“Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”  (Albert Einstein)

Raig de sorra

Truca el sol a la finestra, li dono pas franc;
la meva pell ho agraeix, tenia fred.
Amb ulls clucs, em sembla sentir
la sorra a l’esquena i el so d’ones alliberades,
també em sembla escoltar el brogit de pins,
el xiu-xiu de marinada i l’olor a sal marina.

Quina llàstima! Tard o d’hora, hauré d’obrir els ulls.

“El més vergonyós per a un home és ficar-se en ridícul”  (Antístenes)

“El silenci és l’únic amic que mai traís”  (Confuci)

Boira a les pomes

Entre el sembrat i la vinya,
l’avi desfer el sorral de l’era,
en contra l’opinió de tothom.
Amb endurança i  perseverança,
fruit d’anys d’expertesa, l’erm,
a poc a poc, salpar del moll
de la incomprensió cap al port
de la il·lusió. Jo, enjogassat
pel seu repte, voleijava
al seu entorn, fent-li costat.
Entenia que el brescam està
més arrelat al pensament
que al secà de la terra.
Avui, quan veig la boira acaronar
les endormiscades pomes,
me’n recordo del mestrívol avi
i el presagi que, al captard
de la vida, n’és robí de llum
i saó pels que vénen darrere.

“Mica en mica, any rere any, els nostres boscos s’estan convertint en parcs i jardins; per culpa d’aquesta mentalitat urbanita que tenim”

“Per a mi la poesia és l’expressió d’una part del meu jo. Però tinc més bancals que llaurar i, encara que no siguin tan importants, són els meus bancals”

Ja ha nascut

Ja ha nascut la nova tardor.
Altra vegada, com cada any,
renaixeran uns llavis de poesia
dins d’aquesta cara de tardor.

Altra vegada, ulls verd mar
em donaran petons de sal,
mentre el vent de mestral
acarona el camí de la lluna.

Sí, ja ha nascut la meva tardor.

“Cada fracàs li ensenya a l’home alguna cosa que necessitava aprendre”  (Charles Dickens)

“Una discussió prolongada és un laberint on la veritat sempre es perd”  (Sèneca)

L’àngel d’Hafez

Dunes de desolació
i, a cent vint metres,
núvols enfosquint el far.

Gavines de discòrdia obren
el desert del destí:
la mort d’Hipatia.

Cada temple, cada palau
es resumeixen en el Serapis,
el baluard de Transcelan.

“El que es fa amb precipitació mai es fa bé”  (Sant Francesc de Sales)

“Major és el perill quant major és el temor”  (Salustio)

A mon lloure

El pòsit filosòfic remuga
en el desvagat i agredolç
escepticisme d’un oblit, captiu
del perenne migdia de la vida,
amb sandàlies de missatger
i prop el canyissar i sèquia,
ambivalents, del meu pensament.

Enyoro la penombra de la ignorància
el càndid i fresc xopar de la rutina;
hi ha masses reixes en les idees
i, a més a més, s’han fet queloides,
dins un cervell que és xifreda
i fossal ideològic. A trenc d’alba,
somnàmbul, creuré en el nou dia.

“La gent parla del càncer com si fos una desgràcia o una mala sort. La realitat és que el càncer es desenvolupa per factors de risc i només el factor genètic entra dins d’aquesta concepció. Tots els altres factors de risc depenen del nostre estil de vida; a més factors de risc, més possibilitats de tenir-lo”

“És un error molt comú confondre vitalitat amb salut i, a l’inrevés, confondre debilitat amb malaltia”

Llampecs asèptics

Un sofregit d’electricitat
enerva la foscor del cel,
on, encara, gemega l’oreneta.
Inapel·lable erm de tempesta.

S’han esborrat totes les ombres
(del present, passat i futur)
a mesura que es refreda l’aire,
com un dia es varen esborrar
les duanes i fronteres d’Europa.

Ara, el clam d’aquests llampecs,
asèptics, també s’esfuma, afaiçonant
l’esperit poruc de llibertat
dels anomenats “sense papers”

“El comportament és un mirall en el que cadascú mostra la seva imatge” (Johann Wolfgang Goethe)

“Es tendeix a ficar paraules allà on falten idees”  (Johann Wolfgang Goethe)

Preguntes boomerang

(La retòrica del sentit comú)

