Aquest és el nivell

“Dóna positiu en un control d'alcoholèmia i diu que la culpa és del vinagre del gaspatxo”

Setembre a Altafulla

Setembre encara crema
damunt la sorra,
com si l’estiu
no sabés acabat.

El mar, tranquil,
esborra petjades
i torna a escriure
a la mateixa platja.

Altafulla descansa
sota un sol tossut,
amb olor de sal
i pell de migdia.

Miro l’horitzó.
No em diu res,
però sempre sembla
tenir resposta.

Avui he vingut
només a passar el dia,
a deixar que el mar
m’ordeni els pensaments.

Potser setembre
és això:
un estiu que s’allarga
per por d’acabar.

I jo, davant l’aigua,
no li dic que marxi.
Ja vindrà el temps
de fer-ho per nosaltres.

(IA + El pensador de la vida) 

“Visió de dron”

Aquesta és l’expressió que s’està posant de moda entre els polítics (poca imaginació?, mimetisme d’actualitat?) Anteriorment, els hi escoltàvem expressions del tipus “visió de futur”, “perspectiva política” o “horitzó polític”; eren, doncs, expressions o bé temporals o bé terrenals. Ara, utilitzen una expressió celestial.

Què pot significar l’expressió “visió de dron”? El primer que se m’acut, és que un dron està conduït i controlat per algú. El segon que el dron porta una càmera, per veure tot el territori per on circula. Per últim, no oblidem que els drons són utilitzats com armes de guerra. El polític, amb “visió de dron”, ¿explora des del cel el territori polític, per veure on estan ubicats els seus adversaris polítics i els seus partits?

Bé, tard o d’hora, algun “erudit” ens definirà (de forma suposadament adient) què significa l’expressió “visió de dron”.

“L’èxit té molts pares, però el fracàs es orfe”  (John Fitzgerald Kennedy)

Arrels d’esperit

M’endinso dins la boira
al galop de batecs
del cor i l’ànima.

Davant un no-res,
m’aturo a l’ombra
d’un campanar.

L’esclat de campanes
tanyen a difunts que...
en són arrels d’esperit.

Presència

Quan floreix la nit,
empelto l’ànima
al cancell dels somnis.

Des d’aquest llindar
(amb teia de records)
exploro el passat.

Tinc la pell submisa
a la veu dels anys
i a la seva presència.

“Amb vint anys tothom té el rostre que Déu els hi dóna, amb quaranta el rostre que els hi dona la vida i amb seixanta el rostre que es mereixen”  (Albert Schweitzer)