ja que el seu melic sempre serà la immaduresa.
Siguin per drogues o per altres raons, per què l’ésser humà té un comportament autolític i autodestructiu? Per què l’home sempre està ingerint substàncies que perjudiquen la seva salut física i mental? A mi, se m’acudeixen tres raons:
1.- Un primitivisme genètic ancestral que, malgrat els anys d’evolució, regeix un comportament compulsiu, emocional i visceral, que sobrepassa a un adient comportament racional.
2.- Un intent d’evadir-se d’una realitat que no agrada a ningú i que mal interpretada (li’n podem dir divertir-se) és fa des de comportaments negatius enlloc de fer-ho des de comportaments positius.
3.- Una recerca i ús mal entès del plaer, que tanca el cercle; ja que, uneix el punt u amb el punt dos.
Però en aquest camí encara ens queda per exposar un fet extern inqüestionable: l’econòmic; que en realitat en són dos. Primer en la seva venta (si és legal) o tràfic (si és il·legal) i després quan s’actua per pal·liar els efectes físics i psíquics de les diverses i plurals patologies que generen totes les drogues, que en el cas del tabac són més de 250 malalties. Què passaria si tothom portés un estil de vida correcte? Doncs que eliminariem obesitat, tabac, alcohol, drogues i molts medicaments, que ja són la tercera causa de mort en els països rics, rere l’infart i el càncer. I si eliminéssim tot això, què passaria? Doncs que hauria una autèntica hecatombe econòmica mundial, començant per les multinacionals americanes i acabant per les multinacionals europees.
Sí, senyors, la major part de l’economia de la societat occidental està basada en el comportament negatiu dels seus ciutadans, en el seu estil de vida nociu. Resulta un negoci molt més rentable els comportaments negatius que el comportament positiu de persones sanes, perquè aquestes no consumeixen ni productes perniciosos ni productes que s’han de consumir per pal·liar les conseqüències d’aquests productes perniciosos.
Tinguem-ho clar, la societat de consum gira més sobre els mals estils de vida que sobre els bons estils de vida. Al cap i a la fi, el negoci és el negoci.
L’exemple més clar són els fumadors que no es consideren mai addictes a la nicotina, sinó que ells consideren que tenen el vici de fumar. Per cert, us heu fixat que tots els presidents de govern de la democràcia han estat fumadors? Significatiu, no us sembla? Cal recordar que tabac i alcohol sempre són la porta d’entrada a totes les drogues, sempre són les drogues d’inici. Com també és bo recordar que la nicotina té deu vegades més poder d’addició que la cocaïna i que la terminació -ina és la terminació dels alcaloides i que tots els alcaloides són droga.
Al principi, tot addicte té una actitud extravertida, eufòrica i socialment simpàtica i divertida, almenys de portes enfora. Més endavant, quan la tolerància creix i s’han d’incrementar dosi o reduir el temps d’ingesta, apareixen els primers símptomes d’ansietat i nerviosisme. En una segona fase apareix un combinat de mal humor i irritabilitat, que molts addictes solen contrarestar amb una actitud de negació i prepotència. En el tram final, apareix l’agressivitat, primer serà verbal i després pot arribar a ser física. Tot això en funció del grau de deteriorament neuronal que tingui l’addicte. En casos extrems s’arriba fins i tot a una psicosi de Korsacov. Exemples, només cal revisar les notícies dels diaris i veurem que rere una violència sagnant (masclista o no) sempre ens trobem amb un consumidor de drogues i, normalment, polidrogoaddicte.
El perfil bàsic d’un drogoaddicte (sigui quina sigui la seva droga) sempre és el mateix: immaduresa, prepotència, egoisme i narcisisme. La qual cosa quasi és una redundància, ja que el seu melic sempre serà la immaduresa.
Siguin per drogues o per altres raons, per què l’ésser humà té un comportament autolític i autodestructiu? Per què l’home sempre està ingerint substàncies que perjudiquen la seva salut física i mental? A mi, se m’acudeixen tres raons:
1.- Un primitivisme genètic ancestral que, malgrat els anys d’evolució, regeix un comportament compulsiu, emocional i visceral, que sobrepassa a un adient comportament racional.
2.- Un intent d’evadir-se d’una realitat que no agrada a ningú i que mal interpretada (li’n podem dir divertir-se) és fa des de comportaments negatius enlloc de fer-ho des de comportaments positius.
3.- Una recerca i ús mal entès del plaer, que tanca el cercle; ja que, uneix el punt u amb el punt dos.
Però en aquest camí encara ens queda per exposar un fet extern inqüestionable: l’econòmic; que en realitat en són dos. Primer en la seva venta (si és legal) o tràfic (si és il·legal) i després quan s’actua per pal·liar els efectes físics i psíquics de les diverses i plurals patologies que generen totes les drogues, que en el cas del tabac són més de 250 malalties. Què passaria si tothom portés un estil de vida correcte? Doncs que eliminariem obesitat, tabac, alcohol, drogues i molts medicaments, que ja són la tercera causa de mort en els països rics, rere l’infart i el càncer. I si eliminéssim tot això, què passaria? Doncs que hauria una autèntica hecatombe econòmica mundial, començant per les multinacionals americanes i acabant per les multinacionals europees.
Sí, senyors, la major part de l’economia de la societat occidental està basada en el comportament negatiu dels seus ciutadans, en el seu estil de vida nociu. Resulta un negoci molt més rentable els comportaments negatius que el comportament positiu de persones sanes, perquè aquestes no consumeixen ni productes perniciosos ni productes que s’han de consumir per pal·liar les conseqüències d’aquests productes perniciosos.
Tinguem-ho clar, la societat de consum gira més sobre els mals estils de vida que sobre els bons estils de vida. Al cap i a la fi, el negoci és el negoci.
dilluns, 24 d’octubre del 2016
La Fontanella
Van abatre
tos gegantins pollancres,
oh, Fontanella!
Ja no vénen les dones
a rentar en ton safareig.
Només resta
el sonor silenci
del teu doll d’aigua
que dóna la benvinguda
al foraster.
(Santa Maria de Meià)
tos gegantins pollancres,
oh, Fontanella!
Ja no vénen les dones
a rentar en ton safareig.
Només resta
el sonor silenci
del teu doll d’aigua
que dóna la benvinguda
al foraster.
(Santa Maria de Meià)
diumenge, 23 d’octubre del 2016
dissabte, 22 d’octubre del 2016
divendres, 21 d’octubre del 2016
Incertesa
A esguard de carena,
l’esparver roda, com gira-sol,
per l’embolcall del bosc,
d’on se’n duu la seva ombra
de l’amagatotis de totes les ombres.
Fugisser pensament anònim,
bocí de fitxa, bocí de vida,
que deixa eixut un buit
per on surt la remor,
poruga, de la incertesa.
l’esparver roda, com gira-sol,
per l’embolcall del bosc,
d’on se’n duu la seva ombra
de l’amagatotis de totes les ombres.
Fugisser pensament anònim,
bocí de fitxa, bocí de vida,
que deixa eixut un buit
per on surt la remor,
poruga, de la incertesa.
dimarts, 18 d’octubre del 2016
Llum de Gaudí
La vesprada porta braçal,
dol ombradiu i modernista
de l’hospital de Sant Pau.
Una dea surt de l’aigua
conformada com llum,
falena grega en el gorg
de la font gaudiniana,
foll renill d’imaginació
on font, deesa i llum
espiguen els nostres ulls
amb fondal d’entelèquia:
La coeterna llum de Gaudí.
dol ombradiu i modernista
de l’hospital de Sant Pau.
Una dea surt de l’aigua
conformada com llum,
falena grega en el gorg
de la font gaudiniana,
foll renill d’imaginació
on font, deesa i llum
espiguen els nostres ulls
amb fondal d’entelèquia:
La coeterna llum de Gaudí.
dilluns, 17 d’octubre del 2016
diumenge, 16 d’octubre del 2016
dissabte, 15 d’octubre del 2016
Mandra
La luxúria de clarianes
galza un cel enterbolit
per la borrassa d’algun núvol.
El mar recargola ones
(com la corriola del meu esperit)
per la superfície de l’aigua,
llàntia lúbrica i panteix de sol.
Un gori-gori de gavines
devasten el silenci,
junt al lladrar d’un gos
que agrumolla l’arena
amb les seves petjades.
Devastadora elegia
de la meva tendresa
que cau per l’estenall
de la meva ànima,
com cau per gravetat
un mandrós estat d’ànim.
galza un cel enterbolit
per la borrassa d’algun núvol.
El mar recargola ones
(com la corriola del meu esperit)
per la superfície de l’aigua,
llàntia lúbrica i panteix de sol.
Un gori-gori de gavines
devasten el silenci,
junt al lladrar d’un gos
que agrumolla l’arena
amb les seves petjades.
Devastadora elegia
de la meva tendresa
que cau per l’estenall
de la meva ànima,
com cau per gravetat
un mandrós estat d’ànim.
dijous, 13 d’octubre del 2016
dimecres, 12 d’octubre del 2016
L’escriptori
L’escriptori el tinc desendreçat,
sembla que l’ha bufat
vent de març i han quedat
escampats, aquí i allà, papers,
llibres i estris d’escriure.
El meu pensament està,
si fa o no fa, com l’escriptori;
no és tan evident, però...
la impressió és la mateixa.
Sé on tinc les coses, però...
em costa adreçar-les i arranjar-les.
El cansament fa que claudiqui,
que el “règim desordre” m’engoli.
Ja que, per lluitar s’ha de tenir:
raonaments, ganes i prou forces.
sembla que l’ha bufat
vent de març i han quedat
escampats, aquí i allà, papers,
llibres i estris d’escriure.
El meu pensament està,
si fa o no fa, com l’escriptori;
no és tan evident, però...
la impressió és la mateixa.
Sé on tinc les coses, però...
em costa adreçar-les i arranjar-les.
El cansament fa que claudiqui,
que el “règim desordre” m’engoli.
Ja que, per lluitar s’ha de tenir:
raonaments, ganes i prou forces.
dimarts, 11 d’octubre del 2016
diumenge, 9 d’octubre del 2016
Creditor de vida
El vent itera amb persistència
la seva neteja de cel i terra.
Inflexible, escorcolla tots
els racons de la ciutat. Places
i carrers es queden desangelats,
tremolen fulles i tendals, com
malalt enfebrat en nit de vetlla.
Rere la finestra, abasto l’horitzó,
veig com la llum reverbera
al ritme i balandreig dels ràfecs.
Les meves idees solquen
aquest vals, busquen contrapunt
a una existència, que tinc
ajornada, com tot aquell que
n’és creditor de la seva vida.
la seva neteja de cel i terra.
Inflexible, escorcolla tots
els racons de la ciutat. Places
i carrers es queden desangelats,
tremolen fulles i tendals, com
malalt enfebrat en nit de vetlla.
