dilluns, 31 de desembre del 2018

Era sempre primavera per a nosaltres

Sé que voles encara que no et vegi,
miro els teus ulls de primavera
i sé que ara vius més lluny
i que no tornaràs.

Però encara somio que un matí vindràs
perfumada de gessamí.
Trucaràs a la porta
i sabré que ets tu.
Vindràs
amb el teu vestit vermell.
Riurem.
Esperarem la lluna
molts vespres.
I al nostre balcó
sempre serà primavera.


Joan Rovira

diumenge, 30 de desembre del 2018


“Els joves d’avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el menjar i li falten el respecte als seus mestres”  (Sòcrates)
(Hi ha coses que no canvien mai)

dissabte, 29 de desembre del 2018

Reviure

Mot rere mot,
certifico l’escalf
de les paraules.

Mot per mot,
fico llenya al foc
i, fil per fil,
refilo ton somrís,
amb encaixada
de sentiments.

De cap a cap,
torno a sentir
com l’amor
em fa reviure.

divendres, 28 de desembre del 2018

“No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida”  (Randy Pausch)

dijous, 27 de desembre del 2018

Dia de dosos

Sentir el teu somriure,
perquè no puc veure’l.

    Saber que estàs,
    com sé que ets.
    I lliurar al vent
    tots els poemes,
    perquè “floreixin”

com fulles despreses per tardor.
Sempre hem gaudit la foscor
de l’altra primavera, rerevera
d’aquest record i d’aquest futur,
que ambdós voldríem fos
modernisme del nostre temps
i arquitectura per a un món millor.

dimecres, 26 de desembre del 2018

“Troba un treball que t’agradi, i no tornaràs a treballar ni un sol dia de la teva vida”  (Confunci)

dimarts, 25 de desembre del 2018

BON NADAL

És l’esperit de la Pau,
quan veig el teu somriure
i la llum del teu mirar
un estel fins a Betlem.

Mentre em dónes la mà
en aquest nou Nadal,
junts quan caminem
i junts quan estimem.

És Nadal en el cor,
content de tornar a veure’t,
a cada abraçada i petó
per dir-te: Bon Nadal.

dilluns, 24 de desembre del 2018

“Avui, Nit de Pau, més que mai desitjo compartir-la amb tots vosaltres i us convido a reflexionar per aquells que, immerescudament, no podran compartir la seva Pau amb les seves famílies”

diumenge, 23 de desembre del 2018

La vida

Al cap i a la fi, què és la vida?

La vida és un recull de records
i una agenda plena de futurs.
La vida és sentiment de llibertat
i la llibertat dels sentiments.

La vida és l’espai infinit,
la llum quan fa camí
i els estels que neixen
per enaltir l’esperit.

També és:   El pa a taula.
                    El vi a la bota.
                    El sol d’albada.
                    La lluna de capvespre.
                    La petjada al camí
                    i el foc a cada llar.

La vida és viure:   Sentir, estimar i gaudir amb
                              les persones sentides, estimades,
                              quan gaudim la seva companyia.

La vida també és lluita:   Contra la malaltia,
                                        contra la ignorància
                                        i contra la incomprensió.

Però, sobretot, la vida és:   La felicitat de viure
                                            i compartir aquesta felicitat
                                            amb la persona estimada.

Quan puguis, vols compartir vida amb mi?

dissabte, 22 de desembre del 2018

“La vida és com un examen quan no has estudiat: creus que ho saps tot sobre ell..., fins que te’l tornen corregit”  (Alejandro Cifuentes)

divendres, 21 de desembre del 2018

L’Amor

M’he fet addicte
a la droga de l’amor,
al seu etern encanteri
que brolla fent Tardor
i fent Primavera.

Enrere queden cicatrius que,
si no en tens, és que no has viscut.
Cada arbre, cada escorça,
té cicatrius de lluita i, també,
arrugues de saviesa.

I quan dos arbres s’ajunten,
com a mínim, ja són jardí
d’esperança, d’il·lusió;
ja que, el batec del cor
és el dictat de l’amor.

dijous, 20 de desembre del 2018

A la memòria de Jesús Llinàs

No pensis que he marxat

Si en qualsevol moment
em vols visitar,
únicament imagina
que estic dormint.
Et visitaré a l’alba,
t’abraçaré amb el vent,
et besaré amb pluja i
cantaré per a tu
en silenci.

Mai pensis que he marxat.

dimecres, 19 de desembre del 2018

Viatge per al futur

M’agradaria ser el destí
i des del moll ficar rumb
a la terra promesa, aquella
on nia el recer de l’amor.

I per reivindicar aquest amor,
em faré pelegrí i rebel a l’edat,
amb pluja fina de melodia
i espurnes de foc a cada vers.

I en el veler, faré interludi amb tu,
gaudint la travessa del viatge;
un senzill però emotiu arpegi
per fer una poesia inoblidable.

M’agradaria que la hipnosi
del nostre mirar fos
ingràvida, quan envernissem
els nostres eterns somriures.

