Sé que voles encara que no et vegi,
miro els teus ulls de primavera
i sé que ara vius més lluny
i que no tornaràs.
Però encara somio que un matí vindràs
perfumada de gessamí.
Trucaràs a la porta
i sabré que ets tu.
Vindràs
amb el teu vestit vermell.
Riurem.
Esperarem la lluna
molts vespres.
I al nostre balcó
sempre serà primavera.
Joan Rovira
dilluns, 31 de desembre del 2018
diumenge, 30 de desembre del 2018
dissabte, 29 de desembre del 2018
Reviure
Mot rere mot,
certifico l’escalf
de les paraules.
Mot per mot,
fico llenya al foc
i, fil per fil,
refilo ton somrís,
amb encaixada
de sentiments.
De cap a cap,
torno a sentir
com l’amor
em fa reviure.
certifico l’escalf
de les paraules.
Mot per mot,
fico llenya al foc
i, fil per fil,
refilo ton somrís,
amb encaixada
de sentiments.
De cap a cap,
torno a sentir
com l’amor
em fa reviure.
divendres, 28 de desembre del 2018
dijous, 27 de desembre del 2018
Dia de dosos
Sentir el teu somriure,
perquè no puc veure’l.
Saber que estàs,
com sé que ets.
I lliurar al vent
tots els poemes,
perquè “floreixin”
com fulles despreses per tardor.
Sempre hem gaudit la foscor
de l’altra primavera, rerevera
d’aquest record i d’aquest futur,
que ambdós voldríem fos
modernisme del nostre temps
i arquitectura per a un món millor.
perquè no puc veure’l.
Saber que estàs,
com sé que ets.
I lliurar al vent
tots els poemes,
perquè “floreixin”
com fulles despreses per tardor.
Sempre hem gaudit la foscor
de l’altra primavera, rerevera
d’aquest record i d’aquest futur,
que ambdós voldríem fos
modernisme del nostre temps
i arquitectura per a un món millor.
dimecres, 26 de desembre del 2018
dimarts, 25 de desembre del 2018
BON NADAL
És l’esperit de la Pau,
quan veig el teu somriure
i la llum del teu mirar
un estel fins a Betlem.
Mentre em dónes la mà
en aquest nou Nadal,
junts quan caminem
i junts quan estimem.
És Nadal en el cor,
content de tornar a veure’t,
a cada abraçada i petó
per dir-te: Bon Nadal.
quan veig el teu somriure
i la llum del teu mirar
un estel fins a Betlem.
Mentre em dónes la mà
en aquest nou Nadal,
junts quan caminem
i junts quan estimem.
És Nadal en el cor,
content de tornar a veure’t,
a cada abraçada i petó
per dir-te: Bon Nadal.
dilluns, 24 de desembre del 2018
diumenge, 23 de desembre del 2018
La vida
Al cap i a la fi, què és la vida?
La vida és un recull de records
i una agenda plena de futurs.
La vida és sentiment de llibertat
i la llibertat dels sentiments.
La vida és l’espai infinit,
la llum quan fa camí
i els estels que neixen
per enaltir l’esperit.
També és: El pa a taula.
El vi a la bota.
El sol d’albada.
La lluna de capvespre.
La petjada al camí
i el foc a cada llar.
La vida és viure: Sentir, estimar i gaudir amb
les persones sentides, estimades,
quan gaudim la seva companyia.
La vida també és lluita: Contra la malaltia,
contra la ignorància
i contra la incomprensió.
Però, sobretot, la vida és: La felicitat de viure
i compartir aquesta felicitat
amb la persona estimada.
Quan puguis, vols compartir vida amb mi?
La vida és un recull de records
i una agenda plena de futurs.
La vida és sentiment de llibertat
i la llibertat dels sentiments.
La vida és l’espai infinit,
la llum quan fa camí
i els estels que neixen
per enaltir l’esperit.
També és: El pa a taula.
El vi a la bota.
El sol d’albada.
La lluna de capvespre.
La petjada al camí
i el foc a cada llar.
La vida és viure: Sentir, estimar i gaudir amb
les persones sentides, estimades,
quan gaudim la seva companyia.
La vida també és lluita: Contra la malaltia,
contra la ignorància
i contra la incomprensió.
Però, sobretot, la vida és: La felicitat de viure
i compartir aquesta felicitat
amb la persona estimada.
Quan puguis, vols compartir vida amb mi?
dissabte, 22 de desembre del 2018
divendres, 21 de desembre del 2018
L’Amor
M’he fet addicte
a la droga de l’amor,
al seu etern encanteri
que brolla fent Tardor
i fent Primavera.
Enrere queden cicatrius que,
si no en tens, és que no has viscut.
