“Vivim en una societat on s’espera que l’escàndol de demà tapi l’escàndol d’avui”

Escenari

La grogor dels gira-sols
quan la lentitud dels dies
líquids
cau per no tornar a la vida.

El viratge en el paisatge
de Llum-pedra-pols
perpètua
sense cos que et crucifica.

La quietud del quadre
groc.
La nuesa del poema.
Tot allò que fa
superflu
l’adjectiu.

                Núria Busquet

Amor osmòtic

Per nodrir l’esperit, tinc que inspirar-me
i engrescar-me en una nova poesia.

Assolir la gesta en la lliça de l’amor:
Primer ser cabdill, després ser captiu
del cabdill que abans fou captiva.

Trobar aquest equilibri entre triomf i claudicació.
I, així, poder construir millor relació amorosa:
l’amor osmòtic que sempre dóna i sempre rep.

“Quan un polític es refugia a la mentida, per poder justificar-se, l’únic que aconsegueix és ficar en evidència la seva immaduresa”

Paraules al vent

Voldria obrir els calaixos del vent
i ficar-hi les meves paraules,
sota el paraigua de la seva llum.
 
Voldria nodrir aquesta llar
amb els flams de la soca que
sempre hem emprat per estimar.

Voldria morir sense morir,
per no marxar, per no lacrimar,
i fer jur d’amor amb gonella grega.

Voldria portar roba de festa,
quan, creuant el portal del cel,
rebés el primer bes de benvinguda.

Sí, voldria que les meves paraules,
per sempre més, les guardés el vent.

“Si vius tots els dies com si fóra l’últim, algun dia tindràs raó”  (Steve Jobs)

Vallclara

Vallclara serva la llum
d’un blau que encisa la terra
i arrupideta a la serra
n’ha pres el verd i el perfum.
Aquí refila el verdum
que engresca la primavera,
aquí el deler s’atempera
dins un efluvi de pau,
que a Vallclara el verd i el blau
juguen a cada espitllera.

                          Joan Roig

L’edat del somni

En el breu captard que té
l’incendi del crepuscle,
suro per illes i persones,
dins l’arxipèlag cultural
d’una introspectiva exposició.

És teoria i vida artística:
l’ànima de cada col·loqui
on tots els colors i versos
fan la tècnica del diàleg,
un procés, un viatge d’actitud.

Ancorat en aquest parany,
m’allibero davant la dicotomia
de “rauxa o seny”, cel i terra
fixats a una maneta elèctrica
que no està ni oberta ni tancada.

I des del meu esperit, evoco
aquesta plenitud, amb pupil·la
i mirada, com l’hàlit i vòrtex
d’un somni que n’és etern,
perquè els somnis no tenen edat.

“No hi ha distància que no es pugui recórrer ni meta que no es pugui assolir”  (Napoleó Bonaparte)

Recordatori

No oblidis:

Pel cor res passa de llarg.
No serveix ficar-li una cinta negra als ulls.
No serveix fer com si no hagués passat res.
L’amor és cec, però el cor té vista d’àliga.

                                                   José A. Gómez

“Gaudeix avui, és més tard del que penses”  (Proverbi xinès)

Temps màgic

Obro el llibre dels encanteris
que guardo al prestatge del record,
al costat d’un fat musical,
on les notes del pentagrama
copsen l’espill de l’esperit.

Llegeixo un sortilegi, perquè
la fada del temps em reporti
la temptadora màgia de l’amor
i així torni a viure la meva llibertat,
que l’un-i-vers i el pensament em donen.

(Dedicat a Aurora Vega)

“Dues coses m’admiren: la intel·ligència de les bèsties i la bestiesa dels homes”  (T. Bernard)

Jo sóc un moro jueu
que viu amb els cristians
no sé quin déu és el meu
ni quins són els meus germans.

                     Jorge Abner Drexler

“El normal seria tenir més consideració cap els cabells blancs que cap els galons jeràrquics”

Ara

Ara, quan el prodigi del vent
s’emporta l’angoixa,
com s’enduu la boira
o el soroll de les paraules.
Ara, faig renunci al dubte,
perquè sóc on sóc
i estic on vull estar.

