Equipatge

Pren-me la mà
i vine amb mi
a buscar els petons
que li fa el vent
al nou matí.

Pren el somriure
i lliura’l al sol,
perquè dauri el blat
(dins el cor)
del nou sembrat.

Pren una cançó,
–la  nostra cançó–,
per cantar-la junts
a llum de lluna,
a llum d’amor.

Cerca el meu mirar
i la meva veu que,
d’ara endavant,
seran el teu equipatge;
doncs, jo me’n vaig amb tu.

Incertesa

Foc de jocs,
joc de focs.
Fet el gest,
plau la pau.
Llum, llumins, lluminositat.

Beu la veu
per un però...
Clau de pau,
pany del pany.
Rep, rebuig, reputació.

“El súmmum de l’estupidesa és aprendre el que després s’ha d’oblidar”  (Erasme de Rotterdam)

Incongruències

L’alzina lluca encanteris
vol fugir de la seva por,
on, de mica en mica, teixís
els interrogants de segles.

La dansa dels matolls
fimbreja amb vent de nord
i la fada de l’ànima juga
a ser encara innocent.

Mentre el finestró badalla,
la nit agonitza amb llum
pàl·lida i punyent alè
d’aquesta lluna de sang.

Floreixen

El sol sobrefila la carena,
il·lumina el bosc del record.
Tot sembla història reciclada,
dins la xarxa d’anys de silenci.

Davant un rosari d’idees,
la rauxa calla i claudica
amb empremta de vida,
llargament caducada.

Torna el vent del nord.
Torna la inquieta oreneta.
Floreixen flors pels camps.
Floreixen nous sentiments.

A dia d’avui el blog El pensador de la vida ha assolit cent vuitanta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho posible.

“No t’assenyalis fites, fes camí”  (Miquel Martí i Pol)