“La rauxa no és poesia, però la poesia sense “rauxa”, tampoc és poesia”
(Dedicat a Josep Mª Prim)

“Estar allí... això ja és un gest”  (Alessandro Baricco)

Riu avall

Vaig riu avall,
surant com l’aigua freda
del desglaç primaveral
o com fulla groga de tardor.

I em sento goteta entre gotetes,
sota la llum matinal, filtrada
per oscil·lants branques d’avet
en un bosc farcit de records,
on sempre trobo l’esperança
que renaix, des d’aquesta aigua,
fins la terra i les pedres del camí.

Riu avall, sol anar la nostra vida.

“Qui tolera el delicte es torna còmplice d’ell”  (Voltaire)

(Qui diu delicte, diu corrupció)

“Els mals dels homes són fruit de la seva elecció”  (Pitàgores)

Aiguamolls en el desert

Una subtil i blanquinosa albada s’obra,
de bat a bat, al cant del rossinyol,
que em desperta d’un son nocturn:

La meva ànima rodolava  humida
com boira terrera. Sense lluna,
xifro els meus secrets en un desert,
dins les arrels d’un horitzó infinit,
on brolla la llum de l’esperança.

Sí, puc escoltar el seu etern silenci
o embogir en un dels seus miratges.
Un silenci de música i memòria immortals,
que em donen brànquies per ser un peix
esquerp i espaordit. Mentrestant, encara

em queda sendera per a l’enteniment,
el descans del templer i el vers del bard.
Tots els meus aiguamolls estan aquí,
davant d’aquesta immensitat de llum,
silenci, esperança i somni nocturn.

(L’enyor del poeta sempre serà agredolç)

“La lluita contra la demagògia és la més dura de totes les lluites”  (Charles Péguy)

“La nostra conducta és l’única prova de la sinceritat del nostre cor”  (Charles Wilson)

Minuts furtius

Minut u

Poesia i música, no puc dir res més;
cap altre record m’assossega
i sempre tinc la mort ajornada.

Carnestoltes, Setmana Santa i Primavera.
Què llunyana em queda la meva tardor!

Minut dos

De puntetes i a les palpentes
he pogut trobar el meu destí.
Ara, també em seria bo que
trobés el meu perllongat camí.

Minut tres

Porto bocins d’aflicció
i un tros de guix a la cartera.

Porto un altre dol per la lluna
i unes pedres blanques de riera.

Porto el mirall d’estels del cel
i un pessic de temps de poesia.

I porto..., què porto?
si la meva veu no és la que era!

Minut quatre

A trenc de record,
escric flors d’ametller,
que suren pel nou mar,
verd i lluent, del sembrat.
I cerco la tinta vermella
de les roselles del camí.

A trenc de record,
torno a volar amb bicicleta
per camins de música i poesia.

A trenc de record...,
l’amor ja no em va darrere.

Minut cinc

Hi ha una fada que m’estima
i una bruixa que em fa patir.
Dir-li a una o dir-li a l’altra
és dir-li a les dos bessones
que sempre estan amb mi.

“Mai una guerra ha estat bona o una pau dolenta”  (Benjamin Franklin)

Dia de la poesia

Primer dia de primavera.
Obra la porta poesia,
surt al carrer a gaudir
del sol, de la llum
i crida a les orenetes
perquè tornin a omplir
places i carrers, junt
als nens i nenes
que juguen i criden
com elles. Feliç Diada
els meus estimats amics.

21 de març de 2017

“Quan ha de decidir el cor és millor que decideixi el cap”  (Enrique Jardiel Poncela)

Errors freqüents del consumidor

- No llegir la composició del producte que es compra.

- No mirar la seva data de caducitat.

- No mirar els anys de garantia que té el producte.

- Pensar que pel fet que el producte és legal, ja és bo per a la salut.

- No valorar el tipus d'envasat del producte (exemple: llauna o pot de vidre)

- No mirar si hi ha diferència de pes entre una marca i una altra.

- Pensar que a igual producte i marca tenen el mateix preu en tots els supermercats i botigues.

- Pensar que el producte car és més bo que el barat (la publicitat i el tipus d'embalatge encareixen molt un producte)

“Per trobar la veritat és necessari dubtar de totes les coses”  (René Descartes)

“A la vida no hi ha premis ni càstigs, sinó conseqüències”  (Robert G. Ingersoll)

Y are han passat vint y cinch anys, y avuy
ne compleixo cinquanta. Só casat ab la
mellor de les dones, que m'estima ab
passió, tinch dotze fills bons i sans, casa
pròpia y esbarjosa, una fortuna suficient a
mantenirme ab els meus, un nom honrat
pels meus conciutadans, una glòria de
poeta y una salut de cos y d'esperit que
no'm fa anyorar els vint y cinch anys.

