Subtil percentatge

Qualsevol dia,
tinc que fer recompte,
sense planys ni lloances,
a l’ombra d’una margarida;
tant se val si em diu que “Si”
com si em diu que “No”,
el percentatge sempre serà
el mateix, del cinquanta per cent.
I aquí, no s’hi poden afegir
ni subtils dubtes
ni amples temences.
Ja se sap, els números
sempre són igual de freds.

Néixer

He viscut terra de muntanya,
terra d’avets i llacs.
He viscut terra marinera,
terra d’ones i arena mullada.

M’he empeltat amb el territori,
amb el seu missatge històric
i, encara, puc ser rebel
amb els cognoms del país.

Ploro per la pèrdua
i neixo cada primavera,
amb cada bri d’herba
i amb cada flor de camp.

“Mon cor et busca, mos ulls no et troben”  (Apel·les Mestres)

País literari

A la nissaga poètica
(pel claustre del monestir)
els versos s’afileren
per conrear cada vocable.

Només puc ser monjo,
sense brides, sense menar
aquest espai, aquest regne,
bressol d’un país literari.

Altra tardor

Hi ha poca llum,
la matinada ha quedat
endormiscada, el matí
s’embolcalla de gris.

El meu esperit i ànim
s’acull a aquest temps:
poca claredat, humitat
i frescor de tardor.

Van caient fulles
d’arbres quasi nus,
que broden el terra
amb catifa groga.

Altra tardor
de colors suaus.
Altra tardor
al cor i a l’ànima.

“A cada cita acunyo una mica del meu pensament. Després, la utilitzo com a moneda de canvi”

La llista

La memòria em fa marrada,
la tinc plena d’espícules.

Ho anoto tot, no sóc re
sense l’agenda, sense un paper.

Sovint, faig llistes per recordar-me’n
de tot allò que tinc pendent:

– Ignorar el desamor.
– Descabdellar el destí.
– Renovar el batec del cor.
– Atendre a l’inoportú.
– Parodiar a la sort.
– Somriure.
– Donar sense rebre.
– Esmunyir-me a la muntanya.
– I creure’m que...,
  encara puc tornar a ser feliç.