Embolica’m amb la cadència de la teva veu,
embolica’m amb la seducció del teu somriure
i embolica’m amb la fragància de l’enyor.
Embolica’m.
dimarts, 31 de maig del 2016
dilluns, 30 de maig del 2016
diumenge, 29 de maig del 2016
dissabte, 28 de maig del 2016
Hivern
En el llindar d’un arbre,
fuetejat pel vent,
escolto gemegar les rames
com gemeguen els sentiments.
fuetejat pel vent,
escolto gemegar les rames
com gemeguen els sentiments.
divendres, 27 de maig del 2016
dijous, 26 de maig del 2016
dimecres, 25 de maig del 2016
Capvespre
Acreixo l’aire amb la mirada,
arrissant ones a la teva esquena.
Acreixo l’aire amb la mirada,
arrissant-te el cabell, des del no-res.
arrissant ones a la teva esquena.
Acreixo l’aire amb la mirada,
arrissant-te el cabell, des del no-res.
dilluns, 23 de maig del 2016
diumenge, 22 de maig del 2016
Petons de paper
L’emoció embarga de nou,
desgranant suaus paraules
que es gronxen pel cos,
buscant carícia, buscant record.
I aquí estic, somnolent, trèmula la veu,
recollint tots els petons de paper.
desgranant suaus paraules
que es gronxen pel cos,
buscant carícia, buscant record.
I aquí estic, somnolent, trèmula la veu,
recollint tots els petons de paper.
divendres, 20 de maig del 2016
dijous, 19 de maig del 2016
dimecres, 18 de maig del 2016
dimarts, 17 de maig del 2016
dissabte, 14 de maig del 2016
Estiu
I em quedo esperant
amb un sol abrasador
i em quedo somiant
amb l’amanyac de ta veu.
Un estel en el cel
i la seva llum en el cor.
amb un sol abrasador
i em quedo somiant
amb l’amanyac de ta veu.
Un estel en el cel
i la seva llum en el cor.
divendres, 13 de maig del 2016
dijous, 12 de maig del 2016
dimecres, 11 de maig del 2016
Tempesta
Enfosquits els mars pel silenci
i regada la nit amb la brisa,
retruny el tro regi
i recollís el seu fragor,
que més tard emmusteix.
i regada la nit amb la brisa,
retruny el tro regi
i recollís el seu fragor,
que més tard emmusteix.
dimarts, 10 de maig del 2016
diumenge, 8 de maig del 2016
Enquestes de satisfacció
Per una raó o altra, en els dos últims mesos m’ha tocat respondre a tres enquestes de satisfacció i aquest fet m’ha generat una sèrie de reflexions. En primer lloc, perquè totes les enquestes eren tancades i només buscaven el grau de satisfacció respecte el venedor o persona que m’havia atès i no respecte al producte. Sobre una puntuació de 0 a 10, dos de les enquestes només donaven com a satisfactori el 9 ó el 10, la tercera només admetia directament el 10. En segon lloc, perquè les persones que em van lliurar les enquestes, em van avisar d’aquest fet. Fins i tot, el de l’enquesta “només 10” em va dir que si no eren totes les respostes 10 el penalitzaven econòmicament. Com és obvi, vaig ficar un 10 a totes les preguntes, sense casi llegir-me-les.
I ara em pregunto: Tant ens hem americanitzat? ¿Per què preocupa el grau de satisfacció que tenim del venedor i no preocupa el grau de satisfacció que tenim del producte? Tenen que ser tots els venedors matrícula de 10? ¿Ja no es té en compte el factor humà que diferencia la perfecció d’una màquina de la perfecció del venedor que ens ven la màquina?
Uf!, si us plau, deixeu-me ser com sempre he sigut: d’esperit atlàntic i de cor mediterrani. Ah! i als venedors (igual que als fabricants) deixem-los-hi una porta oberta amb un rètol que hi fiqui “Benefici del dubte” No us sembla?
I ara em pregunto: Tant ens hem americanitzat? ¿Per què preocupa el grau de satisfacció que tenim del venedor i no preocupa el grau de satisfacció que tenim del producte? Tenen que ser tots els venedors matrícula de 10? ¿Ja no es té en compte el factor humà que diferencia la perfecció d’una màquina de la perfecció del venedor que ens ven la màquina?
Uf!, si us plau, deixeu-me ser com sempre he sigut: d’esperit atlàntic i de cor mediterrani. Ah! i als venedors (igual que als fabricants) deixem-los-hi una porta oberta amb un rètol que hi fiqui “Benefici del dubte” No us sembla?
dissabte, 7 de maig del 2016
divendres, 6 de maig del 2016
dijous, 5 de maig del 2016
Desolació
El teu silenci és el meu silenci
i la incomprensió el meu exili
Què poc plou en el desert!
Què poc plou en el silenci!
i la incomprensió el meu exili
Què poc plou en el desert!
Què poc plou en el silenci!
dimarts, 3 de maig del 2016
dilluns, 2 de maig del 2016
Vida en un món petit
Enjovenir en un claustre matern,
on el nét s’esdevé fill. Harmonia,
un desig meravellós que refusar
l’ansietat, la il·lusió i l’espera;
fruits de la servitud del temps.
Tornar a recordar i reproduir
sentiments, emocions i amor;
un amor vital i exultant que
ja es va generar el primer cop.
Ara, per duplicat. Ara, quadruplicat.
Aquest món, el nostre món de llar,
s’escriu amb la vida de nous membres,
que instituiran nous somriures
dins la nostra rotllana familiar.
Marc, ja tenim ganes de conèixer-te.
on el nét s’esdevé fill. Harmonia,
un desig meravellós que refusar
l’ansietat, la il·lusió i l’espera;
fruits de la servitud del temps.
Tornar a recordar i reproduir
sentiments, emocions i amor;
un amor vital i exultant que
ja es va generar el primer cop.
Ara, per duplicat. Ara, quadruplicat.
Aquest món, el nostre món de llar,
s’escriu amb la vida de nous membres,
que instituiran nous somriures
dins la nostra rotllana familiar.
Marc, ja tenim ganes de conèixer-te.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)