És lluna nova i amb ella marxo.
Torno a gratar el cel,
aixecant confetti de forats
per on surten els estels;
pentino tota la seva llum,
després d’un somni
ple de remembrances,
d’anhels i promeses per complir.
Tot el neguit m’estreny,
fent de l’espai un mar
i dels estels flocs de sal.
És lluna nova, de l’any nou,
del cel nou; amb ella marxo,
amb ella i el meu amor.
Davant l’onada de marroquins i magrebins que van entrar il·legalment a la ciutat de Ceuta, alguns partits polítics la van qualificar d’“invasió”. Anem a pams, per se una invasió sempre està efectuada per exercits o per gent armada. Per tant, si aquests partits polítics volen utilitzar la desafortunada paraula invasió, cal que posin l’adjectiu pacífica. Sí, han de tenir l’honestedat de dir “invasió pacífica”. I si no ho fan, hem de pensar que estan manipulant el lèxic, d’aquesta manera poden atacar i desqualificar a partits adversaris i al govern.
Torno pel llarg temps del llac,
enaltint petites coses: quan
llegeixo fulles d’arbre,
escric en pedres de riu
i acarono estels al firmament.
Faig camí, sense cap més drecera
que la que dóna l’esperit.
--------
Surt l’ensurt del vell marí,
en nit de tempesta, freda, fosca,
perdut pels alts i baixos d’ones.
Sense cap referència: desorientació,
a mercè de la por i el destí.
Llarg camí ple de corbes,
de vida viscuda a contracor,
a contravent i a contrallum.
Capvespre, llum difusa,
aire ple de tendresa;
viarany d’orenetes,
a contrallum, esbossant
la posta de sol.
Ànima que duu
espill gòtic,
paisatge emocional.
Esperit alliberat,
cos captiu per
dolors i malalties.
Es lliura combat
d’incongruència,
donar sentit a la vida.
Cal tenir referències
en el misteri de l’amor.
Tinc la veu submergida dins d’un sol d’estiu
i la mirada presonera en lluna de tardor.
Tinc el pensament... ? ...verd muntanya
i el record blau com cel de somni.
La pluja vola pel vel del mar,
trobant-se esculls per acaronar;
on roques atalaien gavines blanques,
fermades per onades de vent
en aquest concert de platja deserta,
que especula l’adagi del record.
He forjat sentiments en foc d’oblit
i encunyat emocions en monedes de destí;
vaig transigir amb enemics i pacto amb amics,
faig diàleg al desconegut i capejo al conegut.
Sí, m’agrada la tardor.
