“El veritable significat de les coses es troba al tractar de dir les mateixes coses amb altres paraules”  (Charles Chaplin)
(Bon Cap d'Any)

El vent grata l’ametller

Des del guaret de l’espona,
un conill ensuma
vent Seré, perfumat
per farigola i romaní.

Més enllà, el sol
festeja a la carena
camí del capvespre.

Com deessa grega,
un ametller florit
es lliura al vent,
com es lliuren
els pensaments
davant de cada destí.

“Hi ha una cosa tan inevitable com la mort i és la vida”  (Charles Chaplin)

Aixeco la persiana...

Aixeco la persiana, perquè pugui entrar la llum.
Enretiro la cortina, perquè pugui entrar la llum.
Tanco els ulls, perquè pugui entrar la llum.

                                                   Gemma Gorga

“La poesia és més filosòfica que la història”  (Aristòtil)
(Totalment d'acord)

Un segon infinit

Un segon de temps infinit,
on podem recollir totes
les ones de l’esperit
i reflectir-les com paraules,
enllaçades pel pensament.

Un temps infinit -dins
el segon- com zenit
que genera l’entropia,
el big-bang de l’espai
d’energia condensada.

I l’expansió de paraules
-de tot aquest pensament-
i per tots els segles,
des de l’alfa fins l’omega.
Així he viscut aquest segon.
(Bon Sant Esteve)

Bon Nadal 2017

Tot venint de l’horitzó,
em va semblar veure
un estel lluent, que duia
missatge de Pau i Amor
per a totes les persones.
Sant Nicolau, el Pare Noel
i els Reis Mags ho certifiquen.

Les branques d’aquest arbre
us abracen. Sigueu feliços!

“El destí no juga amb la casualitat, juga amb la causalitat”

I com estimo aquesta vida,
sé que també estimaré la mort.
El nen plora quan
la mare el retira
del mugró dret,
per trobar de seguida consol
al mugró esquerra.

                   Rabindranath Tagore

“Només tinc la paraula per adreçar-me a tu. Si us plau, atén-la!”

Equilibri (II)

Nou dia, nou pes, feixuc,
d’un jorn carregat de feina
i, com no!, d’esperança.

Ets el meu renovat equilibri,
balança en la meva vida
que sempre fa bon pes;
quan lluen tons ulls de pau
i guarneixes un somriure
que contagia a mon somriure.

Mimetisme d’amor
i simbiosi de complicitat.

“No esperis que et toqui el torn per parlar; escolta de veritat i seràs diferent”  (Charles Chaplin)

Com un llibre

Perdut,
abandonat entre fileres estranyes,
ostatge de congèneres fortuïts que entenen
un altre idioma,
víctima de l’atzar d’un bibliotecari burleta o
una mà inexperta,
sol i eludit,
fins que algú em trobi.

                                            Diego Valverde

“Vinc a Lleida perquè algun socialista ha de demanar perdó i els que ho haurien de fer, no ho faran”  (Ernest Maragall)

Considerar el desastre

Noliejo el vaixell de la imaginació
a tot velam emocional, per surar
l’extens mar blau d’amor i pau.

Dies parells ho considero (con-sidero);
és a dir, estic a favor dels astres.
Dies senars valoro el desastre (des-astre);
és a dir, estic en contra els astres.

Entre els dos (diuen) hi ha el destí.
Quin destí? Si sóc jo!, mirant el cel,
i estic a l’agulla de la balança astral.

“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”  (Montserrat Roig)

Espai Orfeó

Ves-hi i trobaràs
música, cultura
i compromís social.
Allí el temps s’atura
per crear emocions
i forjar sentiments.

Espai Orfeó,
espai d’il·lusió,
on portes els somnis
i et fan una cançó.

Trobaràs llum de sol
i el recer de la lluna,
que sempre et duran,
sense defallir mai,
a la porta del cor
pel camí de l’amor.

Espai Orfeó,
espai d’il·lusió,
on portes els somnis
i et fan una cançó.

