dimecres, 31 de gener del 2018

“No estaria més fàcil, per al govern, dissoldre el poble i elegir-ne un altre?”  (Bertolt Brecht, 1953)

dimarts, 30 de gener del 2018

Companys, no és això

No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.


                                                 Lluís Llach

dilluns, 29 de gener del 2018

“Els homes esquifits maleeixen el que no aconsegueixen comprendre”  (George R. R. Martin)

diumenge, 28 de gener del 2018

Un bocí de cel

Quan la veu del record
entra per la porta del present,
trontolla el pensament
i la decisió de futur.

Les orenetes no nien
en totes les teulades.
Feliç aquell que les té!
i sap, de cert, quan comença
la nova primavera i quan
s’acabarà el calorós estiu.

Mentrestant, jo seguiré
lliurant encens cap a
un bocí de cel que veig,
entre el ramatge quotidià
del perllongat dia a dia.

dissabte, 27 de gener del 2018

Les tres lleis de la robòtica

1.  Un robot no pot fer mal a un ésser humà ni, per inacció, permetre que un ésser humà pateixi mal.

2. Un robot ha d’obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte quan aquestes ordres entrin en conflicte amb la primera llei.

3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, fins que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o segona llei.

                                                                            Isaac Asimov

divendres, 26 de gener del 2018

“Si li talles la llengua a un home, no demostres que estigués mentint: demostres que no vols que el món escolti el que pugui dir”  (George R. R. Martin)

dijous, 25 de gener del 2018

Dualisme polític i maniqueu

Vivim en una societat tan maniquea que és relativament fàcil manipular emocionalment a la gent. El plantejament sempre és un missatge dualista de bons i dolents; evidentment, “nosaltres” sempre som els bons i els altres sempre són els dolents. Dins la política (que segurament és la líder en manipulació emocional) ho veiem constantment: o blanc o negre. I ningú es pren la molèstia a diferenciar altres opcions o alternatives. És molt més fàcil simplificar i tenir només dos opcions, buscant el litigi i la confrontació emocional d’aquestes dos opcions.

Faig aquesta llarga introducció per constatar un fet polític que per a mi és fonamental i que, sembla, ningú el té en consideració. Em refereixo a tres conceptes diferents que, normalment, es fiquen dins el mateix sac, per tal de poder fer aquesta confrontació dualista i maniquea que he esmentat, i així poder confrontar-la amb la Constitució. Aquests tres conceptes són: catalanisme, nacionalisme i independentisme.

Quina és la realitat? La realitat és que molts catalanistes i nacionalistes (sense ser independentistes estrictes) voten a partits independentistes. Per què? Perquè una legislació, força qüestionable, els ha ficat en un carreró de direcció única i no veuen cap altra alternativa; és a dir, no se’ls hi dóna cap altra opció política (alhora de votar), davant la sistemàtica negativa al diàleg per part del govern espanyol.

Estem on estem per una manca profunda de tarannà democràtic i només s’està buscant un reforç autoritari davant el que es considera una successió d’humiliacions. Així, les possibles humiliacions personals o polítiques es converteixen en fets antidemocràtics o anticonstitucionals. Sí, és molt més fàcil presentar una querella que dialogar i negociar. Tinguem clar que el camí democràtic només n’és un: dialogar, negociar i pactar. Aquesta és la raó d’aquesta falta de diàleg; ja que, si no hi ha diàleg..., doncs no cal negociar ni pactar. I on ens porta tot això? Ens porta a un reconeixement implícit d’una incapacitat per fer política i, per tant, a una debilitat que es pot considerar, perfectament, com la por a la pèrdua d’autoritat i al rebuig del seu electorat; actitud típica de persones immadures i autoritàries. Instaurar la Constitució com a deessa i enrocar-se amb ella, no sols fica en evidència una fugida a fer un diàleg polític, també fica de palesa la debilitat d’una democràcia que només és representativa i, per últim, una manca d’autoestima de molts polítics que són incapaços de sortir del seu propi parany ideològic.

