Encreuats (I)

L’esforç.
La indecisió.
La dilatada feblesa.
El gratificant estímul de la voluntat.

El tedi.
L’expectativa.
El magnànim valedor.
L’incert objecte de la responsabilitat.

“La vida no és sinó una continua successió d’oportunitats per sobreviure”  (Gabriel García Márquez)

Genet d’època

L’arbre, guarnit de boles i gobelets,
fa reverència com un monjo.
La taula –arrebossada amb cristall fi,
coberts i canelobres de plata–
confereix penombra i contrapunt a les espelmes.
L’ambient es transmuta amb retop de nadalenques;
l’avi, després d’engolir-se el cava,
riu emboirat i, sapastre, tomba la copa.
El cava s’escola dins les estovalles
per desxifrar quina fusta té la taula.
Rialles de gresca i xerinola,
davant la trèmula serietat de l’avergonyit.
Fugisser, engega el lluent record de la memòria,
per evocar un nen petit que, genet precoç
i ran per banda, esbronca l’atrafegat cavall.
Desfici de temps, torna a perdre’s dins l’ambigüitat.

A tot hora

Els carrers m’empresonen
amb gent que busseja, buscant
el fonedís regal d’última hora.

I em sento assetjat pel consum
–sigui quotidià, sigui festiu–
amb el que vivim i convivim.

Ara vestida, ara descalça;
pam a pam la vorera
es perfuma d’olors i sabors,

on em capbusso, fins trobar
la gasa que assaboreix i impregna
la remembrança d’una infància llunyana.

D’aquesta manera, em queda
garantit el goig i la textura
que sento, a tot hora,
els llargs dies de Nadal.

A dia d’avui el blog El pensador de la vida ha assolit dues-centes cinquanta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho posible.

“Si vols canviar el món, canviat a tu mateix”  (Mahatma Gandhi)

De muntanya

Sóc de muntanya
de fusta i pedra
i cor d’aigua.

Sóc de muntanya
de neu als cabells
i música a l’ànima.

Sóc de muntanya
de serra de versos
i riu d’arbrada.

Sóc de muntanya
de lluna d’abril
i somriure d’albada.

Sí, sóc de muntanya.