Dia de l’eclipsi

“Val més fer i penedir-se’n, que no fer res i penedir-se’n”  (Maquiavelo)

A contranit

Torno pel llarg temps del llac,
enaltint petites coses: quan
llegeixo fulles d’arbre,
escric en pedres de riu
i acarono estels al firmament.
Faig camí, sense cap més drecera
que la que dóna l’esperit.
            --------
Surt l’ensurt del vell marí,
en nit de tempesta, freda, fosca,
perdut pels alts i baixos d’ones.
Sense cap referència: desorientació,
a mercè de la por i el destí.
Llarg camí ple de corbes,
de vida viscuda a contracor,
a contravent i a contrallum.

Esperit gòtic

Capvespre, llum difusa,
aire ple de tendresa;
viarany d’orenetes,
a contrallum, esbossant
la posta de sol.

Ànima que duu
espill gòtic,
paisatge emocional.
Esperit alliberat,
cos captiu per
dolors i malalties.

Es lliura combat
d’incongruència,
donar sentit a la vida.
Cal tenir referències
en el misteri de l’amor.

“La vida només es pot entendre mirant cap enrere, però només es pot viure mirant cap endavant”  (Kierkegard)

Un tros de tardor

Tinc la veu submergida dins d’un sol d’estiu
i la mirada presonera en lluna de tardor.
Tinc el pensament... ? ...verd muntanya
i el record blau com cel de somni.

La pluja vola pel vel del mar,
trobant-se esculls per acaronar;
on roques atalaien gavines blanques,
fermades per onades de vent
en aquest concert de platja deserta,
que especula l’adagi del record.

He forjat sentiments en foc d’oblit
i encunyat emocions en monedes de destí;
vaig transigir amb enemics i pacto amb amics,
faig diàleg al desconegut i capejo al conegut.

Sí, m’agrada la tardor.

Una mica de debat

De–bat a bat, s’obre
i s’esgrafia (en negreta,
en cursiva) el cadenat
d’opinions, baules d’urna.

De mica en mica, s’omple
i engalana la pica,
borronant pàgines
reciclades pels diaris.

De–bat a bat, surten
aborígens del programa
(omnipotents, omnipresents)
per signar un plor
sense llàgrimes.

De mica en mica, s’emplena
el capvespre d’horabaixa
i el forat del desig,
la buidor de l’absència.

De–bat a bat
i de mica en mica,
s’obre la finestra
i s’emplena la pica:

I el calaix de la tradició.
I el prestatge de l’emoció.
I l’estança de l’ecologia.
I la casa de tothom.
I el territori de l’ensonyament.

De–bat a mica
i de mica “en” bat.

“L’èxit té molts pares, però el fracàs és orfe”  (J. F. Kennedy)