“Pensar és com viure dues vegades”  (Marc Tul·li Ciceró)

Sense remugar

Altre cop cerco espai
on els versos posseeixen
la seva propietat
i que, quan “desperto”,
tinc el privilegi que
m’incita i commou.
Tanmateix pugui
(sense remugar)
ficar-los en paper.

Construir el silenci

Com expressar el misteri del silenci?
Em sedueix la seva flama com boira opaca,
on l’embruix de la seva llum
ens deixa versos melangiosos.

Al silenci se l’acull i se l’estima
amb tenaç reflexió i esforç mut.
Ja que, n’és clau d’estirp,
dins la nostra agosarada vida.

L’arquitectura de cada silenci
està feta amb l’encuny personal
i la fortalesa de cada esperit.

Sí, cadascú, hem de construir
el nostre silenci. I estimar-lo.

“Davant les infeccions, sempre és millor pecar per excés que per defecte”

(Vacuneu-vos i utilitzeu la mascareta quan toqui)

Fred de viure

Com retrobar el goig,
l’ordre i el ritme
del meu esperit?

Aquell dolç horitzó,
sense cap peresa,
sense pors ni recels.

Feixuc cansament
que m’arrossega
pel fred de viure.

Pàl·lid esperit

Identifico un dubte,
com íntim projecte
que enceta la saviesa.

Àmbit de paciència
que em confirma
l’austera cuirassa

d’un cos cansat;
i amb senyal cega
del pàl·lid esperit.

“L’èxit a la vida no es mesura pel que aconsegueixes, sinó pels obstacles que superes”  (Anònim)