Els dos infinits

¿Us podeu imaginar que la Terra és un àtom d’hidrogen i la Lluna és el seu electró? ¿Us podeu imaginar que un àtom d’hidrogen és la Terra i el seu electró és la Lluna? Si us ho podeu imaginar, ja esteu a la porta d’entendre els dos infinits: L’infinit gran cap a l’espai i l’infinit petit cap a les partícules subatòmiques.

Neu a la Segarra

Un sol tebi gateja per l’arrissat
d’una neu, vitrificada per la nit,
fent-li pessigolles que la fan riure
en forma de diminuts estels.
Sembla un orfebre tallant brillants,
polint totes les cares
per tal d’enlluernar-nos.

“Què injust és el Temps que no ens dóna temps per recuperar-nos dels aconteixements”

Cadència

Avui,
un viarany ha pledejat amb mi,
ensenyorit per la neu,
m’ha fet litigi per transgredir
els límits de la natura:

Dunes de neu, túniques de gel
i masses de fang damnaven els meus peus,
doncs havia de flectar-los
del pou on s’ensorraven.

Sense pressa, he aconseguit esbucar
pas i ritme, amb la mateixa cadència
que cerquem quan volem fer poesia.

¿Quién soy?

Soy el último bardo
soy el último dandy
y soy el último templario.

Soy discípulo de Sócrates
soy discípulo de Shakyamuni
y soy hijo de Hermes.

Soy la cruz de Egipto
soy la cruz de Malta
y soy la cruz del camino.

Soy hijo del sol
soy hijo de la luna
y soy hermano de la luz.

Soy la rosa del desierto
soy la rosa del jardín
y soy la rosa de la montaña.

Soy la paz de la nieve blanca
y soy la paz de la mar en calma.

Soy la poesía de las cosas
y soy las cosas que hacen la poesía.

          Soy la tierra
          soy el aire
          soy el fuego
          y soy el agua.

Soy el recuerdo del ayer
soy el presente que se vive
y soy el deseo del mañana.

Soy el caminante
soy el peregrino
y soy el polvo del camino.

Soy el enamorado de la música
soy el enamorado de la poesía
y soy el enamorado de la mujer.

Soy el padre y soy la madre
soy el hijo y soy la hija
y soy un hombre con corazón de mujer.

          Soy el que soy
          soy el que fui
          y soy el que seré.

Soy un bodhi-dharma
que lucha por ser bodhi-dharma.

Soy el todo y soy la nada
y soy una especie en vías de extinción.

Jesús Jordi Garcia Boadella
El pensador de la vida

“No veig cap diferència entre el comportament d’alguns periodistes i el comportament d’alguns polítics”

Santa Llúcia

El temps és un passavolant
que cada dia fa botiga.
Però..., el tretze de desembre
s’atura i perllonga, lúbric,
amb el registre del nou Nadal.
Aquest paravent ens duu
per la infantesa i el record,
apuntalat amb les crosses
amb que ens encercla la vida.
Fidel a la cita, ressegueixo
el lúdic passeig d’avets
i m’embadaleixo davant de llumetes,
naixements i ornaments.
Santa Llúcia cada any ens fa
propietaris d’un temps d’Advent.