Altra tardor

Hi ha poca llum,
la matinada ha quedat
endormiscada, el matí
s’embolcalla de gris.

El meu esperit i ànim
s’acull a aquest temps:
poca claredat, humitat
i frescor de tardor.

Van caient fulles
d’arbres quasi nus,
que broden el terra
amb catifa groga.

Altra tardor
de colors suaus.
Altra tardor
al cor i a l’ànima.

“A cada cita acunyo una mica del meu pensament. Després, la utilitzo com a moneda de canvi”

La llista

La memòria em fa marrada,
la tinc plena d’espícules.

Ho anoto tot, no sóc re
sense l’agenda, sense un paper.

Sovint, faig llistes per recordar-me’n
de tot allò que tinc pendent:

– Ignorar el desamor.
– Descabdellar el destí.
– Renovar el batec del cor.
– Atendre a l’inoportú.
– Parodiar a la sort.
– Somriure.
– Donar sense rebre.
– Esmunyir-me a la muntanya.
– I creure’m que...,
  encara puc tornar a ser feliç.

Raier de paràgrafs

Estic eufòric,
esquívol però eufòric.
I estic abstemi
del parany del taüt
i del fardell dels condemnats;
he esborrat l’encaix de l’enveja
i el rastre que deixa el caprici.

Sí, estic eufòric
i riu avall surten
els estimulants paràgrafs
d’una nova narració,
encara que no tingui títol.

Però..., em fa por
trencar aquest parèntesi,
no es doni el cas que
se m’escapi el seu domini.

“I la foscor s'il·luminà de sobte, perquè érem dos a contradir la nit”  (Joan Vinyoli)

Pacte diabòlic

L’àngel de les tenebres
m’ha temptat, m’ha fet ratlla,
doncs la creu ja la duia.

El meu dimoni
no és pas un monstre,
és, més aviat, un barrufet
entremaliat, gens hostil
i prou trempat.

M’ha ofert canviar
sort –i molta fortuna–
per anys de vida.

Déu n’hi do!
Amb quina imaginació
germinen alguns somnis.

Eufemisme

Endreço l’estoig dels desigs,
doncs hi tenia esquitx
de serradures i polsim
dels llapis de colors.

Dubto, davant l’esforç
i un potser..., com a
penyora d’alè i d’esperit.