Rere la finestra, abasto l’horitzó,
veig com la llum reverbera
al ritme i balandreig dels ràfecs.
Les meves idees solquen
aquest vals, busquen contrapunt
a una existència, que tinc
ajornada, com tot aquell que
n’és creditor de la seva vida.
dissabte, 8 d’octubre del 2016
divendres, 7 d’octubre del 2016
dijous, 6 d’octubre del 2016
Sisques d’ensonyació
L’horabaixa, amorosida,
grana cavorques d’intuïció,
on amara el tàlem abissal
de pètals. Flor de matriu
dins canyissar, la qual
enrinjola el calce del fat.
Mentre, el giny caboteja
entre frisances inabastables,
per assaonar i abrusar
el remoreig que malda
i afolla el somort silenci.
Teia i lluerna de salobre,
torxa d’esperit on sarment
i cep donen el millor vi.
grana cavorques d’intuïció,
on amara el tàlem abissal
de pètals. Flor de matriu
dins canyissar, la qual
enrinjola el calce del fat.
Mentre, el giny caboteja
entre frisances inabastables,
per assaonar i abrusar
el remoreig que malda
i afolla el somort silenci.
Teia i lluerna de salobre,
torxa d’esperit on sarment
i cep donen el millor vi.
dimecres, 5 d’octubre del 2016
dimarts, 4 d’octubre del 2016
Les tres is
En els últims dies he tingut dos entrebancs “Typical Spanish”. Un bon dia, no puc connectar-me a internet i em surt el codi d’error 169. Em connecto des d’un altre lloc i busco per la xarxa per tal d’esbrinar quin és aquest error 169. No me’n surto. Truco al telèfon d’atenció al client de la companyia i l’amable operadora em diu que m’han tallat el servei per impagament de factura. A la qual cosa, jo li dic que la factura la tinc domiciliada i que el problema és que ells no l’han ficat al cobrament. Em diu que tinc raó i em demana disculpes, però no m’activen el servei i tinc que esperar que m’envien una factura en paper, per anar al banc a pagar-la. Per cert, la factura consta com a segon avís de pagament i la casella “motiu de devolució” està en blanc.
El segon cas, encara és “més divertit”. Rebo per correu certificat dues notificacions per cobrar-me, per via executiva i a través de l’Agència Tributària, un cànon de sanejament dels anys 2013 i 2014 de la C. A. d’Aragó, quan jo no tinc cap propietat en aquella comunitat. Faig queixa formal a “El Justicia de Aragón” (l’equivalent al nostre Síndic de Greuges) que m’admet a tràmit. També faig dues interposicions de recurs de reposició, davant la delegació a Lleida de l’Agència Tributària. On em diuen que ells només són executors i és l’emissor qui dirimeix el conflicte. Ah! em recomanen que pagui els canons, perquè la resolució dels meus recursos es produirà fora del termini de pagament i em podrien embargar el compte corrent. Com és obvi, la temptació d’anar-me'n al jutjat és molt gran. Desisteixo, perquè són quantitats petites.
I dit tot això, tenint en compte els anys que portem de democràcia i l’inestimable ajuda de la informàtica, no puc per menys que recordar-me’n del Larra i tot mirant al cel li dic que, malgrat els anys passats, encara seguim amb les tres is: Inoperància, Ineficàcia i Incompetència. A més a més de qüestionar l’ètica administrativa i empresarial d’aquest país. Ja no estem en el “vuelva usted mañana”, però si estem amb una legislació que permet actituds i comportaments poc o gens ètics.
El segon cas, encara és “més divertit”. Rebo per correu certificat dues notificacions per cobrar-me, per via executiva i a través de l’Agència Tributària, un cànon de sanejament dels anys 2013 i 2014 de la C. A. d’Aragó, quan jo no tinc cap propietat en aquella comunitat. Faig queixa formal a “El Justicia de Aragón” (l’equivalent al nostre Síndic de Greuges) que m’admet a tràmit. També faig dues interposicions de recurs de reposició, davant la delegació a Lleida de l’Agència Tributària. On em diuen que ells només són executors i és l’emissor qui dirimeix el conflicte. Ah! em recomanen que pagui els canons, perquè la resolució dels meus recursos es produirà fora del termini de pagament i em podrien embargar el compte corrent. Com és obvi, la temptació d’anar-me'n al jutjat és molt gran. Desisteixo, perquè són quantitats petites.
I dit tot això, tenint en compte els anys que portem de democràcia i l’inestimable ajuda de la informàtica, no puc per menys que recordar-me’n del Larra i tot mirant al cel li dic que, malgrat els anys passats, encara seguim amb les tres is: Inoperància, Ineficàcia i Incompetència. A més a més de qüestionar l’ètica administrativa i empresarial d’aquest país. Ja no estem en el “vuelva usted mañana”, però si estem amb una legislació que permet actituds i comportaments poc o gens ètics.
dilluns, 3 d’octubre del 2016
POE(i)MÉS
Poe – Peó
Ope – Oep!
Epo – Eop!
La nit, amb sa narcòtica buidor, malvèn
l’osca eutanàsia de l’esfereït i somort desig.
Dicotomia d’amor–odi dins el sàdic enderroc,
on es fica epíleg a tota relació de fals amor.
Dèria erràtica de recança pel carrer del menyspreu,
amb l’amarga penombra i el tèrbol desencís
de persones immadures, òrfenes de sentiments;
encasellades per coordenades cartesianes:
entre l’eix abscissa del argument–decepció
i l’ordenada que pot exorcitzar la inclemència
de falses esperances, de falsos sentiments.
Ope – Oep!
Epo – Eop!
La nit, amb sa narcòtica buidor, malvèn
l’osca eutanàsia de l’esfereït i somort desig.
Dicotomia d’amor–odi dins el sàdic enderroc,
on es fica epíleg a tota relació de fals amor.
Dèria erràtica de recança pel carrer del menyspreu,
amb l’amarga penombra i el tèrbol desencís
de persones immadures, òrfenes de sentiments;
encasellades per coordenades cartesianes:
entre l’eix abscissa del argument–decepció
i l’ordenada que pot exorcitzar la inclemència
de falses esperances, de falsos sentiments.
diumenge, 2 d’octubre del 2016
divendres, 30 de setembre del 2016
dijous, 29 de setembre del 2016
Raig de sorra
Truca el sol a la finestra, li dono pas franc;
la meva pell ho agraeix, tenia fred.
Amb ulls clucs, em sembla sentir
la sorra a l’esquena i el so d’ones alliberades,
també em sembla escoltar el brogit de pins,
el xiu-xiu de marinada i l’olor a sal marina.
Quina llàstima! Tard o d’hora, hauré d’obrir els ulls.
la meva pell ho agraeix, tenia fred.
Amb ulls clucs, em sembla sentir
la sorra a l’esquena i el so d’ones alliberades,
també em sembla escoltar el brogit de pins,
el xiu-xiu de marinada i l’olor a sal marina.
Quina llàstima! Tard o d’hora, hauré d’obrir els ulls.
dimecres, 28 de setembre del 2016
dilluns, 26 de setembre del 2016
Boira a les pomes
Entre el sembrat i la vinya,
l’avi desfer el sorral de l’era,
en contra l’opinió de tothom.
Amb endurança i perseverança,
fruit d’anys d’expertesa, l’erm,
a poc a poc, salpar del moll
de la incomprensió cap al port
de la il·lusió. Jo, enjogassat
pel seu repte, voleijava
al seu entorn, fent-li costat.
Entenia que el brescam està
més arrelat al pensament
que al secà de la terra.
Avui, quan veig la boira acaronar
les endormiscades pomes,
me’n recordo del mestrívol avi
i el presagi que, al captard
de la vida, n’és robí de llum
i saó pels que vénen darrere.
l’avi desfer el sorral de l’era,
en contra l’opinió de tothom.
Amb endurança i perseverança,
fruit d’anys d’expertesa, l’erm,
a poc a poc, salpar del moll
de la incomprensió cap al port
de la il·lusió. Jo, enjogassat
pel seu repte, voleijava
al seu entorn, fent-li costat.
Entenia que el brescam està
més arrelat al pensament
que al secà de la terra.
Avui, quan veig la boira acaronar
les endormiscades pomes,
me’n recordo del mestrívol avi
i el presagi que, al captard
de la vida, n’és robí de llum
i saó pels que vénen darrere.
diumenge, 25 de setembre del 2016
dissabte, 24 de setembre del 2016
divendres, 23 de setembre del 2016
Ja ha nascut
Ja ha nascut la nova tardor.
Altra vegada, com cada any,
renaixeran uns llavis de poesia
dins d’aquesta cara de tardor.
Altra vegada, ulls verd mar
em donaran petons de sal,
mentre el vent de mestral
acarona el camí de la lluna.
Sí, ja ha nascut la meva tardor.
Altra vegada, com cada any,
renaixeran uns llavis de poesia
dins d’aquesta cara de tardor.
Altra vegada, ulls verd mar
em donaran petons de sal,
mentre el vent de mestral
acarona el camí de la lluna.
Sí, ja ha nascut la meva tardor.
dijous, 22 de setembre del 2016
dimecres, 21 de setembre del 2016
dimarts, 20 de setembre del 2016
L’àngel d’Hafez
Dunes de desolació
i, a cent vint metres,
núvols enfosquint el far.
Gavines de discòrdia obren
el desert del destí:
la mort d’Hipatia.
Cada temple, cada palau
es resumeixen en el Serapis,
el baluard de Transcelan.
i, a cent vint metres,
núvols enfosquint el far.
Gavines de discòrdia obren
el desert del destí:
la mort d’Hipatia.
Cada temple, cada palau
es resumeixen en el Serapis,
el baluard de Transcelan.
dilluns, 19 de setembre del 2016
dissabte, 17 de setembre del 2016
A mon lloure
El pòsit filosòfic remuga
en el desvagat i agredolç
escepticisme d’un oblit, captiu
del perenne migdia de la vida,
amb sandàlies de missatger
i prop el canyissar i sèquia,
ambivalents, del meu pensament.
Enyoro la penombra de la ignorància
el càndid i fresc xopar de la rutina;
hi ha masses reixes en les idees
i, a més a més, s’han fet queloides,
dins un cervell que és xifreda
i fossal ideològic. A trenc d’alba,
somnàmbul, creuré en el nou dia.
en el desvagat i agredolç
escepticisme d’un oblit, captiu
del perenne migdia de la vida,
amb sandàlies de missatger
i prop el canyissar i sèquia,
ambivalents, del meu pensament.
