“Escolteu el consell d'aquell que sap molt; però, sobretot, escolteu el consell del qui molt us estima”  (Artur Graf)

“Baix cap concepte puc controlar el mercat, així doncs tindré que conformar-me a controlar-me jo mateix”  (Va K. Tharp)

Absència

Borrufa el vent
aiguaneu (pluja-neu)
bastint la fantasia
d’un conte Grimm;
que la fal·lera de la
imaginació porta
gatzara, sempre que
busca el retorn d’infant.
Aquell que dúiem
dins la tendresa
de la nostra pròpia
absència. Aquesta és
l’enyor a un mateix,
al temps de soscaire,
al temps d’evasió.

“No preguntem si estem plenament d’acord, sinó tan sols si marxem pel mateix camí”  (Goethe)

“És millor anar-se’n al llit sense sopar que llevar-se amb deutes”  (Benjamin Franklin)

Surfeig

Paleja amb les mans
per fer surar la taula
i anar fins on la mar
fa repte amb la seva
formació de soldats:
Ones que s’arrissen
de forma rítmica,
establint l’etern pols
entre elles i l’equilibri
de cada surfista.
¡Quantes vegades
a la vida (dins el nostre
pensament) ens passa
el mateix! ¡Quantes
vegades hem de fer
surf amb problemes
i enrenous! Quantes
vegades? Masses.

“La justícia és una constant i perpètua voluntat de donar a cadascú el que li pertoca”  (Quevedo)

“Creure que es té la raó pel fet de formar part de la majoria, és un error totalment emocional”

Jardí de narcisos

Per enèsima vegada,
se’m rebota un narcís
com petita pilota
de goma comprimida.
Sí, molt professional,
però curt de mira.
Aquest Dr. Vostè
–ell no ho sap– mor
en l’egocentrisme
de la seva pròpia por,
de la seva inseguretat.
Sempre he pensat
que les neurones són
com les llavors: unes
petites, altres grosses
i del blanc al negre,
de tots els colors.

“El més fàcil és receptar antidepressius i ansiolítics, el més difícil és gestionar correctament un procés de dol”

“La victòria fou sempre per a qui mai va dubtar”  (Anníbal)

Temps de llops

Embolcallat de vellut,
amb paròdia de foscor,
el camí s’esmicola amb
llum de lluna plena,
lluna ruda d’ensurt;
com l’ànima, torbada
pel garric de la misèria.
Dessota seu, l’ombrívol camí
n’és excusa per aturar-se.
Mall al cor, una feixa
de xarel·lo i moscatell
és el cup dels records.
Serf del seu pensament,
les tofes negres d’antany
i l’estoic embat del vent
–embaldragat de neu–
encabeixen les emocions,
com aquesta nit de llops.
 
(A la memòria de la dura vida dels nostres besavis)

“Qui és autèntic, assumeix la responsabilitat per ser el que és i es reconeix lliure de ser el que és”  (Jean-Paul Sartre)

“L’únic pecat mortal que conec és el cinisme”  (Henry Lewis Stimson)

Indeterminació

¿On acaba la matèria
i on comença l’energia?
Quan la llum del dia
tanca la seva cambra,
es crea la barreja
o, millor dit, el matís.

¿On acaba l’horabaixa
i on comença el capvespre?
I, enmig, terra de ningú.
Tota indeterminació
fa a l’home més petit.

“El que vulgui ser el centre d’una reunió, millor que no hi vagi”  (Audrey Hepburn)

“La meta és partir”  (Giuseppe Ungaretti)

Tots els gossos van al cel

A la memòria de Morgan (de Morgana)

El Morgan era
alt, ben plantat,
una mica còdol,
impetuós i lladrador.
Es feia estimar
com un nen gran
i dolç, fins a l’últim
moment. Sí, era
un àngel agosarat
i el retruny d’aquest
núvol és l’ombra
del Morgan. Ja que,
tots els gossos van al cel.

“No s’ha de confondre la veritat amb l’opinió de la majoria”  (Jean Cocteau)

“La veritat pot amagar-se, però no extingir-se”  (Frank Lloyd Wright)

Minves de gener

El bec ple de sorra.
Destre, saltirona per
l’aiguamoll de baixamar.
Pinça un petit mol·lusc
i, tot seguit, se l’engoleix.

Aquest indret, fred,
amoixa l’esperit.
Vora mar, l’amnèsia
de les petites coses
són el mol·lusc engolit.
Totes elles, plegades,
encabeixen en l’almosta
d’unes mans tremoloses
que, cada anyal, en són
devenir segur, com
cada minva de gener.

“Qui sembra silencis recollís soledats”  (Molleda)

“Quan no es pot aconseguir el que es vol, és millor canviar d’actitud”  (Publi Terenci)

L’espantaocells de paper

La bugada de paraules
brolla a ran de pell,
esbatanant l’esperit
que tenia endormiscat,
tot mirant l’esbart
i xenisme de la feina.

Esfullo el quadern
i un parell de diccionaris,
fent d’aquest cartipàs
un planter de mots.
I, adelerat de mi,
en aquest bressol
gronxo l’embat del
dia a dia i colpeixo
l’enyoradís record.
Temps de boirina,
com si ja fos el meu
espantaocells de paper.

“Sense riscos a la lluita, no hi ha glòria a la victòria”   (Corneille)

“Hi ha un límit en el que la tolerància deixa de ser una virtut”  (Edmund Burke)
(Una vegada és tolerància, dos vegades és permissivitat)

Sol mediterrani

Estic present quan l’escuma,
a ran de platja, brandeix l’esmolet
d’aquesta sageta ancestral, amb clam
i ressò de cala; on s’estén aquest
bancal de sorra i l’espona del reclam.

L’ombrel·la d’una au em repta
l’oreig mediterrani d’un sol d’aram,
parrupaire d’ones i núvols
que s’embanquen com gra a la sitja.

Cavalca l’embalum de la imaginació,
voliaina daurada que s’encantella
de pedra en pedra i de cor en cor.

“No es necessita un govern perfecte, es necessita un que sigui pràctic”  (Aristòtil)

“Un home de caràcter podrà ser derrotat, però mai destruït”  (Ernest Hemingway)

Canvi d’aires

No hi ha res com
canviar de lloc,
d’espai, per incitar
i excitar la imaginació.
No hi ha res com
veure nous paisatges
i nova gent, per tal que
el poema surti sol,
sense tenir-lo que
convidar a taula.

“El misteri de la vida és la connexió entre els nostres errors i els nostres infortunis”  (Madame de Staël)
(Aleshores, cal assumir les nostres limitacions i evitar la "mala sort")