dilluns, 31 d’octubre del 2016

La nit més llarga

No puc quedar-me quiet
a veure firmament i estels,
ni deixar passar la lluna plena
en hores que el vent se’n duu.

No puc retornar al nostre pont
(tantes vegades creuat i estimat)
on els nostres petons van deixar
de ser eterns petons de paper.

La lluna, emmirallada en l’aigua
del riu de la vida, serà prou plena
per abastar la llum del record?
Serà prou intensa per il·luminar-nos?


(Cap Pont, tardor de 2016)

diumenge, 30 d’octubre del 2016

dissabte, 29 d’octubre del 2016

divendres, 28 d’octubre del 2016

Albada

Sóc on sóc
per la meva voluntat.
Estic on estic
per la nova Albada.
Aquest trenc d'Alba
que no envellís mai,
aquesta remor d'ànima
que borbolla igual
que als disset anys.
Sí, sóc i estic.

dijous, 27 d’octubre del 2016

“El més important en una democràcia és una autèntica independència del poder judicial”

dimecres, 26 d’octubre del 2016

“El demòcrata exposa les seves idees, no les imposa; i acata a la majoria, malgrat que aquesta majoria estigui equivocada”

dimarts, 25 d’octubre del 2016

El camí irreversible del drogoaddicte

A títol d’introducció, cal deixar clares quatre coses: La primera és que una droga és una droga, sigui legal, sigui il·legal o sigui un medicament. La segona és que tota associació de drogues potencia i dispara els efectes nocius tant físics com psíquics (totes les drogues traspassen la barrera hematoencefàlica i produeixen deteriorament neuronal) La tercera és que els drogoaddictes no reconeixen la seva condició, sobretot si són consumidors de drogues legals o de medicaments. La quarta és que no hi ha drogues toves o dures; hi ha drogues que els seus efectes surten abans de cinc anys i hi ha drogues que els seus efectes tarden en sortir vint o més anys.

L’exemple més clar són els fumadors que no es consideren mai addictes a la nicotina, sinó que ells consideren que tenen el vici de fumar. Per cert, us heu fixat que tots els presidents de govern de la democràcia han estat fumadors? Significatiu, no us sembla? Cal recordar que tabac i alcohol sempre són la porta d’entrada a totes les drogues, sempre són les drogues d’inici. Com també és bo recordar que la nicotina té deu vegades més poder d’addició que la cocaïna i que la terminació -ina és la terminació dels alcaloides i que tots els alcaloides són droga.

Al principi, tot addicte té una actitud extravertida, eufòrica i socialment simpàtica i divertida, almenys de portes enfora. Més endavant, quan la tolerància creix i s’han d’incrementar dosi o reduir el temps d’ingesta, apareixen els primers símptomes d’ansietat i nerviosisme. En una segona fase apareix un combinat de mal humor i irritabilitat, que molts addictes solen contrarestar amb una actitud de negació i prepotència. En el tram final, apareix l’agressivitat, primer serà verbal i després pot arribar a ser física. Tot això en funció del grau de deteriorament neuronal que tingui l’addicte. En casos extrems s’arriba fins i tot a una psicosi de Korsacov. Exemples, només cal revisar les notícies dels diaris i veurem que rere una violència sagnant (masclista o no) sempre ens trobem amb un consumidor de drogues i, normalment, polidrogoaddicte.

El perfil bàsic d’un drogoaddicte (sigui quina sigui la seva droga) sempre és el mateix: immaduresa, prepotència, egoisme i narcisisme. La qual cosa quasi és una redundància, ja que el seu melic sempre serà la immaduresa.

Siguin per drogues o per altres raons, per què l’ésser humà té un comportament autolític i autodestructiu? Per què l’home sempre està ingerint substàncies que perjudiquen la seva salut física i mental? A mi, se m’acudeixen tres raons:

1.- Un primitivisme genètic ancestral que, malgrat els anys d’evolució, regeix un comportament compulsiu, emocional i visceral, que sobrepassa a un adient comportament racional.

2.- Un intent d’evadir-se d’una realitat que no agrada a ningú i que mal interpretada (li’n podem dir divertir-se) és fa des de comportaments negatius enlloc de fer-ho des de comportaments positius.

3.- Una recerca i ús mal entès del plaer, que tanca el cercle; ja que, uneix el punt u amb el punt dos.

