Sota zero

Cau el termòmetre,
se’n va rere l’hivern,
vacances blanques.

S’ajornen primavera
i els poms de núvia
d’ametllers florits.

Cau el termòmetre,
febrer es fa desembre,
repta a duel –en lliça
d’honor de calendari–
a cada sol, dia i nit.

Cau el termòmetre
i cau la lluna plena,
que fita a l’almanac
amb pensament agrari.

Cau el termòmetre
i cau el nostre ànim.

Un tros d’infinit

Em capbusso per ponent,
amb reducte d’alè. Traç
d’ombra i esforç, embat
on forado la remembrança
per sembrar-hi la llavor
d’altra il·lusió perduda.
Sóc pols orgànic, fang
i aiguamoll, pentagrama
infinit del no-res. Esperono
el límit del crit, la ferida
del moment, mentre veig
com onades d’escuma
aixopluguen sorra per al
paradís promès.
                           Llavors,
de puntetes i a les palpentes,
retrobo un socorregut silenci,
tot fent el camí del més enllà,
que n’és clau de volta del destí.

“Aprendre sense reflexionar és malgastar energia”  (Confuci)

Pau d’esperit

(Rebent la quimio 42)

Enfilo camí entre
pedres de riu, mentre
la madona pluja
em fa pessigolles.

Per una clariana,
cauen els darrers
raigs d’un sol rogenc.
Aquest dia, ja és...
finit i poc aprofitat.

Demà, ferm, encetaré
una renovada il·lusió,
perquè ella em doni
l’adient pau d’esperit.

A dia d’avui el blog El pensador de la vida ha assolit cent seixanta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho posible.

El moviment Hippie

La paraula Hippie prové de Hipsters. Els Hipsters pertanyen a una cultura suburbana anomenada Beatniks, no confondre amb Beat (base instrumental de la cançó)  que, per exemple, va donar nom als The Beatles.

El moviment Hippie va esdevenir una mena de nació sense territori ni fronteres; ja que, tenia una identitat pròpia, basada en el seu món cultural i estil de vida, i la seva forma personal d’entendre la música. Malauradament, el moviment Hippie va començar a deteriorar-se i adulterar per culpa de les drogues, que van configurar aquest estil de vida. Sembla ser que el famós eslògan Sexe, drogues i Rock and Roll, el va popularitzar la CIA per tal de canalitzar els moviments juvenils americans i així evitar que hagués una rèplica del maig francès del 68 a Estats Units. Aquest inici del moviment va començar amb l’arribada dels The Beatles als Estats Units, establint el que seria els ciments dels macroconcerts.

Avui en dia, el moviment Hippie és residual i se li dóna un caràcter boomer (potser seria més adient dir carrossa), perquè està eclipsat per tot un seguit de tribus urbanes i un ampli ventall d’estils musicals. Els autèntics Hippies que queden, els trobem en un context ecologista, artesanal i amb una espiritualitat New Age (compendi de meditació, ioga, esoterisme, etc)

“L’únic home que mai s’equivoca és el que mai fa res”  (Goethe)