“A la veritat no hi pot haver matisos. A la semi-veritat o a la mentida, molts”  (Pío Baroja)

Polèmica estèril

(Qüestió de sentit comú)

¿Algú em pot dir quina diferència hi ha entre un burkini i un vestit de submarinisme?

Sí, hi ha gent que els hi traís el subconscient i el rebuig n'és un d'ells.

Fugaç consciència

El silenci i la feblesa,
d’una nena de quatre anys,
sortiren de Dresde, per fugir
del Getsemaní satànic
que odi i por enverinaven.

L’infern hitlerià construïa
el primer cercle de Dante,
fins arribar al darrer,
on s’engolia l’enteniment
en el forn de gent anònima.

Aquest macabre tatuatge
sempre fendirà a la vella Europa.

(Als meus avis i mare, que van tenir que fugir d'Alemanya, l'any 1931)

“Malgrat els anys que portem de democràcia, encara hi ha massa gent que vol fer funcionar les coses a base de galons i testosterona, enlloc de fer-ho amb neurones”

“L’esperança és la mà misteriosa que ens apropa a les coses que volem i ens alluna de les que ja tenim”  (Josep Lluís)

Toc d’amor

Una tendresa poruga fuig,
esbucada, pel carreró,
entre rajoles de pedra
i llenç blau de diumenge.
La rambla està colrada
per l’adelerat i sorollós
riu de gent endiumenjada.
Els plataners lluquen
i la llum del sol acarona
l’inextricable serpent del passeig.

Rememoro una altra rambla
–quaranta anys d’oblit–
i l’estol d’uns ulls negres
amb glaç d’esbart, que tenien,
dins la seva mirada, un toc d’amor.

“És més fàcil escriure deu volums de principis filosòfics que posar en pràctica un sol d'aquests principis”  (León Tolstoi)

“És més fàcil lluitar per uns principis que viure d’acord amb ells”  (Alfred Adler)

El laberint del mirall

Al desert nu del mirall
cerco l’esgrafiada imatge,
el seu misteri. Arrugues vesprejant
l’efímera masmorra del futur.
Elles, m’embenen la cara
per guarir llunyanes ferides
de joventut. Port on sempre
retorna el vaixell de jovença.
Aquest averany, ressec passadís
on fueteja l’enyor, sobreeix
el laberint de l’ànima
per desdibuixar i torbar,
a les palpentes, l’èxode del temps.

“Les persones normals parlen normal: ni diuen renecs ni paraulotes; ni fan ús i abús de superlatius, ni fan ús i abús de diminutius. Sí, malauradament, només el vint per cent de la gent parla normal”

“Per acabar amb els incendis forestals, caldria introduir a la legislació el concepte de genocidi forestal”

Poema cabal-ístic

Aquest vers té, però no té.
Dóna, però no dóna:
que el camí de la saviesa
no és pas el camí del saber,
és camí de coneixement.
El primer que s’ha de fer
és conèixer-se un mateix;
perquè el que està a dins,
també està a fora;
com el que està a fora,
també està a dins.

(Fixeu-vos-hi que saber va amb “b” i saviesa va amb “v”)

“La vergonya de no confessar un error fa cometre’n molts més”  (Jean de la Fontaine)

“L’heroisme no es pot exigir, però la covardia no es pot disculpar”  (Valentín Moragas)

Porticons de muntanya

La verdor entapissava el terra
fins les motllures d’una noguera.
Al seu recer, emmudia el llorer
i l’enyor. I, a la seva penombra,
gatejava un liquen verdós
que empenyia la lluïssor del sol
fins uns porticons amb cor
fàl·lic i verds com avets platejats.

Sovint, he esgrafiat la memòria
sense cercar, mai més, aquells porticons;
rere els quals vaig intuir
l’ombrívol secret d’una pell
que entebeïa llençols blancs i purs.
On Eros hagués pogut amarar
la fugacitat de la seva vehemència.

"Poc més enllà, la línia de l´horitzó ens dóna la referència i el rumb de la nostra vida. Poc més enllà, està el més enllà"

"Si no ets educat amb el teu propi cos, com vols ser educat amb els demés?"

“No hi ha que confondre austeritat i ser agarrat. Una mica d’austeritat pot donar un molt de salut”

Incendis forestals

Hem de partir de la base que només un 5 % dels incendis forestals són per causes naturals; de l’altre 95 %, només un 5 % dels culpables són detinguts. Això significa que el 90 % dels incendis forestals queden en la impunitat i, com sempre dic, impunitat és igual a gosadia.