Enyoro la penombra de la ignorància
el càndid i fresc xopar de la rutina;
hi ha masses reixes en les idees
i, a més a més, s’han fet queloides,
dins un cervell que és xifreda
i fossal ideològic. A trenc d’alba,
somnàmbul, creuré en el nou dia.
divendres, 16 de setembre del 2016
“La gent parla del càncer com si fos una desgràcia o una mala sort. La realitat és que el càncer es desenvolupa per factors de risc i només el factor genètic entra dins d’aquesta concepció. Tots els altres factors de risc depenen del nostre estil de vida; a més factors de risc, més possibilitats de tenir-lo”
dijous, 15 de setembre del 2016
dimecres, 14 de setembre del 2016
Llampecs asèptics
Un sofregit d’electricitat
enerva la foscor del cel,
on, encara, gemega l’oreneta.
Inapel·lable erm de tempesta.
S’han esborrat totes les ombres
(del present, passat i futur)
a mesura que es refreda l’aire,
com un dia es varen esborrar
les duanes i fronteres d’Europa.
Ara, el clam d’aquests llampecs,
asèptics, també s’esfuma, afaiçonant
l’esperit poruc de llibertat
dels anomenats “sense papers”
enerva la foscor del cel,
on, encara, gemega l’oreneta.
Inapel·lable erm de tempesta.
S’han esborrat totes les ombres
(del present, passat i futur)
a mesura que es refreda l’aire,
com un dia es varen esborrar
les duanes i fronteres d’Europa.
Ara, el clam d’aquests llampecs,
asèptics, també s’esfuma, afaiçonant
l’esperit poruc de llibertat
dels anomenats “sense papers”
dimarts, 13 de setembre del 2016
dilluns, 12 de setembre del 2016
diumenge, 11 de setembre del 2016
Preguntes boomerang
(La retòrica del sentit comú)
Per què sempre es confonen intel·ligència i llestesa?
Per què sempre es confonen saber i saviesa?
Per què sempre s’imposa la forma sobre el fons de les coses?
Per què el sentit comú és el menys comú de tots els sentits?
Per què directament es passa de l’observació a la metodologia científica, sense tenir en compte sentit comú, lògica i raonament?
On acaba la tolerància i on comença la permissivitat?
On acaba la llibertat i on comença el llibertinatge?
On acaba el bretolisme i on comença el vandalisme?
Com es pot diferenciar una autèntica democràcia d’un règim democràtic?
Per què se’ns obliga a ser votants (llistes tancades) i no podem ser electors (llistes obertes)?
Per què és tan fàcil legislar i tan difícil fer complir la llei?
De què serveix tenir la millor llei o normativa si no es fiquen els mitjans o no hi ha la voluntat política de fer-les complir?
Per què si la llei és igual per a tothom, l’aplicació de la llei dóna tantes vel·leïtats?
On acaba la presumpció d’innocència i on comença la presumpció de culpabilitat?
Per què la presumpció d’innocència d’un futur culpable està per damunt de la presumpció d’innocència d’un fiscal o d’un jutge?
Si la constitució determina el dret a l’habitatge, per què hi ha tants desnonaments?
Com es pot fer un estat federal-confederal dins d’una monarquia parlamentària?
Per què els polítics sempre parlen de tolerància i no parlen mai de fer complir lleis i normes?
Per què la majoria dels polítics prefereixen més fer “pau” amb la mentida que “guerra” amb la veritat?
Per què els polítics sempre lluiten per solucionar els efectes i no lluiten mai per eliminar les causes que provoquen aquests efectes?
Fins on és capaç d’arribar el paternalisme polític?
Com, per què i qui finança els partits polítics?
Per què a la corrupció política se li’n diu finançament irregular?
Per què els parlamentaris sempre es queixen de ser els pitjor pagats d’Europa i no es queixen pel mateix quan són els ciutadans els pitjor pagats d’Europa?
Per què hi ha països sense cap persona aforada i aquí som el país d’Europa amb més aforats?
Per què els emigrants (excepte els argentins) no saben dir “Vostè” i només saben dir “Tu”?
Per què només tenen consideració de droga les drogues que són il·legals?
Si hi ha consum de drogues, no ha hagut primer tràfic de drogues?
Per què el tabac és l’únic producte de consum que no relaciona tota la seva composició i tots els additius de la seva manufacturació, que en són més de tres-cents?
Per què el tabac és l’únic producte de consum que diu que mata i no és retirat del mercat?
Per què els impostos indirectes són linials i no són proporcionals?
Per què l’impost de la gasolina és sobre el seu preu i no sobre el seu consum?
Per què un cotxe pot ser multat en zona blava, mentre una moto pot aparcar on li doni la gana?
Per què les motos no paguen zona blava?
Per què es multa a motoristes sense casc i no es multa a ciclistes sense casc?
Per què la contaminació acústica no es té mai en consideració?
Per què els ciutadans que de forma democràtica denuncien se’ls critica?
Per què els ciutadans han d’estar denunciant quan els diversos organismes oficials i les respectives policies ho tindrien que fer d’ofici?
RESUMINT, PER QUÈ AQUESTA DEMOCRÀCIA NOMÉS ÉS UN RÈGIM DEMOCRÀTIC?
Per què sempre es confonen intel·ligència i llestesa?
Per què sempre es confonen saber i saviesa?
Per què sempre s’imposa la forma sobre el fons de les coses?
Per què el sentit comú és el menys comú de tots els sentits?
Per què directament es passa de l’observació a la metodologia científica, sense tenir en compte sentit comú, lògica i raonament?
On acaba la tolerància i on comença la permissivitat?
On acaba la llibertat i on comença el llibertinatge?
On acaba el bretolisme i on comença el vandalisme?
Com es pot diferenciar una autèntica democràcia d’un règim democràtic?
Per què se’ns obliga a ser votants (llistes tancades) i no podem ser electors (llistes obertes)?
Per què és tan fàcil legislar i tan difícil fer complir la llei?
De què serveix tenir la millor llei o normativa si no es fiquen els mitjans o no hi ha la voluntat política de fer-les complir?
Per què si la llei és igual per a tothom, l’aplicació de la llei dóna tantes vel·leïtats?
On acaba la presumpció d’innocència i on comença la presumpció de culpabilitat?
Per què la presumpció d’innocència d’un futur culpable està per damunt de la presumpció d’innocència d’un fiscal o d’un jutge?
Si la constitució determina el dret a l’habitatge, per què hi ha tants desnonaments?
Com es pot fer un estat federal-confederal dins d’una monarquia parlamentària?
Per què els polítics sempre parlen de tolerància i no parlen mai de fer complir lleis i normes?
Per què la majoria dels polítics prefereixen més fer “pau” amb la mentida que “guerra” amb la veritat?
Per què els polítics sempre lluiten per solucionar els efectes i no lluiten mai per eliminar les causes que provoquen aquests efectes?
Fins on és capaç d’arribar el paternalisme polític?
Com, per què i qui finança els partits polítics?
Per què a la corrupció política se li’n diu finançament irregular?
Per què els parlamentaris sempre es queixen de ser els pitjor pagats d’Europa i no es queixen pel mateix quan són els ciutadans els pitjor pagats d’Europa?
Per què hi ha països sense cap persona aforada i aquí som el país d’Europa amb més aforats?
Per què els emigrants (excepte els argentins) no saben dir “Vostè” i només saben dir “Tu”?
Per què només tenen consideració de droga les drogues que són il·legals?
Si hi ha consum de drogues, no ha hagut primer tràfic de drogues?
Per què el tabac és l’únic producte de consum que no relaciona tota la seva composició i tots els additius de la seva manufacturació, que en són més de tres-cents?
Per què el tabac és l’únic producte de consum que diu que mata i no és retirat del mercat?
Per què els impostos indirectes són linials i no són proporcionals?
Per què l’impost de la gasolina és sobre el seu preu i no sobre el seu consum?
Per què un cotxe pot ser multat en zona blava, mentre una moto pot aparcar on li doni la gana?
Per què les motos no paguen zona blava?
Per què es multa a motoristes sense casc i no es multa a ciclistes sense casc?
Per què la contaminació acústica no es té mai en consideració?
Per què els ciutadans que de forma democràtica denuncien se’ls critica?
Per què els ciutadans han d’estar denunciant quan els diversos organismes oficials i les respectives policies ho tindrien que fer d’ofici?
RESUMINT, PER QUÈ AQUESTA DEMOCRÀCIA NOMÉS ÉS UN RÈGIM DEMOCRÀTIC?
dissabte, 10 de setembre del 2016
divendres, 9 de setembre del 2016
dijous, 8 de setembre del 2016
Onejant la rerevera
Ja falta menys,
perquè marxin les orenetes,
perquè tornin els llavis de poesia
dins una cara de tardor.
Sí, ja falta menys per tornar
al lloc que em correspon.
perquè marxin les orenetes,
perquè tornin els llavis de poesia
dins una cara de tardor.
Sí, ja falta menys per tornar
al lloc que em correspon.
dimarts, 6 de setembre del 2016
dilluns, 5 de setembre del 2016
Línia d'horitzó...
...per on surt el sol,
o per on s'amaga la lluna.
El mar és mirall de cel
i el cel és mirall de mar.
Veure el puntet blanc
(coma o punt i coma)
d'una gavina, que escriu
en aquests dos miralls,
el dia a dia de la seva vida.
(Auto-homenatge a les 1.000 entrades)
o per on s'amaga la lluna.
El mar és mirall de cel
i el cel és mirall de mar.
Veure el puntet blanc
(coma o punt i coma)
d'una gavina, que escriu
en aquests dos miralls,
el dia a dia de la seva vida.
(Auto-homenatge a les 1.000 entrades)
diumenge, 4 de setembre del 2016
dissabte, 3 de setembre del 2016
divendres, 2 de setembre del 2016
L’aixopluc del murmuri
Lentament, molt a poc a poc,
el neguit es fa germà
del feble agosarament.
Els trons d’estiu esclaten
i els vilatans tremolen
amb la primera ratxa de vent.
Fràgils amics, burletes
de concepte, violen
el frec sagrat de l’amistat.
Les llàgrimes de captaire
s’escolen dins el pensament,
com gotes de fina pluja
a l’esponja resseca de la terra.
Mentrestant, als porxos,
s’aixopluga l’antic murmuri.
el neguit es fa germà
del feble agosarament.
Els trons d’estiu esclaten
i els vilatans tremolen
amb la primera ratxa de vent.
Fràgils amics, burletes
de concepte, violen
el frec sagrat de l’amistat.
Les llàgrimes de captaire
s’escolen dins el pensament,
com gotes de fina pluja
a l’esponja resseca de la terra.
Mentrestant, als porxos,
s’aixopluga l’antic murmuri.
dijous, 1 de setembre del 2016
dimecres, 31 d’agost del 2016
dimarts, 30 d’agost del 2016
Polèmica estèril
(Qüestió de sentit comú)
¿Algú em pot dir quina diferència hi ha entre un burkini i un vestit de submarinisme?
