Verset

Tarda de primavera
sol i núvols a l’horitzó
i en el cor una senyera
que em diu...
què gran és el teu amor.

“L’amic ha de ser com el diner, que abans de necessitar-lo, se sap el valor que té”  (Sòcrates)

“Tot està perdut quan els dolents serveixen d’exemple i els bons de mofa”  (Demòcrates)

VINT–I–SIS (i V)

Udols
Ulls blaus, negres,
verds i marrons.
Mirada blava, negra,
verda i marró.

Verb
Veure i beure la paraula
que ens reconforta
i omple d’esperança,
tot gaudint del seu so.

Watt
Wagner del walman,
de la llum, del benestar.
web que gravita
en l’esperit urbanita.

Xarrup
Xiuxiueig de gemecs
en un destí a contracor,
glop a glop de cadena,
quan es lleva el ruixó.

Yahvé
Yahvé i Jesús, Alà i Mahoma.
Sòcrates, Buda, Confuci...
Esperit, ritus i religió.
Praxi, gnosi i subconscient.

Zelosia
Zel i infern, avern i cel,
quan el cor és presoner
d’amor, d’ell mateix
i de moltes altres coses.

“La peresa viatja tan poc a poc que la pobresa no tarda en agafar-la”  (Benjamin Franklin)

“El pessimista es queixa del vent; l’optimista espera que canvií; el realista ajusta les veles”  (William George Ward)

VINT–I–SIS (IV)

Pena
Prou! al pou de la pena,
a cuc a amagar de sentiments
o cuca de llum d’emocions.
Prou! a la rata-pinyada
d’aquesta fraternitat.

Quotidià
Quan lluca el sol
i suren els cotxes,
ja badalla l’angoixa.

Retorn
Rera el vent,
glaçons d’ocells
tornen de l’hivern.

Solfeig
Salobre de petons,
escuma de mar,
embravida de foscor.

Tancat
Timba d’emocions:
sota, cavall i rei.
I les deu de la darrera
que l’escanyen el trellat.

“L’amor és Física, el matrimoni Química”  (Alexandre Dumas)

“Amb vint anys tothom té el rostre que Déu li ha donat; amb quaranta el rostre que ens ha donat la vida i amb seixanta el que ens mereixem”  (Albert Schweitzer)

VINT–I–SIS (III)

Kafkià
Karate de la verborrea,
quilos i quilos d’explicacions
que mai fan el pes.
Sempre sobren raons,
sempre manquen fets.

Laberint
Làbil somni inacabat,
llibre obert que té
rengles per escriure,
algun lament, desigs amagats
i una llegenda per viure.

Més (o menys)
M’endinso dins el soroll,
sostre de terratrèmol,
on escombro el cau
de la seva indiferència,
lasciva i laica mentida.

Nivi (o lívid)
Nebulosa, emboirada
per paraules adients,
flux d’idees, nímies,
trànsit i ofec d’autopista,
eufemismes d’informació.

Oportú
Obre la porta al desig
i la finestra al seny.
L’ànsia captiva tremola,
n’és ostatge de la ment
i s’ennuega amb un crit.

Dia de la Poesia

“Per a mi, tots els dies són el Dia de la Poesia”

“L’important és meditar sobre el significat d’un fet, no el discutir la autenticitat del mateix”  (Sant Agustí)

VINT–I–SIS (II)

Filat
“Fila prim”
On? Per què?
Xarxa i ploms de borsa,
engrunes, rètols i parquet.

Giravolt
Gir cerebral que percep
el llampec neuronal,
quan fugís per l’horitzó
amb l’empremta del sol.

Herpètic
Hi ha un dolor fi,
brunyidor, que polís
cor i sentiments.

Iode
Intens i superflu pensament,
baf de port que sura
el vaixell de la imaginació.

Justícia
Jo, i tu, i ell; joc polític.
Gent anònima, en silenci,
amb bufecs i bocins d’alè.

“Unificar l’estudi de topònims geogràfics amb l’etimologia de les paraules, podria resoldre algun que altre misteri històric”

“Moltes vegades, una carrera universitària és fa a base de memòria i habilitat tècnica. La qual cosa no ens garanteix la intel·ligència d’aquesta persona”

VINT–I–SIS (I)

Altre
Altre lloc, no tinc.
Ni tinc saó a la memòria
ni sorra a l’esperit
ni ombra per a l’estiu.

Bar–Cel–Ona
Brunzeixen fulles
pel cel gaudinià,
mentre ones de llum
pessiguen el record.

Causal–Casual
Copso la melangia
davant d’una poncella
i un renec de dolor
em duu fins a l’infinit.

