Reviure

(Fes-ho teu)

Mot rere mot,
certifico l’escalf
de les paraules.

Mot per mot,
fico llenya al foc
i, fil per fil,
refilo ton somrís,
amb encaixada
de sentiments.

De cap a cap,
torno a sentir
com l’amor
em fa reviure.

Versos blancs

Ens hem fet...
vassalls de la vida
i serfs de la rutina,
entossudits per viure,
obstinats per gaudir
-al preu que sigui-
el suc de la taronja,
perquè així s’allunya
la pertinaç mort:

Desitgem ser guarits
amb pastilles redemptores,
perquè no volem ser salvats
del nostre nociu estil de vida.
           _______

Quan entro per la porta,
m’agradaria que la por
i l’angoixa sortissin
per la finestra:

Pau i tranquil·litat
són la base de la salut.

“El secret de la llibertat rau en educar a les persones, mentre que el secret de la tirania està en mantenir-les ignorants”  (Maximilien Robespierre)

Quan torni el somni...

No, no són necessàries paraules,
tot just es necessita silenci
i comprensió, perquè s’aturi
el dolor. Només així se n’anirà
la pena que ens oprimeix.
            ________

Si el que més estimem
no ho podem tenir...;
llavors, que n’és la vida?
             ________

Qui més dóna, més estima.
Lluny queda aquell somni
i, nosaltres, voldríem dormir,
per si torna el somni, somiat.

Hora i quart de crepuscle

Primer, el contorn d’una negra muntanya
que es perfila com si fos un baix relleu,
en el cel gris-blavenc de la primera llum.

Més tard, la tènue llum de l’albada
comença a dibuixar, sense pressa, formes;
aquí una pedra, allà un arbre i, de sobte,
pinta de pàl·lids colors el seu dibuix.

Ho fa amb tot el temps d’una eternitat
i amb l’expertesa de l’artista que,
dia rere dia, pinta el mateix quadre.

Per últim, la muntanya és coronada
amb raigs de sol, que la cobreixen,
fent l’esclat de tota mena de colors,
colors que en són vida, la nostra vida.

“Els savis són els que busquen la saviesa, els necis pensen ja haver-la trobat”  (Napoleó Bonaparte)

(I tu, Napoleó, la vas buscar?)

Un crit de tardor

Entre la serralada
i els arbres de la vall,
s’estén una boirina
que badalla amb
els primers raigs de sol.

Un breu ventijol mou
els olors de la nit
i els oferta a tot aquell
que vulgui gaudir-los.

La vista abasta
aquesta pau estàtica,
per dur-la fins al cor,
en un u de setembre,
que, amb força, ja ens fa
el primer crit de tardor.