“No és difícil tenir èxit. El que és difícil és mereixe’l”  (Albert Camus)

Desgavell

Pel celobert de la sala d’estar
ix, com fum per xemeneia,
tota la patum de veus, crits i xiscles
que fan els llimacs quan reclamen pluja,
auguri segur d’un cel ennuvolat.

Aquestes flaires són l’èxode verbal
i la verborrea de passions,
el desgavell, malenconiós i foll,
que eclipsa el sentit comú;
egoisme, narcisisme i tants “ismes”
com crinera té el desbocat
esperit d’egües i cavalls,
que surten per la hipnòtica
i engrapadora televisió;
on el jovent, fent de mainada,
s’engresca i embadaleix dins
d’un morb hedonista i polsegós.

Alè de muntanya

(Rebent la quimio 43)

Hieràtic,
amb ulls de mussol
fixes a l’horitzó infinit
i sense interferències.

Allà estant, el cancell
de la nua serralada
i el llindar del bosc
amb el miratge del riu.

Per l’ambient queda
flaire de pi i melic de llum,
mentre el capvespre xucla
l’alè de la muntanya.

“Us heu fixat que ràpidament són operats els esportistes, mentre la gent normal roman en llistes d’espera interminables?”

Manairó

De fit a fit, veig l’últim follet legítim,
nadó entremaliat de semblant ridícul
que té com a dida el seu propi bedoll.

M’ofereix la brossa barroca d’un esdevenir
amb el soroll, somort i rítmic,
del frec dels seus peus petits.

Amb ell, remembro la coïssor de l’ànima,
l’efímer i fosc cop del deler,
una dèria de silenci i univers.

Treu el manairó una bossa del dic sec
i espurneja les escales del cel,
amb l’estel encès de l’aiguardent.

Doncs..., res succeeix a l’atzar
i res succeeix amb un sol destí.

A dia d’avui el blog El pensador de la vida ha assolit cent setanta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho posible.

Dialèctica

La dialèctica és un joc d’escacs,
l’èmfasi romàntic d’un tòtem,
la ressonància de l’art abstracte
i de l’anècdota. N’és flassada
d’elegància, placidesa i rancúnia,
una eterna qüestió de dimensió,
la petita casella del tímid rei.

Relatiu sotrac i símbol de domini,
és un meridià –entre vanitat i somriures–
que impressiona amb el seu codi,
el fermall que surt a escena
com obscura benedicció.
La dialèctica pot ser cantell de fuet
o cantell de la gespa de l’argument.