“En general, les nou dècimes parts de la nostra felicitat es fonamenten amb la salut”  (Arthur Schopenhauer)

Rastre de temps

El silenci és un rellotge
imprecís i sense soroll,
que subscriu el precari
desdir: el temps d’urc,
on perllonga un llavors...;
per poder descobrir
el ritme de la tendresa
o, potser, un distant
i estrany mar d’amor,
on es fonen tots els colors
i les crosses de la vida.

“Si abordes cada situació com un assumpte de vida o mort, moriràs moltes vegades”  (Adam Smith)

El petit saltamartí fa pràctiques de tir lliure

Bé que encara em quedi
exercitar la lluita en un bosc de bambú
i aprendre a caminar amb gràcia sobre el foc
volia que sabessis el que has fet amb mi
i quant m’agrada

potser ja ho portava
però tu has estat qui em va dir que ho portava
i qui ho ha alimentat perquè creixi.

                                             Isabel Bono

“En democràcia només hi ha un camí: dialogar --> negociar --> pactar”

Traïció del cos

Em sento traït pel meu cos,
vol obeir les meves ordres
però no em respon; només
amb pau i tranquil·litat,
que dóna un bon repòs,
puc sentir-me jo mateix.

Aleshores, intento fer...,
però no puc, em canso,
perdo l’alè i, fins i tot,
em marejo.
                   Aquest estat,
aquesta opressió al pulmó
em fan sentir més proper
a un altre poeta que tingué,
malauradament, pitjor sort.

“En el fons, tots estem ferits”  (Joan Manel Serrat)

Bona Diada

Cauen juntes gota i gra,
de la unió naixerà l’espiga
que s’atorga amb el bes
i la rosa de Sant Jordi,
embolcallant els nostres versos.

                    Jesús, Sant Jordi 2018

Fer bullir l’olla

En aquests moments, en aquest paisatge incert,
on es vol que bulli l’olla més enllà dels cent graus
i sense ficar-hi res a dins que es pugui cuinar;
perquè diuen voler sufocar allò que no es pot sufocar
i fan el viatge per l’injust camí de la repressió:
Comencem a estar farts que ningú vulgui seduir-nos,
que ningú vulgui pactar amb el nostre futur.

Sí, estem farts de sofistes,
farts de supèrbia i prepotència,
farts d’egoistes, egocèntrics
i, com no!, de polítics egòlatres.

Estem farts d’inoperants, ineficaços
i incompetents irresponsables.
Estem farts d’enrocs constitucionals
en detriment d’una ètica i moral.

Farts de falses modèsties i d’aquells
que diuen sabéreu tot i de tot.
Farts de tots els covards que callen
i de tots els valents que són suïcides.

Farts d’aquests polítics salva-països
i d’aquests polítics salva-silencis.
Sí, estem farts d’estar farts. Ciutadans!
Desperteu!, d’una punyetera vegada.

“Tenim una democràcia tan demòcrata, que sempre privatitza els beneficis i sempre socialitza les pèrdues”

Empatia

Aquest matí he despertat
encongit de tristesa
tremolant de pura pena

serà que em vaig adormir
amb la finestra oberta.

                  David González

“A mi em crida l’atenció que sempre es parla, i amb raó, de llibertat d’expressió. És obvi que hi ha que tenir això, però el que hi ha que tenir, principal i primàriament, és llibertat de pensament”  (Emili Lledó)

El camí elegit

Ens queda el subconscient històric,
on s’amaguen els secrets de la Humanitat,
aquells que només poden esbrinar-los
els que han recorregut el camí adient.

Aquesta consciència genera els esperits
(filosòfic, científic, religiós...)
El saber només està ubicat en un lloc,
dóna igual el camí, correcte, elegit.

Dóna igual, però ha de ser diferent.

“La filosofia és la ciència que complica les coses que tothom sap”  (Joan Benet)
(Ho sento Joan, però la filosofia no és una ciència, és un tractat del pensament. Encara que, totes les ciències emanen de la filosofia; qui realment complica les coses és la ciència no la filosofia i, això, és qüestió de sentit comú "cosa que no tothom sap")

Ple dia estival,
les papallones fregant-se
s’escolten.

Matsuse Seisei

“No hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i sota la calor de la justícia”  (Montesquieu)

(Diversos autors ja parlen de dictadura constitucional a partir d’aquesta filosofia de Montesquieu. Lingüísticament, aquesta expressió pot semblar un contrasentit; malgrat que, és un maquillatge perfecte per negar tant l’ètica com la democràcia d’un estat)

14 d'abril

“El savi pot canviar d’opinió. El neci, mai” 

(Immanuel Kant)

(Dedicat a tots els qui vosaltres ja sabeu o a tots els qui vosaltres vulgueu)

L’amagatall de la lluna

(Quan vull sortir d’una situació)

L’horitzó marca tempesta,
però el meu dia a dia
marca festa i el desig
d’un futur d’esperança.