                            Joan Maragall, octubre de 1910

"Avui en dia, moltes cançons no deixen de ser dos o tres tornades encadenades i degudament alternades. La seva reiteració fa que s'assemblin força a la música hipnòtica i d'aquí es deriva el seu èxit"

"No escoltis als teus amics quan el teu amic interior et diu: Fes això!"  (Mahatma Gandhi)

A vegades

A vegades
–quan surto de viatge–
fujo de mi mateix,
malgrat que sempre
arribo a aquest lloc:
el punyent corcó del record.

A vegades
–quan arribo de viatge–
no trobo mai la clau,
la que obra el meu present
i torno a quedar-me al meu lloc,
per poder tornar a fugir.

A vegades
–quan torno a marxar–
no sé ben bé on anar,
perquè tots els llocs tenen
una història que contar-me
i un sentiment per donar-me.

A vegades,
la meva vida no sembla meva.
Em sembla una antiga història
contada en una nit d’hivern
a la vora del foc a terra;
calor de foc i d’éssers estimats.

“Fins que no hagis estimat a un animal, una part de la teva ànima estarà dormida”  (Anatole France)

El meu estil de vida

1.- Beure de dos a tres litres d’aigua cada dia.

2.- Dormir entre vuit i nou hores nocturnes i fer una migdiada de vint o trenta minuts com a màxim.

3.- Efectuar alguna activitat o esport durant una hora al dia en un espai obert.

4.- Portar un horari regular en les menjades, fent una dieta mediterrània, on el 85 % dels aliments siguin d’origen vegetal i només un 15 % siguin d’origen animal.

5.- Menjar cada dia una ceba petita, dos dents d’alls, aliments vermells (tomàtec, maduixes, cireres, pastanaga, etc.) i beure un té verd. No addicionar sal cuinant i no prendre més de deu grams de sucre al dia.

6.- No fumar ni prendre cap tipus de droga (atenció amb les drogues d’alguns medicaments) Eliminar les begudes alcohòliques destil·lades. Beure vi, cervesa i cava amb molta moderació.

7.- Escoltar música, concerts i conferències. Llegir, veure alguna pel·lícula i anar al teatre.

8.- Efectuar jocs i problemes mentals del tipus Sudoku, escacs, encreuats, etc.

9.- Realitzar alguna activitat creativa que estimuli el cervell i la imaginació: escriure, pintar, fotografia, manualitats, etc.

10.- Projectar el nostre amor i afectivitat cap els demés: amb la parella, la família, els amics i companys, veïns i coneguts i, fins i tot, desconeguts. També és bo viatjar, conèixer nous llocs, nous costums i fer noves relacions humanes.

Aquest decàleg cadascú el pot ampliar i personalitzar amb tot allò que li reporti salut, benestar i creixement personal.

“L’error s’agita, la veritat descansa”  (Joseph Joubert)

“Quan una persona ho troba tot xaruc (chochon), significa que està envellint i no ho vol admetre”

Reixes de pati...

...on l’estrany encarcera
la seva mirada.
Brancam ferotge on
dansa l’assaig i camí
d’aquesta heretat.
El llinatge s’entrebanca
en sord brogit que
llambrega l’esglai
i el rec de la sang.
Caic, sotjant el record,
el soroll, interferència,
d’un temps tan llunyà
com tendra felicitat.

“Ja va sent hora que els polítics entenguin que els ciutadans tenim ulls, memòria i neurones. Fins i tot, alguns les utilitzem”

“Avui en dia, ningú pregunta, tothom ho sap tot i de tot. S’estructuren deduccions i conclusions a partir d’aquesta ignorància”

Anada i tornada inversa

Poe-Mes
 
Poe – Més
          Sem – Fot
                     Tot – Res
                              Ser – Tot
                                        Fot – Sem
                                                  Més – Poe
                                                             Poe-Mes

“L’error és una arma que sempre acaba per disparar-se contra el que l’utilitza”  (Concepción Arenal)

"En un esperit corromput no hi ha cap honor"  (Tàcit)

Pupil·les de falcó

Al cancell de l’obaga
s’escolta brunzir d’aigua.
Les venes del rierol
s’esquerden per un roser
fins el sorral de la gleva.

Enyoro la llàntia d’estel,
la seva minsa llum
que s’ajeu, com almoina,
en el solc de la mà.

M’agradaria conquerir
i blasonar l’ull d’au,
l’embraga mirada,
la pupil·la de falcó,
per abastar tot l’entorn,
que res se m’escapes
i que ja fos tot meu.

“Els sistemes basats amb estructures piramidals sempre corren el perill que es col·lapsin o que la piràmide s’inverteixi”