dimecres, 31 d’octubre del 2018

El somni

Després de tot, l’important
no és aconseguir el somni;
l’important és tenir el somni,
la capacitat etèria per sortir
de l’eterna garjola de la rutina,
que ens empresona, i obrir
el cel per ficar-hi el nostre sol.

dimarts, 30 d’octubre del 2018

“Una nació és el desig de molts per portar a terme grans projectes tots junts”  (Marcel Rioux)

dilluns, 29 d’octubre del 2018

I res no espero

Al cor
de cada cosa, hi nia el silenci:
tot vol els seu lloc i un espai
de temps. Dedicació i tacte.
Observo,
envoltat de fosca, un estol
d’objectes. Sí, ho sé:
el misteri que m’ordeix dol
i em guanya.
                      I caic,

i res no espero.


                              Jordi Solà

diumenge, 28 d’octubre del 2018

dissabte, 27 d’octubre del 2018

Els meus espais oberts

(...que el vent de ciutat no em dessagni més...
The boxer – Simon & Garfunkel)


El somni d’una sorra daurada
que amoreja amb les ones,
sota el sol de tots els colors
i guarnida amb roba de festa,
dins un cel blau, en el saló de ball
de l’embruix mediterrani.

L’encanteri del bosc pirinenc
quan avets platejats reflecteixen
el sol i el cant de la cadernera,
sotmesa al fugisser vent del nord
i al renaixent ambient tardoral,
on es bressola la serralada.

La folgada boirina de La Plana,
l’alè de Puf, el drac màgic,
mentre jugàvem i corríem sota
l’aixopluc dels àlbers del riu;
el cuc a amagar i el cuit i parar
de la nostra folla imaginació.

I així, dins un cor franc, és com
es pot gaudir de tants espais oberts
com vides i records hem viscut.

divendres, 26 d’octubre del 2018

“Vist, el que hem vist, està clar que els governs es mouen més per interessos econòmics que per valors ètics i morals”

dijous, 25 d’octubre del 2018

Brodsky

Duies l’exili escrit als ulls, aquell exili
que no cessa, que s’arrapa sense pietat
a les portes de l’ànima. Aquella nit
hi havia més Brodsky en tu que en tots
els seus poemes.


                                      Mireia Companys

dimecres, 24 d’octubre del 2018

“No et subestimes, sempre hi haurà altres que ho faran per tu”  (Joseph Prescott)

dimarts, 23 d’octubre del 2018

Torno

Torno a buscar-te,
sense saber si et vaig perdre
o si encara no t’he trobat.

Torno a resseguir les hores
i els espais on s’estan
tots els records viscuts.

Torno a llegir i a escriure
paraules i versos inacabats,
que són els teus, que són els meus.

Torno, perquè retorno
a aquell temps nostre,
pel fet de viure, pel fet d’estimar.

dilluns, 22 d’octubre del 2018

“La malaltia de l’ignorant és ignorar la seva pròpia ignorància”  (Amos Bronson Alcott)

diumenge, 21 d’octubre del 2018

Segon diàleg

Sol i terra.
Llum i obra.
Cos a cos.
A la cel·la del pre-infern
(asfíxia en el riu de la por):

Cos-batec.
Hereu-aritja.
Desig blanc.
Pare-màrtir servint l’aigua dels titans.
Ulls-fil d’or amarats d’angoixa fosca.
Execro l’altra dona -que m’has fet.

Cos del temps.
Embolcall equivocat.
Tous de carn de bat a bat mancats d’ordre i de concert.
Ésser nu sense sabata.
Descoratge
ineptitud
fas tentines en la runa sense flama
ets curiosa venjativa del gran buit.


                                  Núria Busquet

dissabte, 20 d’octubre del 2018

“No n’hi ha prou amb saber, també s’ha d’aplicar. No és suficient voler, també s’ha de fer”  (Johann Wolfgang Goethe)

divendres, 19 d’octubre del 2018

Un crit de tardor

Entre la serralada
i els arbres de la vall,
s’estén una boirina
que badalla amb
els primers raigs de sol.

Un breu ventijol mou
els olors de la nit
i els oferta a tot aquell
que vulgui gaudir-los.

La vista abasta
aquesta pau estàtica,
per dur-la fins al cor,
en un u de setembre,
que, amb força, ja ens fa
el primer crit de tardor.

dijous, 18 d’octubre del 2018

“La veritat existeix. Només s’inventa la mentida”  (Georges Braque)   (Dedicat al ministre Josep Borrell)

dimecres, 17 d’octubre del 2018

L’ADN del vencedor (reflexions)

Reflexió I
A qualsevol contesa, tots els contrincants tenen batalles perdudes i batalles guanyades. El vencedor només neix quan guanya l’última batalla; és a dir, la batalla final.

Reflexió II
Hitler va perdre la guerra. Mussolini va perdre la guerra. Franco la va guanyar i, com a guanyador, va instaurar un règim militar encunyat amb la impronta del vencedor.

