divendres, 20 de novembre del 2026

A cau d’orella

Sota el rafal de la notícia,
somica un rum-rum
per tots els passadissos,
com canard de diari groc.

Sempre hi ha gent que té
set déus ben resats
i pot somriure davant
un xiu-xiu, desfent-se
del “a cau d’orella”
Qui tingui aquesta sort,
que procuri conservar-la.

dijous, 19 de novembre del 2026

Caòtic

Em falta constància,
ho reconec, i una mica d’encert,
per poder enaltir l’himne
i l’entorn de la lloança.

La novetat ja no és eferent
i el temor, encara que simbòlic,
rodola pel meu pensament.

No goso escanyar l’instint
ni el conjunt de qüestions
de les quals en sóc emissari.

Però..., com eixugar i engalzar
la mancança de recursos?
Quin abric i quina almoina
poden donar seguretat?

Sense pau –diguem-li estabilitat–
i sense glòria –diguem-li saber–,
no puc donar-me, encara,
totalment per satisfet.

dimecres, 18 de novembre del 2026

“Per sublimar els problemes, no hi ha res més efectiu que ficar enfront un enemic”

dimarts, 17 de novembre del 2026

Molt més de mig segle

Ara que el temps m’ha dit
que és un maqui de la lliça,
sense cap mena de reressaga
ni una prudent avantguarda;
ara que em diu que és
notari i llibreter del meu llenguatge.

Ara, me n’adono que porto
molt més de mig segle a l’esquena
i segueixo sent un estrany,
ple de pols i parracs,
com rodamón que té
per camí a la paraula.

dilluns, 16 de novembre del 2026

Punt de llibre (II)

Tinc els punts de llibre
dormint en llençols blancs
d’un àlbum, que mai acabo.

Algun punt és el privilegiat
d’entrar al llibre que llegeixo
i, ell, em fa l’ullet de la pàgina.

diumenge, 15 de novembre del 2026

“Venç l’ira amb serenitat. Venç la maldat amb bondat. Venç l’egoisme amb generositat. Venç la deshonestedat amb veritat”  (Buda)

dissabte, 14 de novembre del 2026

Entrenyorat

Pateixo la droga de l’enyor,
mentre capto el precepte
mai escrit de l’amor;
el dret fugisser i díscol
de l’art amatori.

Tinc una tatxa al cor
i l’esperit esguerrat,
que utilitzo per fugir
a un espai ple d’estels,

on faig recerca d’un temps
que esquitxa la meva vida
com l’espècia dóna
gust i sabor als aliments.

Una mica de mi, no em pertany,
dropeja com joguina
a l’aparador de la botiga,
fins que algú se l’emporti
a la gespa del reclam.

Una mica de mi, tragina
la malenconia que esmicola
l’empedrat de dies
i molt tots els minuts,
fins tornar a gaudir
del seu etern somriure.