A les venes hi tinc
sang de muntanya,
sang de pedra i fusta.
Pedra de serralada,
granit, ull de serp,
i fusta viva d’avet.
Els meus pulmons
sempre gaudeixen,
quan respiren en verd.
M’envolto de germans:
animalons que volen,
animalons que corren.
I abasto tot el Pirineu
com si fos casa meva
i cada bosc una cambra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.