Reflexió III
La democràcia espanyola va germinar a partir del dictamen (aleshores institucional) del dictador, que va fer dofí a un príncep amb formació militar. Naixement que, en principi, va tenir el vist i plau dels militars. Mentrestant, la societat civil buscava poder sortir de l’aïllament europeu (en forma d’integració democràtica) i ho va fer redreçant la monarquia franquista com a monarquia parlamentària, eludint i escamotejant la monarquia absolutista que volien els militars.

Reflexió IV
La constitució del 78 va ser un autèntic xantatge emocional, basat en la por i ficant els ciutadans en una disjuntiva: “O votes aquesta constitució o l’alternativa és una altra dictadura militar” (torno a recordar la formació militar del rei). Prova d’això és que, dos anys i mig després, va haver-hi un intent d’alternativa absolutista en forma de cop d’estat, el 23 de febrer de 1981.

Reflexió V
Aquesta constitució té articles que entre ells són contradictoris o, si més no, qüestionables en la seva pròpia redacció. Per exemple: La constitució determina que Espanya és una monarquia parlamentària i, a la vegada, ens diu que el rei és inviolable. En què quedem? ¿La inviolabilitat d’un rei és pròpia d’una monarquia parlamentària o és pròpia d’una monarquia absolutista? No..., no cal contestar la pregunta, deixem-la com a retòrica.

Reflexió VI
Si tenim monarquia és, perquè ho va decidir un dictador i per la por del Sr. Adolfo Suárez a fer un referèndum i decidir democràticament que volia el poble, si monarquia o república. Referèndum que les democràcies europees de l’època li van aconsellar que fes. I no val escamotejar aquest referèndum, dient als ciutadans que ja anava implícit junt a la votació de la constitució. Trileries manipulatives, cap ni una. Aquesta monarquia seguirà sent una imposició franquista i, malgrat que pugui ser legal, mai serà legítima, mentre no estigui ratificada de forma explícita pels ciutadans, mitjançant un referèndum.

Reflexió VII
Aquesta monarquia franquista porta l’ADN del vencedor, només hem de veure com hi ha famílies instaurades al poder, que tant se’ls hi fa dictadura o democràcia, monarquia absolutista o parlamentària, sempre i quan ells estiguin al capdamunt d’aquest poder. I la veritat, tenen una capacitat camaleònica d’adaptació a tot tipus de règim polític. Per què? Perquè el poder mai és polític, el poder sempre és econòmic i el poder econòmic és el que mou els fils del poder polític i aquest, a la vegada, elegeix les altes instàncies judicials. Això sí, ho fan atorgant-se el dret de ser els benefactors del progrés del país i són capaços d’embolcallar-se amb la bandera que convingui.

Reflexió final
Cadascú pot pensar el que vulgui (o el que li interessi), però fa divuit anys que hem canviat de segle i sembla que encara estem arrossegant el llast mental del segle XX. Així doncs, aquell que vulgui tragar, que tragui, siguin gripaus o siguin gats enlloc de conills. Cal tenir-ho clar, en democràcia primer és la legitimitat, després la legalitat. El binomi democràcia i ètica són els que configuren una legitimitat i sempre estaran per damunt de qualsevol constitució, i en democràcia la legitimitat s’efectua votant, no imposant legislacions constitucionals que sempre afavoreixen més als polítics que als ciutadans. Aquesta és la raó, perquè en trenta anys a Espanya només s’han fet 6 referèndums, mentre a Suïssa n’han fet 600; és a dir, 100 vegades més. Més o menys, aquesta diferència concorda perfectament entre la qualitat democràtica que hi ha entre Suïssa i Espanya. En definitiva, és qüestió que la democràcia sigui participativa enlloc de ser una democràcia representativa, que sempre serà paternalista. El problema és que, per sortir d’aquest paternalisme polític, es necessita tenir uns ciutadans amb un bon nivell cultural i una bona educació tant ètica com social. Els tenim?

dimarts, 16 d’octubre del 2018

dilluns, 15 d’octubre del 2018

Un port segur

Surto amb bicicleta,
la temperatura és de maig
no pas de juliol. Al MP3, escolto
una cançó de contra-amor,
el comiat d’un present
que neguiteja un futur dubtós.

L’alfals, recentment tallat,
té una forta sentor d’enyor;
quan la nostra vida estava
més arrelada a la terra.

Dalt la riba, un salze desmai
m’encatifa un altre record:
els berenars al seu aixopluc,
en una roda de molí per taula.

Prop d’ell, dins la bassa,
una pollada d’ànecs escriu
versos damunt l’aigua. Acollits,
aquesta vegada, per l’ombra d’un pi.