Ja no pertoca temps passats,
amb el seu toc de malenconia.
Tinc un ínfim territori,
però estic dempeus
i, altra vegada, veig
com el mirall de l’espai
no m’emmascara l’enyor,
quan enfilo un propòsit
amb l’agulla apedaçada
de la meva decisió.

Ara, sento la meva veu
quan es vesteix amb un:
Endavant! Sí, encara
tinc molt per fer;
perquè tot és factible
i tot ho puc estimar.
Lloada sigui la meva sort!

“A la curta o a la llarga, tots els alcohòlics i drogoaddictes es tornen agressius. Aquesta agressivitat, primer és verbal i més endavant és física. Si voleu lluitar contra la violència de gènere, lluiteu contra alcohol i drogues, que són (amb diferència) els autèntics causants d'aquestes agressivitats, molt més que el masclisme”

Nova poesia

Algú ho va tornar a dir,
des del seu pontificat,
amb els seus versos, sense
cap pretext, sense llicència,
assentant càtedra dialèctica
més pròpia del segle passat
que de l’actual segle XXI.
El seu intel·lecte no ha girat,
encara, el full de l’anuari;
millor dit, el full del centenari:
cadascú s’expressa com vol!
La poesia és com la pintura:
realista, impressionista, abstracta...
L’evolució està tant en l’estructura
com en la sintaxi gramatical poètica;
la resta..., són paraules de diccionari.

“Perdem la meitat de la vida en decidir com hem de passar l’altra meitat”  (Anònim)

Focs

On és l’espurna
que va encendre
el foc de l’amor?

I tornarem, perquè
la veu mai s’apaga;
perquè el pensament
no es pot empresonar.

On és l’espurna
que va encendre
un onze de setembre?

I estarem aquí,
envoltats de senyeres,
ondejades pel vent,
el vent de llibertat.

On és l’espurna
que va encendre
l’amor pel nostre país?

L’amor és dins del cor.

(11 de setembre de 2018)

“A la curta, el pacifisme sempre perd; a la llarga, sempre guanya”

“Les coses simples haurien de ser simples, i les coses complexes haurien de ser possibles”  (Alan Kay)

Mitologies

Un poeta, en canvi, ho pot
suportar tot. Amb aquesta convicció
vam créixer. El primer enunciat és
cert, però condueix a la ruïna, a
bogeria, a la mort.

Roberto Bolaño, Enrique Martín

“Hi ha gent que no els hi agrada que es parli, s’escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent que no els hi agrada que es parli, s’escrigui o es pensi”  (Ovidi Montllor)

El viatge

Quan alliberis l’esperit,
has de tenir en compte
el llast del cos. No és
un exercici d’imaginació,
és un exercici d’alliberament.

El cos ha d’estar en harmonia
i actuar com un contenidor,
que s’obre amb alegria.

La llum no és blava, el cel sí.
Resten hores en el pas del temps,
aquelles que es van perdre pel camí.
Convé recuperar-les i no perdre’n més.

“L’amor és el que fa que siguem com som”

Oreneta estacional

Tinc l’esperit aspre,
casi tant com la veu;
però encara puc volar,
com una oreneta
que s’aplega per marxar.
Sí, el meu esperit és
oreneta estacional;
ara vaig, ara torno.
Quan vaig, sóc feliç
pel nou retrobament.
Quan torno, l’enyor
em duu el desterrament.

Malgrat tot..., l’amor és
prou fort per aguantar-ho.

(Dedicat a Meritxell Juanós, amb
el meu reconeixement de sempre)

“L’amor és un poema de pells, on el sexe és l’accent d’un senzill llenguatge”  (Lluís Llach)

Construir el silenci

Com expressar el misteri del silenci?
Em sedueix la seva flama com boira opaca,
on l’embruix de la seva llum
ens deixa versos melangiosos.

Al silenci se l’acull i se l’estima
amb tenaç reflexió i esforç mut.
Ja que, n’és clau d’estirp,
dins la nostra agosarada vida.

L’arquitectura de cada silenci
està feta amb l’encuny personal
i la fortalesa de cada esperit.

Sí, cadascú, hem de construir
el nostre silenci. I estimar-lo.

“La poesia acadèmica no és autèntica poesia. L’autèntica poesia no és una rosa d’hivernacle, és una margarida o una rosella de camp”