Tres poetes en el mateix lloc

“Altra vegada sóc al lloc mateix on sempre arribo”  (Joan Vinyoli)

...
Altra vegada sóc al lloc mateix
on sempre arribo: La mar on viu
la filla del més damnat dels déus
i d’aquella gran bagassa del dolor
que porta per nom Malenconia
...                    Jaume Pont – Illa escrita

“Altra vegada he arribat al mateix lloc: malenconia, melangia; nostàlgia, enyor”  (Jesús G. Boadella)

“La bona educació no és un valor social a l'alça. I per ser patrimoni d'una minoria, les persones educades es poden sentir vexades quan se’ls hi diuen “floretes” de l’estil: “És un triquis-miquis”, “és un torracollons”, “és un amargat”; “no sap divertir-se”, etc. Tot és relatiu, però l'escala social de valors no ho haria de ser”

Feminisme, quin feminisme?

Fa més de trenta-cinc anys la paperera Inpacsa tenia un sistema de producció de cel·lulosa continuo, instal·lat per una empresa sueca anomenada Kamyr. Quan el sistema portava deu anys funcionant, l’enginyer suec els hi va dir que calia parar la producció una setmana per fer un manteniment. Es tenia que trencar l’anell, aixecar un casquet, fer la neteja, tornar a ficar el casquet i soldar l’anell. El director de manteniment d’Inpacsa li va dir a l’enginyer suec: “Cap problema, tenim tants soldadors com vostè vulgui” L’enginyer li va respondre que gràcies, però que els soldadors els portaria de Suècia, que era una soldadura d’alta precisió, que cada tram soldat es tenia que radiografiar i que no hi podia quedar cap bombolla d’aire. En cas contrari, calia trencar l’anell i tornar a soldar.

Quina no va ser la sorpresa d’aquest director i dels soldadors d’Inpacsa, quan van arribar els quatre soldadors suecs i tres d’ells eren dones i només havia un home. Van preguntar-li a l’enginyer suec (amb un cert masclisme camuflat) com és que havia més dones que homes soldadors? L’enginyer els va contestar: “És una soldadura d’alta precisió i les dones ho fan millor que els homes”

Insisteixo, han passat més de trenta-cinc anys. I jo pregunto: Quantes dones soldadores tenim avui aquí? Quantes dones paletes? Quantes dones mecàniques? Quantes dones electricistes? Quantes dones fusters? Quantes dones... Què està passant? Doncs passa que el feminisme suec és transversal i no valora el gènere, valora qui desenvolupa millor una feina. Mentre que aquí tenim un feminisme vertical, que busca la igualtat en aquelles feines que hom podem dir de la part alta del món laboral o bé busca feines que no siguin manuals. La qual cosa és legítima, però si hem de considerar que algunes feines “són d’home”, aleshores es trenca el principi de parietat que tant preconitza el feminisme i tots aquells que volem una autèntica igualtat de gèneres. Per últim, i com sempre dic, l’homònim de feminisme és diu masculinisme i l’homònim de masclisme és diu femellisme. Per cert, la paraula femellisme, o femillisme, no consta al diccionari. I la paraula masculinisme el diccionari la defineix com la masculinització de una dona. Senzillament, denigrant.

I dit tot això, m’agradaria que les feministes denunciessin el femellisme amb la mateixa contundència que denuncien el masclisme i que els homes no tinguessin cap mena de por alhora de diferenciar feminisme de femellisme, com tampoc tinguessin cap por en emparar el seu masculinisme quan defensen el feminisme o quan lluiten contra el masclisme.

Dones i homes, homes i dones, encara ens queda molt camí per recórrer. Mentrestant, i amb el vostre permís, jo seguiré creient més amb el feminisme suec que en el feminisme de casa nostra.

“Qualsevol poder que no es basi en la unió és dèbil”  (Jean de la Fontaine)

“A la nostra tossudesa li reservem el nom de perseverança”  (Jean Baptiste Karr)

El seny del lladre

De tant en tant,
es reclou en el reialme del seu silenci,
a cop i tritlleig de paraules belles
i dolces, fruit ja marcit del passat.

Amb elles, vol reciclar el present,
generant unes expectatives noves,
un “signum”, un senyal o fals seny
que sempre acaba en frustració.

I ho pot fer amb “sensus”, fals sentit
o falsa sensatesa, quan pensa que
la seva vida està farcida d’emocions,
sense adonar-se’n de la manca de sentiments.