Què lluny estic de tot això!
i què a prop estic d’aquest record!,
mentre el vaixell de la imaginació
busqui el port segur de la infància.

diumenge, 14 d’octubre del 2018

“No hi ha enigmes. Si un problema es pot plantejar, també es pot resoldre”  (Ludwig Wittgenstein)

dissabte, 13 d’octubre del 2018

Memòria

Algú ha deixat obertes
les finestres de la recança,
i en els passadissos de la memòria
les torxes tremolen a embats
de fred febril i còpules humides.
Ariadna ens espera límit enllà,
ferida enllà, just a la llinda
d’una mar que no pugui acollir platges.
Emprendrem el camí amb un fil trencat,
i recorrerem laberints de gelatina
mentre el Minotaure traça venjances
en forma de mort atroç, o de mals d’estómac.


                                         Mireia Companys

divendres, 12 d’octubre del 2018

“Estimar-se un mateix és el començament d’una aventura que dura tota la vida”  (Oscar Wilde)

dijous, 11 d’octubre del 2018

Espai i temps

Poc o molt, ara ocupo aquest espai,
perquè no en tinc cap altre;
per això, tot sovint canvio de lloc,
sense tenir residència fixa,
cap espai és del tot meu
i no tinc cap necessitat de propietat
dels espais oberts que m’omplen.

Poc o molt, estic aquí.
No tinc el temps al meu abast,
per això deixo que el pensament
se’n vagi i busqui el seu lloc,
allà on el temps no compta
i no té necessitat de mirar
el rellotge de les hores perdudes.

dimecres, 10 d’octubre del 2018

Cites de l’Arcadi Oliveres Boadella

“La informació com menys filtres passi, millor”  (Arcadi Oliveres)

“Qui té el control dels mitjans de comunicació, és qui determina la ideologia que hi ha al darrere”  (Arcadi Oliveres)

“Avui ens trobem que les diferències entre un règim opressor i un règim de llibertats són més aparents que reals”  (Arcadi Oliveres)

“La democràcia més que en mans del poble és en mans d’aquells que prenen les decisions o, més ben dit, d’aquells que tenen el control sobre els mitjans de comunicació que poden operar sobre la població”  (Arcadi Oliveres)

“Com més a prop del ciutadà es trobi la decisió política, més democràtica serà”  (Arcadi Oliveres)

(Arcadi, malgrat que tenim el Boadella de segon, veig que portem la impremta Boadella tant de l’Alt Empordà com de l’Alt Urgell. Una abraçada)

dimarts, 9 d’octubre del 2018

Normes del joc

Que quelcom et quedi clar.
No sé si t’estimo
o simplement m’inspires
(que ja és molt dir en aquests atziacs dies),
però a partir de tu, escric,
de cap a peus, t’escric,
mitjançant, per a, i a traves de tu,
em reestructuro, m’edito,
escric.

I ara afegeixo:

Mai t’he esborrat
ni t’he corregit.
Encara que algunes vegades,
en el meu record difuminat,
si t’he repassat.


                                 Santi Balmes

dilluns, 8 d’octubre del 2018

“Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que els altres”  (George Orwell)

diumenge, 7 d’octubre del 2018

Rosa de bardissa

Captaire de sol,
la rosa de bardissa
s’amara amb vent
de so primaveral.

Recull d’absència
(quan esgrimim
paraules d’amor)
en l’obrador dels mots:

Com eixorda
el retrò del record!

La rosa de bardissa
no és tan bonica com altres
però té la llibertat
del seu espai obert.

Rosa!, fes-te senyera
en l’atapeïda bardissa
de la nostra vida
i dóna’ns la teva llibertat.

dissabte, 6 d’octubre del 2018

“Si a les persones els hi posessin tants entrebancs com als ordinadors, per a considerar-los intel·ligents, el 90% de la humanitat seria considerada estúpida”  (Isaac Asimov)

divendres, 5 d’octubre del 2018

Pau

Pau treballa i estudia,
repassa apunts i llibres
sota el taulell mig d’amagat

d’una petita oficina
on es guanya la vida
amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera
amb dos companys de feina
i un marroquí mig il·legal

i a l’habitació somia
amb una gironina
que viu al bloc que hi ha davant.

Pau és com la resta,
quan beu molt molesta
les cambreres dels locals.

Però al mateix temps es mou,
vol canviar el món.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar.
Pau no espera resignat al terra.


                             Lluís Gavaldà

dijous, 4 d’octubre del 2018

dimecres, 3 d’octubre del 2018

Reliquiari

Ara, ja et tinc.
Aquell petit ble,
avui és tresor
dins cofre daurat,
més prop del cor.
Ara, ja et tinc.

dimarts, 2 d’octubre del 2018

“Si els que parlen de mi sabessin exactament el que jo penso d’ells, encara parlarien pitjor”  (Sacha Guitry)

(Sacha, hi ha més gent que pensa com tu)

dilluns, 1 d’octubre del 2018

Voler

Vull cridar! No en tinc prou amb la paraula!
Vull sortir de la soledat (del desgavell de la recança)
i endinsar-me en la revolta, a cada revolt del camí.

Vull engranar el vent de cara i que el desig del cor sigui
la força de la sang, quan ell traspua el meu pensament.
Vull voler..., obrir el forrellat del futur i sortir de casa.


(1 d'octubre de 2018, 1 d'octubre de 2017)