Sí, hi ha gent que els hi traís el subconscient i el rebuig n'és un d'ells.
¿Algú em pot dir quina diferència hi ha entre un burkini i un vestit de submarinisme?
Sí, hi ha gent que els hi traís el subconscient i el rebuig n'és un d'ells.
dilluns, 29 d’agost del 2016
Fugaç consciència
El silenci i la feblesa,
d’una nena de quatre anys,
sortiren de Dresde, per fugir
del Getsemaní satànic
que odi i por enverinaven.
L’infern hitlerià construïa
el primer cercle de Dante,
fins arribar al darrer,
on s’engolia l’enteniment
en el forn de gent anònima.
Aquest macabre tatuatge
sempre fendirà a la vella Europa.
(Als meus avis i mare, que van tenir que fugir d'Alemanya, l'any 1931)
d’una nena de quatre anys,
sortiren de Dresde, per fugir
del Getsemaní satànic
que odi i por enverinaven.
L’infern hitlerià construïa
el primer cercle de Dante,
fins arribar al darrer,
on s’engolia l’enteniment
en el forn de gent anònima.
Aquest macabre tatuatge
sempre fendirà a la vella Europa.
(Als meus avis i mare, que van tenir que fugir d'Alemanya, l'any 1931)
diumenge, 28 d’agost del 2016
dissabte, 27 d’agost del 2016
divendres, 26 d’agost del 2016
Toc d’amor
Una tendresa poruga fuig,
esbucada, pel carreró,
entre rajoles de pedra
i llenç blau de diumenge.
La rambla està colrada
per l’adelerat i sorollós
riu de gent endiumenjada.
Els plataners lluquen
i la llum del sol acarona
l’inextricable serpent del passeig.
Rememoro una altra rambla
–quaranta anys d’oblit–
i l’estol d’uns ulls negres
amb glaç d’esbart, que tenien,
dins la seva mirada, un toc d’amor.
esbucada, pel carreró,
entre rajoles de pedra
i llenç blau de diumenge.
La rambla està colrada
per l’adelerat i sorollós
riu de gent endiumenjada.
Els plataners lluquen
i la llum del sol acarona
l’inextricable serpent del passeig.
Rememoro una altra rambla
–quaranta anys d’oblit–
i l’estol d’uns ulls negres
amb glaç d’esbart, que tenien,
dins la seva mirada, un toc d’amor.
dijous, 25 d’agost del 2016
dimecres, 24 d’agost del 2016
dimarts, 23 d’agost del 2016
El laberint del mirall
Al desert nu del mirall
cerco l’esgrafiada imatge,
el seu misteri. Arrugues vesprejant
l’efímera masmorra del futur.
Elles, m’embenen la cara
per guarir llunyanes ferides
de joventut. Port on sempre
retorna el vaixell de jovença.
Aquest averany, ressec passadís
on fueteja l’enyor, sobreeix
el laberint de l’ànima
per desdibuixar i torbar,
a les palpentes, l’èxode del temps.
cerco l’esgrafiada imatge,
el seu misteri. Arrugues vesprejant
l’efímera masmorra del futur.
Elles, m’embenen la cara
per guarir llunyanes ferides
de joventut. Port on sempre
retorna el vaixell de jovença.
Aquest averany, ressec passadís
on fueteja l’enyor, sobreeix
el laberint de l’ànima
per desdibuixar i torbar,
a les palpentes, l’èxode del temps.
dilluns, 22 d’agost del 2016
diumenge, 21 d’agost del 2016
dissabte, 20 d’agost del 2016
Poema cabal-ístic
Aquest vers té, però no té.
Dóna, però no dóna:
que el camí de la saviesa
no és pas el camí del saber,
és camí de coneixement.
El primer que s’ha de fer
és conèixer-se un mateix;
perquè el que està a dins,
també està a fora;
com el que està a fora,
també està a dins.
(Fixeu-vos-hi que saber va amb “b” i saviesa va amb “v”)
Dóna, però no dóna:
que el camí de la saviesa
no és pas el camí del saber,
és camí de coneixement.
El primer que s’ha de fer
és conèixer-se un mateix;
perquè el que està a dins,
també està a fora;
com el que està a fora,
també està a dins.
(Fixeu-vos-hi que saber va amb “b” i saviesa va amb “v”)
divendres, 19 d’agost del 2016
dijous, 18 d’agost del 2016
dimecres, 17 d’agost del 2016
Porticons de muntanya
La verdor entapissava el terra
fins les motllures d’una noguera.
Al seu recer, emmudia el llorer
i l’enyor. I, a la seva penombra,
gatejava un liquen verdós
que empenyia la lluïssor del sol
fins uns porticons amb cor
fàl·lic i verds com avets platejats.
Sovint, he esgrafiat la memòria
sense cercar, mai més, aquells porticons;
rere els quals vaig intuir
l’ombrívol secret d’una pell
que entebeïa llençols blancs i purs.
On Eros hagués pogut amarar
la fugacitat de la seva vehemència.
fins les motllures d’una noguera.
Al seu recer, emmudia el llorer
i l’enyor. I, a la seva penombra,
gatejava un liquen verdós
que empenyia la lluïssor del sol
fins uns porticons amb cor
fàl·lic i verds com avets platejats.
Sovint, he esgrafiat la memòria
sense cercar, mai més, aquells porticons;
rere els quals vaig intuir
l’ombrívol secret d’una pell
que entebeïa llençols blancs i purs.
On Eros hagués pogut amarar
la fugacitat de la seva vehemència.
dimarts, 16 d’agost del 2016
dilluns, 15 d’agost del 2016
diumenge, 14 d’agost del 2016
dissabte, 13 d’agost del 2016
Incendis forestals
Hem de partir de la base que només un 5 % dels incendis forestals són per causes naturals; de l’altre 95 %, només un 5 % dels culpables són detinguts. Això significa que el 90 % dels incendis forestals queden en la impunitat i, com sempre dic, impunitat és igual a gosadia.
Per altra banda, tinc la sensació que es destinen més recursos a combatre els incendis forestals que a prevenir-los. És té, doncs, una actitud negativa quan es diu: “Hem de lluitar contra els incendis forestals”, l’actitud correcta és la positiva: “Hem de defensar el bosc” Què passaria si no tinguéssim incendis forestals? Doncs que una sèrie d’empreses i de gent es quedarien sense feina. Voleu acabar amb els incendis forestals? Només hi veig dos camins legislar i dedicar molts més recursos a prevenir-los, ho relaciono:
1.- Legislar i protegir a l’arbre com a ser viu que és. Resulta inadmissible que la vida de milers de milions d’arbres valgui menys que la vida d’una sola persona.
2.- Prohibir la requalificació d’un territori cremat al menys durant 50 anys.
3.- Prohibir la comercialització de qualsevol fusta cremada.
4.- Castigar als incendiaris i als promotors de l’incendi amb penes severes i sempre de presó (seria bo considerar la mort dels arbres com assassinat, homicidi voluntari o homicidi involuntari)
5.- Portar un registre de piròmans i internar-los en un psiquiàtric en època estival o quan hagi alt risc d’incendi.
6.- Sancionar de forma contundent a tots els fumadors que llencen la burilla sense apagar-la; ja que, tenen adquirit aquest mal hàbit i també ho fan quan van en cotxe.
És demencial que tothom doni per fet que cada estiu tenen que haver-hi incendis forestals. Però tranquils (i com diu un amic meu) algun dia els incendis forestals s’acabaran, quan no quedi cap arbre per cremar. És això el que volem?
Per altra banda, tinc la sensació que es destinen més recursos a combatre els incendis forestals que a prevenir-los. És té, doncs, una actitud negativa quan es diu: “Hem de lluitar contra els incendis forestals”, l’actitud correcta és la positiva: “Hem de defensar el bosc” Què passaria si no tinguéssim incendis forestals? Doncs que una sèrie d’empreses i de gent es quedarien sense feina. Voleu acabar amb els incendis forestals? Només hi veig dos camins legislar i dedicar molts més recursos a prevenir-los, ho relaciono:
1.- Legislar i protegir a l’arbre com a ser viu que és. Resulta inadmissible que la vida de milers de milions d’arbres valgui menys que la vida d’una sola persona.
2.- Prohibir la requalificació d’un territori cremat al menys durant 50 anys.
3.- Prohibir la comercialització de qualsevol fusta cremada.
4.- Castigar als incendiaris i als promotors de l’incendi amb penes severes i sempre de presó (seria bo considerar la mort dels arbres com assassinat, homicidi voluntari o homicidi involuntari)
5.- Portar un registre de piròmans i internar-los en un psiquiàtric en època estival o quan hagi alt risc d’incendi.
6.- Sancionar de forma contundent a tots els fumadors que llencen la burilla sense apagar-la; ja que, tenen adquirit aquest mal hàbit i també ho fan quan van en cotxe.
És demencial que tothom doni per fet que cada estiu tenen que haver-hi incendis forestals. Però tranquils (i com diu un amic meu) algun dia els incendis forestals s’acabaran, quan no quedi cap arbre per cremar. És això el que volem?
dimecres, 10 d’agost del 2016
Àngels asimètrics
No goso ser i, fins i tot,
no goso estar. Aquell vailet
amb cara d’àngel cercava
l’encanteri de l’edat,
el màgic espectre esvaït
i rampinyaire de fer-se gran.
Ara, tremolós, a lloure de versos
amb “veu d’àngel” busco...
bisellar el malèfic temps
perdut, escapat. Torno a ser
trapella d’esperit i penedeixo
per no tenir l’Èol d’Olimpia.
no goso estar. Aquell vailet
amb cara d’àngel cercava
l’encanteri de l’edat,
el màgic espectre esvaït
i rampinyaire de fer-se gran.
Ara, tremolós, a lloure de versos
amb “veu d’àngel” busco...
bisellar el malèfic temps
perdut, escapat. Torno a ser
trapella d’esperit i penedeixo
per no tenir l’Èol d’Olimpia.
dilluns, 8 d’agost del 2016
diumenge, 7 d’agost del 2016
Saurí tardorenc
Com saurí d’enginy,
cerco estirp d’alteritat
per tal de no malbaratar
el segell tardorenc
de la meva existència;
apaivago l’esperit,
penombra crepuscular
en tombant del camí.
A l’inrevés, em queda
l’alternança, simbòlica,
que el declivi tardoral
es reflectirà en l’emblema
d’un novell sol naixent.
cerco estirp d’alteritat
per tal de no malbaratar
el segell tardorenc
de la meva existència;
apaivago l’esperit,
penombra crepuscular
en tombant del camí.
