Borinor de tempesta

Quallats de presagis,
núvols negres atenyen
a l’areny del cor,
sorra plena de sentiments.
Orb, i a les palpentes, desfermo
la fuetada d’una por ancestral,
punys fermats, debades,
per un aldarull rocallós.
Fal·laç, i amb engrut,
faralló on senyoreja:
dellà, un trenc d’alba,
fil prim d’argent i...
deçà, el sol ponent
s’esfilagarsa, per deferir
el record d’un enyor
punyent, que destria
emocions de sentiments;
on s’enfonya
el parrac del meu destí.

“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”  (Albert Einstein)

Ser i semblar

Un somriure
que vol ser
una disculpa.

Una disculpa
que sembla
un somriure.

Llum de juliol

Llum de juliol
que escorcolles
l’aigua del mar.
Dibuixa camí
damunt les ones
i duu la il·lusió
fins el nou horitzó.

"Després de tot, ens queda l’amor i amb ell el llarg camí de la poesia"

Calidoscopi de platja

La fada de la llum il·lumina
la garba de gratacels,
recer de brisa marina,
que s’esmuny com follet
baladrer de ciutat,
viarany de faldilla
i pell bruna.

Punt de llibre

Sobresurt, mig obert,
com sutge de saviesa;
libant una a una les pàgines
i referint-nos: penes i alegries,
somnis i tristeses.

Coqueteja i joguineja
amb els dits, lletres i capítols.
S’exilia entre els números
i s’instal·la junt a ells.

Sense un punt de llibre
la recerca resulta fastigosa.
I si ens és tan útil...,
per què sempre l’empresonem?