Cada arbre, cada escorça,
té cicatrius de lluita i, també,
arrugues de saviesa.
I quan dos arbres s’ajunten,
com a mínim, ja són jardí
d’esperança, d’il·lusió;
ja que, el batec del cor
és el dictat de l’amor.
a la droga de l’amor,
al seu etern encanteri
que brolla fent Tardor
i fent Primavera.
Enrere queden cicatrius que,
si no en tens, és que no has viscut.
Cada arbre, cada escorça,
té cicatrius de lluita i, també,
arrugues de saviesa.
I quan dos arbres s’ajunten,
com a mínim, ja són jardí
d’esperança, d’il·lusió;
ja que, el batec del cor
és el dictat de l’amor.
dijous, 20 de desembre del 2018
A la memòria de Jesús Llinàs
No pensis que he marxat
Si en qualsevol moment
em vols visitar,
únicament imagina
que estic dormint.
Et visitaré a l’alba,
t’abraçaré amb el vent,
et besaré amb pluja i
cantaré per a tu
en silenci.
Mai pensis que he marxat.
Si en qualsevol moment
em vols visitar,
únicament imagina
que estic dormint.
Et visitaré a l’alba,
t’abraçaré amb el vent,
et besaré amb pluja i
cantaré per a tu
en silenci.
Mai pensis que he marxat.
dimecres, 19 de desembre del 2018
Viatge per al futur
M’agradaria ser el destí
i des del moll ficar rumb
a la terra promesa, aquella
on nia el recer de l’amor.
I per reivindicar aquest amor,
em faré pelegrí i rebel a l’edat,
amb pluja fina de melodia
i espurnes de foc a cada vers.
I en el veler, faré interludi amb tu,
gaudint la travessa del viatge;
un senzill però emotiu arpegi
per fer una poesia inoblidable.
M’agradaria que la hipnosi
del nostre mirar fos
ingràvida, quan envernissem
els nostres eterns somriures.
M’agradaria..., fer el viatge junts.
i des del moll ficar rumb
a la terra promesa, aquella
on nia el recer de l’amor.
I per reivindicar aquest amor,
em faré pelegrí i rebel a l’edat,
amb pluja fina de melodia
i espurnes de foc a cada vers.
I en el veler, faré interludi amb tu,
gaudint la travessa del viatge;
un senzill però emotiu arpegi
per fer una poesia inoblidable.
M’agradaria que la hipnosi
del nostre mirar fos
ingràvida, quan envernissem
els nostres eterns somriures.
M’agradaria..., fer el viatge junts.
dimarts, 18 de desembre del 2018
Pluja de paraules (final)
Sóc pluja fina
i, de mica en mica, vull
que les meves paraules
adobin la teva ànima.
Sóc terra fèrtil
i, cavalló a cavalló,
conrearé l’horta
on neix el teu esperit.
I sóc, també, tendresa,
llum blava d’horitzó
que busca la seva lluna
per poder estimar-la.
Sóc vent, que despentina
el teu cabell i remou
(intencionadament) totes
les teves emocions.
Sóc foc, que alimenta,
caldeja i escalfa la llar
on viuen els sentiments,
que són: teus, meus, nostres.
I sóc només un home,
meitat poeta, meitat filòsof,
que té la sort i la felicitat
d’haver despertat el teu interès.
i, de mica en mica, vull
que les meves paraules
adobin la teva ànima.
Sóc terra fèrtil
i, cavalló a cavalló,
conrearé l’horta
on neix el teu esperit.
I sóc, també, tendresa,
llum blava d’horitzó
que busca la seva lluna
per poder estimar-la.
Sóc vent, que despentina
el teu cabell i remou
(intencionadament) totes
les teves emocions.
Sóc foc, que alimenta,
caldeja i escalfa la llar
on viuen els sentiments,
que són: teus, meus, nostres.
I sóc només un home,
meitat poeta, meitat filòsof,
que té la sort i la felicitat
d’haver despertat el teu interès.
dilluns, 17 de desembre del 2018
diumenge, 16 de desembre del 2018
Invencibles
Ara accepto els fracassos
sense anestèsia,
ara no hi ha fam,
ni presa, ni por,
ara surto a la vida
amb roba d’estiu
encara que anunciïn turmenta,
ara tinc en aquest cor
una llum que traspassa el meu pit,
ara tinc penjat del coll
un tros d’amor radioactiu
que porta el teu nom.
Filla,
som invencibles.
Diego Ojeda
sense anestèsia,
ara no hi ha fam,
ni presa, ni por,
ara surto a la vida
amb roba d’estiu
encara que anunciïn turmenta,
ara tinc en aquest cor
una llum que traspassa el meu pit,
ara tinc penjat del coll
un tros d’amor radioactiu
que porta el teu nom.
