Fred de boira

El vent pentina
l’aigua de la font,
mentre camino
amb vel de boira.

Arraulit pel fred,
observo a l’horitzó
teules d’un campanar
d’un vell monestir.

Teules de versos
humides per llàgrimes
que sempre fan pinya
com solcs de poesia.

A dia d’avui el blog El pensador de la vida ha assolit tres-centes mil visites. Gràcies a tots per fer-ho posible.

Monjo de tardor

Dins l’alè màgic del bosc,
escolto el salm dels ocells.
Sí, sóc monjo de Tardor.

Trepitjo la catifa de molsa
amb un sanglot nostàlgic:
portal del claustre de Tardor.

“La arrel del patiment és l’afecció”  (Buda)

Ull de serp

(A la iaia Rosalia, que sempre em deia:
“El català no es parla, el català s’enraona”)

El penya-segat és sobri,
només farcit pel granit
que obra el portell a un riu
esparverat per pluja i vent.
Estabornit de fred,
aguaito el pont del diable
i el seu etern precipici
atapeït d’ulls de serp,
que miren com s’esquinça el riu.
Llunyà, retrona el llamp,
l’efusiu aplaudiment, com
cloenda en nit d’estrena.

Vidrim

A peu de carretera,
veig la trencadissa de vidres
d’un altre accident de trànsit.
Tot aquest vidrim em recorda
els “bocins” de vida que,
cada cap de setmana, 
es perden en un lacònic
comunicat de xifres oficials.

“Sigues el canvi que vols veure en el món”  (Mahatma Gandhi)