Torna-hi i trobaràs
bon caliu català,
on el públic participa,
tot agermanat, per fer
aquest temps i espai:
L’Espai de l’Orfeó.

Espai Orfeó,
espai d’il·lusió,
on portes els somnis
i et fan una cançó.

“Que altres es jactin de les pàgines que han escrit; a mi m’enorgulleixen les que he llegit”  (José Luis Borges)

L’ocell de l’Empordà

L’accent el tinc al cor,
és deliri de Tramuntana,
la suau carícia d’un atzar
feta veu i joia d’un país.

Quan hi penso, em tremola la veu,
la que exhalo quan respiro, aquella
que n’és l’alè familiar de la carn
i l’etèria poesia de la meva ànima.

Cap port pot aturar-me
ni cap por derrotar-me.
Tot sovint, aquest ocell
cerca sang de l’Empordà.

El pas del temps

Tinc por de no poder viure
tot allò que vull viure;
no tenir temps per estimar
tot allò que vull estimar;
no poder omplir amb més records
el meu record, quan se m’escolen
com aigua a les mans.

Només sóc un ràfec de vent
que ha pogut moure
algunes ones i branques de pi.

“Tinc quelcom de Gustavo Adolfo Bécker i de Màrius Torres. Es veu que el pulmó agermana”

Nostàlgia

Cent anys han passat sense veure la teva cara
enllaçar la teva cintura
detenir-me en els teus ulls
preguntar a la teva clarividència
apropar-me a la calor del teu ventre.

Fa cent anys que a una ciutat
                una dona m’espera.

Estàvem a la mateixa branca, a la mateixa branca.
Vam caure de la mateixa branca, ens vam separar.
Cent anys ens esperen
                 cent anys de camí

Fa cent anys que en la penombra
                 corro rere d’ella.

                                              Nâzim Hikmet

“Què és una Musa? L’excusa del poeta per idealitzar a la dona”

La llum de Caravaggio

“Caravaggio, amb el seu art senzill, va començar la pintura moderna”  (Paul Valéry)

M’agrada el romànic.
M’agrada el modernisme.
Però, la maleïda metafísica
em fa ser una mica abstracte.

Tothom parla de la seva llum
i on hi ha llum hi ha ombra.
Sí, la vida és un clarobscur.

Anar del manierisme al naturalisme,
amb la seva lascívia, captaires
i prostitutes fetes bíbliques.

Orgullós i tossut, pots caure
dins la baralla de l’esquizofrènia,
la que flagel·la a la depressió.

Ho sento!, sóc d’espais oberts,
amb més llum que ombres;
per tant, em quedo els edificis.
Bona estada Caravaggio!

“Els diners no poden comprar la vida”  (Bob Marley)

D’una riba a l’altra...

D’una riba a l’altra,
els morts, com un riu,
van regant els arbres,
la terra, el món:
el viure hi germina,
pàgina fecunda,
natura feraç.
Trenats dir i ser.

Josep M. Sala-Valldaura

“Lladres!, m’heu robat la tranquil·litat i el somriure. M’heu robat la il·lusió i m’heu furtat una democràcia”

Els meus ulls

Si et veiessis amb els meus ulls,
sabries el que veig, el que sento.

Com la marinada acarona la sorra,
la meva mirada ho fa al teu rostre.
Com la marinada bressola la vinya,
la meva mirada ho fa als teus cabells.

Si et veiessis amb els meus ulls,
sabries perquè tant t’estimo Amor.

“Juguem a ser feliços, perquè la realitat no ens agrada i creiem que la vida és tot pau i amor”

Quan som a quatre ulls
jo et veig els ulls
i consultes l’hora en cadascun dels dos rellotges
minúsculs de sorra ingràvida
que hi ha girant sobre si mateixos just al mig de
cadascun dels teus globus oculars
i tu em veus els ulls
i em fas l’ull viu
i em veus i em beus l’enteniment.

                              Muriel Villanueva

“Sense diàleg no hi ha democràcia”