Ambigüitat

“El rebel mai guanya,  però tampoc perd,
perquè sempre lluita. D’això tracta la rebel·lia,
de persistir en la lluita”

La rebel·lia com brot d’estrès
i l’oblit (dins l’arqueologia
d’una memòria, amagada
en un infant) a les palpentes.

El tedi de la sempiterna rutina
i l’altre estrès -el d’incompetència-
que ens embrolla. Me’n vaig, marxo,
exilio la meva ment, no sigui
que la tebiesa em torni a segrestar.
             __________

No sóc partidari d’espais tancats,
ni que siguin grans, ni que siguin
plens de llum, artificial.

Sóc suïcidi de pensament,
perquè tot pensament mor
en el temps. Però, al menys, penso!

No m’importa l’harmonia de la forma
ni el joc d’escacs de la simpatia,
en tinc prou amb el pou del fons, sense fons.

Ah!, i la meva veu està reciclada,
l’escriptura ben apamada i...
tots els somnis fimbrant la nit.

Sí, encara tinc la bona fe d’escriure poesia.

“Si A és l’èxit en la vida, llavors A = X + Y + Z. On X és el treball, Y és el plaer i Z és mantenir la boca tancada”  (Albert Einstein)

El somni

Després de tot, l’important
no és aconseguir el somni;
l’important és tenir el somni,
la capacitat etèria per sortir
de l’eterna garjola de la rutina,
que ens empresona, i obrir
el cel per ficar-hi el nostre sol.

A dia d’avui, el blog El pensador de la vida ha assolit les cent trenta mil visites. Gr'acies a tots per fer-ho possible.

Amor a mort

La meva filla,
el millor referent
que tinc a la vida.
Sí, amor a mort,
estimada del cor.
I, ara, ho compartim
amb quatre fills-néts
que, com no, també
els estimo a morir.

“Els homes intel·ligents volen aprendre. Els altres, ensenyar”  (Antón Pávlovich Chéjov)

Cor tou

Quan el cor està tou:
pa de pessic de l’esperit
sortit del forn de la tristesa,
on les llàgrimes gorgollen,
font d’impotència, sense sorgir.

El temps queda buit
dins l’eco del pensament,
amb remolí d’emocions
que no troben camí per sortir
d’aquesta cíclica situació.