“La vida només es pot entendre mirant cap enrere, però només es pot viure mirant cap endavant”  (Kierkegard)

Un tros de tardor

Tinc la veu submergida dins d’un sol d’estiu
i la mirada presonera en lluna de tardor.
Tinc el pensament... ? ...verd muntanya
i el record blau com cel de somni.

La pluja vola pel vel del mar,
trobant-se esculls per acaronar;
on roques atalaien gavines blanques,
fermades per onades de vent
en aquest concert de platja deserta,
que especula l’adagi del record.

He forjat sentiments en foc d’oblit
i encunyat emocions en monedes de destí;
vaig transigir amb enemics i pacto amb amics,
faig diàleg al desconegut i capejo al conegut.

Sí, m’agrada la tardor.

Una mica de debat

De–bat a bat, s’obre
i s’esgrafia (en negreta,
en cursiva) el cadenat
d’opinions, baules d’urna.

De mica en mica, s’omple
i engalana la pica,
borronant pàgines
reciclades pels diaris.

De–bat a bat, surten
aborígens del programa
(omnipotents, omnipresents)
per signar un plor
sense llàgrimes.

De mica en mica, s’emplena
el capvespre d’horabaixa
i el forat del desig,
la buidor de l’absència.

De–bat a bat
i de mica en mica,
s’obre la finestra
i s’emplena la pica:

I el calaix de la tradició.
I el prestatge de l’emoció.
I l’estança de l’ecologia.
I la casa de tothom.
I el territori de l’ensonyament.

De–bat a mica
i de mica “en” bat.

“L’èxit té molts pares, però el fracàs és orfe”  (J. F. Kennedy)

Buit de vuit

El passeig marítim està buit;
el vent, des de fa vuit dies,
arrossega glops d’arena
per damunt les lloses,
fent dibuixos i arabescos.

A contra llum, refulgeix
l’or de la costa daurada.
No hi ha ningú; tan sols,
i molt de tant en tant,
gralla una gavina.

El cor també està buit,
l’esperit ja no té força
ni temps per bornar.
Temps buit, on el vent
i la llum l’emplenen
sense gaires miraments.

Prosèlit

Surt l’elogi mal tibat,
circumspecte i amb recel,
desitjant la complaença
per tal d’emmirallar-s’hi
i abillar l’efímer afalac;
la sagrera on paga penyora,
com si fos pedra filosofal.
Malgrat tot, l’ànsia queda complida,
dins la coberta de la sufocació.

“El secret de la vida no és fer el que t’agrada, sinó que t’agradi el que fas”  (Anònim)