“Sense emoció no hi ha projecte”  (Eduard Punset)

A dia d’avui, aquest blog ha assolit les cent quaranta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho possible.

El seny més foll

La fita d’aquest idealista
s’omple d’alegria, amb
seductor coixí de colors
i dins un cor efusiu. Foll,
dins monotonia de multitud,
enlairo la màgia de la veritat,
com si fos esglai de pirata,
que té llamins de rom d’oblit
i tot el temps per penedir-se’n.
O, potser, sóc un espectre
que dóna tombs, confós,
demanant perdre la carícia
de la por i el MIM  tirànic
del perquisidor.

                           Per tal que,
la soca de l’enveja no esclafi
les arrels de llibertat. Cauen
juntes gota i gra, de la unió
naixerà l’espiga que s’atorga
–amb un bes– junt a la rosa de
Sant Jordi. Estic obert i vinclo
tot allò que tinc per celebrar:
el vol d’una mirada i el somni
d’un somriure. Tinc que ficar
més seny a les meves paraules
i, així, puc tornar a enfollir
amb la pròxima copa de cava.

(MIM: Mediocre, immadur i manipulador) 

Preguntes?

Quin déu conquereix l’ànima?
Quin àngel la tempera?
Qui tiba la brida del destí?

No podem esborrar les passes
que anem deixant pel camí.

Tampoc podem bellugar-nos,
sense patir el bufec de l’alè.

Qui pren desig i afany?
Qui tramita l’existència?
Quina finestreta rep sol·licitud?

Sense vaixell, no podem surar
ni per mars ni per oceans,
que són llum d’esperança
i nit de dolça tristesa.

Qui segella la instància?
Qui rubrica els éssers?
On és el manyà de l’esperit?

En definitiva, som mercaders,
marxants en cada plaça,
fent fira en tots els pobles
amb l’univers de la paraula.

“Podem ser científics de la paraula? I podem ser literaris de la ciència?”

Darrer dia d’abril

Novament, surt el sol
entre núvols de nostàlgia,
amb la malenconia que
se sent, quan un no pot
estar, tothora, al costat
de les persones estimades.

No morir mai

(Inspirat al poble d’Albesa)

Viure en un poble petit,
sota el paraigua de la lluna,
sense convencions socials.

Abraonar la ingenuïtat del paisatge,
assaborir-lo com una obra d’art.
Sentir la tendresa de nou i compartir-la.

No morir mai: ni de dolor, ni de plaer,
només abraçant aquest present;
sense enyor pel passat, sense pressa pel futur.

Sí, així, molt tranquil, en un poble tranquil
i no morir mai, perquè ja tens aquest cel.