“Ensenyar és aprendre dues vegades”  (Joseph Joubert)

Contraposta de sol

La tardor fa posta de llarg,
fruint la gamma de colors:
Grocs, daurats, marrons
i vermellosos. L’aire és fred
i un xic humit per l’obaga.
El sol de capvespre s’enfila
rera la serralada, contornejada
per un cel blau i polit.
Els raigs de llum fan cinema
en el paredó de la muntanya
i jo em trobo assegut a primera fila.
La llum puja, a poc a poc,
pel penya-segat, creant ombres xineses
per després difuminar-les.
M’imagino que aquest sol té
halo de corona, com l’anell
que duu al dit i els dos anells
em donen calor dins el cor.

Borinor de tempesta

Quallats de presagis,
núvols negres atenyen
a l’areny del cor,
sorra plena de sentiments.
Orb, i a les palpentes, desfermo
la fuetada d’una por ancestral,
punys fermats, debades,
per un aldarull rocallós.
Fal·laç, i amb engrut,
faralló on senyoreja:
dellà, un trenc d’alba,
fil prim d’argent i...
deçà, el sol ponent
s’esfilagarsa, per deferir
el record d’un enyor
punyent, que destria
emocions de sentiments;
on s’enfonya
el parrac del meu destí.

“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”  (Albert Einstein)

Ser i semblar

Un somriure
que vol ser
una disculpa.

Una disculpa
que sembla
un somriure.

Llum de juliol

Llum de juliol
que escorcolles
l’aigua del mar.
Dibuixa camí
damunt les ones
i duu la il·lusió
fins el nou horitzó.

"Després de tot, ens queda l’amor i amb ell el llarg camí de la poesia"