“Tots els teus somnis es poden fer realitat si tens el coratge de perseguir-los”  (Walt Disney)

Ploro

Ploro,
tot mirant l’horitzó,
on el cel es fa mar
o el mar es fa cel.

Ploro,
per tots els amors
(els meus, els teus)
que hem estimat.

Ploro,
per tot allò que ve,
per tot el que no torna
i pel record perdut.

Ploro,
amb aquesta pluja,
que també plora, per
una terra assedegada.

Ploro,
perquè l’aigua és
el bé més valuós,
la vida més valuosa.

Ploro,
per tu, ploro per mi.
Ploro a Catalunya,
la terra incompresa.

Ploro,
quan estic trist,
quan estic content
i quan m’emociono.

Petons de vellut

Comença el fred. La tardor té ganes.
Durant el dia..., com aquell;
la nit ja és una altra cosa,
em falta escalfor al cos, al cor,
i tendresa. Seria bo tenir
uns bons petons de vellut.

“L’amor no mira amb els ulls, sinó amb l’ànima”  (William Shakespeare)

Empeltant paraules

Adés, en el tritlleig
de la conversa, s’ha
corgelat la porpra
del meu esperit.

I per la fornal dels mots
trempa el metall
de l’ànima escantellada.

Petit joiell encastat
com reg en arbre fruiter,
on, més tard, hem d’empeltar
les nostres paraules.

“Vaig Malgastar el temps, ara el temps em malgasta a mi”  (William Shakespeare)

Cançó

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d’aigua.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l’aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda

                    Miquel Martí i Pol

“En els boscos i serres els animals no embruten, els homes sí. Preguem es comportin com els animals”

(Cartell a l’entrada del camí de La Saleta, Benasc)

El sol no pot...

Llavis de poesia
dins una cara de tardor
i perfum de petons
en el flascó dels somnis.

Sura la imaginació
pel llit del desig,
quan el sol no pot
ni amb la lluna,
ni amb la nit.

Llàgrimes de tardor

Queda temps per obrir
porta al pensament
i fruir la propera emoció,
quan aquesta llavor
neix, creix i ens dóna
botí de sentiments.
Cruïlla per a mirades
i tímids somriures
–plens de silencis–,
entre llargs passadissos
farcits de terrassans.

“L’amor per totes les criatures vivents és el més noble atribut de l’home”  (Darwin)

“Seràs el que hagis de ser o no seràs re”  (Sant Martí)

Benvinguda tardor

Benvinguda siguis tardor,
fa un any que t’espero.
Com sol·lícit amant,
enyorava la teva pau
temperada de capvespre,
amb tamisada llum,
on es bressolen
les últimes orenetes.

Al teu reclam,
es despullen els arbres
per encatifar la riba del riu
que ens ha vist néixer.

Benvinguda siguis tardor,
perquè m’alliberes del temps
que ha estat el recull de fulls
de la meva trèmula vida.

“Si només penses en present i no penses en futur, el futur se t’escaparà”

“Una nació que gasta més diners en armament militar que en programes socials s’atansa a la mort espiritual”  (Martin Luther King)

Els tres problemes

Fa massa temps que escolto “El problema Catalunya” Al meu parer no és el problema Catalunya, és el problema de la feble democràcia que tenim. I, de fet, no podem parlar només d’un problema, s’ha de parlar de tres problemes, que són:

PROBLEMA 1: El nacionalisme català ha decidit enfrontar-se al nacionalisme espanyol.

PROBLEMA 2: Espanya no es pot permetre el luxe de perdre el 20 % del producte interior brut que aporta Catalunya i, a la vegada, Catalunya ja no pot aguantar més l’asfixia econòmica i d’infraestructures que pateix.

PROBLEMA 3: La Constitució està per damunt de l’Ètica i la Democràcia? ¿O és la Democràcia i l’Ètica les que estan per damunt de la Constitució? Quantes vegades hem sentit als juristes allò de: “En un estat de dret no hi ha res per damunt la llei” I, acte seguit, els mateixos juristes ens diuen: “La llei no pot contemplar tots els supòsits ètics” Aleshores, en què quedem? No tindríem que aplicar el sil·logisme aristotèlic i que prevalgués l’Ètica? Com diu el catedràtic Sánchez Cuenca, el referèndum pot ser tan anticonstitucional com es vulgui, però no és antidemocràtic. I podem concloure, prohibir el referèndum si és democràtic?