Però en aquest camí encara ens queda per exposar un fet extern inqüestionable: l’econòmic; que en realitat en són dos. Primer en la seva venta (si és legal) o tràfic (si és il·legal) i després quan s’actua per pal·liar els efectes físics i psíquics de les diverses i plurals patologies que generen totes les drogues, que en el cas del tabac són més de 250 malalties. Què passaria si tothom portés un estil de vida correcte? Doncs que eliminariem obesitat, tabac, alcohol, drogues i molts medicaments, que ja són la tercera causa de mort en els països rics, rere l’infart i el càncer. I si eliminéssim tot això, què passaria? Doncs que hauria una autèntica hecatombe econòmica mundial, començant per les multinacionals americanes i acabant per les multinacionals europees.

Sí, senyors, la major part de l’economia de la societat occidental està basada en el comportament negatiu dels seus ciutadans, en el seu estil de vida nociu. Resulta un negoci molt més rentable els comportaments negatius que el comportament positiu de persones sanes, perquè aquestes no consumeixen ni productes perniciosos ni productes que s’han de consumir per pal·liar les conseqüències d’aquests productes perniciosos.

Tinguem-ho clar, la societat de consum gira més sobre els mals estils de vida que sobre els bons estils de vida. Al cap i a la fi, el negoci és el negoci.

dilluns, 24 d’octubre del 2016

La Fontanella

Van abatre
tos gegantins pollancres,
oh, Fontanella!
Ja no vénen les dones
a rentar en ton safareig.
Només resta
el sonor silenci
del teu doll d’aigua
que dóna la benvinguda
al foraster.

(Santa Maria de Meià)

diumenge, 23 d’octubre del 2016

“Dir que hi ha una mica d’inflació és el mateix que dir que estàs «una mica embarassada»”  (León Henderson)

dissabte, 22 d’octubre del 2016

“Val més actuar exposant-se a penedir-se de fer-ho, que penedir-se de no haver fet res”  (Giovanni Boccaccio)

divendres, 21 d’octubre del 2016

Incertesa

A esguard de carena,
l’esparver roda, com gira-sol,
per l’embolcall del bosc,
d’on se’n duu la seva ombra
de l’amagatotis de totes les ombres.

Fugisser pensament anònim,
bocí de fitxa, bocí de vida,
que deixa eixut un buit
per on surt la remor,
poruga, de la incertesa.

dijous, 20 d’octubre del 2016

dimecres, 19 d’octubre del 2016

dimarts, 18 d’octubre del 2016

Llum de Gaudí

La vesprada porta braçal,
dol ombradiu i modernista
de l’hospital de Sant Pau.
Una dea surt de l’aigua
conformada com llum,
falena grega en el gorg
de la font gaudiniana,
foll renill d’imaginació
on font, deesa i llum
espiguen els nostres ulls
amb fondal d’entelèquia:
La coeterna llum de Gaudí.

dilluns, 17 d’octubre del 2016

“És menys dolent moure’s en el dubte que descansar en l’error”  (Alessandro Manzoni)

diumenge, 16 d’octubre del 2016

dissabte, 15 d’octubre del 2016

Mandra

La luxúria de clarianes
galza un cel enterbolit
per la borrassa d’algun núvol.

El mar recargola ones
(com la corriola del meu esperit)
per la superfície de l’aigua,
llàntia lúbrica i panteix de sol.

Un gori-gori de gavines
devasten el silenci,
junt al lladrar d’un gos
que agrumolla l’arena
amb les seves petjades.

Devastadora elegia
de la meva tendresa
que cau per l’estenall
de la meva ànima,
com cau per gravetat
un mandrós estat d’ànim.

divendres, 14 d’octubre del 2016

dijous, 13 d’octubre del 2016

“El sistema ha organitzat un casino, perquè sempre guanyin els mateixos”  (José Luis Sampedro)

dimecres, 12 d’octubre del 2016

L’escriptori

L’escriptori el tinc desendreçat,
sembla que l’ha bufat
vent de març i han quedat
escampats, aquí i allà, papers,
llibres i estris d’escriure.
El meu pensament està,
si fa o no fa, com l’escriptori;
no és tan evident, però...
la impressió és la mateixa.
Sé on tinc les coses, però...
em costa adreçar-les i arranjar-les.
El cansament fa que claudiqui,
que el “règim desordre” m’engoli.
Ja que, per lluitar s’ha de tenir:
raonaments, ganes i prou forces.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