A l’inrevés, em queda
l’alternança, simbòlica,
que el declivi tardoral
es reflectirà en l’emblema
d’un novell sol naixent.
dissabte, 6 d’agost del 2016
divendres, 5 d’agost del 2016
dijous, 4 d’agost del 2016
POEMA D'OPINIÓ
Pols i teranyines
(...i somriures indolents)
L’escó de la intel·ligència
es troba ple de pols i teranyines.
L’hemicicle li va al darrere,
quan la boira revifa el clarobscur
i balbuceig del buit dialèctic.
Per terra, clofolles de pensament
trenquen el silenci a cada passa.
Sense companyia, a la intempèrie
del diàleg, udola la nuosa
alzina de la raó amb escorça
d’experiència, clivellada pel balb
camp de cada filosofia, de cada
escamot polític. Així, eixa el fum
i la sentor de caducades paraules.
(Novament, dedico aquest poema al Sr. Rajoy, Sr. Sánchez, Sr. Iglesias i Sr. Rivera)
(...i somriures indolents)
L’escó de la intel·ligència
es troba ple de pols i teranyines.
L’hemicicle li va al darrere,
quan la boira revifa el clarobscur
i balbuceig del buit dialèctic.
Per terra, clofolles de pensament
trenquen el silenci a cada passa.
Sense companyia, a la intempèrie
del diàleg, udola la nuosa
alzina de la raó amb escorça
d’experiència, clivellada pel balb
camp de cada filosofia, de cada
escamot polític. Així, eixa el fum
i la sentor de caducades paraules.
(Novament, dedico aquest poema al Sr. Rajoy, Sr. Sánchez, Sr. Iglesias i Sr. Rivera)
dimecres, 3 d’agost del 2016
dimarts, 2 d’agost del 2016
dilluns, 1 d’agost del 2016
diumenge, 31 de juliol del 2016
Altre joglar
Porto la tonsura dels Boadella
i la grollera intel·lectualitat
dels políticament incorrectes.
Porto urpes amb guants de pell
i la follia de la sinceritat, junt
a la rauxa i planura utòpiques.
Avui, més foll que mai, obro
finestra al triomf, per endevinar
quin ídol sóc i on tinc el ceptre
del reialme de la meva raó.
i la grollera intel·lectualitat
dels políticament incorrectes.
Porto urpes amb guants de pell
i la follia de la sinceritat, junt
a la rauxa i planura utòpiques.
Avui, més foll que mai, obro
finestra al triomf, per endevinar
quin ídol sóc i on tinc el ceptre
del reialme de la meva raó.
divendres, 29 de juliol del 2016
Filat frívol
Un calmós atzar m’agombola
la nuesa de la meva solitud,
per marcir el record prohibit:
primer, cel rogenc; després,
nit closa i, enmig, el voral
del desengany. Insomne, com viatger
fantasmagòric, albiro la dèria
escadussera d’escollir un enyor,
entre el bosc de garrics que hi tinc
a la fondalada de la memòria.
Mai podré dissoldre l’enfilall
d’aquest filat de frivolitats,
l’entelada teranyina del passat.
la nuesa de la meva solitud,
per marcir el record prohibit:
primer, cel rogenc; després,
nit closa i, enmig, el voral
del desengany. Insomne, com viatger
fantasmagòric, albiro la dèria
escadussera d’escollir un enyor,
entre el bosc de garrics que hi tinc
a la fondalada de la memòria.
Mai podré dissoldre l’enfilall
d’aquest filat de frivolitats,
l’entelada teranyina del passat.
dijous, 28 de juliol del 2016
dimecres, 27 de juliol del 2016
dimarts, 26 de juliol del 2016
La nostra Justícia
Quan era estudiant, a classe de medicina legal, li vaig qüestionar al professor que considerava que la llei no era igual per a tothom. Escandalitzat, el professor em va replicar dient-me que sí, que la llei era igual per a tothom. Aleshores, vaig dir-li que l’aplicació de la llei no és igual per a tothom. Llavors em va dir: “Ara sí, ara estic totalment d’acord amb vostè” És trist tenir que constatar aquest fet, com és trist tenir que sentir a un prestigiós jutge dir: “Tenemos una legislación de roba gallinas” O, igualment, quantes vegades hem sentit dir als advocats: “El juicio irá en función del juez que nos toque en suerte”
En una altra ocasió, a un acreditat jurista li vaig sentir dir: “En un estado de derecho no hay nada por encima de la ley” Poc temps després, el mateix jurista (i sense tremolar-li la veu) era capaç de dir: “Una ley no puede contemplar todos los supuestos éticos” Aleshores (aplicant el sil·logisme aristotèlic), resulta que l’Ètica està per damunt de la llei; la qual cosa és força evident i no sé si li quedarà prou clar a l’acreditat jurista.
I dit tot això, cal preguntar-se, ¿quina mena de Justícia tenim si hi ha diferències alhora d’aplicar la llei o alhora d’interpretar-la? ¿Tenim una Justícia interessada, que vetlla més pels interessos econòmics i polítics que pels interessos ciutadans? ¿Quan tindrem una democràcia on es legisli pensant i afavorint a tota la població? ¿Quan tindrem una democràcia on el Poder Judicial sigui realment independent i no siguin elegits els seus alts càrrecs a proposta de partits polítics?
M’agradaria que a la Justícia li traguessin la bena dels ulls, perquè veges la realitat del país i que la seva balança estigués molt equilibrada i en horitzontal, no torta com ara.
En una altra ocasió, a un acreditat jurista li vaig sentir dir: “En un estado de derecho no hay nada por encima de la ley” Poc temps després, el mateix jurista (i sense tremolar-li la veu) era capaç de dir: “Una ley no puede contemplar todos los supuestos éticos” Aleshores (aplicant el sil·logisme aristotèlic), resulta que l’Ètica està per damunt de la llei; la qual cosa és força evident i no sé si li quedarà prou clar a l’acreditat jurista.
I dit tot això, cal preguntar-se, ¿quina mena de Justícia tenim si hi ha diferències alhora d’aplicar la llei o alhora d’interpretar-la? ¿Tenim una Justícia interessada, que vetlla més pels interessos econòmics i polítics que pels interessos ciutadans? ¿Quan tindrem una democràcia on es legisli pensant i afavorint a tota la població? ¿Quan tindrem una democràcia on el Poder Judicial sigui realment independent i no siguin elegits els seus alts càrrecs a proposta de partits polítics?
M’agradaria que a la Justícia li traguessin la bena dels ulls, perquè veges la realitat del país i que la seva balança estigués molt equilibrada i en horitzontal, no torta com ara.
dilluns, 25 de juliol del 2016
diumenge, 24 de juliol del 2016
dissabte, 23 de juliol del 2016
Ora de jovença
L’aiguabarreig adolescent
es fonia dins el seu laberint,
entre la nimfa del desig
i l’ocellot de la mort.
El garbí trenava enyorances
amb flibades al cor i xerrics
impetuosos.
Prop la barana
del finestral, el parrup
polsegós del record era
a l’aguait de l’encantament
i biaix d’una faldilla escocesa.
Després, un pensament empostissat
resseguia, de reüll i a cel obert,
el ressòl, quan esborrava
les seves tendres petjades.
es fonia dins el seu laberint,
entre la nimfa del desig
i l’ocellot de la mort.
El garbí trenava enyorances
amb flibades al cor i xerrics
impetuosos.
Prop la barana
del finestral, el parrup
polsegós del record era
a l’aguait de l’encantament
i biaix d’una faldilla escocesa.
Després, un pensament empostissat
resseguia, de reüll i a cel obert,
el ressòl, quan esborrava
les seves tendres petjades.
dijous, 21 de juliol del 2016
dimecres, 20 de juliol del 2016
Molsa d’escorça
Per l’entrellat de la meva meditació,
esmolo la trèmula singladura
d’un timoner d’estramps;
quan s’encrespa el maldestre
mar de l’enyorança. El temps,
maltempsat, esbatana el desig
d’aquest pregoner d’epítoms
i l’esclat hiperònim i deleitós,
on bull el meu instint més foll.
La tenebra de l’atzar,
nuvolada d’estiu, escantella
amb pedrís d’equívocs
la molsa de la meva escorça.
Sóc, doncs, arbre de bones arrels.
esmolo la trèmula singladura
d’un timoner d’estramps;
quan s’encrespa el maldestre
mar de l’enyorança. El temps,
maltempsat, esbatana el desig
d’aquest pregoner d’epítoms
i l’esclat hiperònim i deleitós,
on bull el meu instint més foll.
La tenebra de l’atzar,
nuvolada d’estiu, escantella
amb pedrís d’equívocs
la molsa de la meva escorça.
Sóc, doncs, arbre de bones arrels.
dimarts, 19 de juliol del 2016
dilluns, 18 de juliol del 2016
diumenge, 17 de juliol del 2016
Porpra de crepuscle
Aquesta fosca és massa fosca.
El bran abillat del record
eixarreeix la pols de memòria,
malmena el repòs d’anys,
quan la gibrella del subconscient
bressa i blanda el sotsobre
d’un succés fosc, hermètic.
Signo l’esbós del perdó
en el sòl de la meva ànsia
i amb el tany d’un “per això”
Ara, esmerço l’embolcall
de l’esdevenir amb fi pinzell
d’ironia -i amb el seu trop-
i amb la terrosa dèria que n’és
frontissa de diccionari.
El bran abillat del record
eixarreeix la pols de memòria,
malmena el repòs d’anys,
quan la gibrella del subconscient
bressa i blanda el sotsobre
d’un succés fosc, hermètic.
Signo l’esbós del perdó
en el sòl de la meva ànsia
i amb el tany d’un “per això”
Ara, esmerço l’embolcall
de l’esdevenir amb fi pinzell
d’ironia -i amb el seu trop-
i amb la terrosa dèria que n’és
frontissa de diccionari.
dissabte, 16 de juliol del 2016
divendres, 15 de juliol del 2016
Prepotència endogàmica
Quan s’encunya un concepte, cal tenir molt present el significat de les paraules que s’utilitzen per expressar-lo. I, sens dubte, el millor camí per fer-ho és mitjançant l’etimologia de les paraules que emprem. Més tard, s’haurà de lligar la significació de totes aquestes paraules, per tal d’establir la definició del concepte. Així doncs, fem-ho d’aquesta manera:
S’entén per prepotent, aquella persona que té un poder superior o és molt poderosa. No obstant, socialment també s’utilitza prepotent per definir a aquella persona que es creu superior sense ser-ho.
L’endogàmia estableix el matrimoni entre membres d’un mateix grup o clan. Aquí també ens trobem amb una interpretació social, que utilitza la paraula endogàmia per determinar un grup, secta, tribu o clan, molt tancat en ell mateix, en les seves idees o estil de vida; aïllant-se i rebutjant tot allò que ve de fora i és extern al grup.
