Sense ser un melòman consumat, sempre he estat un seguidor fidel de la música de tots els temps i al llarg dels anys de la meva vida. Gratament, veig com anuncis publicitaris recuperen cançons passades de fa dècades. Una de les últimes cançons recuperades ha estat una de les meves cançons preferides: A whiter shade of pale (Con su blanca palidez) Agraeixo a l’anunciant i al publicista per fer-me reviure una emoció quasi oblidada.
BONA TARDOR A TOTHOM
A galop, pel bosc dels versos
que voregen un camí poètic.
Deixo lliures les brides
d’una imaginació desbocada.
I, al fons, el sol naixent
que marca un camí de llum.
No sé on m’aturaré, on arribaré
per aquesta via inexplorada.
No ho sé, però tota la vida
sempre he arribat a “Bon port”
Foli cinquè
Passejar vora mar, vora riu
o vora l’embornal de la vida;
arreplegant petxines,
pedres planes, i rodones,
i les deixalles del prepotent.
Qualsevol dia plourà
damunt dels poemes
i d’aquests floriran
versos al jardí del llibre.
Algun dia entendrem
que la vida n’és camí;
mai saps per on passa,
però si saps on acaba.
No!, no moriré plorant.
No!, no moriré rient,
però m’agradaria finar
amb un lleu somriure
i que la poesia fos
el sudari del taüt.
