Hi ha un amor que retrotrau
a un altre i aquest a la vegada
a un altre
i a un altre més el que queda,
fins que així es va entreveient
el tributari rastre
que acaba en el ventre de la mare.
José Manuel Caballero
divendres, 31 d’agost del 2018
dijous, 30 d’agost del 2018
dimecres, 29 d’agost del 2018
Altra dignitat
Quan la vida es torna cendra
(com si fos un somni menut)
en un cel gris i plujós
i a l’espelmosa ànima
hi nia l’horabaixa lleganyosa
d’un abisme amb peus de marbre;
llavors, cal voltejar la memòria
perquè l’ocell de la dignitat
alci el vol, en embranzida de llum.
Quan el balanceig d’una rialla
sigui la sinuosa i aliena ofrena
que tragina sordesa d’absència
i la mudesa de la gebrada nit
faci brollar la sang de les maduixes;
llavors, cal sacsejar l’arbre
perquè les impàvides fulles
jeguin a terra, fent adob
per a la propera primavera.
(com si fos un somni menut)
en un cel gris i plujós
i a l’espelmosa ànima
hi nia l’horabaixa lleganyosa
d’un abisme amb peus de marbre;
llavors, cal voltejar la memòria
perquè l’ocell de la dignitat
alci el vol, en embranzida de llum.
Quan el balanceig d’una rialla
sigui la sinuosa i aliena ofrena
que tragina sordesa d’absència
i la mudesa de la gebrada nit
faci brollar la sang de les maduixes;
llavors, cal sacsejar l’arbre
perquè les impàvides fulles
jeguin a terra, fent adob
per a la propera primavera.
dimarts, 28 d’agost del 2018
dilluns, 27 d’agost del 2018
Contraindicació d’una contraindicació
Provocar el desig i desitjar la teva provocació.
Provocar-te i desitjar-te al mateix temps.
Algoritme de sexe, ritme innat de carn.
Invocar i sortir corrent.
Desitjar, desitjant que no es compleixi el desig.
Santi Balmes
Provocar-te i desitjar-te al mateix temps.
Algoritme de sexe, ritme innat de carn.
Invocar i sortir corrent.
Desitjar, desitjant que no es compleixi el desig.
Santi Balmes
diumenge, 26 d’agost del 2018
dissabte, 25 d’agost del 2018
Dèficits democràtics
(Principals problemes d’una democràcia imperfecta)
1.- Hitler va perdre la guerra. Mussolini va perdre la guerra. Franco va guanyar la guerra. Per tant, els seus “hereus” tenen l’ADN i el patrimoni del vencedor. Espanya va constituir la seva democràcia a partir del tarannà que tenien aquests vencedors, tarannà que s’ha perpetuat amb els seus fills i néts. De forma grollera, es va voler tancar les ferides de la guerra civil (que no estaven curades i encara no ho estan) a cop de constitució i fent el pegat foradat de la reconciliació.
2.- S’instaura una monarquia parlamentària, gestada i promulgada pel dictador, avalada de mala gana pels militars i avalada per la formació militar del futur rei. Després, s’enganya al poble, mitjançant un referèndum constitucional que implícitament deia: “O votes un estat amb una monarquia parlamentària o tindrem un nou règim militar” Naturalment, la gent va votar el mal menor. Si senyors, Adolfo Suárez no va tenir la valentia de fer allò que li reclamaven les democràcies europees: fer un referèndum per veure si el poble espanyol volia una monarquia o volia una república.
3.- La constitució espanyola la van redactar set homes, sense cap dona! Evidentment, aquesta constitució va sortir altament masclista i encaminada a no irritar gaire els sempre vigilants estaments militars, tots ells fidels a Franco.
4.- Emparant-se amb la seva inviolabilitat constitucional, l’anterior monarca va tenir un comportament poc ètic. En democràcia tothom és igual davant la llei i la inviolabilitat reial trenca aquest principi democràtic de la igualtat. Les pitjors lacres d’una democràcia són: impunitat i greuge comparatiu. El rei emèrit va rebassar les dos.