Drecera
Dret, net i polit,
amb un plec a l’ànima
i un descosit al cor.
Estirat, suat i adormit.

Enyor
Embassat al buit,
dins la memòria,
sense obrellaunes,
sense estisores per obrir-lo.

“El veritable misteri del món és allò que és visible, no el que és invisible”  (Oscar Wilde)

Taula Smaragdina

“Cel a dalt,
cel a baix;
estels a dalt,
estels a baix;
tot el que està damunt, davall es mostra.
Feliç aquell que l’endevinalla resolgui”

El Cuquet

(Cançó infantil)

Toca-li el coc Cuquet
que la pluja vol venir.
Toca-li el coc Cuquet
que la nit ja és aquí.

Anem a jugar
a cuc a amagar
que després berenarem
amb tota la gent.

Toca-li el coc Cuquet
que la pluja vol venir.
Toca-li el coc Cuquet
que la nit ja és aquí.

Avui farem festa
i demà també,
per això fem gresca
i juguem al Cuquet.

Toca-li el coc Cuquet
que la pluja vol venir.
Toca-li el coc Cuquet
que la nit ja és aquí.

“El naixement i la mort no són dos estats diferents, sinó dos aspectes del mateix estat”  (Mahatma Gandhi)

“El que importa vertaderament a la vida no són els objectius que ens marquem, sinó els camins que seguim per aconseguir-ho”  (Peter Bamm)

Vers secret

Cada matí miro per la finestra,
recullo l’aigua de lluna
dins el got de la meva ànima
amb batec al vent i altre al cor.

La recullo dels arbres, mentre veig
un falcó (afamat d’amor) planejar
per la porta oberta del cel,
porta oberta al camí de l’ànima.

Estels pelegrins fugen, volant,
d’una tristesa històrica
i de la humida boira de l’oblit,
aquella que rabassa arrels i branques.

Més enllà, la gavina (falcó de mar)
i la salobre escuma d’aigua freda
ens conviden a encendre el foc,
on cremarà la nostàlgia de la pena
amb túnica i encens de fum.

Obro els braços i les meves branques
amb el germà vent i la germana lluna
que m’acaronen, renovant la vida:
I que el misteri i enigma del vers
sigui, a la vegada, un vers secret.

“No obris els llavis si no estàs segur que el que vas a dir és més bonic que el silenci”  (Proverbi àrab)

“Les emocions són extrapolables com la transmutació de les idees”

I gent de riu

(Homenatge als besavis II)

De la Ribagorçana a la Pallaresa,
del Segre fins al Valira,
el riu se’ns fica brau
i el muntanyès el lleva.

El vent castiga el “Bon Dia”,
la llum s’empenya en sortir.
Tots els arbres s’inclinen
i la pregària és sense gaudir.

Ferm, i com el pare riu,
s’escau de pedra en pedra,
recollint tot el gèlid fred
que li traspua la muntanya.

El sol suavitza els colors,
la serra mossega el tronc
d’aquest índex de la terra,
tan vell i savi com el món.

El dit és humit per navegar.
La dona recull el seu aviram.
Sense quasi peus, abraça la pena
i la llum s’enfonsa fins l’endemà.

“El cos humà és el carruatge; el jo, l’home que el condueix; els pensaments són les regnes, i els sentiments són els cavalls”  (Plató)

“La humiliat és el millor antídot per al narcisisme professional”

Gent de mar

(Homenatge als besavis I)

De Santa Cristina a Calella,
de Tossa fins a Boadella,
la mar se’ns posa brava
i el pescador la consagra.

Trontolla l’àncora llevant-la;
quan, per un cel serè de calor,
surt el sol com un mugró,
empenyent l’aigua cap al racó.

Dempeus, les mans al timó.
La pell arrelada, de bronze,
esbargida de flocs de sal
i els ulls clavats a l’horitzó.

L’aire té regust salí, d’algues,
quan la barca se li encatifa
en aquesta tauleta braser
amb la xarxa per faldilla.

El peix fresc i lluent boqueja,
la dona dóna un cop de mà.
Sense port, es vara a l’arena
i el mugró es desdiu: “Fins demà”

“Si és bo viure, encara és millor somiar, i el millor de tot, despertar”  (Antonio Machado)

“El que té menys necessitat és, precisament el més evolucionat. Aquell que recorre el món amb cotxe o avió, sens dubte el coneix menys profundament del qui ho fa a peu”  (Louis Charpentier)

Passerell africà

Tot sovint els veig
arrossegant la maleta.
Aquest trist passerell
sembla que s’ha tret
la closca de l’esquena,
per poder caminar
una mica més de pressa.
Si bé, ell, mai té pressa.