M’agradaria..., fer el viatge junts.

dimarts, 18 de desembre del 2018

Pluja de paraules (final)

Sóc pluja fina
i, de mica en mica, vull
que les meves paraules
adobin la teva ànima.

Sóc terra fèrtil
i, cavalló a cavalló,
conrearé l’horta
on neix el teu esperit.

I sóc, també, tendresa,
llum blava d’horitzó
que busca la seva lluna
per poder estimar-la.

Sóc vent, que despentina
el teu cabell i remou
(intencionadament) totes
les teves emocions.

Sóc foc, que alimenta,
caldeja i escalfa la llar
on viuen els sentiments,
que són: teus, meus, nostres.

I sóc només un home,
meitat poeta, meitat filòsof,
que té la sort i la felicitat
d’haver despertat el teu inter
ès.

dilluns, 17 de desembre del 2018

diumenge, 16 de desembre del 2018

Invencibles

Ara accepto els fracassos
sense anestèsia,
ara no hi ha fam,
ni presa, ni por,
ara surto a la vida
amb roba d’estiu
encara que anunciïn turmenta,
ara tinc en aquest cor
una llum que traspassa el meu pit,
ara tinc penjat del coll
un tros d’amor radioactiu
que porta el teu nom.

Filla,
som invencibles.


Diego Ojeda

dissabte, 15 de desembre del 2018

“La qualitat democràtica d’un país és inversament proporcional al nombre de manifestacions que té. Si no es pot votar per decidir, només queda la veu al carrer”

divendres, 14 de desembre del 2018

He vist a l'horitzó
el somriure del sol
i, mirant-lo, li he dit:
"Ho sento, però el seu
és molt millor"

dijous, 13 de desembre del 2018

“La llibertat sempre té un preu i si la llibertat és col·lectiva, el preu és col·lectiu”
(Bon Dia de Santa Llúcia a tothom)

dimecres, 12 de desembre del 2018

Silenci

A vegades veig a les fosques, però no veig de dia,
aleshores em castigo, ja res em motiva.
Altres faig el pallasso més del que deuria,
em tiro cap al abisme, i tot es perdia.

I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.

Se assequen les paraules, se’m queden buides,
però vull emplenar-les, tornar-les la vida.
Vull pintar amb elles a la teva cara somriures,
vull que t’acaricien i que siguin divertides.

I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.

Per la senda del temps la vida se m’anava,
però m’ha despertat la teva mirada dins la meva.
I ja no veig a les fosques i veig clar el dia,
vaig vomitar els meus fantasmes, va tornar la poesia.

I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.


                                      Celtas Cortos

dimarts, 11 de desembre del 2018

“El problema no és que tinguem una justícia del segle XIX, el problema és que hi ha gent que vol que la justícia sigui del segle XIX”

dilluns, 10 de desembre del 2018

diumenge, 9 de desembre del 2018

“Les coses fetes amb interès surten millor que si només les fas per obligació”

dissabte, 8 de desembre del 2018

L’estany

Quan els ocells, per beure, besen l’aigua,
l’estany es torba pres d’emoció.
El cel que s’hi emmiralla, amb sorpresa,
es veu desfigurat pel tremolor.


                                     Joana Raspall

divendres, 7 de desembre del 2018

“Només els que hem estat a punt de morir, sabem que la vida és l’altra cara de la moneda”

dijous, 6 de desembre del 2018

El misteri de l’amor

En el boscatge del misteri,
s’amaga la petjada de l’amor,
la fragància que ens capgira
el laberint de la falsa por:
L’ansietat del somni complert
quan es desxifra aquest misteri:

     L’udol d’una confidència,
     el bufec innocent de sorpresa
     i una fiblada al pit del paradís
     perquè esberli la memòria:

          Cap flat d’ombra,
          cap orgull indolent,
          ni xiulet de llençols
          ni trets de temptació;

només la tendresa de la persona
i l’alegria de no sentir-se orfe;
ja que, podem tornar a descrostar
tots els sentiments vells i nous.

dimecres, 5 de desembre del 2018

dimarts, 4 de desembre del 2018

...potser no és hora encara
d’entendre amb detall
els glavis de la por,
la gleva del desig,
l’arrel de cada somni...
i és per’xò que somio
i desitjo i tinc por.


            Toni Ermengol

dilluns, 3 de desembre del 2018

“Viure només pot ser un premi o un càstig, depèn de la nostra escala de valors i de les circumstàncies de la vida”

diumenge, 2 de desembre del 2018

La catifa groga

“I endarreriré, tant com pugui,
donar-te un petó; perquè...
el primer petó és el millor”


Ho vaig dir sota nit de lluna plena
i damunt una catifa groga que
els arbres ficaren als nostres peus.

Mentrestant, trepitgem amb silenci
el rostoll groc de fulles de tardor
i retardem tant com puguem el petó,

“perquè el primer petó és el millor”


(Dedicat a P.B.J.)

dissabte, 1 de desembre del 2018

“Les dones busquen un home que encara no existeix i els homes busquen una dona que ja no existeix”  (Antonio Bolinches)