5.- La transició política es va fer des del perdó, enlloc de fer-la des de la fermesa legal democràtica, tal i com ho van fer Alemanya, França i Itàlia. “Una democràcia que només es fonamenta amb la llei i no busca referents basats en l’ètica, no és una autèntica democràcia” Sí, és possible que Espanya sigui un règim democràtic, però encara li falta molt per ser una autèntica democràcia. Hi ha masses privilegis i greuges comparatius.
6.- Durant la transició democràtica, no es va fer cap depuració dins els estaments militars; a tot estirar, es van passar a la reserva algun que altre general. Al no fer aquesta oportuna depuració democràtica, hem tingut que patir (i continuem patint) els pronunciaments militars, tan famosos al llarg de la història d’Espanya.
7.- No ha hagut una transició democràtica dels òrgans judicials. Seguim tenint una justícia masclista i amb una evident tendència a complaure els plantejaments polítics dels partits de la dreta, vinculats directa o indirectament amb el franquisme. La poca regeneració judicial que hem tingut és per via generacional. Això significa una regeneració molt lenta i, fins i tot, controlada per la resta de poders de l’estat. Ja que, la independència del poder judicial no és efectiva al cent per cent. Podem veure els nomenaments de jutges i fiscals (a vegades en forma de proposta) que fa el poder executiu. Això implica la sempre nefasta submissió i obediència deguda que té el nomenat al càrrec vers el qui l’ha nomenat. En cas que el nomenat no ho faci, veiem com alguns cessaments i trasllats de jutges i fiscals vulneren la més elemental ètica i es converteixen en autèntics escàndols.
Per últim, a tots aquells que creuen i alaben la suposada democràcia espanyola, que s’ho facin mirar i que se n’adonin que no són les democràcies europees les que giren al revés d’Espanya, és Espanya la que gira al revés de les democràcies europees. Democràcies que en el seu dia van jutjar crims i criminals de guerra, mentre a Espanya es feia una dubtosa i escandalosa amnistia. I, com sempre dic, a més impunitat, més gosadia.
Així doncs, ¿ara us escandalitzeu del pronunciament que fan generals de la reserva? Ja em perdonareu, però o sou uns ingenus o sou uns hipòcrites.
1.- Hitler va perdre la guerra. Mussolini va perdre la guerra. Franco va guanyar la guerra. Per tant, els seus “hereus” tenen l’ADN i el patrimoni del vencedor. Espanya va constituir la seva democràcia a partir del tarannà que tenien aquests vencedors, tarannà que s’ha perpetuat amb els seus fills i néts. De forma grollera, es va voler tancar les ferides de la guerra civil (que no estaven curades i encara no ho estan) a cop de constitució i fent el pegat foradat de la reconciliació.
2.- S’instaura una monarquia parlamentària, gestada i promulgada pel dictador, avalada de mala gana pels militars i avalada per la formació militar del futur rei. Després, s’enganya al poble, mitjançant un referèndum constitucional que implícitament deia: “O votes un estat amb una monarquia parlamentària o tindrem un nou règim militar” Naturalment, la gent va votar el mal menor. Si senyors, Adolfo Suárez no va tenir la valentia de fer allò que li reclamaven les democràcies europees: fer un referèndum per veure si el poble espanyol volia una monarquia o volia una república.
3.- La constitució espanyola la van redactar set homes, sense cap dona! Evidentment, aquesta constitució va sortir altament masclista i encaminada a no irritar gaire els sempre vigilants estaments militars, tots ells fidels a Franco.
4.- Emparant-se amb la seva inviolabilitat constitucional, l’anterior monarca va tenir un comportament poc ètic. En democràcia tothom és igual davant la llei i la inviolabilitat reial trenca aquest principi democràtic de la igualtat. Les pitjors lacres d’una democràcia són: impunitat i greuge comparatiu. El rei emèrit va rebassar les dos.
5.- La transició política es va fer des del perdó, enlloc de fer-la des de la fermesa legal democràtica, tal i com ho van fer Alemanya, França i Itàlia. “Una democràcia que només es fonamenta amb la llei i no busca referents basats en l’ètica, no és una autèntica democràcia” Sí, és possible que Espanya sigui un règim democràtic, però encara li falta molt per ser una autèntica democràcia. Hi ha masses privilegis i greuges comparatius.
