“Davant les infeccions, sempre és millor pecar per excés que per defecte”

(Vacuneu-vos i utilitzeu la mascareta quan toqui)

Fred de viure

Com retrobar el goig,
l’ordre i el ritme
del meu esperit?

Aquell dolç horitzó,
sense cap peresa,
sense pors ni recels.

Feixuc cansament
que m’arrossega
pel fred de viure.

Pàl·lid esperit

Identifico un dubte,
com íntim projecte
que enceta la saviesa.

Àmbit de paciència
que em confirma
l’austera cuirassa

d’un cos cansat;
i amb senyal cega
del pàl·lid esperit.

“L’èxit a la vida no es mesura pel que aconsegueixes, sinó pels obstacles que superes”  (Anònim)

Incident o accident?

El diccionari de l’enciclopèdia catalana defineix accident (en primera opció) com: un esdeveniment fortuït i defineix incident com: que sobrevé accessòriament.

Des de fa bastant temps, observo que alguns polítics, gent responsable d’empreses relacionades amb la mobilitat (tant públiques com privades) i serveis d’assistència han eliminant del seu vocabulari la paraula accident. Per a ells, tot són incidents, malgrat que hi pugui haver víctimes. Per què? ¿Podria ser que el concepte accessòriament, de la definició d’incident, comporti menys significació de responsabilitat que el concepte accident? ¿I que aquesta responsabilitat es dilueix per la seva pròpia indefinició? Alguns anys enrere, es ficava en valor si havia víctimes o no; si havia víctimes es considerava accident i si no havia víctimes es considerava incident.

Per últim, em ve a la memòria una cita anònima que diu: “Els hi diuen accidents, perquè els culpables se sentin millor”

Tot plegat

Veiem les fal·làcies
i absurditats
d’unes polítiques
que claudiquen
davant el poderós.

Tot plegat,
una agònica
ressenya històrica
que retorna
amb nou bateig.

Pàl·lida n’és
la insípida
voluntat de
febles democràcies
i la seva covardia.

“Primavera vine a curar-me de l’hivern”  (Roberto Iniesta)