Spain is diferent

- Espanya és l’únic país d’Europa que té una Audiència Nacional.

- A Europa, la instrucció judicial la fa la fiscalia, a Espanya la fa un jutge (jutgem dos vegades?)

- Espanya és l’únic país d’Europa on la policia judicial està militaritzada (Guàrdia Civil)

- A Espanya un imputat (o investigat) pot mentir en seu judicial, sense ser acusat de perjur.

- Espanya és el país d’Europa amb més aforats. A Espanya hi ha 250.000 aforats, a Italia un i a Alemanya cap.

- La constitució espanyola diu que Espanya és una monarquia parlamentària. També diu que el rei és inviolable. Doncs..., un rei inviolable no és d’una monarquia parlamentària, és d’una monarquia absolutista (una incongruència constitucional?)

- A les eleccions, la votació al congrés dels diputats es fa amb llistes tancades i bloquejades; en canvi, la votació al senat és amb llistes obertes i desbloquejades (altra incongruència i greuge comparatiu constitucional?)

- Per Espanya passa el meridià de Greenwich (meridià zero); malgrat això, no anem amb l’hora d’Anglaterra, anem amb l’hora d’Alemanya (reminiscència franquista que, sembla,  ningú té la valentia de canviar-la)

- Espanya és l’únic país d’Europa on conviuen el semàfor verd dels vianants amb el semàfor taronja intermitent dels cotxes, amb el risc que això comporta.

- A Espanya només tenen consideració de drogues les que són il·legals (la nicotina és deu vegades més additiva que la cocaïna, ves per on)

Bé, ho deixo aquí, estic segur que a més d’un lector se li acudiran més "incongruències" Made in Spain que es poden afegir a aquesta llista de Spain is diferent. Doncs molt bé, les podeu afegir i allargar tant com vulgueu.

“No és difícil tenir èxit. El que és difícil és mereixe’l”  (Albert Camus)

Desgavell

Pel celobert de la sala d’estar
ix, com fum per xemeneia,
tota la patum de veus, crits i xiscles
que fan els llimacs quan reclamen pluja,
auguri segur d’un cel ennuvolat.

Aquestes flaires són l’èxode verbal
i la verborrea de passions,
el desgavell, malenconiós i foll,
que eclipsa el sentit comú;
egoisme, narcisisme i tants “ismes”
com crinera té el desbocat
esperit d’egües i cavalls,
que surten per la hipnòtica
i engrapadora televisió;
on el jovent, fent de mainada,
s’engresca i embadaleix dins
d’un morb hedonista i polsegós.

Alè de muntanya

(Rebent la quimio 43)

Hieràtic,
amb ulls de mussol
fixes a l’horitzó infinit
i sense interferències.

Allà estant, el cancell
de la nua serralada
i el llindar del bosc
amb el miratge del riu.

Per l’ambient queda
flaire de pi i melic de llum,
mentre el capvespre xucla
l’alè de la muntanya.

“Us heu fixat que ràpidament són operats els esportistes, mentre la gent normal roman en llistes d’espera interminables?”

Manairó

De fit a fit, veig l’últim follet legítim,
nadó entremaliat de semblant ridícul
que té com a dida el seu propi bedoll.

M’ofereix la brossa barroca d’un esdevenir
amb el soroll, somort i rítmic,
del frec dels seus peus petits.

Amb ell, remembro la coïssor de l’ànima,
l’efímer i fosc cop del deler,
una dèria de silenci i univers.

Treu el manairó una bossa del dic sec
i espurneja les escales del cel,
amb l’estel encès de l’aiguardent.

Doncs..., res succeeix a l’atzar
i res succeeix amb un sol destí.

A dia d’avui el blog El pensador de la vida ha assolit cent setanta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho posible.