Per què sempre es confonen intel·ligència i llestesa?
Per què sempre es confonen saber i saviesa?
Per què sempre s’imposa la forma sobre el fons de les coses?
Per què el sentit comú és el menys comú de tots els sentits?
Per què directament es passa de l’observació a la metodologia científica, sense tenir en compte sentit comú, lògica i raonament?
On acaba la tolerància i on comença la permissivitat?
On acaba la llibertat i on comença el llibertinatge?
On acaba el bretolisme i on comença el vandalisme?
Com es pot diferenciar una autèntica democràcia d’un règim democràtic?
Per què se’ns obliga a ser votants (llistes tancades) i no podem ser electors (llistes obertes)?
Per què és tan fàcil legislar i tan difícil fer complir la llei?
De què serveix tenir la millor llei o normativa si no es fiquen els mitjans o no hi ha la voluntat política de fer-les complir?
Per què si la llei és igual per a tothom, l’aplicació de la llei dóna tantes vel·leïtats?
On acaba la presumpció d’innocència i on comença la presumpció de culpabilitat?
Per què la presumpció d’innocència d’un futur culpable està per damunt de la presumpció d’innocència d’un fiscal o d’un jutge?
Si la constitució determina el dret a l’habitatge, per què hi ha tants desnonaments?
Com es pot fer un estat federal-confederal dins d’una monarquia parlamentària?
Per què els polítics sempre parlen de tolerància i no parlen mai de fer complir lleis i normes?
Per què la majoria dels polítics prefereixen més fer “pau” amb la mentida que “guerra” amb la veritat?
Per què els polítics sempre lluiten per solucionar els efectes i no lluiten mai per eliminar les causes que provoquen aquests efectes?
Fins on és capaç d’arribar el paternalisme polític?
Com, per què i qui finança els partits polítics?
Per què a la corrupció política se li’n diu finançament irregular?
Per què els parlamentaris sempre es queixen de ser els pitjor pagats d’Europa i no es queixen pel mateix quan són els ciutadans els pitjor pagats d’Europa?
Per què hi ha països sense cap persona aforada i aquí som el país d’Europa amb més aforats?
Per què els emigrants (excepte els argentins) no saben dir “Vostè” i només saben dir “Tu”?
Per què només tenen consideració de droga les drogues que són il·legals?
Si hi ha consum de drogues, no ha hagut primer tràfic de drogues?
Per què el tabac és l’únic producte de consum que no relaciona tota la seva composició i tots els additius de la seva manufacturació, que en són més de tres-cents?
Per què el tabac és l’únic producte de consum que diu que mata i no és retirat del mercat?
Per què els impostos indirectes són linials i no són proporcionals?
Per què l’impost de la gasolina és sobre el seu preu i no sobre el seu consum?
Per què un cotxe pot ser multat en zona blava, mentre una moto pot aparcar on li doni la gana?
Per què les motos no paguen zona blava?
Per què es multa a motoristes sense casc i no es multa a ciclistes sense casc?
Per què la contaminació acústica no es té mai en consideració?
Per què els ciutadans que de forma democràtica denuncien se’ls critica?
Per què els ciutadans han d’estar denunciant quan els diversos organismes oficials i les respectives policies ho tindrien que fer d’ofici?

RESUMINT, PER QUÈ AQUESTA DEMOCRÀCIA NOMÉS ÉS UN RÈGIM DEMOCRÀTIC?

“Les idees són capitals que només guanyen interessos si estan en les mans dels que tenen talent”  (Comte de Rivarol)

"Hi ha gent que no entenen el llenguatge del silenci ni tenen la intel·ligència per saber-ho"

Onejant la rerevera

Ja falta menys,
perquè marxin les orenetes,
perquè tornin els llavis de poesia
dins una cara de tardor.

Sí, ja falta menys per tornar
al lloc que em correspon.

"No hi ha més camí per caminar que aquell que cadascú ha elegit"

"El cel segueix ras i el vent segueix de vacances; un estiu que es perllonga, mentre s'escurça el dia. Diuen que passat demà canvia el temps"

Línia d'horitzó...

...per on surt el sol,
o per on s'amaga la lluna.
El mar és mirall de cel
i el cel és mirall de mar.

Veure el puntet blanc
(coma o punt i coma)
d'una gavina, que escriu
en aquests dos miralls,
el dia a dia de la seva vida.

(Auto-homenatge a les 1.000 entrades)

"Si pots pensar en futur, present i passat deixen de tenir tanta importància"

"He tornat a gaudir d'espais oberts, mentre en un espai tancat la política feneia"

L’aixopluc del murmuri

Lentament, molt a poc a poc,
el neguit es fa germà
del feble agosarament.
Els trons d’estiu esclaten
i els vilatans tremolen
amb la primera ratxa de vent.

Fràgils amics, burletes
de concepte, violen
el frec sagrat de l’amistat.
Les llàgrimes de captaire
s’escolen dins el pensament,
com gotes de fina pluja
a l’esponja resseca de la terra.

Mentrestant, als porxos,
s’aixopluga l’antic murmuri.

“L’encant del llenguatge s’esvaeix per complert quan s’adverteix la intenció en el seu maneig”  (Bertolt Brecht)