6.- Durant la transició democràtica, no es va fer cap depuració dins els estaments militars; a tot estirar, es van passar a la reserva algun que altre general. Al no fer aquesta oportuna depuració democràtica, hem tingut que patir (i continuem patint) els pronunciaments militars, tan famosos al llarg de la història d’Espanya.
7.- No ha hagut una transició democràtica dels òrgans judicials. Seguim tenint una justícia masclista i amb una evident tendència a complaure els plantejaments polítics dels partits de la dreta, vinculats directa o indirectament amb el franquisme. La poca regeneració judicial que hem tingut és per via generacional. Això significa una regeneració molt lenta i, fins i tot, controlada per la resta de poders de l’estat. Ja que, la independència del poder judicial no és efectiva al cent per cent. Podem veure els nomenaments de jutges i fiscals (a vegades en forma de proposta) que fa el poder executiu. Això implica la sempre nefasta submissió i obediència deguda que té el nomenat al càrrec vers el qui l’ha nomenat. En cas que el nomenat no ho faci, veiem com alguns cessaments i trasllats de jutges i fiscals vulneren la més elemental ètica i es converteixen en autèntics escàndols.
Per últim, a tots aquells que creuen i alaben la suposada democràcia espanyola, que s’ho facin mirar i que se n’adonin que no són les democràcies europees les que giren al revés d’Espanya, és Espanya la que gira al revés de les democràcies europees. Democràcies que en el seu dia van jutjar crims i criminals de guerra, mentre a Espanya es feia una dubtosa i escandalosa amnistia. I, com sempre dic, a més impunitat, més gosadia.
Així doncs, ¿ara us escandalitzeu del pronunciament que fan generals de la reserva? Ja em perdonareu, però o sou uns ingenus o sou uns hipòcrites.
divendres, 24 d’agost del 2018
dijous, 23 d’agost del 2018
dimarts, 21 d’agost del 2018
Destí de pau
Sigui avui, sigui demà,
altre cop que els fets
ens donin la raó a
les degudes paraules.
I si pel camí ens aturem
que sigui per aixecar
al company caigut.
Sigui avui, sigui demà,
cal seguir valents
i tornar a dir-los No!,
amb un ram de flors
a la mà i l’altra estesa
per fer encaix de pau.
altre cop que els fets
ens donin la raó a
les degudes paraules.
I si pel camí ens aturem
que sigui per aixecar
al company caigut.
Sigui avui, sigui demà,
cal seguir valents
i tornar a dir-los No!,
amb un ram de flors
a la mà i l’altra estesa
per fer encaix de pau.
dilluns, 20 d’agost del 2018
diumenge, 19 d’agost del 2018
Dir-ho o no dir-ho
Deixa’m que t’ho digui,
sense dir-t’ho,
així podràs pensar,
el que vulguis pensar.
I, si vols, pregunta.
La millor manera
de no equivocar-se,
malgrat que hauràs
de ficar en evidència
la teva pròpia ignorància.
És per això que t’ho dic,
però sense dir-t’ho.
sense dir-t’ho,
així podràs pensar,
el que vulguis pensar.
I, si vols, pregunta.
La millor manera
de no equivocar-se,
malgrat que hauràs
de ficar en evidència
la teva pròpia ignorància.
És per això que t’ho dic,
però sense dir-t’ho.
dissabte, 18 d’agost del 2018
divendres, 17 d’agost del 2018
dijous, 16 d’agost del 2018
Un-i-vers (II)
No m’agrada ser turista,
sóc viatger. Voldria
romandre a cada lloc,
ser esponja del nou espai
i acomiadar-me del temps.
Sortir de la tenebra
que duu la ignorància.
Observar, pregar i...
estimar el silenci.
Tot és un univers
que es guanya, ordint
tacte i dedicació.
Sóc un i tinc el vers...,
també sóc univers.
sóc viatger. Voldria
romandre a cada lloc,
ser esponja del nou espai
i acomiadar-me del temps.
