“És tan curt l’amor i tan llarg l’oblit”  (Pablo Neruda)

Omplint records

El bategar del vent
trenca el silenci
pel cor de la ciutat.
Li segueix la llum
que s’escola i goteja
per la xarxa de núvols,
dibuixats i mal pintats
de blancs i grisos.

Queda camí per fer
i un rosari d’hores
on omplir records
i guardar sentiments.

N’és primavera

El sol acomiada
ombres i obagues
que la nit creà.

Els ocells s’ho miren
encara arraulits
pel fred i la humitat.

La finestra queda
emmarcada de llum
i suau vent Seré.

N’és primavera
a la natura,
n’és primavera
al cor emocionat.

“Si fracasses, un milió de persones parlaran de tu. Si tens èxit, un milió de persones esperaran el fet que tornis a fracassar, per tornar a parlar de tu”  (Alejandro David Colazo)

Terrissa modernista

Pel recer dels porxos, ullal de
plaça enllaçada a carreró rovellat
i a lloses xopes i llefiscoses,
es troba la botiga de les terrisses;
on bruixots d’argila pasten
l’espectre de la terra: planura
ferrenya, tartera transgènica
aglutinada com polpa de taronja.
Encuny abnegat, rastell d’hores
que s’esdevé estendard artesà:
aquí, arrissats; allà, clarianes;
més enllà, uns gerros esvaïts i,
per tot arreu, bafor a terra mullada.
Cap melòman podria distingir un so
dins d’aquest terrabastall; no obstant,
d’aquesta remor, d’aquest averany,
surt lírica de terrissa modernista,
ressò ingràvit on s’emmiralla
la cultura d’ara fa un segle.

Reflexió

Un entrellat de cicatrius
com una xarxa al sol,
sense el peix de cada dia
ni el marisc de festa.

La teranyina del temps
on s’empresonen records
que engolirà la feixuga
aranya de la vida.

Tinc el bordó a punt
i les xiruques netes;
allà on porti el camí,
allà aniré, content!

Sóc una mica més savi,
per què sóc una mica més vell?
o per què sóc... Qui sóc?

“Dóna-li valor a les coses, no pel que valen, sinó pel que signifiquen”  (Gabriel García Márquez)