Crepuscles

He trencat el vent
per l’escletxa del record
i he obert l’albada
amb clau de sentiment.

Torno a jugar a: cuit i parar
(en el petit carrer de l’amistat),
als encantats (de la nostra soledat)
i al petit soldadet anglès
(amb peus cansats de caminar)

I he recollit la veu glaçada
de la muntanya, i he recollit
el silenci tòrrid de la platja,
per escriure, altra vegada,
allò que puc escriure:
Un crepuscle de sol lluent,
un crepuscle de lluna clara.

“Un arriba a ser gran pel que llegeix i no pel que escriu”  (Jorge Luis Borges)

Oasi madur

Encara no llangueixo,
absort en les meves idees.
Encara no sóc esquívol eremita
ni balancejo el litigi del meu ofici.

Tampoc sóc súbdit ni serf;
si més no, esclau del temps.

Encara tinc l’encant de l’encanteri,
on copso la nuesa del tàlem
i el sospir expert de l’amatent.

Tampoc abdico de la sensibilitat,
enardint la meva quimera de joventut
per damnar tota una vida,
recollida en la meva maduresa:
“Un oasi amb tan sols una alzina”

Terra clivellada

Una emoció per horitzó
i la lluna resseguint-nos
pels contorns de l’amor.
Tornar al camí de ronda
on fa de sentinella l’ametller,
la caserna del primer petó.

Quan tornin les pluges,
aquesta terra eixuta
deixarà d’estar clivellada,
per tornar a delectar-nos
amb el suau bressol verd
de les ones espigades.

“Està permès caure. Aixecar-se és obligatori!”  (Proverbi rus)

Vols escriure?

Aquest és el decàleg que he seguit durant anys:

1.- Etimologia (esbrinar l’origen i significat de les paraules)

2.- Semàntica (conèixer com evolucionen les paraules al llarg del temps)

3.- Prefixos (cal conèixer el seu significat i quan i com utilitzar-los)

4.- Sufixos (cal conèixer el seu significat i la família lingüística a la que pertanyen)

5.- Signes de puntuació (s’ha de tenir clara la seva utilització, dins d’una frase o paràgraf)

6.- Llegir, llegir i llegir (d’aquesta manera s’assoleix criteri i, més tard, ens fem crítics, autocrítics)

7.- Corregir a autors consagrats (s’aprèn molt i així reafirmem el nostre estil literari)

8.- Tenir al nostre abast cinc o sis diccionaris de consulta (en el meu cas en són quinze i un és etimològic)

9.- Corregir el nostre escrit tantes vegades com faci falta (en poesia tenir cura del ritme i melodia, els sinònims ajuden)

10.- No tenir pressa per donar l’escrit per acabat, revisar-lo tantes vegades com calgui (tornant al punt 9)

Mai i sempre

Mai més tornaré
a viure el que he viscut,
però sempre estimaré
el que he estimat.