Sortir de la tenebra
que duu la ignorància.
Observar, pregar i...
estimar el silenci.
Tot és un univers
que es guanya, ordint
tacte i dedicació.
Sóc un i tinc el vers...,
també sóc univers.
dimecres, 15 d’agost del 2018
Tentines pel futur
Sóc hereu del diàleg
i un inepte del concert (o desconcert)
No! No és qüestió d’ordre.
Tinc un desig venjatiu
(nu i prou equivocat),
per considerar-me màrtir
de la literatura acadèmica.
Sóc ésser de tinta, batego
flama de l’exili,
el descoratge buit
de tota esperança,
malgrat que tinc
l’angoixa asfixiada,
dins la cel·la fosca
on resta el meu passat.
Amb pas de nadó vacil·lant,
cerco tentines de futur
dintre del meu esperit. Fora,
queda la runa intel·lectual
d’aquells que ho saben tot.
i un inepte del concert (o desconcert)
No! No és qüestió d’ordre.
Tinc un desig venjatiu
(nu i prou equivocat),
per considerar-me màrtir
de la literatura acadèmica.
Sóc ésser de tinta, batego
flama de l’exili,
el descoratge buit
de tota esperança,
malgrat que tinc
l’angoixa asfixiada,
dins la cel·la fosca
on resta el meu passat.
Amb pas de nadó vacil·lant,
cerco tentines de futur
dintre del meu esperit. Fora,
queda la runa intel·lectual
d’aquells que ho saben tot.
dimarts, 14 d’agost del 2018
Cel rogenc...
(...pluja o vent)
El sol fa el niu
per enllitar-se.
La lluna no hi és,
no té prou fe
per tenir cos
i cor de somni.
Nit de llampecs,
de fulles esteses.
Pluja i vent també
tornen a fornicar
per parir fang verge.
A l’horitzó,
trencat de núvols
que obren la porta
a l’estrella polar,
la que, per fi!,
assenyala el nord.
El sol fa el niu
per enllitar-se.
La lluna no hi és,
no té prou fe
per tenir cos
i cor de somni.
Nit de llampecs,
de fulles esteses.
Pluja i vent també
tornen a fornicar
per parir fang verge.
A l’horitzó,
trencat de núvols
que obren la porta
a l’estrella polar,
la que, per fi!,
assenyala el nord.
dilluns, 13 d’agost del 2018
Presoner de la por
Ets tu? o són els vots?
Et mou l’ètica o et mou
la legislació de conveniència?
No és veu, des de l’àtic polític,
el neguit i preocupacions de la gent.
No és fàcil escoltar els assessors.
No és fàcil mantenir el criteri
i totes les promeses que vas fer.
Se’n diu por?:
Por a l’adversari, al CIS,
a les enquestes dels mitjans.
Por a la resposta social al carrer:
Feministes, jubilats, taxistes...
Por per no estar a l’alçada de...
el partit, de les circumstàncies.
Vigila! que quan tens por
et fas presoner de la por.
Ah! I torna a vigilar!
Por a tenir por, és ansietat.
Et mou l’ètica o et mou
la legislació de conveniència?
No és veu, des de l’àtic polític,
el neguit i preocupacions de la gent.
No és fàcil escoltar els assessors.
No és fàcil mantenir el criteri
i totes les promeses que vas fer.
Se’n diu por?:
Por a l’adversari, al CIS,
a les enquestes dels mitjans.
Por a la resposta social al carrer:
Feministes, jubilats, taxistes...
Por per no estar a l’alçada de...
el partit, de les circumstàncies.
Vigila! que quan tens por
et fas presoner de la por.
Ah! I torna a vigilar!
Por a tenir por, és ansietat.
diumenge, 12 d’agost del 2018
El vaixell de la por
(Quan la democràcia no ho és tot)
Entremig de núvols
surt una flor de llum.
És un espai de cel
o, potser, el reflex
on el mar s’emmiralla.
Poc o molt, el veig.
Un vaixell surant el cel,
record d’infantesa,
quan Peter Pan era
el nostre millor referent.
