dimarts, 28 de febrer del 2017

“Les persones que es passen la vida en espais tancats, tendeixen a tenir la ment tancada. A l’inrevés, les persones que passen gran part de la seva vida en espais oberts, tendeixen a tenir la ment oberta”

dilluns, 27 de febrer del 2017

Sanglot de poma

M’enganya aquesta trèmula llum,
sageta i enuig de tronada;
golut, foll i gelós del brancam
on s’afilera el pes de la pomera.
Obscena ferum d’insectes que
en són dards a doll d’arbre.

Desglaç a corre-cuita
amb boira de fum i foc,
fins que cada poma faci
un sanglot en el doc,
perquè delme i glavi
l’alliberin de la mort.

diumenge, 26 de febrer del 2017

dissabte, 25 de febrer del 2017

“Si dónes, tard o d’hora reps” 
(Dedicat a l'Anna Mª Agustí i a la memòria de la Julieta Agustí)

divendres, 24 de febrer del 2017

Vint-i-sis (i V)

Udols
Ulls blaus, negres,
verds i marrons.
Mirada blava, negra,
verda i marró.

Verb
Veure i beure la paraula
que ens reconforta
i omple d’esperança,
tot gaudint del seu so.

Watt
Wagner del walman,
de la llum, del benestar.
Web que gravita
en l’esperit urbanita.

Xarrup
Xiuxiueig de gemecs
en un destí a contracor,
glop a glop de cadena,
quan es lleva el ruixó.

Yahvé
Yahvé i Jesús, Alà i Mahoma.
Sòcrates, Buda, Confuci...
Esperit, ritus i religió.
Praxi, gnosi i subconscient.

Zelosia
Zel i infern, avern i cel,
quan el cor és presoner
d’amor, d’ell mateix
i de moltes altres coses.

dijous, 23 de febrer del 2017

“Una felicitat basada en emocions, no és felicitat. L’autèntica felicitat està basada en sentiments”

dimecres, 22 de febrer del 2017

“¿Quan despertarà aquesta societat i se n’adonarà que la violència de gènere és més per culpa d’alcohol i drogues que pel masclisme? Quan!”

dimarts, 21 de febrer del 2017

Vint-i-sis (IV)

Pena
Prou! al pou de la pena,
a cuc a amagar de sentiments
o cuca de llum d’emocions.
Prou! a la rata-pinyada
d’aquesta fraternitat.

Quotidià
Quan lluca el sol
i suren els cotxes,
ja badalla l’angoixa.

Retorn
Rere el vent,
glaçons d’ocells
tornen de l’hivern.

Solfeig
Salobre de petons,
escuma de mar,
embravida de foscor.

Tancat
Timba d’emocions:
sota, cavall i rei.
I les deu de la darrera
que l’escanyen el trellat.

dilluns, 20 de febrer del 2017

“Desgraciada la generació que els seus jutges mereixen ser jutjats”  (El Talmud)
(Quina democràcia més dèbil que tenim!)

diumenge, 19 de febrer del 2017

dissabte, 18 de febrer del 2017

Vint-i-sis (III)

Kafkià
Karate de la verborrea,
quilos i quilos d’explicacions
que mai fan el pes.
Sempre sobren raons,
sempre manquen fets.

Laberint
Làbil somni inacabat,
llibre obert que té
rengles per escriure,
algun lament, desigs amagats
i una llegenda per viure.

Més (o menys)
M’endinso dins el soroll,
sostre de terratrèmol,
on escombro el cau
de la seva indiferència,
lasciva i laica mentida.

Nivi (o lívid)
Nebulosa, emboirada
per paraules adients,
flux d’idees, nímies,
trànsit i ofec d’autopista,
eufemismes d’informació.

Oportú
Obre la porta al desig
i la finestra al seny.
L’ànsia captiva tremola,
n’és ostatge de la ment
i s’ennuega amb un crit.

divendres, 17 de febrer del 2017

dijous, 16 de febrer del 2017

“L’amistat és un fet social, no és un fet polític. Dins la política no hi ha amics, només hi ha pactes i interessos de partit”

dimecres, 15 de febrer del 2017

Vint-i-sis (II)

Filat
Fila prim”
On? Per què?
Xarxa i ploms de borsa,
engrunes, rètols i parquet.

Giravolt
Gir cerebral que percep
el llampec neuronal,
quan fugís per l’horitzó
amb l’empremta del sol.

Herpètic
Hi ha un dolor fi,
brunyidor, que polís
cor i sentiments.

Iode
Intens i superflu pensament,
baf de port que sura
el vaixell de la imaginació.

Justícia
Jo, i tu, i ell; joc polític.
Gent anònima, en silenci,
amb bufecs i bocins d’alè.

dimarts, 14 de febrer del 2017

“A diferència d’altres països, aquí no hem sabut fer una política internacional de fets consumats”

dilluns, 13 de febrer del 2017

“A partir de certa edat, per a una persona assenyada el més important és la dignitat”

diumenge, 12 de febrer del 2017

Vint-i-sis (I)

Altre
Altre lloc, no tinc.
Ni tinc saó a la memòria
ni sorra a l’esperit
ni ombra per a l’estiu.

Bar–Cel–Ona
Brunzeixen fulles
pel cel gaudinià,
mentre ones de llum
pessiguen el record.

Causal–Casual
Copso la melangia
davant d’una poncella
i un renec de dolor
em duu fins a l’infinit.

Drecera
Dret, net i polit,
amb un plec a l’ànima
i un descosit al cor.
Estirat, suat i adormit.