Per cert, a veure si tenim clar com es va conformar la democràcia i, com no, em remeto als grecs clàssics, que són els pares de la criatura. Primer va ser la Filosofia, d’ella va néixer l’Ètica, aquesta va gestar la Política i la Democràcia i, més tard, els Ciutadans van fer la Constitució. Sí, senyors, la Constitució no és cap deessa, per damunt seva té la Voluntat Popular, la Democràcia, l’Ètica i la Filosofia. Però..., que punyetes saben de filosofia i d’ètica la majoria de polítics?

dimecres, 24 de gener del 2018

“Un lector viu mil vides abans de morir. Aquell que mai llegeix només en viu una”  (George R.R. Martin)

dimarts, 23 de gener del 2018

La vida és allò que ens succeeix,
i allò que tu voldries i no és
ja és una altra vida que no vius,
una foscor creixent a les entranyes
que un dia sortirà per engolir-te.
Fes-te un redós on erigir els instants
que escaparan de la voraç rutina.
Només en els matisos hi ha claror.
Només en la claror hi ha plenitud.
Només en la plenitud, tu mateix.


                                          Joan Callau

(Jhon Lenon va dir: “La vida és tot allò que ens passa mentre fem altres plans”
I jo mateix he dit: “En el detall està la diferència”)

dilluns, 22 de gener del 2018

“No hi ha creença, encara que sigui estúpida, que no reuneixi els seus fidels seguidors, els quals la defensaran fins la mort”  (Isaac Asimov)

diumenge, 21 de gener del 2018

Àngel

Sota el blau d’un pensament
he recollit la força del passat.
Cada port ha estat una llar
i cada mar un nou camí,
on gaudir d’aquest viatge.

Tothom pot sentir la veu
de la nostàlgia, la seva subtil
musicalitat: notes d’enyor;
però, també, joia pel record.

Aquest Àngel sovint planeja
amb guarda de sentiments i,
fins i tot, patrimoni d’emocions.

Aquest Àngel, sense cel, és blau
com el nostre propi pensament.

dissabte, 20 de gener del 2018

“L’única diferència del nacionalisme és que si té estat és bo, i si no té estat és dolent”  (Josep Ramoneda)

divendres, 19 de gener del 2018

Modus operandi

Quan comença a fer mal
aleshores escric.
Quan porta un temps fent mal
aleshores escric.
Quan deixa de fer mal
aleshores escric.
Quan no fa gens de mal
aleshores escric sobre
quan començava a fer mal,
quan portava un temps fent mal
o quan deixava de fer mal.


                                        Marwan

dijous, 18 de gener del 2018

Deixem-ho clar

Hi ha cap dubte que els votants de la CUP són republicans? I els votants d’ERC són o no són republicans? I els votants de JuntsxCat són republicans o no? I els votants de Podem també ho són o no ho són? I els votants del PSC són monàrquics o són republicans? Per tant, només ens queda els votants de Ciutadans i del PP com a possibles monàrquics.

Ja va sent hora que tant els polítics de Madrid com els de Barcelona deixin de marejar la pilota entre unionistes i independentistes o entre constitucionalistes i secessionistes; l’essència bàsica està en determinar, democràticament, qui és monàrquic i qui és republicà. I fer això, senyors, sent diu democràcia. No oblidem que la monarquia que tenim no la va elegir el poble, la va instaurar el general Franco amb la frase històrica de: “Todo está atado y bien atado”
 

Així doncs, tinguem-ho clar, és inqüestionable que la majoria dels catalans són republicans. Altra cosa és que la gent acati la Constitució i que quedi clar que acatar la Constitució no significa ser monàrquic. Em temo que aquesta és la raó de no voler fer un referèndum pactat, per por que la majoria republicana catalana aflori.

Per cert, Sr. Miquel Roca, el seu símil matrimonial no em serveix, entre altres coses, perquè normalment els fills se’ls queda la mare. Vostè, i onze homes més, varen fer una Constitució que va caducar l’1 d’octubre de 2017. Ara convé reformar-la i, aquesta vegada, convindria que fossin sis homes i sis dones. Prou! de manipulacions semàntiques més o menys enginyoses i més o menys afortunades; la democràcia, Sr. Roca, la fem els ciutadans (HOMES i DONES!!!) no la fan els polítics, l’autèntica democràcia no és representativa, és participativa. Sí, Sr. Roca, els ciutadans volem fer més referèndums vinculants i que els polítics acatin d’una punyetera vegada la voluntat dels ciutadans.