Al cap damunt, la por
enarbora bandera
i el velam, farcit d’anhels
i esperances, remuga.
No!, el futur no és sòlid.
Entremig de núvols
surt una flor de llum.
És un espai de cel
o, potser, el reflex
on el mar s’emmiralla.
Poc o molt, el veig.
Un vaixell surant el cel,
record d’infantesa,
quan Peter Pan era
el nostre millor referent.
Al cap damunt, la por
enarbora bandera
i el velam, farcit d’anhels
i esperances, remuga.
No!, el futur no és sòlid.
dissabte, 11 d’agost del 2018
Com un naip
Com un naip, la meva mà
està marcada. No sóc jo
qui la fa guanyar, perdre
els seus desafiaments: estima,
parteix el pa, acarona,
recull el llenç de la vanitat,
mesura el rasant de la mort,
accepta el preu
de la vida.
Però no sóc jo
qui la va fer a la seva imatge,
virtut i crim junts
amb idèntiques armes
en la pugna. Davall la seva pell
volca l’atzar
els seus obscurs triomfs, juga
el meu propi cor a desbancar-me.
José Manuel Caballero
està marcada. No sóc jo
qui la fa guanyar, perdre
els seus desafiaments: estima,
parteix el pa, acarona,
recull el llenç de la vanitat,
mesura el rasant de la mort,
accepta el preu
de la vida.
Però no sóc jo
qui la va fer a la seva imatge,
virtut i crim junts
amb idèntiques armes
en la pugna. Davall la seva pell
volca l’atzar
els seus obscurs triomfs, juga
el meu propi cor a desbancar-me.
José Manuel Caballero
divendres, 10 d’agost del 2018
Cites de Mario Benedetti
“Amb cinc minuts en tenim prou per somniar tota una vida, així de relatiu és el temps” (Mario Benedetti)
“Hi ha poques coses tan ensordidores com el silenci” (Mario Benedetti)
“Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes” (Mario Benedetti)
“Contra l’optimisme no hi ha vacuna” (Mario Benedetti)
“Després de tot, la mort és només un símptoma de que hi va haver vida” (Mario Benedetti)
“Hi ha poques coses tan ensordidores com el silenci” (Mario Benedetti)
“Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes” (Mario Benedetti)
“Contra l’optimisme no hi ha vacuna” (Mario Benedetti)
“Després de tot, la mort és només un símptoma de que hi va haver vida” (Mario Benedetti)
dijous, 9 d’agost del 2018
Canvi climàtic?
Surto amb bicicleta.
L’aire fa olor a incendi,
és diferent, quan és foguera.
A la ràdio ens diuen que
ja ens hem cruspit tots
els recursos naturals,
produïts durant l’any 2018.
La Terra no té estoc,
no té un banc de recursos,
per deixar-los a crèdit
a la immadura humanitat.
La Terra es mor.
La Humanitat es mor.
Mentre, la gent resta feliç
i despreocupada a la platja.
Ells pensen que això no és
el seu maleït problema,
que ho és dels polítics.
Ho va dir Einstein, us ho dic jo:
“L’estupidesa humana és infinita”
L’aire fa olor a incendi,
és diferent, quan és foguera.
A la ràdio ens diuen que
ja ens hem cruspit tots
els recursos naturals,
produïts durant l’any 2018.
La Terra no té estoc,
no té un banc de recursos,
per deixar-los a crèdit
a la immadura humanitat.
La Terra es mor.
La Humanitat es mor.
Mentre, la gent resta feliç
i despreocupada a la platja.
Ells pensen que això no és
el seu maleït problema,
que ho és dels polítics.
