Ser i semblar

Un somriure
que vol ser
una disculpa.

Una disculpa
que sembla
un somriure.

Llum de juliol

Llum de juliol
que escorcolles
l’aigua del mar.
Dibuixa camí
damunt les ones
i duu la il·lusió
fins el nou horitzó.

"Després de tot, ens queda l’amor i amb ell el llarg camí de la poesia"

Calidoscopi de platja

La fada de la llum il·lumina
la garba de gratacels,
recer de brisa marina,
que s’esmuny com follet
baladrer de ciutat,
viarany de faldilla
i pell bruna.

Punt de llibre

Sobresurt, mig obert,
com sutge de saviesa;
libant una a una les pàgines
i referint-nos: penes i alegries,
somnis i tristeses.

Coqueteja i joguineja
amb els dits, lletres i capítols.
S’exilia entre els números
i s’instal·la junt a ells.

Sense un punt de llibre
la recerca resulta fastigosa.
I si ens és tan útil...,
per què sempre l’empresonem?

“La poesia no és cosa de sentiments, sinó d’experiències”  (Rainer Ma. Rilke)

A mà alçada

Analitzo el “càntic” d’una xerrada;
la vellesa vol treure’m passatge
dins l’ordinador dels avantpassats
i del malmès armari del record
m’extreu els estris: Llapis,
paper de dibuix i goma d’esborrar.

Em surt un dibuix discret,
ple de corbes i amb poc enginy;
mai he sabut dibuixar a mà alçada,
sempre he necessitat regle
per traçar la línia de la meva vida.