“Si no hi ha vent, rema”  (Proverbi llatí)

Ben mirat

Ben mirat, tothom té
la seva particular gesta
encara per esbrinar.
Aquell instant enutjós
que tusta el pensament,
com si fos un maleït
prejudici dut a examen.

Ben mirat, l’envescada
és l’animaló del progrés,
aquest desgavell sense
pietat, tot sovint flonjo
i sempre insegur, que
hom podem dir benestar,
marbre i xiprer del món.

Ben mirat, menem la vida
amb poca traça, la follia
del col·loqui ecològic,
en aforaments de lèxic
inconeguts o ignorats,
però quasi sempre silents,
on sojorna la pobra natura.

Ben mirat..., tot és finit.

No tot està perdut

No tot està perdut,
si l’empremta de l’escriptura
ens ha marcat el camí.

No tot està perdut,
si el vent Serè
encara esbulla idees.

No tot està perdut,
si la pau de muntanya
ens acarona el cor.

No tot està perdut,
si les ones de llum
també són ones de mar.

No! No tot està perdut.

“La ignorància afirma o nega rotundament; la ciència dubta”  (Voltaire)

Poema xicotet

Somriu el matí
i ploriqueja la nit.
N’és primavera
per tots els vorals
de tots els camins.

Nit oberta

Es van trencant les hores
amb la foscúria del silenci,
mentre batega el rellotge
i al seu ritme batega el cor.

L’insomni m’aplega somnis
d’un passat llunyà i difús,
on l’esperit neda i recicla
neguits i vells interrogants.

“Per a obtenir èxit en el món, cal semblar boig i ser savi”  (Montesquieu)