“El súmmum de l’estupidesa és aprendre el que després s’ha d’oblidar”  (Erasme de Rotterdam)

Incongruències

L’alzina lluca encanteris
vol fugir de la seva por,
on, de mica en mica, teixís
els interrogants de segles.

La dansa dels matolls
fimbreja amb vent de nord
i la fada de l’ànima juga
a ser encara innocent.

Mentre el finestró badalla,
la nit agonitza amb llum
pàl·lida i punyent alè
d’aquesta lluna de sang.

Floreixen

El sol sobrefila la carena,
il·lumina el bosc del record.
Tot sembla història reciclada,
dins la xarxa d’anys de silenci.

Davant un rosari d’idees,
la rauxa calla i claudica
amb empremta de vida,
llargament caducada.

Torna el vent del nord.
Torna la inquieta oreneta.
Floreixen flors pels camps.
Floreixen nous sentiments.

A dia d’avui el blog El pensador de la vida ha assolit cent vuitanta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho posible.

“No t’assenyalis fites, fes camí”  (Miquel Martí i Pol)

Intranscendència de temps… (i II)

…que perdona el pecat
i bressola el futur, embolicat
en nostàlgia de somriure,
acariciada amb llum
de qualsevol capvespre,
entre rames de bosc
del nostre propi oblit.
Record i enteniment,
la veu escanyada
al pronunciar el seu nom.
Avui és ahir, i dol
haver de viure el demà.

Temps..., ens manca temps (I)

Creure,
i tornar a sentir;
a poc a poc, bona lletra,
reservant un glop d’aigua
de font filosòfica.

Desitjar,
el lleure imaginat,
punt mig i destí
a tota esperança.

A borbollons,
quan surt el neguit,
pas incert, temps;
recer cronològic,
merlet d’horitzó.

Temps, ens manca temps,
temps perdut, escapat;
temps al temps.