Si lliguem les dos definicions tenim que la prepotència endogàmica determina el poder superior que es deriva d’un matrimoni endogàmic. Ara bé, si apliquem la interpretació social, la prepotència endogàmica l’hem de definir com: “La superioritat real o fictícia d’un grup respecte a la resta de la societat, sent aquest grup rebec a l’entrada de tot allò que ve de fora i no forma part del grup” Us sona aquesta música? Sigui música política, religiosa, social o familiar? I dic música, perquè cada grup amb prepotència endogàmica fica la seva pròpia lletra.
(Aquest article està dedicat a: Sr. Rajoy, Sr. Sánchez, Sr. Iglesias i Sr. Rivera)
L’endogàmia estableix el matrimoni entre membres d’un mateix grup o clan. Aquí també ens trobem amb una interpretació social, que utilitza la paraula endogàmia per determinar un grup, secta, tribu o clan, molt tancat en ell mateix, en les seves idees o estil de vida; aïllant-se i rebutjant tot allò que ve de fora i és extern al grup.
Si lliguem les dos definicions tenim que la prepotència endogàmica determina el poder superior que es deriva d’un matrimoni endogàmic. Ara bé, si apliquem la interpretació social, la prepotència endogàmica l’hem de definir com: “La superioritat real o fictícia d’un grup respecte a la resta de la societat, sent aquest grup rebec a l’entrada de tot allò que ve de fora i no forma part del grup” Us sona aquesta música? Sigui música política, religiosa, social o familiar? I dic música, perquè cada grup amb prepotència endogàmica fica la seva pròpia lletra.
(Aquest article està dedicat a: Sr. Rajoy, Sr. Sánchez, Sr. Iglesias i Sr. Rivera)
dijous, 14 de juliol del 2016
dimecres, 13 de juliol del 2016
dimarts, 12 de juliol del 2016
Cua de sargantana
Un clam traís el pestell
de la fidelitat. L’espinada,
parany delerós, escreix
el rocam clarobscur
de la icona narcisista,
on es gronxa la immaduresa;
aclofant clapes escèptiques
del seu propi evangeli. I,
d’aquesta buidor, només
en veiem la cua de la sargantana.
de la fidelitat. L’espinada,
parany delerós, escreix
el rocam clarobscur
de la icona narcisista,
on es gronxa la immaduresa;
aclofant clapes escèptiques
del seu propi evangeli. I,
d’aquesta buidor, només
en veiem la cua de la sargantana.
dilluns, 11 de juliol del 2016
diumenge, 10 de juliol del 2016
dissabte, 9 de juliol del 2016
Crepuscle de primavera
Cada núvol amb la seva llum,
cada clariana amb la seva lluïssor
fent tapís al cel de primavera.
Abril de lluna plena, fredor d’hivern;
l’esperit surant entre ones de record
i mestral gèlid.
Què llunyana queda
la tèbia mà de la comprensió,
els dits suaus de les carícies
i la complicitat dels somriures.
Resto presoner, garjola d’enyor,
amb el carceller dels dubtes. Altre cop,
el cor li diu adéu al pensament.
El sol ponent lluca per una clariana
i li prego que no marxi, no vull que
la nit torni a revifar una altra nit:
la nit de nits, la nit sense fi.
cada clariana amb la seva lluïssor
fent tapís al cel de primavera.
Abril de lluna plena, fredor d’hivern;
l’esperit surant entre ones de record
i mestral gèlid.
Què llunyana queda
la tèbia mà de la comprensió,
els dits suaus de les carícies
i la complicitat dels somriures.
Resto presoner, garjola d’enyor,
amb el carceller dels dubtes. Altre cop,
el cor li diu adéu al pensament.
El sol ponent lluca per una clariana
i li prego que no marxi, no vull que
la nit torni a revifar una altra nit:
la nit de nits, la nit sense fi.
dijous, 7 de juliol del 2016
dimecres, 6 de juliol del 2016
Peter Pan mediterrani
Com Nens Perduts
–entre un bosc de cases
i el bosc de l’oblit– i seguint
rastre a la Campaneta del Mai Més,
juguem a pronosticar el destí.
Peter Pan (clau de volta de la
immortalitat) vesteix de blau,
fa mimetisme camaleònic
amb cel i mar mediterranis.
Aleshores, els Nens Perduts
no podem veure’l, però ell hi és.
Aquesta és la raó, perquè sempre
tornem als blaus, al cel i mar
de la mare Mediterrània.
–entre un bosc de cases
i el bosc de l’oblit– i seguint
rastre a la Campaneta del Mai Més,
juguem a pronosticar el destí.
Peter Pan (clau de volta de la
immortalitat) vesteix de blau,
fa mimetisme camaleònic
amb cel i mar mediterranis.
Aleshores, els Nens Perduts
no podem veure’l, però ell hi és.
Aquesta és la raó, perquè sempre
tornem als blaus, al cel i mar
de la mare Mediterrània.
dimarts, 5 de juliol del 2016
dilluns, 4 de juliol del 2016
diumenge, 3 de juliol del 2016
Calendari d’estiu
L’ocell xiula.
El riu s’angoixa.
El foc està embadalit.
La terra s’ofega (de calor)
La lluna tremola.
El record trontolla.
I el setè dia, silenci.
El vent fa teràpia.
El mar..., també.
Els arbres festegen.
Les pedres s’avergonyeixen.
El sol s’enamora.
Un altre record m’empresona.
I el catorzè dia, plou.
Un borinot rondina.
La claveguera va farcida.
La gent torna a la platja.
Els núvols..., s’ho pensen.
L’estrella polar torna al nord.
El tercer record m’enyora.
I el vint-i-un dia, fa fred.
L’herba té grip
i sua la rosada.
Un esquirol s’enfila.
La llum perd color.
Esclata el primer bolet.
L’últim record, l’últim petó.
I el vint-i-vuitè dia, depressió.
Manquen tres dies
per fer-ne trenta-un
i ja s’acaben les vacances.
El riu s’angoixa.
El foc està embadalit.
La terra s’ofega (de calor)
La lluna tremola.
El record trontolla.
I el setè dia, silenci.
El vent fa teràpia.
El mar..., també.
Els arbres festegen.
Les pedres s’avergonyeixen.
El sol s’enamora.
Un altre record m’empresona.
I el catorzè dia, plou.
Un borinot rondina.
La claveguera va farcida.
La gent torna a la platja.
Els núvols..., s’ho pensen.
L’estrella polar torna al nord.
El tercer record m’enyora.
I el vint-i-un dia, fa fred.
L’herba té grip
i sua la rosada.
Un esquirol s’enfila.
La llum perd color.
Esclata el primer bolet.
L’últim record, l’últim petó.
I el vint-i-vuitè dia, depressió.
Manquen tres dies
per fer-ne trenta-un
i ja s’acaben les vacances.
divendres, 1 de juliol del 2016
dijous, 30 de juny del 2016
Epigramas (X, 103)
Oídme compatriotas de Bílbides Augusta,
cuya áspera colina con rápida corriente
el Jalón ciñe: ¿No llena vuestro orgullo
la fama alegre de este paisano que es poeta?
¡Yo soy para vosotros honor, prestigio y gloria!
No debe más Verona, su patria al gran Catulo,
ni menos a ella misma le hubiere apetecido
que yo nativo fuera de allí, para ser suyo.
Marcus Valerius Martial (San Marcial 2016)
cuya áspera colina con rápida corriente
el Jalón ciñe: ¿No llena vuestro orgullo
la fama alegre de este paisano que es poeta?
¡Yo soy para vosotros honor, prestigio y gloria!
No debe más Verona, su patria al gran Catulo,
ni menos a ella misma le hubiere apetecido
que yo nativo fuera de allí, para ser suyo.
Marcus Valerius Martial (San Marcial 2016)
dimecres, 29 de juny del 2016
Estiu foll i cansat
Un cayuco de fires i revetlles,
d’artesania tot a cent,
d’il·lusions al minut,
a comanda i regateig
de passeig marítim.
I focs d’artifici
i havaneres que ressusciten,
cada estiu, per poder
imaginar-nos que
encara no hem envellit,
que la nostra infantesa
ja pot sortir de nit.
I la conga i Paquito
el chocolatero
en fressada pública
d’erotisme de festa major,
amb semàfors vermells
a les galtes, amb pell bruna
de coure mediterrani.
I overbooking de records
(king over book d’amics),
de partida de migdiada
i de migdiada partida.
“Y envido más”
i “contro i recontro”
amb dos manilles i un as
i les deu de la darrera.
I el tinto de verano
de l’enyorança
que promou la gasosa
d’un cava oblidat:
la llimona blanca
d’alemanys jubilats.
I estic cansat...,
perquè tot em cansa.
d’artesania tot a cent,
d’il·lusions al minut,
a comanda i regateig
de passeig marítim.
I focs d’artifici
i havaneres que ressusciten,
cada estiu, per poder
imaginar-nos que
encara no hem envellit,
que la nostra infantesa
ja pot sortir de nit.
I la conga i Paquito
el chocolatero
en fressada pública
d’erotisme de festa major,
amb semàfors vermells
a les galtes, amb pell bruna
de coure mediterrani.
I overbooking de records
(king over book d’amics),
de partida de migdiada
i de migdiada partida.
“Y envido más”
i “contro i recontro”
amb dos manilles i un as
i les deu de la darrera.
I el tinto de verano
de l’enyorança
que promou la gasosa
d’un cava oblidat:
la llimona blanca
d’alemanys jubilats.
I estic cansat...,
perquè tot em cansa.
dimarts, 28 de juny del 2016
dilluns, 27 de juny del 2016
diumenge, 26 de juny del 2016
Un pessic de temps
Llavors, per dir-t’ho,
li faig un pessic al temps.
Endevino l’escalf del teu somriure,
la remor del teu mirar
que nodreix el meu enyor,
on roman un càntic d’estel.
Hores d’ara, escolto
-en altre pessic de temps-
les teves paraules que
esberlen l’espai com rem
en aigua de mar en calma.
Manllevat, no goso escriure
aquest pessic de pluja,
des del refugi i mesura
de la meva timidesa. Nàufrag,
altra vegada, del teu somriure.
li faig un pessic al temps.
Endevino l’escalf del teu somriure,
la remor del teu mirar
que nodreix el meu enyor,
on roman un càntic d’estel.
Hores d’ara, escolto
-en altre pessic de temps-
les teves paraules que
esberlen l’espai com rem
en aigua de mar en calma.
