“El saber i la raó parlen; la ignorància i l’error criden”  (Arthur Graf)

L’altra primavera

L’exuberància i matisos de color
que genera la tardor,
el seu malenconiós romanticisme
i la suavitat de clima
–que acarona amb suaus
i onejants llençols d’aire
que recorren el cos–,
només poden comparar-se
a la dolça primavera.

“L’educació ha d’estar basada en la llibertat. Una llibertat que no vulneri la llibertat dels altres, doncs aleshores es converteix en llibertinatge”

“El teu amor apaivaga el meu dolor”

Dolor?

Si del fons del cor
neix tot aquest cúmul de dolor.
Per què, cada vegada més, creix
i creix la meva capacitat d’amor?

“Mentre el referent democràtic sigui la llei enlloc de l’ètica i la moral, hi haurà corrupció”

“L’honor prohibeix accions que la llei tolera”  (Sèneca)

Sant Jordi

Quatre flames
en llit d’or
i la rosa amb blat verd.

Un llibre per obrir
i rere la rosa, amor,
i rere el llibre, més amor.

Cada Sant Jordi
renaix el goig
de gaudir i renovar
un vot de felicitat.

“Produeix una immensa tristesa pensar que la naturalesa parla mentre el gènere humà no escolta”  (Víctor Hug)

(Quina visió de futur tenia Víctor Hug!)

“Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat”  (Pearl Buck)

Primavera

Els sentiments floreixen
en generós manoll de pomer,
minúscul ram de núvia
amb l’embruix encastat.

“Vella fusta per cremar, vell vi per beure, vells amics en qui confiar, i vells autors per llegir”  (Francis Bacó)

“L’èxit és fàcil d’obtenir. El que és difícil és merèixer-lo”  (Albert Camús)

Món d’ombres

I tremolen les paraules
i tremolen les emocions.
Surten soles i totes juntes,
ja surten totes les passions.

Idees preconcebudes

“No creiem el que pensem, perquè veiem el que veiem; sinó que veiem el que veiem, perquè pensem el que pensem”  (John Verdon)

“A la vida el que importa és que les coses importin”  (John Verdon)

Mirall blau

El desvari del teu mirar
es perd pel meu cos
i trobo el teu somriure
dibuixat en el mirall.

L’arbre solitari

“L’arbre pot no deixar-nos veure el bosc, però el bosc també pot no deixar-nos veure l’arbre”

“Donar exemple no és la principal manera d’influir sobre els demés; és l’única manera”  (Albert Einstein)

Cor entremaliat

És nit de cafè amb llet,
tíbia i suau pell de nadó;
l’ambient, seré, m’envolta
i em llisquen totes les notícies
fredes i tèrboles del món;
com llisca la pluja,
tot resseguint pell avall.
Set dies, set versos,
i sembla que porto
el cor entremaliat.

Titulars exculpatoris

De tant en tant, llegeixo o escolto per ràdio i televisió el següent titular: “ACCIDENT PER CULPA DE LA BOIRA” o “ACCIDENT PER CULPA DE LA PLUJA”. I jo pregunto: “quin cotxe conduïa la boira?, quin cotxe conduïa la pluja?”

No, la culpa de l’accident ni és de la boira, ni és de la pluja. La culpa la té un conductor que tenia que anar a 60 Km/h. i es capficava a anar a 80 Km/h., o un altre que anava parlant pel mòbil, o un altre (altres) que no guardaven la distància de seguretat, o un altre que fa sis mesos que tenia que haver canviat les rodes o els frens o etc.

Senyors periodistes, fent aquests titulars (totalment exculpatoris) no li feu favor a ningú i només aconseguiu afavorir la immaduresa i dilució de responsabilitat de la que és tan propensa la nostra societat. Indagueu, informeu-vos i busqueu la causa i responsabilitat de l’accident. Responsabilitat que quasi en un 100 % és humana.

Una reflexió final: boira i pluja ja existien abans que hi hagués cap cotxe. Ho tenim això clar?

Bon dia

Deixa anar el teu cabell,
deixa anar la teva ànima,
que l’amor et ronda
ja des de l’alba.

“Qui no ha sofert el que jo, que no em doni consells”  (Sòfocles)

“Pensar és el treball més difícil que existeix. Potser aquesta és la raó que hagi poques persones que ho practiquin”  (Henry Ford)

Amistat

Per a quan la llum sigui
pàl·lid murmuri de vent,
jo estaré al teu costat
en l’obscuritat i en silenci.

“Les persones més insuportables són els homes que es creuen genials i les dones que es creuen irresistibles”  (Henry Asselin)

“Ull per ull i el món acabarà cec”  (Mahatma Gandhi)

Cel i Terra

I mira! com llisca la gota per l’eixerida estalactita,
com es fixa en la seva punta amb un esparpell de llum,
en un diminut i fugaç estel, que refulgís amb èmfasi
per l’abrupta arquitectura del cel negre de la cova.
   
I mira! com li segueixen, una darrera l’altra, les altres.
Fan totes el mateix camí, puntuals i disciplinades,
com si fossin formigues d’aigua d’un càlid estiu.

Sembla que les llàgrimes del bosc s’han recollit,
després de les últimes pluges, i han anat drenant
per l’esponja, pels innumerables racons i camins
fins arribar a l’úter matern de la nostra mare terra.
       
I mira! també com s’estira i tomba cap al buit,
tot bombollejant-se com una tendra papallona,
dins d’aquest aire humit i sense cap mena de pols.

Cau i es recull dins del calze de l’estalagmita,
dins d’aquesta copa de breu i eteri elixir.
I diposita la seva lleugera càrrega de calç,
com si fos l’abella dipositant el seu pol·len.

I així durant anys i segles, durant tota l’eternitat,
de temps i de silenci, fins fer-se la columna
que aguantarà i donarà suport a la capella.

Gota darrera gota, columna darrera columna
es crea l’enrevessat laberint del claustre.
I d’aquesta manera, se’ns ajunten cel i terra
en aquest món intern de la nostra consciència.

“La riquesa és com l’aigua salada; quanta més se’n beu, més set dóna”  (Arthur Schopenhauer)

“Vols ser ric? Doncs no t’afanyis en augmentar els teus bens, sinó en disminuir la teva cobdícia”  (Epicuri)