Enyor
Embassat al buit,
dins la memòria,
sense obrellaunes,
sense estisores per obrir-lo.

dissabte, 11 de febrer del 2017

"Les persones egoistes solen ser manipuladores, perquè és la manera que tenen d'aconseguir tot allò que volen"

divendres, 10 de febrer del 2017

“Al judicialitzar la política, s’està assentant un precedent que, tard o d’hora, es tornarà contra el judicialitzador, com bumerang democràtic que va i torna dEuropa”
(Pensar que hi ha una confrontació entre nacionalisme català i nacionalisme espanyol és una perversió manipuladora. Aquí el que sestà confrontat és el tarannà democràtic front el tarannà autocràtic)

dijous, 9 de febrer del 2017

Reflexions d’un dia vital

Lleida, sis de febrer de 2016, ha estat un dia d’espai obert a la primavera; bé, potser tindríem que dir un interludi de l’hivern. Un hivern massa cru que comença a ser força llarg. Les primeres flors remenaven l’herba, sota la direcció musical d’un vent suau i m’he quedat amb ganes de buscar un trèvol de quatre fulles. Només conec una persona que l’hagi trobat: la meva mare. Qui si no!

El riu Segre estava tranquil, amb un cabdal d’aigua per damunt de l’habitual. Desenes i desenes d’ànecs de coll verd jugaven, festejaven i suraven d’una passarel·la a l’altra. Un sud-americà (amb més bona intenció que traça) ha llençat rosegons de pa, massa grans perquè els ànecs poguessin picotejar-los; però ells els han resseguit riu avall fins que s’estovaven i els podien esmicolar. Quina pau m’ha donat el reflex del crepuscle d’amunt de l’aigua! No sé per què, m’ha vingut a la ment el Camí de Sant Jaume i m’he imaginat els ànecs fent-lo com a pelegrins, anant-hi cap a Butsènit.

Més tard, m’he trobat a la Bea. Una dona prima, quasi seca, tota rialla i tota dolçor. Sí, m’ha reconfortat absorbir la seva dolçor que flueix d’una intel·ligència molt acurada.

S’ha acabat la treva, agafo l’autobús, perquè altre cop s’ha girat un vent que no sé ben bé si és Mestral o Ponent. L’autobús és híbrid, la qual cosa vol dir que ara fa soroll com tots els autobusos, ara en fa menys. Bé, al menys no contamina tant.

Arribo a casa a temps de veure al Cuní interrogant a dos catedràtics de dret que l’assessoren i, com sempre, de postres la Rahola. Quant m’agradaria discutir el 15 % que no estic d’acord amb ella! Això sí, deixaria de banda el seu èmfasi, la seva fonamentada retòrica i el seu pragmatisme, més contundent que un guant de boxa. I ja posats, també m’agradaria conèixer a la seva mare, a la que tot sovint esmenta. Estic segur que aportaria una bona dosi de sentit comú alhora de definir a la seva filla. Les mares catalanes solen ser bastant imparcials, al menys la meva.

Tanco el dia tot dient el mantra tibetà “Om mani padme hum” Sí, avui ha estat un dia senzill, però vital.

dimecres, 8 de febrer del 2017

Segellant el passat

Amor –Correu Urgent–.
Ara que em brollen les paraules
des del doll volàtil del record;
aquest riu d’enigmes i ones
que acaronen la curvatura
on encalla l’aigua nòmada.
Ara, sóc un port segur, delitós,
però sense vaixells aixoplugats.

Em queda el silenci del teu somriure.
I em queda el meu silenci, mut i florit.

Enmig, terra de ningú, l’herba
regne d’una mantis religiosa,
somni d’un far prou amagat.
Insomne, vull segellar el passat,
descloent la certesa de preguntes
llançades al vent i recollides en
cabdells de pàgines, on vetlla
la veritat, la tenebra i la mentida.

Sí, Amor, la llenguamorta del passat
encara és viatgera d’aquest àngel.


(P. E.: Les cartes informàtiques no porten segells)

dimarts, 7 de febrer del 2017

dilluns, 6 de febrer del 2017

“Hi ha gent que canvia tot sovint d’opinió (més que un penell) i encara tenen la barra de dir que és: perquè han evolucionat”

diumenge, 5 de febrer del 2017

Aigua morta

(Fugint de la guerra)

Sota el salvatge cel del nàufrag,
la mort juga amb daus de sang.
Enllà queda la profunda badia,
la quimera de l’enyor, on s’extravia
una vida mancada de temps
i on germina un déu inconegut
per la ceguesa sorda de l’ànima.

La llum i la foscúria espurnegen
el foc de l’abisme, àzim ocell
que nia en secreta bardissa.
Lluny queda el port, a dolls
d’una malenconia en blanc i negre;
la mudesa de la follia alatrencada
pel càntic d’un mar d’aigua morta.


(Què poruga que és la por!)

dissabte, 4 de febrer del 2017

divendres, 3 de febrer del 2017

“Quan una amistat està fonamentada fora dels prejudicis i convencions socials, aquesta amistat mai és entesa per la gent”

dijous, 2 de febrer del 2017

Viatge mut

(Dedicat a Jaume Pont)

Tot fressant els meus secrets,
el cor vol esquinçar el silenci
amb el batec de la melangia.
És un viatge mut d’eternitat,
on la llum n’és naufragi d’èxit
dins d’un mar de foc i aigua.

Parpelles closes, música, forjant
núvols escrits i tinta de poemes,
per damnar aquest nou dolor
i ajornar l’estèril areny del clam.
Fill de l’aire, en un món líquid,
sotjo que emergeixi de la boira
l’illa, l’ocell i la seva ombra.


(Secrets no compartits, secrets estèrils)

dimecres, 1 de febrer del 2017

“Una llei s’ha de fer en benefici de la majoria. En cas contrari, no és democràtica”