No sé si aquest és l'ordre de prioritat de les preguntes, això li correspon decidir-ho als polítics responsables.

Esborrany

Amb parsimònia, ressegueixo
la tramoia d’una recança,
foragitada per l’efímera tarda,
on sols vorejar el refugi,
cínic, de la suficiència;
allà on s’esquartera l’ànima,
a plena intempèrie.

“No hi ha més que tres esdeveniments importants a la vida: néixer, viure i morir. No sentim el primer, patim la mort i ens oblidem de viure”  (Jean de la Bruyère)

“La gent se’n riu de mi, perquè sóc diferent i jo me’n ric d’ells, perquè tots són iguals”  (Kurt Cobain)
(En el detall està la diferència)

Mal averany

Polítics sense ètica
(i com si fos religió)
fan rituals. Un repetit
mantra a la seva creença.
Per por?  Per superstició?
Volen allunyar-se
de la mala astrugància,
espantar mals esperits
i recollir-se en tradició
-la seva tradició- de
màgia negra política
que incideix la realitat,
promovent mala sort
i malediccions legals
a tots aquells que gosen
defensar, protegir i
promoure la democràcia.
(Un polític al qui no li preocupen els ciutadans, que només li preocupa la llei,
no és un polític demòcrata)

11 de setembre de 2017

Vençut

Vençut,
l’arc, tensat, té
la fletxa per sortir.
La seva solitud
només l’entén
l’aire que l’envolta.

Vençut,
la fletxa farà diana
i el seu encert
serà el seu comiat.

Sí, estic vençut
i sense cap mena
d’esperança.

“Moriré lliure perquè he viscut sol. Moriré sol, perquè he viscut lliure”  (Erasmo de Rotterdam)
(Malgrat tot, a mi m'agradaria morir en braços d'éssers estimats)

“Alguna cosa no va bé en una societat que va en cotxe al gimnàs, per muntar en una bicicleta estàtica”  (Bill Nye)
(El que puguis fer en espais oberts, no ho facis en espais tancats)

Tot mirant el mar

Aquesta flaire, fresca,
sembla més de tardor
que de marinada.

A l’horitzó llunyà,
el sol s’estira i...
comença a badallar.

Sant Feliu post-romànic,
Guíxols ibèric; i jo,
buscant les meves arrels,

d’un Boadella català,
potser grec ampurià
o, fins i tot, italià.

La mediterrània
sempre retorna a mi
i em fa de nou somiar.

Punyir l’enyor...

...dels fets inconcrets
i d’una existència
amb més esdeveniments
que vivències.

Punyir l’enyor quan
la veu no surt
i les salades llàgrimes
ja coneixen el camí.

Punyir l’enyor per tornar
a una llum d’albada
o a una nit d’amor.
Prop, molt a prop,
d’un rellotge aturat.

Punyir l’enyor,
si és que es pot
punyir l’enyor.

“La paraula progrés no té cap sentit mentre hagi nens infeliços”  (Albert Einstein)

“Educació és el que queda després d’haver oblidat el que s’ha après a l’escola”  (Albert Einstein)

Un arbre al bell mig del cel

Allà on hi ha arrels,
tu hi tens fulles i branques.
Allà on hi són les fulles,
tu hi tens arrels.

Espill invertit
que retornes a la Terra
la imatge quimèrica
de cara verda i cabells
eriçats per arrels.

No ets tangible.
No et mulles.
Miratge en cada núvol
i vana il·lusió
a cada posta de sol.

Al bell mig del cel,
hi tinc un arbre.
Al bell mig del cel,
tots hi tenim un arbre.

“Qui no aprecia la vida no la mereix”  (Leonardo da Vinci)

“Tot el puguis fer en espais oberts, no ho facis en espais tancats”