“No hi ha res més equitativament repartit que la raó: tots estem convençuts de tenir-ne prou”  (Descartes)

L’arc catenari

Anella a anella faig la cadena,
fins tenir la corba de la il·lusió
i pedra a pedra queda arquejada,
amb el teu somriure modernista.
I amb la trencadissa: L’art de natura,
la subtil inquietud impressionista,
com experimentació empírica
d’un codi estilista i de fantasia.
El teu cabell sedós, ple d’ones còniques,
es torna en metodologia lògica,
que forja l’estructura de l’arc funcional:
L’afany psicològic de Gaudí.
Després, per aquest arc catenari,
surt tota la llum del teu mirar,
com lluent reflex del teu cos
helicoïdal, sinuós i aerostàtic.
Les funícules dels sentiments
indaguen dins el sentit espacial,
enaltint l’etern amor. Ja que,
“Originalitat és tornar a l’origen”.

I l’origen n’és l’amor.

(Gaudí 2`o02)

“Fes-te’n aquí, fes-te’n allà,
que em fas nosa, que em fas nosa.
Fes-te’n aquí, fes-te’n allà,
que em fas nosa per ballar”

(Cançó popular catalana)

“No li eviteu als vostres fills les dificultats de la vida, ensenyeu-los més aviat a superar-les”  (Louis Pasteur)

Sota zero

Cau el termòmetre,
se’n va rere l’hivern,
vacances blanques.

S’ajornen primavera
i els poms de núvia
d’ametllers florits.

Cau el termòmetre,
febrer es fa desembre,
repta a duel –en lliça
d’honor de calendari–
a cada sol, dia i nit.

Cau el termòmetre
i cau la lluna plena,
que fita a l’almanac
amb pensament agrari.

Cau el termòmetre
i cau el nostre ànim.

Un tros d’infinit

Em capbusso per ponent,
amb reducte d’alè. Traç
d’ombra i esforç, embat
on forado la remembrança
per sembrar-hi la llavor
d’altra il·lusió perduda.
Sóc pols orgànic, fang
i aiguamoll, pentagrama
infinit del no-res. Esperono
el límit del crit, la ferida
del moment, mentre veig
com onades d’escuma
aixopluguen sorra per al
paradís promès.
                           Llavors,
de puntetes i a les palpentes,
retrobo un socorregut silenci,
tot fent el camí del més enllà,
que n’és clau de volta del destí.

“Aprendre sense reflexionar és malgastar energia”  (Confuci)