Mà buida

Per donar la mà...
cal tenir-la buida,
i el balcó del somriure
ben obert al sol
de cada mirada.

No tanquis el cor,
obre el forrellat
i aireja sentiments,
que la vida s’ho mereix
i el teu somriure també.

La muntanya

Un dia vaig decidir pujar una muntanya i en fer el cim, vaig tornar a baixar. Més endavant, en vaig pujar una altra i després una altra...

Un bon dia, vaig decidir pujar la muntanya del meu esperit, vaig fer el cim i aquesta vegada ja no vaig tornar a baixar. Allà dalt em vaig quedar i allí hi faig vida.

Passatemps (passa el temps)

En un món on bufa el formigó,

en una ciutat esvaïda per la boira
amb el martell d’una tarda d’estiu,

amb un raïm de deures per fer,

dins el bloc transparent de silenci

i, dins, el cor de cristall (de roca)

Un vent sense cap possibilitat d’ombra,

la fina pols de mar damunt els cotxes,

la flama buida d’una foguera

al costat d’un toll d’aigua gebrada.

I la vida segueix sent...

una mena d’etern passatemps.

“Desconfia de les persones que mai fan preguntes, que sembla que ho saben tot; en el fons, són persones immadures que tenen por de preguntar, per no ficar en evidència la seva ignorància”

Eren

Eren els teus records tan fràgils
com respirar d’una gasela.
Eren els teus batecs com una lleu veu
de violins bressolats en el foc.
Eren els teus desitjos genets blancs
a lloms d’un núvol adormit
en la sonora nit dels segles.
Eren gasela,

                     violins,

                                  genets.

Eren.

                                      Reyes Cáceres

Dóna-li el tomb

--> Tot poble té el govern que es mereix.
<-- Tot govern té el poble que es mereix.

--> Hi ha persones que són autèntics encantadors de serps.
<-- Si hi ha encantadors de serps, vol dir que hi ha serps.

A Violeta Parra

Tornar als disset
per poder donar
gràcies a la vida,
pel poc o molt
que m’ha donat.

Tornar als disset
amb la lliçó apresa
i dir-li al nou camí
que no em fiqui
costes ni entrebancs.

Tornar als disset
per fer-ne vint-i-set
i els trenta-set
amb la persona
dels cinquanta-set.

Gràcies Violeta!,
gràcies als disset
que em donen vida
als cinquanta-set
i als seixanta-cinc.

Bona revetlla..., d'amor

“Sempre hi ha quelcom de bogeria a l’amor; però sempre hi ha quelcom de raó a la bogeria”  (Friedrich Nietzsche)

“Si jo fora nat a la seva terra,
la seva tristesa podria ser la meva”

                            Maricarmen Estiarte

El retrat de l’amic

Hi ha una curiositat morbosa en els llibres de segona mà;
entremig dels fulls podem trobar-hi coses,
una dedicatòria de l’autor, petites notes
als marges, paraules subratllades,
o un bitllet de tren...
En obrir una pàgina a l’atzar, em sobta el retrat
d’un amic mort ja fa temps.
Estàs davant meu, em mires i somrius.
Sento la teva presència retrobada en el passat.
Seràs sempre jove i immortal com a la fotografia?
Tan sols tinc de tu el teu somriure blau
fixat per sempre més
i els ulls clavats directament a l’objectiu.

                                                      Isabel Oliva

El secret de la cuina

“Cuinar només té tres secrets: Ingredients, condiments i espècies, preparació i temps. Tot que no sigui això, és parafernàlia de mal pagador o negoci de bon especulador”

País de boira

Tot passa i tot queda
en el país de la boira.
El tot d’avui, també
és tot del demà.
Mentre, el passat
queda soterrat
i postergat a l’efímer
llampec del record.

“No he fracassat, he trobat 10.000 solucions que no funcionen”  (Thomas Alva Edison)
(Gràcies Thomas, per fer-me entendre que tinc poemes que no "funcionen")

Ja sé que no m’entendreu

El zenit de la llibertat
és la insumissió a la pròpia llibertat,
i lliurement dir-te que...
et pertanyo.

