Càntic del bosc a la lluna

Tu que has estat i segueixes sent.
Que tens i no pretens.
Que limites les preguntes,
doncs coneixes les respostes.

Sabedora del que ha de saber-se.
Coneixedora d’ofici.
Que estant en possessió dónes
i sense necessitar agafes.

Que et ponderes i t’equilibres.
I de l’equilibri fas ponderació.
Et nomeno com a expressió
d’exemple i escarni:

Qui dubti de tu,
que dubti d’ell mateix.

(Aquest poema està inclós en una narració metafísica)

Des del terrat

Des del terrat,
el cel el tinc més a prop
i la lluna de la il·lusió
pot vèncer la meuca tristesa.

Des del terrat,
veig passar coloms, cigonyes
i ànecs de coll verd; i, sobretot,
les orenetes de tots els versos.

Des del terrat,
neix el sol amb més força,
quan juga a cuc i amagar
amb les ombres dels carrers.

Des del terrat,
miro La Cerdera, allà on
el sol s’amaga, dia rere dia,
i no sabem ben bé per què.

Des del terrat,
el riu sembla una llarga serp
i els arbres gespa per tallar,
quan els ocells hi van al captard.

Des del terrat,
la meva ànima vola més lleugera
i pot buscar rumb a nous camins,
ja sigui per l’horitzó o pel firmament.

El meu terrat és..., el meu terrat.

Dolor d’amic

Torno a tenir
la veu trencada,
no sé que dir-te
ni com dir-t’ho:

Estic enaltit l’esperit
per poder enfortir el teu;
que la pau de la Teresa
t’acompanyi i doni forces
per afrontar aquesta situació.
Accepta l’amor dels teus,
que seran calor i confort
pel difícil camí de viure.
Una abraçada amic del cor!

Ve la boira

Ve la boira,
disfressada de tristesa,
amb llapis de poeta
i afilada mina creativa.

Ve la boira,
amb copa de vi d’absència,
ploma i tinta de carnestoltes.
Ve, mentre escolto Els Pekenikes.

Porta una gasa per a cada farola
i un motxo per a cada carrer.
També li renta la cara als arbres,
que ploren per no poder dir res.

Ve la boira,
però encara no sé per què. Potser
l’he encomanada jo. No ho sé.
Ah! i ve nua de tota censura.

Colors

Rere el blanc van
el negre i el groc.
El negre badalla
i el groc esbufega.

El blanc és llençol
de fantasma, de por.
El negre és de carbó
i el groc ho és de bilis.

Damunt tenim el blau,
davall tenim el verd.
El blau plora (poc)
el verd s’ofega (molt)

El blau mai té trinxera,
està sempre de guàrdia
i el verd és un mite
un poeta per obligació.

Queda el vermell sang
maduixa. Blau, verd
i negre el fan; el groc ven
i el blanc, sempre per davant.

A la memòria de Teresa Torres

La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.

Joan Maragall


El Cel necessitava
un àngel... i ha
triat a la Teresa.

Pere Asensio


Un cant a la pau

Conta’m un conte mare
que la guerra és molt cruel,
a mi m’ha deixat sense pare
i a tu sense amic fidel...

Teresa Torres Santamaria

Bon dia

Davant l’estança del mar,
davant la cel·la de muntanya.
Sota la ganyota de l’auster sol
o davall el calze de la pluja.

Amb el preàmbul vent de cara
o l’indolent vent d’esquena.
En el resignat i esquiu hivern
o al “Carpe diem” de l’estiu.

A la primera vera de primavera
o a l’última rerevera de tardor.
Del neguitós recomençar de dilluns
fins al festiu i esbocat diumenge:

Que tingueu tots un Molt Bon Dia!

(I Bona Setmana i Bon Mes i Bon Any)

Sant Jordi 2017

Sant Jordi duu una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa
i sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l’estima fins qui sap on;
i amb ella té més sang dins les venes,
per poder vèncer tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra

Monjo de poesia

La mirada de silenci,
el desert de la cel·la,
desnonat social;
monjo de poesia,
soldat de versos...,
sobrevisc al naufragi
amb rosari de rutines
i misses d’imprecacions.
A prop em queda
l’ombra de la cambra.
Lluny, la llum d’un jardí
i la cendra del seu nom.

Recordant el record

Recordant aquella veu
que surt de l’anonimat
i emergeix com margarida
al prat de la monotonia.

Recordant un somriure
subtil i contaminant,
que s’enlaira com l’ocell
a la recerca d’altre continent.

Recordant un bosc i un llac
en la geografia del teu cos
on les ones són dofins
bussejant entre les paraules.

Recordant, què és el record?
En quin calaix l’hem d’encabir?
Plor, vida i mort també estan
en el mateix caixó i calaixera?

Estic fora

Sóc com sóc,
No hi puc fer més. Però...:

Estic fora del suïcidi.
Estic fora de la vostra soledat.
Estic fora de la meva soledat.
Estic fora del peatge sentimental
i dels quilos i quilos emocionals.

Estic fora de les convencions socials.
Estic fora de l’estultícia humana.
Estic fora de les drogues il·legals.
Estic, també, fora de drogues legals
i de drogues que són medicaments.