On s’amaga la dignitat?,
rere l’horitzó de tempesta?
Doncs bé, la meva dignitat
se’n va amb la lluna

que té un amagatall,
fet de pau i tendresa,
i faig el seu camí,
tot surant damunt la mar.

“Quan una batalla està perduda, queda la retirada; només els que han fugit poden combatre en una altra”  (Demòstenes)

Amor càtar

L’amor blanc neix amb la renúncia
i sempre vol elevar-se per damunt
la presó del cos, com amor perfecte.

Així es genera la cohesió amorosa
de dos persones, que no necessiten
ni tan sols la presència física. És
la mateixa connexió que tenen
els germans bessons. De fet,
d’això es tracta, d’ànimes bessones
que queden unides per un subtil
llaç d’amor, sense espai ni temps.

“Mi máster”

Tinc una amiga que està fent un màster i sempre es refereix a ell dient el màster. De tot aquest affaire i polèmica que s’ha generat amb el màster de la Sra. Cristina Cifuentes, el que més em crida l’atenció és que la pròpia Sra. Cifuentes sempre utilitzi el possessiu “mi máster” enlloc d’utilitzar els articles “el” o “un”, tot dient “el màster” o “un màster”. Davant d’aquest fet tan significatiu, se’ns poden generar algunes preguntes:
 

- Quan diu el possessiu “mi máster”, li està traint el seu subconscient?

- Amb aquesta expressió, ens diu que li van fer el màster per a ella sola?

- Utilitzant aquest possessiu, ens està dient que el seu màster li han fet a mida?

- Ens podem acollir al refrany de “dime de lo que presumes y te diré de lo que careces”?

Tampoc sembla que hagi reflexionat gaire quan va vanagloriar-se de ser filla de militar i no donar cap pas enrere ni per agafar impuls. Li torna a trair el subconscient?

Sigui com sigui, anem als fets. Queda clar que va tenir un tracte de favor, que aquest tracte de favor està qüestionant la credibilitat d’una universitat i de retruc a la resta d’universitats. També queda clar que hi ha dos signatures falsificades en un document públic i això, senyors, és un possible delicte, castigat amb presó. Veurem que diu la justícia i com depura les oportunes responsabilitats. Per últim, hi ha una controvèrsia entre tots els actors d’aquest affaire, on queda de palesa que algú/na o alguns/es estant mentint. Tenim, doncs, una possible responsabilitat política o acadèmica o, em temo, una responsabilitat tant política com acadèmica. Com ex-alumne de tres universitats, no desitjo que cap universitat sigui desacreditada i que, si és necessari, es depurin les corresponents responsabilitats pel bé de la URJC i pel bé de totes les universitats.

Però estigueu tranquils, perquè com sempre dic, passi el que passi estem en una democràcia. Bé, al menys és el que ells ens diuen.

“Quina és la millor solució, “importar” emigrants o “exportar” prosperitat als seus països”

Sense saber el seu nom
cada herba amb la seva flor.
Quina nostàlgia!

Sugiyama Sanpuu

“Mai he conegut a una persona tan ignorant que em resultés impossible aprendre alguna cosa d’ella”   (Galileo Galilei)
(Totalment d'acord, he aprés molt de persones sense cap estudi)

Caminar junts

En dia gris, i sense pluja,
he trobat pètals, tot resseguint
la pell del teu cos. Jardí on
les paraules són pleites,
amb contingut de verb
i saviesa de somriure;
que retorna, dia a dia,
per fer-me una mica més feliç.

Tot sovint oblido l’entorn
que m’envolta, que m’ofega,
la vida que, hom sospito,
va ser la meva. El camí
no pot tenir retorn,
quan ja tenim l’horitzó
a l’abast del pensament.
Així doncs, fem el camí junts.

“Un germà pot no ser un amic, però un amic sempre serà un germà”  (Benjamin Franklin)

(Gràcies Pere, gràcies Cristina)

Aranyes

Una mirada de terror pot caure dels ulls
rebotar al terra i trepar per les parets
convertida com aranya que teix una tela finíssima.

Dos aranyes són dos mirades de terror
que cauen dels ulls diferents.

Es troben a un racó de la casa
i fugen en direccions oposades
perquè li tenen por a l’amor.

Tres aranyes són un triangle amorós
tres punts en el centre del cel
connectats per una estela de sang.

Una mirada de terror és la mirada de l’aranya
abans de teixir el món.
                                                     Oscar Hahn

Acullo l’any
a la intimitat
de la meva posada habitual.
                    Kubota Mantaroo

“Els catalans estan units a la idea de la república al menys tant com els espanyols ho estan a la dictadura”  (Gabriel Laflèche)
(Amb el 155, primer et jutgen alguns polítics, després la policia judicial, més tard fiscals i jutges i per últim la premsa afina a aquests polítics. I ja tenim tancat el cercle)

Rapsode

Davant el faristol,
la teva veu creix
per damunt de valls
i muntanyes.

Les paraules, en dolç reclam,
suren com riu calmós,
temperades per lleu somriure.