                                       Santi Balmes
(Santi, de poeta a poeta, t’entenc perfectament)

“No hi ha res que estigui de moda tota la vida i això resa tant per a les coses com per a les persones”

M.A.S. (*)

I el temps
a les mans
es torna cera.

“Estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades”

(*) Montserrat Abelló Soler

“La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant”  (Paulo Coelho)

Terra promesa

La barca a l’horitzó.
La gavina sentinella
de núvols blancs
i un cranc escalador
puja per l’escullera,
on el sol el recull.

L’aire és fresc
i té regust a sal.
Les ombres, perfilades
pel sol roig ponent,
són tot un seguit
de punts suspensius.

Miro la llunyana barca.
Miro el fil de l’horitzó.
I el temps fuig, buscant
la lluna nova d’estiu,
mentre assaboreixo
la calma del record.

Trepitjo terra humida (on ets Carles Sabater?)
i la meva empremta
tampoc em duu a tu.
Encara sóc l’últim bard,
dandi i últim templari
d’aquesta terra promesa.

“Entre Itàlia i Espanya està França. Els francesos no tenen res a dir pel drama de l’Aquarius?”

Som la gent que no es rendeix,
fràgils, humils, supervivents
tota una vida a la deriva,
amb l’esperança entre les dents.

                                 Xavi Sarrià

“Si el nostre planeta fossi un banc, ja l’haurien salvat de la crisi”  (Activistes de Greenpeace)

Cirera de maig

Bombolla a la selva
la barca del silenci,
on l’espill del cigne
inventa un somriure.
L’aroma és música
en aquesta cirera
que tinc als llavis.
Vull somiar un secret
i beure a la font de maig,
prop del llac blau,
on la papallona
redimís la seva pena.

“Penso, aleshores existeixo”  (René Descartes)
(La pedra que tinc a la mà no pensa; no obstant, també existeix)

Reconciliació

No sóc qui per dir-t’ho.
Ni tan sols sé si sóc jo.
Poc a poc, sense presses,
buscant refugi a l’ombra
de totes les ombres; aquella,
la que tenia que dir prou
i volia tornar pel camí
de la redempció, del perdó.

Ahir era lluny. Avui més.
Dies buscant entre la gent,
una cara coneguda, dolça.
No, no sóc qui per dir-ho,
però algú ha de fer-ho
i endreçar les paraules
que porten pau i amor
o, si més no, reconciliació.

“Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa”  (James Joyce)

Caminant pel mar

Al Sud tinc la lluna
plena d’abril.
Al nord puc veure
la neu vermella
del sol ponent.

Porteu-me la blava
veu de la sirena!
Pugeu-me al vaixell
que ens porta a Itaca!

I amb la seva cançó
inflaré el seu velam
amb tots els vents,
amb totes les hores
i amb tots els sentiments.

“Per què els andalusos són tan addictes als diminutius? Podria ser que fos per dulcificar la estrident fonètica castellana?”

Lluna vermella

(Als amics de Ruta 66)

Fosc. Petites flames,
llums d’espelmes
empresonades en
gotets de vidre.

L’escenari a punt,
quarter d’instruments
i bafles ben afilerats
per fer poesia musical.

Al seu damunt, veig
la lluna vermella, reina
del cel negre. Imaginació!,
tan sols és un altre focus.

“Veient el que veig, ara ja sé, perquè no vaig acceptar cap dels dos oferiments que em van fer per entrar en política”

A la memòria de Mariuca

Amor:
Deixa’m dir-te que t’estimo.
T’ho diré, però, fluixet, suaument,
fent menys soroll encara
que els batecs del teu cor...
Per no despertar-te.

Amor:
T’he fet un petó.
Fluixet, molt suau...
Tan sols he sentit la calor
dels teus llavis:
Has fet un somriure...
Te’n faig potser un altre?
No... no... no te’l faig,
per no despertar-te.

                     Albert Llorens