divendres, 20 de març del 2026

dijous, 19 de març del 2026

El misteri de l’amor

En el boscatge del misteri,
s’amaga la petjada de l’amor,
la fragància que ens capgira
el laberint de la falsa por:
L’ansietat del somni complert
quan es desxifra aquest misteri:

     L’udol d’una confidència,
     el bufec innocent de sorpresa
     i una fiblada al pit del paradís
     perquè esberli la memòria:

          Cap flat d’ombra,
          cap orgull indolent,
          ni xiulet de llençols
          ni trets de temptació;

només la tendresa de la persona
i l’alegria de no sentir-se orfe;
ja que, podem tornar a descrostar
tots els sentiments vells i nous.

dimecres, 18 de març del 2026

“No trenquis mai el silenci, sinó és per millorar-lo”  (Beethoven) (I ell era sord)

dimarts, 17 de març del 2026

Reviure

(Fes-ho teu)

Mot rere mot,
certifico l’escalf
de les paraules.

Mot per mot,
fico llenya al foc
i, fil per fil,
refilo ton somrís,
amb encaixada
de sentiments.

De cap a cap,
torno a sentir
com l’amor
em fa reviure.

dilluns, 16 de març del 2026

Versos blancs

Ens hem fet...
vassalls de la vida
i serfs de la rutina,
entossudits per viure,
obstinats per gaudir
-al preu que sigui-
el suc de la taronja,
perquè així s’allunya
la pertinaç mort:

Desitgem ser guarits
amb pastilles redemptores,
perquè no volem ser salvats
del nostre nociu estil de vida.
           _______

Quan entro per la porta,
m’agradaria que la por
i l’angoixa sortissin
per la finestra:

Pau i tranquil·litat
són la base de la salut.

diumenge, 15 de març del 2026

“El secret de la llibertat rau en educar a les persones, mentre que el secret de la tirania està en mantenir-les ignorants”  (Maximilien Robespierre)

dissabte, 14 de març del 2026

Quan torni el somni...

No, no són necessàries paraules,
tot just es necessita silenci
i comprensió, perquè s’aturi
el dolor. Només així se n’anirà
la pena que ens oprimeix.
            ________

Si el que més estimem
no ho podem tenir...;
llavors, que n’és la vida?
             ________

Qui més dóna, més estima.
Lluny queda aquell somni
i, nosaltres, voldríem dormir,
per si torna el somni, somiat.