Fa un enroc emmurallat i des del merlet
viu una vida hipotèticament artística,
però totalment exempta d’un mínim filosòfic
que dignifiqui l’esperit d’un passat perdut.

Lluny del seu fred i isolat reialme,
el seny del lladre m’avisa que la nit
ja torna, amb el seu feixuc silenci
o amb la seva verborrea eixorca.

(Dedicat a MJJT)

“Les teories científiques poden fallar; observació, sentit comú i la seva oportuna deducció fruit de la lògica i el raonament rara vegada fallen”

“Del joisme al narcisisme només hi ha un pas”

Creu i grial

Sota l’ombra d’un xiprer
un rodamóns: bard, dandi
i humil templer. Guerrer
en horabaixa que la brisa
fa hoste en la seva pregària;
en el record d’unes noces
entre la creu i el grial:
el desfici i deliri que
esprem el balaix de la ment.

“A vegades, una deducció ben fonamentada pot ser una certesa”

“Desitjar és la manera laica de resar”

Direm amor...

Direm amor.
                     I en la paraula
cega que ens anomena l’ombra
dibuixarem el somiar dels cossos.

La carn transfigurada.
                                    Nua.
Talment aquella llum que precipita
l’esclat de foc i febre
als ulls devastats del moribund.
Sense saber on comença l’amor
i on s’acaba el tret de la follia.

                     Jaume Pont (L’altra llum)

“Algun diner evita les preocupacions, molt diner les atrau”  (Confuci)

Taronja de vida

Orejo paraules
–massa temps amagades–
des del silenci
i amb magrana
d’esdeveniments.
L’espasa que porto,
cenyida al pensament,
n’és esgarrifança
d’un anell perdut.
No obstant, i balb,
a l’arbreda de tarongers
cerco, per endur-me-la,
la meva taronja de vida;
tant se me’n dóna
si es grossa o petita,
que el seu suc assadolli
el robí del meu esperit.

Essència democràtica

D’entrada, hem de dir que la paraula democràcia es defineix malament, sigui intencionadament o no. Etimològicament, la paraula democràcia prové del grec antic i textualment significa: “El poder del poble” Aquesta definició, en ella mateixa, és un autèntic i determinant apotegma i radicalment oposada a l’altra  forma de govern: la autocràcia, que significa: “El poder propi” Aquest “poder del poble” automàticament s’incomplís quan la democràcia és representativa enlloc de ser participativa; ja que, el poder passa del poble als parlamentaris i aquests ja no es deuen als ciutadans, ara es deuen al partit que els ha proposat i voleu res més antidemocràtic que la disciplina de partit?

Això, per exemple, no passa a Suïssa, on la democràcia és totalment participativa; mentre en trenta anys a Espanya hem tingut sis referèndums, a Suïssa n’han tingut sis-cents, cent vegades més. Aquesta també és la raó perquè a Suïssa pràcticament no tenen manifestacions al carrer, mentre Espanya és el país d’Europa amb més manifestacions, amb una mitjana de sis diàries. I és lògic, si “el poder del poble” no es pot decidir votant en referèndum, no li queda cap més remei que sortir al carrer a expressar-se amb la veu, que no deixa de ser un dret basat en la frustració de no poder votar; doncs les dos premisses bàsiques de tota democràcia són: veu i vot. Que hagi tantes manifestacions a Espanya a molts polítics ja els hi va bé, per la senzilla raó que ho interpreten com el dret infantil a picar de peus i perquè les paraules sempre se les emporta el vent. Recordem aquelles sentències polítiques que són apolítiques: “Ja escamparà” o “Ja se’n cansaran de protestar”

El que si preocupa als polítics és que el poble es manifesti votant, mitjançant referèndums. Això de votar només volen que sigui prerrogativa dels parlamentaris i que els ciutadans ja en tenen prou votant cada quatre anys. Aquesta és la raó per què molts polítics es volen blindar amb una Constitució que va néixer coixa i judicialitzen la Justícia per tal d’emmascarar la negació del dret participatiu de votar i ho fan amb uns magistrats que deuen el seu càrrec als propis polítics que els nomenen i són els mateixos polítics que després presenten les denúncies anticonstitucionals.

Però, anem a l’essència de la democràcia: Si un sistema polític té com a referència la llei, qui fa la llei juga amb avantatja i, aleshores, no podem tenir una autèntica democràcia, tenim un règim democràtic i, a més a més, legalista. La referència d’una autèntica democràcia ha de ser l’Ètica, per la senzilla raó que cap llei pot contemplar tots els supòsits ètics. És aquí on els ciutadans haurien de votar en referèndum totes les lleis fonamentals; com, per exemple l’educació. Així s’evitaria tants canvis de lleis i programes educactius, que no duren ni una sola generació.

