"Després de tot, ens queda l’amor i amb ell el llarg camí de la poesia"

Calidoscopi de platja

La fada de la llum il·lumina
la garba de gratacels,
recer de brisa marina,
que s’esmuny com follet
baladrer de ciutat,
viarany de faldilla
i pell bruna.

Punt de llibre

Sobresurt, mig obert,
com sutge de saviesa;
libant una a una les pàgines
i referint-nos: penes i alegries,
somnis i tristeses.

Coqueteja i joguineja
amb els dits, lletres i capítols.
S’exilia entre els números
i s’instal·la junt a ells.

Sense un punt de llibre
la recerca resulta fastigosa.
I si ens és tan útil...,
per què sempre l’empresonem?

“La poesia no és cosa de sentiments, sinó d’experiències”  (Rainer Ma. Rilke)

A mà alçada

Analitzo el “càntic” d’una xerrada;
la vellesa vol treure’m passatge
dins l’ordinador dels avantpassats
i del malmès armari del record
m’extreu els estris: Llapis,
paper de dibuix i goma d’esborrar.

Em surt un dibuix discret,
ple de corbes i amb poc enginy;
mai he sabut dibuixar a mà alçada,
sempre he necessitat regle
per traçar la línia de la meva vida.

Retrobar

Retrobar-me amb la vida,
amb cada respiració
i a cada passa del camí.

Retrobar la meva vida,
dins de cada albada
i amb cada raig de sol.

Retrobar la vida
dins de cada nit
i sota llum de lluna.

Retrobar i retrobar-me.

“Viure és néixer a cada instant”  (Erich Fromm)