Ho va dir Einstein, us ho dic jo:
“L’estupidesa humana és infinita”
dimecres, 8 d’agost del 2018
Cites informàtiques
“Per què s’aprofita Internet Explorer? Per descarregar Firefox” (Anònim)
“El software i les catedrals s’assemblen molt. Primer els construïm, després preguem” (Anònim)
“Els ordenadors no resolen problemes, executen solucions” (Laurent Gasser)
“Déu no contesta; Google sempre, immediatament” (El Tilo de Olivos)
“Es genial treballar amb ordinadors. No discuteixen, ho recorden tot i no es beuen la teva cervesa” (Paul Leary)
“El software i les catedrals s’assemblen molt. Primer els construïm, després preguem” (Anònim)
“Els ordenadors no resolen problemes, executen solucions” (Laurent Gasser)
“Déu no contesta; Google sempre, immediatament” (El Tilo de Olivos)
“Es genial treballar amb ordinadors. No discuteixen, ho recorden tot i no es beuen la teva cervesa” (Paul Leary)
dimarts, 7 d’agost del 2018
Del balcó de casa
Jo m’he quedat a casa
pensant si aquesta nit
una cançó oblidada
et fa tornar a pensar en mi.
Lluís Gavaldà
pensant si aquesta nit
una cançó oblidada
et fa tornar a pensar en mi.
Lluís Gavaldà
dilluns, 6 d’agost del 2018
Cites de Joan F. Mira
“Qui, que no sigui un cretí, s’agrada a un mateix?” (Joan F. Mira)
“Els catalans i els valencians (com deia Winston Churchill dels americans i els anglesos) som dos pobles separats per la mateixa llengua” (Joan F. Mira)
“Una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de l’altiplà, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú” (Joan F. Mira)
“Sovint m’agradaria tornar a ser creient: era tan confortable!” (Joan F. Mira)
“Els catalans i els valencians (com deia Winston Churchill dels americans i els anglesos) som dos pobles separats per la mateixa llengua” (Joan F. Mira)
“Una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de l’altiplà, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú” (Joan F. Mira)
“Sovint m’agradaria tornar a ser creient: era tan confortable!” (Joan F. Mira)
diumenge, 5 d’agost del 2018
Dents serrades
S’ha trencat l’agulla...
Em tremola la recança,
l’atziac destí que tinc
quan escric i encenc
la flama del poema,
que és torxa de passadís.
S’ha trencat el fil...
El record, sense adjectius,
sempre queda difuminat
dins la memòria. Tardor
que esvaís la seva boira,
dins un matí qualsevol.
“Espavil”...
Ferm, serro els dents,
així no em cal dialogar.
Tampoc vull embolcallar
l’error amb l’equivocació.
Aleshores, sóc fora o sóc dins?
Em tremola la recança,
l’atziac destí que tinc
quan escric i encenc
la flama del poema,
que és torxa de passadís.
S’ha trencat el fil...
El record, sense adjectius,
sempre queda difuminat
dins la memòria. Tardor
que esvaís la seva boira,
dins un matí qualsevol.
“Espavil”...
Ferm, serro els dents,
així no em cal dialogar.
Tampoc vull embolcallar
l’error amb l’equivocació.
Aleshores, sóc fora o sóc dins?
dissabte, 4 d’agost del 2018
divendres, 3 d’agost del 2018
T’estim
T’estim a prop
i t’estim lluny
i endins i per fora.
Sóc la brisa suau
que tot ho abasta,
que apaga brases
i encén fogueres
en el verd (o blau)
del teu mirar.
i t’estim lluny
i endins i per fora.
Sóc la brisa suau
que tot ho abasta,
que apaga brases
i encén fogueres
en el verd (o blau)
del teu mirar.
dijous, 2 d’agost del 2018
dimecres, 1 d’agost del 2018
La closca del temps
Vaig girar el cap,
i vaig veure la closca del temps,
un humil vestit
d’escorredissos serrells que escapava.
Vaig obrir els braços per abastar-lo
i no vaig poder fregar ja la seva imatge,
el seu rostre anava al galop
deixant un rastre de pell en la seva estela.
Vaig obrir la mà i, entre els meus dits,
resllicà un cofre d’hores daurades.
Reyes Cáceres
i vaig veure la closca del temps,
un humil vestit
d’escorredissos serrells que escapava.
Vaig obrir els braços per abastar-lo
i no vaig poder fregar ja la seva imatge,
el seu rostre anava al galop
deixant un rastre de pell en la seva estela.
Vaig obrir la mà i, entre els meus dits,
resllicà un cofre d’hores daurades.
Reyes Cáceres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)