Manllevat, no goso escriure
aquest pessic de pluja,
des del refugi i mesura
de la meva timidesa. Nàufrag,
altra vegada, del teu somriure.
divendres, 24 de juny del 2016
Perdre pes
Com cada any, per aquestes dades, molta gent vol perdre pes. Tres reflexions:
“L’objectiu no ha de ser perdre pes, l’objectiu ha de ser fer una dieta equilibrada. Això implica, fer una dieta personalitzada”
“Totes les dietes restrictives són dissociatives i totes les dietes dissociatives poden provocar estats carencials, alteracions i malalties fisiològiques”
“Cal delimitar conceptes com: Alimentació, bromatologia, dieta, nutrició i metabolisme”
“L’objectiu no ha de ser perdre pes, l’objectiu ha de ser fer una dieta equilibrada. Això implica, fer una dieta personalitzada”
“Totes les dietes restrictives són dissociatives i totes les dietes dissociatives poden provocar estats carencials, alteracions i malalties fisiològiques”
“Cal delimitar conceptes com: Alimentació, bromatologia, dieta, nutrició i metabolisme”
dijous, 23 de juny del 2016
Esbarzer metafísic
L’efímer relativisme del verb,
n’és insomne al·legoria
de la frèvola verborrea
del missatger d’alteritats.
Pels esglaons del raonament,
la rella d’àngel encunya
la simbiosi, procaç, del mite
i l’estoïcisme. Punyent genocidi
que ens retorna a l’erm,
quasi metafísic, del Gilgamesh.
n’és insomne al·legoria
de la frèvola verborrea
del missatger d’alteritats.
Pels esglaons del raonament,
la rella d’àngel encunya
la simbiosi, procaç, del mite
i l’estoïcisme. Punyent genocidi
que ens retorna a l’erm,
quasi metafísic, del Gilgamesh.
dimecres, 22 de juny del 2016
dimarts, 21 de juny del 2016
dilluns, 20 de juny del 2016
D’origen metafísic
Aquest rosec d’ànima
que em fa tremolar,
dins el fugisser llorer
d’un temps juganer,
per on sempre gateja
-encoratjat i emboirat-
el record adolescent.
Aquesta fornal, solera
d’esperit, amb rajoles
de pesantor, gràvida
fins el moll de l’os,
i besllum metafísica
dins la balma platònica
del propi jo. I, alhora,
mester del meu àngel,
on hi tinc l’encenall
de tots els meus dubtes
i on sempre s’estavella
l’hàlit de remembrança.
que em fa tremolar,
dins el fugisser llorer
d’un temps juganer,
per on sempre gateja
-encoratjat i emboirat-
el record adolescent.
Aquesta fornal, solera
d’esperit, amb rajoles
de pesantor, gràvida
fins el moll de l’os,
i besllum metafísica
dins la balma platònica
del propi jo. I, alhora,
mester del meu àngel,
on hi tinc l’encenall
de tots els meus dubtes
i on sempre s’estavella
l’hàlit de remembrança.
diumenge, 19 de juny del 2016
divendres, 17 de juny del 2016
On és el Silenci?
S’ha perdut el Silenci, no es troba,
és un ombra emmascarada dins
la foscor de la nit. Està encofurnat
a la rereguarda de la verborrea neuròtica
i de la seva estrident parla histèrica.
El Silenci fa feredat, la seva solitud
no és assumida per la immaduresa
d’una societat que tan sols xerrola,
enlloc d’escoltar i discórrer.
S’ha perdut el Silenci dins l’arbreda
de la sempiterna estultícia humana. A. C. S.
és un ombra emmascarada dins
la foscor de la nit. Està encofurnat
a la rereguarda de la verborrea neuròtica
i de la seva estrident parla histèrica.
El Silenci fa feredat, la seva solitud
no és assumida per la immaduresa
d’una societat que tan sols xerrola,
enlloc d’escoltar i discórrer.
S’ha perdut el Silenci dins l’arbreda
de la sempiterna estultícia humana. A. C. S.
dijous, 16 de juny del 2016
dilluns, 13 de juny del 2016
Neda (Veu)
El teu nom ho diu tot,
encara que sigui
la Veu del silenci,
a mig camí entre
Orient i Occident,
entre mocador al cap
i texans ajustats.
Tots sentim rauxa,
impotència i deler
foll de venjança.
Sí, la teva mort és
la mort del màrtir,
mort de compromís.
Ja res serà igual.
Ara, podem creure’ns
que pot ser possible
la democràcia entre
Orient i Occident.
Neda!, que el teu esperit
faci fora l’estupidesa
de la condició humana.
encara que sigui
la Veu del silenci,
a mig camí entre
Orient i Occident,
entre mocador al cap
i texans ajustats.
Tots sentim rauxa,
impotència i deler
foll de venjança.
Sí, la teva mort és
la mort del màrtir,
mort de compromís.
Ja res serà igual.
Ara, podem creure’ns
que pot ser possible
la democràcia entre
Orient i Occident.
Neda!, que el teu esperit
faci fora l’estupidesa
de la condició humana.
diumenge, 12 de juny del 2016
dissabte, 11 de juny del 2016
divendres, 10 de juny del 2016
Tornar a tu
En l’esclat dels teus ulls,
en el somriure de misteri,
escrius un missatge,
amb l’ullet del teu cos.
I he abocat sol a la teva copa
per veure’t somriure
i he desitjat el petó de ta boca
cada vegada que torno per aquí.
en el somriure de misteri,
escrius un missatge,
amb l’ullet del teu cos.
I he abocat sol a la teva copa
per veure’t somriure
i he desitjat el petó de ta boca
cada vegada que torno per aquí.
dimarts, 7 de juny del 2016
Núvols i broma
El silenci es bressola
entre núvols de cendra.
El silenci es perfuma
amb la broma i la brisa.
El silenci em retorna
a la meva tendresa.
entre núvols de cendra.
El silenci es perfuma
amb la broma i la brisa.
El silenci em retorna
a la meva tendresa.
dilluns, 6 de juny del 2016
diumenge, 5 de juny del 2016
divendres, 3 de juny del 2016
El missatge dels arbres
Avui m’han parlat els arbres
amb el seu murmuri de fulles
i el seu rum-rum de branques;
ho fan amb l’etern llenguatge
del vent fred i polit del nord.
Avui, prop la platja d’aigua dolça
d’un llac arrissat i cerclat de joncs,
veig com s’estan marcint les roselles,
tot dient-nos que la calor de l’estiu
està venint ferma, com quasi sempre.
Avui, ens xiuxiuegen aquests arbres
per dir-nos i avisar-nos que els boscos,
tots els boscos, s’estan tornant jardins.
amb el seu murmuri de fulles
i el seu rum-rum de branques;
ho fan amb l’etern llenguatge
del vent fred i polit del nord.
Avui, prop la platja d’aigua dolça
d’un llac arrissat i cerclat de joncs,
veig com s’estan marcint les roselles,
tot dient-nos que la calor de l’estiu
està venint ferma, com quasi sempre.
Avui, ens xiuxiuegen aquests arbres
per dir-nos i avisar-nos que els boscos,
tots els boscos, s’estan tornant jardins.
dimecres, 1 de juny del 2016
dimarts, 31 de maig del 2016
Per a regal
Embolica’m amb la cadència de la teva veu,
embolica’m amb la seducció del teu somriure
i embolica’m amb la fragància de l’enyor.
Embolica’m.
embolica’m amb la seducció del teu somriure
i embolica’m amb la fragància de l’enyor.
Embolica’m.
dilluns, 30 de maig del 2016
diumenge, 29 de maig del 2016
dissabte, 28 de maig del 2016
Hivern
En el llindar d’un arbre,
fuetejat pel vent,
escolto gemegar les rames
com gemeguen els sentiments.
fuetejat pel vent,
escolto gemegar les rames
com gemeguen els sentiments.
divendres, 27 de maig del 2016
dijous, 26 de maig del 2016
dimecres, 25 de maig del 2016
Capvespre
Acreixo l’aire amb la mirada,
arrissant ones a la teva esquena.
Acreixo l’aire amb la mirada,
arrissant-te el cabell, des del no-res.
arrissant ones a la teva esquena.
Acreixo l’aire amb la mirada,
arrissant-te el cabell, des del no-res.
dilluns, 23 de maig del 2016
diumenge, 22 de maig del 2016
Petons de paper
L’emoció embarga de nou,
desgranant suaus paraules
que es gronxen pel cos,
buscant carícia, buscant record.
I aquí estic, somnolent, trèmula la veu,
recollint tots els petons de paper.
desgranant suaus paraules
que es gronxen pel cos,
buscant carícia, buscant record.
I aquí estic, somnolent, trèmula la veu,
recollint tots els petons de paper.
divendres, 20 de maig del 2016
dijous, 19 de maig del 2016
dimecres, 18 de maig del 2016
dimarts, 17 de maig del 2016
dissabte, 14 de maig del 2016
Estiu
I em quedo esperant
amb un sol abrasador
i em quedo somiant
amb l’amanyac de ta veu.
Un estel en el cel
i la seva llum en el cor.
amb un sol abrasador
i em quedo somiant
amb l’amanyac de ta veu.
Un estel en el cel
i la seva llum en el cor.
divendres, 13 de maig del 2016
dijous, 12 de maig del 2016
dimecres, 11 de maig del 2016
Tempesta
Enfosquits els mars pel silenci
i regada la nit amb la brisa,
retruny el tro regi
i recollís el seu fragor,
que més tard emmusteix.
i regada la nit amb la brisa,
retruny el tro regi
i recollís el seu fragor,
que més tard emmusteix.
dimarts, 10 de maig del 2016
diumenge, 8 de maig del 2016
Enquestes de satisfacció
Per una raó o altra, en els dos últims mesos m’ha tocat respondre a tres enquestes de satisfacció i aquest fet m’ha generat una sèrie de reflexions. En primer lloc, perquè totes les enquestes eren tancades i només buscaven el grau de satisfacció respecte el venedor o persona que m’havia atès i no respecte al producte. Sobre una puntuació de 0 a 10, dos de les enquestes només donaven com a satisfactori el 9 ó el 10, la tercera només admetia directament el 10. En segon lloc, perquè les persones que em van lliurar les enquestes, em van avisar d’aquest fet. Fins i tot, el de l’enquesta “només 10” em va dir que si no eren totes les respostes 10 el penalitzaven econòmicament. Com és obvi, vaig ficar un 10 a totes les preguntes, sense casi llegir-me-les.
I ara em pregunto: Tant ens hem americanitzat? ¿Per què preocupa el grau de satisfacció que tenim del venedor i no preocupa el grau de satisfacció que tenim del producte? Tenen que ser tots els venedors matrícula de 10? ¿Ja no es té en compte el factor humà que diferencia la perfecció d’una màquina de la perfecció del venedor que ens ven la màquina?
Uf!, si us plau, deixeu-me ser com sempre he sigut: d’esperit atlàntic i de cor mediterrani. Ah! i als venedors (igual que als fabricants) deixem-los-hi una porta oberta amb un rètol que hi fiqui “Benefici del dubte” No us sembla?
