Prosèlit

Surt l’elogi mal tibat,
circumspecte i amb recel,
desitjant la complaença
per tal d’emmirallar-s’hi
i abillar l’efímer afalac;
la sagrera on paga penyora,
com si fos pedra filosofal.
Malgrat tot, l’ànsia queda complida,
dins la coberta de la sufocació.

“El secret de la vida no és fer el que t’agrada, sinó que t’agradi el que fas”  (Anònim)

Plou a Ponent

L’adveniment de la madona pluja
té la potestat de fer hereva a la terra,
alliberant a Ponent de la seva resseca cuirassa,
per on s’esperonen tot aquest dòmino d’arbres.
El drenatge de l’aigua borbolleja
en un poti-poti del terreny, com si fos
l’evocació de l’exòtica gasa de gel i boira.
Em sento un pòtol de la natura,
un adepte al seu etern peatge,
adequat donatiu d’aquest
zodíac del canvi climàtic.
Ganyola el meu desbocat esperit,
com quan la falç s’esmolava
i torno a rememorar:
Agre llimó, agre vinagre;
les arrels del mas dels meus avis.

"Dolors Tàsies (Dolça) Bon Darrer Viatge i una forta abraçada a tots els estimats que allí et rebran"

Peus de plom

Vers a vers m’allibero
–em ve de mena– i sotmeto
el meu temor a l’hivern del càlcul.

Anhelo la claredat del retorn,
la placidesa d’algunes paraules
i l’esforç d’un “val la pena”.

Però, tinc gust de soldadet de plom
i, per aquesta raó, hauré de
caminar amb peus de plom.

“Ensenyar és aprendre dues vegades”  (Joseph Joubert)

Contraposta de sol

La tardor fa posta de llarg,
fruint la gamma de colors:
Grocs, daurats, marrons
i vermellosos. L’aire és fred
i un xic humit per l’obaga.
El sol de capvespre s’enfila
rera la serralada, contornejada
per un cel blau i polit.
Els raigs de llum fan cinema
en el paredó de la muntanya
i jo em trobo assegut a primera fila.
La llum puja, a poc a poc,
pel penya-segat, creant ombres xineses
per després difuminar-les.
M’imagino que aquest sol té
halo de corona, com l’anell
que duu al dit i els dos anells
em donen calor dins el cor.