diumenge, 15 de novembre del 2026

“Venç l’ira amb serenitat. Venç la maldat amb bondat. Venç l’egoisme amb generositat. Venç la deshonestedat amb veritat”  (Buda)

dissabte, 14 de novembre del 2026

Entrenyorat

Pateixo la droga de l’enyor,
mentre capto el precepte
mai escrit de l’amor;
el dret fugisser i díscol
de l’art amatori.

Tinc una tatxa al cor
i l’esperit esguerrat,
que utilitzo per fugir
a un espai ple d’estels,

on faig recerca d’un temps
que esquitxa la meva vida
com l’espècia dóna
gust i sabor als aliments.

Una mica de mi, no em pertany,
dropeja com joguina
a l’aparador de la botiga,
fins que algú se l’emporti
a la gespa del reclam.

Una mica de mi, tragina
la malenconia que esmicola
l’empedrat de dies
i molt tots els minuts,
fins tornar a gaudir
del seu etern somriure.

divendres, 13 de novembre del 2026

Una finestra al nord

Passejo per un indret lacònic,
tan sols hi veig
falgueres i cama-secs.
L’horitzó sembla un envà,
perdut cap al migdia.
Absent, em capgiro
i amb els meus dits faig
una finestra a l’espai,
per on pugui entrar
el vent que ve del nord.

dijous, 12 de novembre del 2026

“Hi ha dos classes d’homes: els que fan la història i els que la pateixen”  (Camilo José Cela

dimecres, 11 de novembre del 2026

A dia d’avui el blog El pensador de la vida ha assolit tres-centes cinquanta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho posible.

L’ombra del sentinella

Mai podré desar
l’absència de tristor o de goig.
Tampoc puc brandir
l’esquinç de la meva lentitud
ni endur-me’n la tèbia raó,
que: ara trenca amb udols,
ara s’acull a l’efímer afalac.
Tinc la lliçó mal apresa
i –sense cap llicència
per ajornar el meu fat–
el retorn al torricó
em crea aparença i reflex:
l’ombra d’un sentinella
que esgarrapa temps a la nit
i pinzellades a l’esperit.

dimarts, 10 de novembre del 2026

El malson del guru

Dins el paraigua del desengany
es troba l’ignorant menyspreu,
que furga en el morbós buit.

Tinc que fruir la meva pena
i despullar-me de tot vici,
per tal d’alleugerir
aquesta escorça que m’ofega.

De nit, lluny, somio
que sóc un guru mitològic,
un escombriaire de l’existència
o, tal vegada, l’efluvi màgic
que es desfà amb llum d’albada.