Arrels d’esperit

M’endinso dins la boira
al galop de batecs
del cor i l’ànima.

Davant un no-res,
m’aturo a l’ombra
d’un campanar.

L’esclat de campanes
tanyen a difunts que...
en són arrels d’esperit.

Presència

Quan floreix la nit,
empelto l’ànima
al cancell dels somnis.

Des d’aquest llindar
(amb teia de records)
exploro el passat.

Tinc la pell submisa
a la veu dels anys
i a la seva presència.

“Amb vint anys tothom té el rostre que Déu els hi dóna, amb quaranta el rostre que els hi dona la vida i amb seixanta el rostre que es mereixen”  (Albert Schweitzer)

CARPETA DELS FETS INCONCRETS

Foli quart

Retornar al lloc on vàrem caure
i enlairar-nos de nou
–aquesta vegada amb un somriure–,
rentant i estenent els llençols
que embruten els nostres fantasmes.

CARPETA DELS FETS INCONCRETS

Foli tercer

Col·leccionar cucs de llum
i canyes primes de bambú,
per als fanalets de Sant Jaume,
mentre comprem regals de Nadal
en rebaixes d’estiu.

“La felicitat és amor, no una altra cosa. El que sap estimar és feliç”  (Hermann Hesse)

CARPETA DELS FETS INCONCRETS

Foli segon

Xiular cara al vent
per empresonar sentiments,
mentre comptem, un a un,
tots els grans de sorra
que té la platja del desig.