Filla,
som invencibles.
Diego Ojeda
dissabte, 15 de desembre del 2018
divendres, 14 de desembre del 2018
dijous, 13 de desembre del 2018
dimecres, 12 de desembre del 2018
Silenci
A vegades veig a les fosques, però no veig de dia,
aleshores em castigo, ja res em motiva.
Altres faig el pallasso més del que deuria,
em tiro cap al abisme, i tot es perdia.
I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.
Se assequen les paraules, se’m queden buides,
però vull emplenar-les, tornar-les la vida.
Vull pintar amb elles a la teva cara somriures,
vull que t’acaricien i que siguin divertides.
I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.
Per la senda del temps la vida se m’anava,
però m’ha despertat la teva mirada dins la meva.
I ja no veig a les fosques i veig clar el dia,
vaig vomitar els meus fantasmes, va tornar la poesia.
I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.
Celtas Cortos
aleshores em castigo, ja res em motiva.
Altres faig el pallasso més del que deuria,
em tiro cap al abisme, i tot es perdia.
I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.
Se assequen les paraules, se’m queden buides,
però vull emplenar-les, tornar-les la vida.
Vull pintar amb elles a la teva cara somriures,
vull que t’acaricien i que siguin divertides.
I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.
Per la senda del temps la vida se m’anava,
però m’ha despertat la teva mirada dins la meva.
I ja no veig a les fosques i veig clar el dia,
vaig vomitar els meus fantasmes, va tornar la poesia.
I ens vam quedar sense parlar
en un silenci enverinat.
Dóna’m la teva mà si us plau,
vull seguir sempre al teu costat.
Celtas Cortos
dimarts, 11 de desembre del 2018
dilluns, 10 de desembre del 2018
Pluja de paraules (inici)
Sóc pluja fina
i, mica en mica, vull
que les meves paraules
adobin la teva ànima.
i, mica en mica, vull
que les meves paraules
adobin la teva ànima.
diumenge, 9 de desembre del 2018
dissabte, 8 de desembre del 2018
L’estany
Quan els ocells, per beure, besen l’aigua,
l’estany es torba pres d’emoció.
El cel que s’hi emmiralla, amb sorpresa,
es veu desfigurat pel tremolor.
Joana Raspall
l’estany es torba pres d’emoció.
El cel que s’hi emmiralla, amb sorpresa,
es veu desfigurat pel tremolor.
Joana Raspall
divendres, 7 de desembre del 2018
dijous, 6 de desembre del 2018
El misteri de l’amor
En el boscatge del misteri,
s’amaga la petjada de l’amor,
la fragància que ens capgira
el laberint de la falsa por:
L’ansietat del somni complert
quan es desxifra aquest misteri:
L’udol d’una confidència,
el bufec innocent de sorpresa
i una fiblada al pit del paradís
perquè esberli la memòria:
Cap flat d’ombra,
cap orgull indolent,
ni xiulet de llençols
ni trets de temptació;
només la tendresa de la persona
i l’alegria de no sentir-se orfe;
ja que, podem tornar a descrostar
tots els sentiments vells i nous.
s’amaga la petjada de l’amor,
la fragància que ens capgira
el laberint de la falsa por:
L’ansietat del somni complert
quan es desxifra aquest misteri:
L’udol d’una confidència,
el bufec innocent de sorpresa
i una fiblada al pit del paradís
perquè esberli la memòria:
Cap flat d’ombra,
cap orgull indolent,
ni xiulet de llençols
ni trets de temptació;
només la tendresa de la persona
i l’alegria de no sentir-se orfe;
ja que, podem tornar a descrostar
tots els sentiments vells i nous.
dimarts, 4 de desembre del 2018
dilluns, 3 de desembre del 2018
diumenge, 2 de desembre del 2018
La catifa groga
“I endarreriré, tant com pugui,
donar-te un petó; perquè...
el primer petó és el millor”
Ho vaig dir sota nit de lluna plena
i damunt una catifa groga que
els arbres ficaren als nostres peus.
Mentrestant, trepitgem amb silenci
el rostoll groc de fulles de tardor
i retardem tant com puguem el petó,
“perquè el primer petó és el millor”
(Dedicat a P.B.J.)
donar-te un petó; perquè...
el primer petó és el millor”
Ho vaig dir sota nit de lluna plena
i damunt una catifa groga que
els arbres ficaren als nostres peus.
Mentrestant, trepitgem amb silenci
el rostoll groc de fulles de tardor
i retardem tant com puguem el petó,
“perquè el primer petó és el millor”
(Dedicat a P.B.J.)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)