Per altra banda, tinc la sensació que es destinen més recursos a combatre els incendis forestals que a prevenir-los. És té, doncs, una actitud negativa quan es diu: “Hem de lluitar contra els incendis forestals”, l’actitud correcta és la positiva: “Hem de defensar el bosc” Què passaria si no tinguéssim incendis forestals? Doncs que una sèrie d’empreses i de gent es quedarien sense feina. Voleu acabar amb els incendis forestals? Només hi veig dos camins legislar i dedicar molts més recursos a prevenir-los, ho relaciono:

1.- Legislar i protegir a l’arbre com a ser viu que és. Resulta inadmissible que la vida de milers de milions d’arbres valgui menys que la vida d’una sola persona.

2.- Prohibir la requalificació d’un territori cremat al menys durant 50 anys.

3.- Prohibir la comercialització de qualsevol fusta cremada.

4.- Castigar als incendiaris i als promotors de l’incendi amb penes severes i sempre de presó (seria bo considerar la mort dels arbres com assassinat, homicidi voluntari o homicidi involuntari)

5.- Portar un registre de piròmans i internar-los en un psiquiàtric en època estival o quan hagi alt risc d’incendi.

6.- Sancionar de forma contundent a tots els fumadors que llencen la burilla sense apagar-la; ja que, tenen adquirit aquest mal hàbit i també ho fan quan van en cotxe.

És demencial que tothom doni per fet que cada estiu tenen que haver-hi incendis forestals. Però tranquils (i com diu un amic meu) algun dia els incendis forestals s’acabaran, quan no quedi cap arbre per cremar. És això el que volem?

“El canvi és l’única cosa immutable”  (Arthur Schopenhauer)

“Justícia és l’hàbit de donar a cadascú el que li pertany”  (Ulpià)

Àngels asimètrics

No goso ser i, fins i tot,
no goso estar. Aquell vailet
amb cara d’àngel cercava
l’encanteri de l’edat,
el màgic espectre esvaït
i rampinyaire de fer-se gran.

Ara, tremolós, a lloure de versos
amb “veu d’àngel” busco...
bisellar el malèfic temps
perdut, escapat. Torno a ser
trapella d’esperit i penedeixo
per no tenir l’Èol d’Olimpia.

“Conclou on vulguis, sempre que posis un bon final”  (Sèneca)

“En la seva fortuna i en la seva desgràcia, en la seva glòria o en la seva amargura, cada nació rep exactament allò que mereix”  (Enric de Sybel)
(Efectivament, tenim el que ens mereixem per sortir a la platja i no sortir al carrer)

Saurí tardorenc

Com saurí d’enginy,
cerco estirp d’alteritat
per tal de no malbaratar
el segell tardorenc
de la meva existència;
apaivago l’esperit,
penombra crepuscular
en tombant del camí.

A l’inrevés, em queda
l’alternança, simbòlica,
que el declivi tardoral
es reflectirà en l’emblema
d’un novell sol naixent.

“Mentre hi hagi algú que creu en una idea, la idea viu”  (José Ortega y Gasset)

“La demagògia és la capacitat de vestir idees menors amb paraules majors”  (Abraham Lincoln)

POEMA D'OPINIÓ

Pols i teranyines
(...i somriures indolents)

L’escó de la intel·ligència
es troba ple de pols i teranyines.
L’hemicicle li va al darrere,
quan la boira revifa el clarobscur
i balbuceig del buit dialèctic.
Per terra, clofolles de pensament
trenquen el silenci a cada passa.

Sense companyia, a la intempèrie
del diàleg, udola la nuosa
alzina de la raó amb escorça
d’experiència, clivellada pel balb
camp de cada filosofia, de cada
escamot polític. Així, eixa el fum
i la sentor de caducades paraules.

(Novament, dedico aquest poema al Sr. Rajoy, Sr. Sánchez, Sr. Iglesias i Sr. Rivera)

“La paciència és un arbre de rel amarga, però de fruits molt dolços”  (Proverbi)

“Qui no compren una mirada tampoc comprendrà una llarga explicació”  (Proverbi)

“El tacte dins l’audàcia és saber fins on es pot arribar”  (Jean Cocteau)