Estic fora del governall de la vida.
Estic fora dels edictes de la mort.
Estic fora de la contaminació.
Estic fora de la bagassa tristesa
i, com no, de les pèrfides alegries.

I estic fora d’un món
que està fora d’ell mateix.

Donat que tinc més lectors de poemes que de cites. I donat que estic en vena poètica (i cal aprofitar-la), els propers dies seran només poètics, fins que... la vena s’estronqui. Aprofito la benentesa per agrair-vos la vostra fidelitat. Una abraçada a tots.

“M’agrada la poesia, perquè pots fer el que et doni la gana i, a més a més, li’n diuen llicència poètica”

“L’autèntica llibertat radica en la independència. I això val tant per a la política, l’economia, la salut o l’amor”

Pluja de núvols

El sol els impel·leix cap al zèfir
i pel camí s’enamoren de la terra,
ploren vers ella, per impregnar-la;
acaronar un somni en blanc i negre.

La boira branda el paisatge, gotes
desformant entorn i pensament.
Vapor d’aigua, vapor per a cava
i el sol es perd amb un cel blau.

“No estimar-se és el que més contamina
d’amunt el vaixell o davall la mina”  (Gloria Fuertes)
(A partir de certa edat, el més important és la dignitat)

“La falsedat té ales i vola, de manera que quan la gent se n’adona de l’engany ja és massa tard”  (Miguel de Cervantes) (Dedicat a C.G.T.)

Llaminadures de misteri

Era tota una disjuntiva,
el temor que els hi tenia
a aquells encaputxats
i, per contra, els caramels
que sempre em donaven,
en aquella grisosa Lleida
de finals dels cinquanta.

Per treure por, el pare deia
que el cucurull se’n deia capirot.
Una segona disjuntiva quan,
a col·legi, el germà Gregori
volia incentivar-nos, tot dient:
“No seáis tontos de capirote”

Em pregunto: els nens d’avui
tenen llaminadures de misteri?

“Mentre hagi fàbriques d’armes, hi haurà guerres. Aquest és un fet inqüestionable, basat en el tràfic i negoci econòmic que comporta l’oferta i la demanda. Malauradament, les vides humanes dels innocents mai es tenen en compte”

“En un país on passen coses que no passen a cap altra democràcia europea, no ens queda cap més remei que qüestionar la democràcia d’aquest país”

A boca de nit

El sol badalla per l’horitzó
i des del turó la nit l’embolcalla
en el llit de llençols negre setí.

Ara, davant l’amor, parpellejo
com un inexpert nouvingut,
desorientat i a boca de nit.

La meva incertesa flameja, és
l’oratge d’un temps ja viscut,
que vol tornar novament a l’inici,

perquè ja he esmolat el meu final.
Dins nostre, tots portem un cercle
on l’alfa i l’omega sempre s’ajunten.

“Casi sempre, el nostre grau de felicitat està en funció de la capacitat d’adaptació que tenim a l’hora d’afrontar les vicissituds que ens reserva la vida”

“Amb tanta tecnologia, estem utilitzant els canals de comunicació com a canals d’expressió. De tal manera que les relacions humanes s’estan despersonalitzant, al no tenir a l’abast l’enriquidor llenguatge no verbal”

Poema improvisat

Si la soledat truca
a la teva porta,
convida-la a passar;
no fos cas que s’enfadés
i volgués quedar-se
per sempre mai més.

Una vegada atesa,
ja la pots acomiadar,
que per la mateixa porta
per on ella surti
t’entrarà l’esperança.

(Enviat per WhatsApp)

“Portar el cos al gimnàs i el cap al psiquiatre” 

(Pilar Cabot)

(Una curta i contundent definició de la societat neuròtica)

“No podem resoldre problemes pensant de la mateixa manera que quan els vam crear”  (Albert Einstein)

Poema i cançó

Un llibre estès i despullat,
sense cap mena de vergonya
alhora d’oferir els seus versos
grans o petits; desitjant que
tinguin prou ritme i melodia
perquè algun dia, no llunyà,
puguin ser una nova cançó.

“Hi ha que ser feliç encara que només sigui per molestar”  (Joaquín Sabina)
 

(A mi, hi ha moltes felicitats que no em molesten, començant per la meva)

“El poeta és un jardiner de les paraules i el seu jardí és el diccionari”

Tinta als dits

Escric amb ploma.

I sovint m’empastifo
els dits de tinta,
com el fuster de pols
i serradures o el mecànic
de greix i gasolina;
forma part de l’ofici.

Sí, fora llapis i bolígraf.

125 aniversari de Charles Chaplin

“En aquest món res és per sempre, ni tan sols els nostres problemes”
(Malgrat els problemes crònics o endèmics?)

“M’agrada caminar sota la pluja, perquè així ningú pot veure les meves llàgrimes”
(Lo fotut és quan fa temps que no plou)

“El dia de la nostra vida més desaprofitat és aquell dia que no riem”
(I els dies de pluja, quan quan podem riure?)

Charles Chaplin (El pensador de la vida)