I ara em pregunto: Tant ens hem americanitzat? ¿Per què preocupa el grau de satisfacció que tenim del venedor i no preocupa el grau de satisfacció que tenim del producte? Tenen que ser tots els venedors matrícula de 10? ¿Ja no es té en compte el factor humà que diferencia la perfecció d’una màquina de la perfecció del venedor que ens ven la màquina?
Uf!, si us plau, deixeu-me ser com sempre he sigut: d’esperit atlàntic i de cor mediterrani. Ah! i als venedors (igual que als fabricants) deixem-los-hi una porta oberta amb un rètol que hi fiqui “Benefici del dubte” No us sembla?
dissabte, 7 de maig del 2016
divendres, 6 de maig del 2016
dijous, 5 de maig del 2016
Desolació
El teu silenci és el meu silenci
i la incomprensió el meu exili
Què poc plou en el desert!
Què poc plou en el silenci!
i la incomprensió el meu exili
Què poc plou en el desert!
Què poc plou en el silenci!
dimarts, 3 de maig del 2016
dilluns, 2 de maig del 2016
Vida en un món petit
Enjovenir en un claustre matern,
on el nét s’esdevé fill. Harmonia,
un desig meravellós que refusar
l’ansietat, la il·lusió i l’espera;
fruits de la servitud del temps.
Tornar a recordar i reproduir
sentiments, emocions i amor;
un amor vital i exultant que
ja es va generar el primer cop.
Ara, per duplicat. Ara, quadruplicat.
Aquest món, el nostre món de llar,
s’escriu amb la vida de nous membres,
que instituiran nous somriures
dins la nostra rotllana familiar.
Marc, ja tenim ganes de conèixer-te.
on el nét s’esdevé fill. Harmonia,
un desig meravellós que refusar
l’ansietat, la il·lusió i l’espera;
fruits de la servitud del temps.
Tornar a recordar i reproduir
sentiments, emocions i amor;
un amor vital i exultant que
ja es va generar el primer cop.
Ara, per duplicat. Ara, quadruplicat.
Aquest món, el nostre món de llar,
s’escriu amb la vida de nous membres,
que instituiran nous somriures
dins la nostra rotllana familiar.
Marc, ja tenim ganes de conèixer-te.
diumenge, 1 de maig del 2016
dissabte, 30 d’abril del 2016
divendres, 29 d’abril del 2016
L’altra primavera
L’exuberància i matisos de color
que genera la tardor,
el seu malenconiós romanticisme
i la suavitat de clima
–que acarona amb suaus
i onejants llençols d’aire
que recorren el cos–,
només poden comparar-se
a la dolça primavera.
que genera la tardor,
el seu malenconiós romanticisme
i la suavitat de clima
–que acarona amb suaus
i onejants llençols d’aire
que recorren el cos–,
només poden comparar-se
a la dolça primavera.
dijous, 28 d’abril del 2016
dimarts, 26 d’abril del 2016
Dolor?
Si del fons del cor
neix tot aquest cúmul de dolor.
Per què, cada vegada més, creix
i creix la meva capacitat d’amor?
neix tot aquest cúmul de dolor.
Per què, cada vegada més, creix
i creix la meva capacitat d’amor?
dilluns, 25 d’abril del 2016
dissabte, 23 d’abril del 2016
Sant Jordi
Quatre flames
en llit d’or
i la rosa amb blat verd.
Un llibre per obrir
i rere la rosa, amor,
i rere el llibre, més amor.
Cada Sant Jordi
renaix el goig
de gaudir i renovar
un vot de felicitat.
en llit d’or
i la rosa amb blat verd.
Un llibre per obrir
i rere la rosa, amor,
i rere el llibre, més amor.
Cada Sant Jordi
renaix el goig
de gaudir i renovar
un vot de felicitat.
divendres, 22 d’abril del 2016
dijous, 21 d’abril del 2016
dimecres, 20 d’abril del 2016
Primavera
Els sentiments floreixen
en generós manoll de pomer,
minúscul ram de núvia
amb l’embruix encastat.
en generós manoll de pomer,
minúscul ram de núvia
amb l’embruix encastat.
dimarts, 19 d’abril del 2016
dilluns, 18 d’abril del 2016
diumenge, 17 d’abril del 2016
Món d’ombres
I tremolen les paraules
i tremolen les emocions.
Surten soles i totes juntes,
ja surten totes les passions.
i tremolen les emocions.
Surten soles i totes juntes,
ja surten totes les passions.
dissabte, 16 d’abril del 2016
Idees preconcebudes
“No creiem el que pensem, perquè veiem el que veiem; sinó que veiem el que veiem, perquè pensem el que pensem” (John Verdon)
dijous, 14 d’abril del 2016
Mirall blau
El desvari del teu mirar
es perd pel meu cos
i trobo el teu somriure
dibuixat en el mirall.
es perd pel meu cos
i trobo el teu somriure
dibuixat en el mirall.
dimecres, 13 d’abril del 2016
L’arbre solitari
“L’arbre pot no deixar-nos veure el bosc, però el bosc també pot no deixar-nos veure l’arbre”
dimarts, 12 d’abril del 2016
dilluns, 11 d’abril del 2016
Cor entremaliat
És nit de cafè amb llet,
tíbia i suau pell de nadó;
l’ambient, seré, m’envolta
i em llisquen totes les notícies
fredes i tèrboles del món;
com llisca la pluja,
tot resseguint pell avall.
Set dies, set versos,
i sembla que porto
el cor entremaliat.
tíbia i suau pell de nadó;
l’ambient, seré, m’envolta
i em llisquen totes les notícies
fredes i tèrboles del món;
com llisca la pluja,
tot resseguint pell avall.
Set dies, set versos,
i sembla que porto
el cor entremaliat.
diumenge, 10 d’abril del 2016
Titulars exculpatoris
De tant en tant, llegeixo o escolto per ràdio i televisió el següent titular: “ACCIDENT PER CULPA DE LA BOIRA” o “ACCIDENT PER CULPA DE LA PLUJA”. I jo pregunto: “quin cotxe conduïa la boira?, quin cotxe conduïa la pluja?”
No, la culpa de l’accident ni és de la boira, ni és de la pluja. La culpa la té un conductor que tenia que anar a 60 Km/h. i es capficava a anar a 80 Km/h., o un altre que anava parlant pel mòbil, o un altre (altres) que no guardaven la distància de seguretat, o un altre que fa sis mesos que tenia que haver canviat les rodes o els frens o etc.
Senyors periodistes, fent aquests titulars (totalment exculpatoris) no li feu favor a ningú i només aconseguiu afavorir la immaduresa i dilució de responsabilitat de la que és tan propensa la nostra societat. Indagueu, informeu-vos i busqueu la causa i responsabilitat de l’accident. Responsabilitat que quasi en un 100 % és humana.
Una reflexió final: boira i pluja ja existien abans que hi hagués cap cotxe. Ho tenim això clar?
No, la culpa de l’accident ni és de la boira, ni és de la pluja. La culpa la té un conductor que tenia que anar a 60 Km/h. i es capficava a anar a 80 Km/h., o un altre que anava parlant pel mòbil, o un altre (altres) que no guardaven la distància de seguretat, o un altre que fa sis mesos que tenia que haver canviat les rodes o els frens o etc.
Senyors periodistes, fent aquests titulars (totalment exculpatoris) no li feu favor a ningú i només aconseguiu afavorir la immaduresa i dilució de responsabilitat de la que és tan propensa la nostra societat. Indagueu, informeu-vos i busqueu la causa i responsabilitat de l’accident. Responsabilitat que quasi en un 100 % és humana.
Una reflexió final: boira i pluja ja existien abans que hi hagués cap cotxe. Ho tenim això clar?
dissabte, 9 d’abril del 2016
dijous, 7 d’abril del 2016
dimecres, 6 d’abril del 2016
Amistat
Per a quan la llum sigui
pàl·lid murmuri de vent,
jo estaré al teu costat
en l’obscuritat i en silenci.
pàl·lid murmuri de vent,
jo estaré al teu costat
en l’obscuritat i en silenci.
dimarts, 5 d’abril del 2016
diumenge, 3 d’abril del 2016
Cel i Terra
I mira! com llisca la gota per l’eixerida estalactita,
com es fixa en la seva punta amb un esparpell de llum,
en un diminut i fugaç estel, que refulgís amb èmfasi
per l’abrupta arquitectura del cel negre de la cova.
I mira! com li segueixen, una darrera l’altra, les altres.
Fan totes el mateix camí, puntuals i disciplinades,
com si fossin formigues d’aigua d’un càlid estiu.
Sembla que les llàgrimes del bosc s’han recollit,
després de les últimes pluges, i han anat drenant
per l’esponja, pels innumerables racons i camins
fins arribar a l’úter matern de la nostra mare terra.
I mira! també com s’estira i tomba cap al buit,
tot bombollejant-se com una tendra papallona,
dins d’aquest aire humit i sense cap mena de pols.
Cau i es recull dins del calze de l’estalagmita,
dins d’aquesta copa de breu i eteri elixir.
I diposita la seva lleugera càrrega de calç,
com si fos l’abella dipositant el seu pol·len.
I així durant anys i segles, durant tota l’eternitat,
de temps i de silenci, fins fer-se la columna
que aguantarà i donarà suport a la capella.
Gota darrera gota, columna darrera columna
es crea l’enrevessat laberint del claustre.
I d’aquesta manera, se’ns ajunten cel i terra
en aquest món intern de la nostra consciència.
com es fixa en la seva punta amb un esparpell de llum,
en un diminut i fugaç estel, que refulgís amb èmfasi
per l’abrupta arquitectura del cel negre de la cova.
I mira! com li segueixen, una darrera l’altra, les altres.
Fan totes el mateix camí, puntuals i disciplinades,
com si fossin formigues d’aigua d’un càlid estiu.
Sembla que les llàgrimes del bosc s’han recollit,
després de les últimes pluges, i han anat drenant
per l’esponja, pels innumerables racons i camins
fins arribar a l’úter matern de la nostra mare terra.
I mira! també com s’estira i tomba cap al buit,
tot bombollejant-se com una tendra papallona,
dins d’aquest aire humit i sense cap mena de pols.
Cau i es recull dins del calze de l’estalagmita,
dins d’aquesta copa de breu i eteri elixir.
I diposita la seva lleugera càrrega de calç,
com si fos l’abella dipositant el seu pol·len.
I així durant anys i segles, durant tota l’eternitat,
de temps i de silenci, fins fer-se la columna
que aguantarà i donarà suport a la capella.
Gota darrera gota, columna darrera columna
es crea l’enrevessat laberint del claustre.
I d’aquesta manera, se’ns ajunten cel i terra
en aquest món intern de la nostra consciència.
dissabte, 2 d’abril del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)