Aquest règim democràtic que tenim, afavoreix més als representants (és a dir, els polítics) que als representats (és a dir, els ciutadans) I, per afegiment, tenim que aguantar a molts polítics “perdona vides” que dia sí, dia també, estan ofenent la intel·ligència dels ciutadans amb els seus plantejaments sofistes, regatejant el contingut i interpretació de la llei. Estic convençut que si tinguéssim llistes obertes i desbloquejades, aquests polítics s’ho pensarien dues vegades abans d’obrir la boca, per la senzilla raó que deurien el seu escó al ciutadà enlloc de deure’l al partit que els sustenta, empara i instrueix per fer el discurs del partit, prescindint del que pensi el ciutadà.

“El valor d’un acte s’ha de jutjar per la seva oportunitat”  (Lao Tsé)

Lo camí del Caner

(A l’Albert Villaró)

A l’estiu, de bon matí,
quan l’albada encara és fresca,
lo meu peu decidit tresca
per un bell i pla camí.

Camí de terra i d’herbei
caminat i resseguit
amb los pares de petit
fins avui que ja sóc vell.

Camí de cedre i til·ler
que la mirada em captiva
al bes del sol matiner.

Camí, camí del Caner...:
com més curta em sé la vida,
més em delectar de fer.

                   Josep Espunyes

“En tot el que fem, el més important és tenir criteri; a ser possible, criteri propi”
(Dedicat a CGT)

"Tots els estels al cel s'ajunten"  (Anna d'Angrill, Montpol-Lladurs)

Camí de les fonts (Peramola)

Racó de Miquel Martí i Pol

Perquè no hi ha res més que l’ara estricte
i el tornaveu repeteix les preguntes
que ens anem fent,
deixa que el vell prodigi
de viure es realitzi cada dia
tan plenament en tu
que et sentis sempre
generosament nou, dignament lliure.

                                   Miquel Martí i Pol

"A partir d'ara, vull evitar que la meva felicitat estigui supeditada a ningú"

La font del mig

M'agrada l'íntim si d'aquest racó,
amb el torrent als peus i el cel enlaire;
me'n fascina la plàcida remor
que regala incessant el joc de l'aigua
i el murmuri de l'arbreda al cantó
quan la gronxa suau l'alè de l'aire.

                                      Josep Espunyes

“Els bons dies “no es donen”, es fan”  (Tassa Mr. Wonderful)

“No busquis un motiu per ser feliç. Primer ser feliç i veuràs que et sobren motius”  (Ciara Molina)

Foc de comiat

Adéu balancera d’amor,
adéu maldestre somni,
recull la teva tija
pel veral del meu perdó.

Vetllo l’àngel de la nit,
l’embruix i preàmbul
del repòs o, potser,
la ruïna del covard
que orseja a l’innominat.

Vet aquí! com llisca,
a tot velam, un vaixell
amb mar i nit en calma.

(Molt important, aquest poema té més de deu anys) (Dedicat a CGT)

“No veiem les coses com són, les veiem com som”  (Frase del Talmud)

(No obstant, el coneixement de la naturalesa humana i del llenguatge no verbal, ens apropen i ens igualen molt el són i el som; l’àrbitre temps decideix)  (Dedicat a CGT)

“La gent no busca raons per fer el que vol fer, busca excuses” (William Somerset)
(Dedicat a CGT)

Nit de Reis

Nit de reis,
nit d’il·lusió
i de record.

Infants del temps,
que res passa
perquè tot queda.

“No sé si tinc moltes més coses a dir; però les que he dit, ja estan dites”

HAIKUS DELS ELEMENTS

Aigua

Silenci trencat
pel piular de nous ocells
i remor d’aigua.

Aire

Remou les fulles
prop d’uns llavis de poesia,
tarda de tardor.

Foc

Quan escriu la llar
o devasta l’etern bosc.
L’home decideix.

Terra

L’hivern enalteix
una terra encastada
al dur i fred gel.

“Deixem les coses al seu lloc; no com estaven”  (Alfonso Sastre)

“Pensar en futur és una previsió, perquè no hi ha cap garantia que aquest futur es compleixi”
 

(Exemple, 2017 serà el que els polítics d'aquí i d'allà vulguin)