Sí, Sr. Roca, la Constitució s’ha de reformar no per donar-li el gust a uns independentistes, s’ha de reformar perquè ho reclamem els ciutadans. I si no ho voleu fer, us teniu que atendre a les conseqüències, perquè els republicans només poden acceptar o una república independent o un estat federal. Insisteixo, la majoria dels catalans són republicans i negar això és negar la realitat.

dimarts, 16 de gener del 2018

Poemes en colors

La meva vida és gris
i els meus poemes,
en blanc i negre,
els pinto de colors
per poder fer el meu
arc de sant Martí.


(Però..., per sort, la vida canvia)

diumenge, 14 de gener del 2018

“La paciència és la fortalesa del dèbil i la impaciència la debilitat del fort”  (Inmanuel Kant)
Perquè la teva veu era al meu costat
el feia patir,
perquè en la meva mà vaig mantenir
altra vegada la teva.

Cap paraula ni senyal no hi ha
que ho puguin reparar...
Ara, ell és per a mi com un estrany
qui abans era el meu company.


                                       James Joyce

dissabte, 13 de gener del 2018

“En general, a les dones els hi agraden els homes intel·lectuals; encara que, rara és la dona que vol viure amb un intel·lectual com a parella”

divendres, 12 de gener del 2018

Un far a l’horitzó

El teu somriure és un far a l’horitzó,
per damunt les ones dels teus cabells.

El governall del vaixell és la teva mirada
i no tinc millor brúixola que la teva veu.

Obro els ulls a vela plena per surar,
dins el mar de la imaginació, i ficar rumb
a l’illa d’Itaca on sempre hi trobo port.

dijous, 11 de gener del 2018

“Si un professor no és capaç d’aprendre del seu alumne, vol dir que no és un bon professor”

dimecres, 10 de gener del 2018

Tremolosa i punyent la Teva imatge
em fugia, a la boira, entre els dits.
“Ai, Senyor!” vaig dir, sense adonar-me’n,
no era ni pensat que ja era dit.

El Teu nom, com un ocell enorme,
a cop d’ala s’envolà del cor.
Al davant s’espesseeix la boira,
rere hi ha la gàbia buida i prou.


                                    Óssip Mandelstam

dimarts, 9 de gener del 2018

“Només hi ha dos classes de dones: les que li donen molta importància al sexe i les que no li’n donen cap. I les dos s’equivoquen”

dilluns, 8 de gener del 2018

Fred al cor

Tinc fred al cor,
no sé com s’hi ha ficat,
s’ha esmunyit per alguna
escletxa, d’aquelles que
mai ens solem recordar.
És un fred fi, subtil, com
el baf gelat de la nevera,
com la boira de novembre.

Tinc fred al cor,
fa dies que el sol no surt,
la beneïda pluja l’amaga
dins dies curts de tardor.

Tinc fred al cor,
que empara la meva
ànima atlàntica, en
detriment d’un cor
mediterrani, d’un
estiu ja esgotat.

Sí, tinc fred al cor
i tinc qui me l’escalfi.

diumenge, 7 de gener del 2018

“Estic en pau amb Déu, el meu conflicte és amb l’home”  (Charles Chaplin)
(Costa no estar en conflicte amb una societat immadura, agressiva i prepotent)

dissabte, 6 de gener del 2018

Reis Mags

Per als republicans,
són els únics reis
que es poden acceptar,
perquè són mags
i perquè són ficticis.

Siguem demòcrates
i deixem que tothom
pugui tenir l’opció
a ser el cap d’estat,
siguin dones o homes.

No es bo deixar-ho
en mans d’una família,
ni en el seu destí,
el destí de tot un país.
Melcior, Gaspar i Baltasar
regaleu-nos l’enteniment.

divendres, 5 de gener del 2018

dijous, 4 de gener del 2018

“Inclús la gent que afirma que no podem fer res per canviar el nostre destí, mira abans de creuar el carrer”  (Stephen Hawking)

dimecres, 3 de gener del 2018

Namasté

Que el camí vingui al teu encontre,
que el vent bufi sempre a la teva esquena,
que el sol et doni sempre a la teva cara,
que la pluja caigui lentament al teu camp
i fins que tornem a veure’ns...,
que l’univers et tingui
al palmell de la teva mà.

dimarts, 2 de gener del 2018

“Mai permetis que el sentit de la moral t’impedeixi fer el que està bé”  (Isaac Asimov)

dilluns, 1 de gener del 2018

Bon Any Nou

Que la pau sigui la teva pau.
Que l’anomenat amor sigui
el teu amor i per al teu amor.
Que la il·lusió inundi el teu cor.
I que aquest any sigui el teu any.