Esdevenir

No puc dir No! a la llum de lluna
ni esborrar pàgines ja llegides;
no puc llucar i créixer més
ni ficar més llavors a la memòria.
No!, no puc reescriure un altre camí
o que el vent s’endugui els pensaments.

Mentrestant, el sol rebutja l’estiu
amb xiuxiueig de fulles i núvols,
porten pressa, cerquen la nit.

Encara puc treure el cor del dol,
emmerletar una nova senyera;
encara queda pols per fer drecera
i creuar moltes torrenteres.
El temps gira en el seu anell,
i queda mig cercle per bategar.

“El que d’arrel s’aprèn mai del tot s’oblida”  (Sèneca)

Aigua de cava

El dubte infereix suspicàcia.
La inseguretat obre armari a les ànimes,
dins el castell de l’angoixa;
núvia de tothom, núvia de ningú.

Xerroteig d’aigua de cava
per consolar i endolcir,
mentre la llum d’una espelma
revesteix l’entorn amb vaporós vel.

El temps dóna criteri,
adequant un altre esdeveniment,
enllaçats pensaments i paraules
en una oració: És la unió dels éssers,
és una pregària d’amor.

L’últim bard

Des del seu capçal,
aquest bard llisca
la vessana de l’elegia,
junt a l’escut de la feblesa,
i escriu assegut en un escambell,
prop de la bardissa de les paraules
i polsant les notes del plectre
amb la pua de la imaginació.

Rengle rere rengle, fa veta,
desitja la collita d’aquesta gespa,
com rost tresor de torrentera
que s’esbull dins l’esmotxadura
d’una muntanya nevada.
Ara, albira l’afalac;
ara, el lament apedaçat.
Onsevulga, amb poc s’acomoda,
professa el sofert
i abrusador ensopec.

“M’ho van explicar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre”  (Confuci)

Passaport europeu

Des de fa anys, la Unió Europea està estancada. El parlament europeu funciona a base de consensos i com qualsevol parlament nacional. És a dir, amb grups polítics de la mateixa o pareguda ideologia. No veig cap iniciativa ni proposta encaminades a la unificació territorial dels Estats Units d’Europa. A mi se m’acut una i és crear el passaport europeu que substitueixi i elimini tots els passaports nacionals. Però, és clar, això implica la renúncia nacional i deixar de ser ciutadà d’una nació per passar a ser ciutadà europeu. Uf! Que em faríem de tots els partits polítics nacionalistes?

No obstant, m’agradaria que algun grup polític recollís la meva proposta i la portés al parlament europeu. Gràcies.

Plec de llum

El sol ponent s’aplega
amb els últims núvols,
s’acaronen fins a l’horitzó,
on un plec de llum els ensorra,
tot creuant el serral,
junt al castell dels templers.

Deixa una estela per obrir-li,
plena de goig, la porta a la nit
i a uns estels de mes d’agost
que recorren el cel
com a llàgrimes de Sant Llorenç.