“Creu en aquells que busquen la veritat, dubta d’aquells que l’han trobada”  (André Gide)

dilluns, 10 d’octubre del 2016

diumenge, 9 d’octubre del 2016

Creditor de vida

El vent itera amb persistència
la seva neteja de cel i terra.
Inflexible, escorcolla tots
els racons de la ciutat. Places
i carrers es queden desangelats,
tremolen fulles i tendals, com
malalt enfebrat en nit de vetlla.
Rere la finestra, abasto l’horitzó,
veig com la llum reverbera
al ritme i balandreig dels ràfecs.
Les meves idees solquen
aquest vals, busquen contrapunt
a una existència, que tinc
ajornada, com tot aquell que
n’és creditor de la seva vida.

dissabte, 8 d’octubre del 2016

“Quan ens vestim per sortir al carrer, l’intel·ligent no és mirar el calendari, l’intel·ligent és mirar el termòmetre”

divendres, 7 d’octubre del 2016

“Si ho pots fer de forma natural, no ho facis de forma artificial”
(Per exemple, menys cremes hidratants i més beure aigua)

dijous, 6 d’octubre del 2016

Sisques d’ensonyació

L’horabaixa, amorosida,
grana cavorques d’intuïció,
on amara el tàlem abissal
de pètals. Flor de matriu
dins canyissar, la qual
enrinjola el calce del fat.
Mentre, el giny caboteja
entre frisances inabastables,
per assaonar i abrusar
el remoreig que malda
i afolla el somort silenci.
Teia i lluerna de salobre,
torxa d’esperit on sarment
i cep donen el millor vi.

dimecres, 5 d’octubre del 2016

"La realitat és la que és i no està supeditada ni a les nostres creences ni als nostres actes"

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Les tres is

En els últims dies he tingut dos entrebancs “Typical Spanish”. Un bon dia, no puc connectar-me a internet i em surt el codi d’error 169. Em connecto des d’un altre lloc i busco per la xarxa per tal d’esbrinar quin és aquest error 169. No me’n surto. Truco al telèfon d’atenció al client de la companyia i l’amable operadora em diu que m’han tallat el servei per impagament de factura. A la qual cosa, jo li dic que la factura la tinc domiciliada i que el problema és que ells no l’han ficat al cobrament. Em diu que tinc raó i em demana disculpes, però no m’activen el servei i tinc que esperar que m’envien una factura en paper, per anar al banc a pagar-la. Per cert, la factura consta com a segon avís de pagament i la casella “motiu de devolució” està en blanc.

El segon cas, encara és “més divertit”. Rebo per correu certificat dues notificacions per cobrar-me, per via executiva i a través de l’Agència Tributària, un cànon de sanejament dels anys 2013 i 2014 de la C. A. d’Aragó, quan jo no tinc cap propietat en aquella comunitat. Faig queixa formal a “El Justicia de Aragón” (l’equivalent al nostre Síndic de Greuges) que m’admet a tràmit. També faig dues interposicions de recurs de reposició, davant la delegació a Lleida de l’Agència Tributària. On em diuen que ells només són executors i és l’emissor qui dirimeix el conflicte. Ah! em recomanen que pagui els canons, perquè la resolució dels meus recursos es produirà fora del termini de pagament i em podrien embargar el compte corrent. Com és obvi, la temptació d’anar-me'n al jutjat és molt gran. Desisteixo, perquè són quantitats petites.

I dit tot això, tenint en compte els anys que portem de democràcia i l’inestimable ajuda de la informàtica, no puc per menys que recordar-me’n del Larra i tot mirant al cel li dic que, malgrat els anys passats, encara seguim amb les tres is: Inoperància, Ineficàcia i Incompetència. A més a més de qüestionar l’ètica administrativa i empresarial d’aquest país. Ja no estem en el “vuelva usted mañana”, però si estem amb una legislació que permet actituds i comportaments poc o gens ètics.

dilluns, 3 d’octubre del 2016

POE(i)MÉS

Poe – Peó
Ope – Oep!
Epo – Eop!


La nit, amb sa narcòtica buidor, malvèn
l’osca eutanàsia de l’esfereït i somort desig.
Dicotomia d’amor–odi dins el sàdic enderroc,
on es fica epíleg a tota relació de fals amor.
Dèria erràtica de recança pel carrer del menyspreu,
amb l’amarga penombra i el tèrbol desencís
de persones immadures, òrfenes de sentiments;
encasellades per coordenades cartesianes:
entre l’eix abscissa del argument–decepció
i l’ordenada que pot exorcitzar la inclemència
de falses esperances, de falsos sentiments.

diumenge, 2 d’octubre del 2016

“No, no és el mateix claudicar després d’haver lluitat, que claudicar sense lluitar”
(Dedicat a tots els “barons” socialistes”)

dissabte, 1 d’octubre del 2016