Sotrac

L’ensurt és un brogit,
un cèrcol que empresona
el precari estat d’ànim.
Aquest roda-soques
em fa el camí enclí,
per dur-me fins a la por,
amb commoció de dolor
i manifestació de dol.

Viure, en alguna manera,
és aprendre a dir adéu.

Res de res

Em surt dedins,
és un brunzit vespertí,
instant que m’encercla,
un xic atrevit i un tant exòtic.

Sí, em surt dedins,
com lànguid auguri,
tal vegada fal·laç
i tot sovint obsessiu.

Sí, em surt de molt endins:
el rebuig que tinc
a l’estupidesa que,
freqüentment, lliura
tota la raça humana.

“L’home que més ha viscut no és aquell que més anys ha complert, sinó aquell que més ha experimentat la vida”  (Jean Jacques Rousseau)

Breu oració d’amor

Sol d’hivern que, amb la teva llum,
esperones la rosada de la gèlida nit.
Dóna calor al meu cor i evapora
els dubtes del meu esperit;
que, aviat, pugui gaudir del seu
somriure i de la meva esperança.

Nit de neu

El floc de neu aleteja com papallona,
agermanant-se amb la fulla del roure
i broda aquest ganxet a peu d’arbre,
on es recollirà el fred de la nit.

La lluna allarga les ombres
fins que s’ajeu damunt la neu,
fent-li un petit firmament
allà on no arriba l’oratge.

Somio amb aquest temps estàtic,
que em reporta pau i amor,
dibuixant el fat
i fent del desig una melodia.

Mica a mica, surto de l’encanteri
per veure aquest nou resplendor:
Hom diria que és llum d’estels,
hom diria que és llum dels seus ulls.

“La vida és un deu per cent com la fem i un noranta per cent com la prenem”  (Irving Berlín)

Fred de nit

Estabornit pel desassossec,
reflecteix la seva cara en el vidre,
mira més enllà de l’avui,
per fugir del seu passat.

No hi ha cap pregària
que pugui tranquil·litzar,
aquest cos assedegat.
Fins i tot, a la font de l’amor
li manca cabal d’aigua.

I quan el voltor de l’ansietat
ha fet prou cercles,
surt l’angoixa, ferida, enmig
d’aquest desert de solitud.

Tot apunta cap al neguit,
d’estar sempre pendent
d’uns resultats analítics,
que fiquen mesura al temps
i, en el cor, fred de nit.