Data de caducitat

Decebut, com un postulant
iconoclasta i sense paradís,
li faig un lífting a la tristesa
per capgirar el seu designi
i totes les meves xacres.
Tal vegada, així, deixi de ser
creditor de la meva ànima.
Aquest repte és una nova treva,
per tal de desordir l’entramat
conspicu d’un vell adolescent,
que porta data de caducitat.

Futilitat

(A la nostra gossa Mini)

Tossuda i agosarada,
veig com aconseguís
la piloteta. La retroba
en cada angle, s’atabala
amb cada nou rebot;
es confonc de direcció,
dubta i, satisfeta, torna a
tenallar-la amb les dents.

“És tan curt l’amor i tan llarg l’oblit”  (Pablo Neruda)

Omplint records

El bategar del vent
trenca el silenci
pel cor de la ciutat.
Li segueix la llum
que s’escola i goteja
per la xarxa de núvols,
dibuixats i mal pintats
de blancs i grisos.

Queda camí per fer
i un rosari d’hores
on omplir records
i guardar sentiments.

N’és primavera

El sol acomiada
ombres i obagues
que la nit creà.

Els ocells s’ho miren
encara arraulits
pel fred i la humitat.

La finestra queda
emmarcada de llum
i suau vent Seré.

N’és primavera
a la natura,
n’és primavera
al cor emocionat.

“Si fracasses, un milió de persones parlaran de tu. Si tens èxit, un milió de persones esperaran el fet que tornis a fracassar, per tornar a parlar de tu”  (Alejandro David Colazo)

Terrissa modernista

Pel recer dels porxos, ullal de
plaça enllaçada a carreró rovellat
i a lloses xopes i llefiscoses,
es troba la botiga de les terrisses;
on bruixots d’argila pasten
l’espectre de la terra: planura
ferrenya, tartera transgènica
aglutinada com polpa de taronja.
Encuny abnegat, rastell d’hores
que s’esdevé estendard artesà:
aquí, arrissats; allà, clarianes;
més enllà, uns gerros esvaïts i,
per tot arreu, bafor a terra mullada.
Cap melòman podria distingir un so
dins d’aquest terrabastall; no obstant,
d’aquesta remor, d’aquest averany,
surt lírica de terrissa modernista,
ressò ingràvit on s’emmiralla
la cultura d’ara fa un segle.