Sense remei

Òrfena,
dins d’un pont de calendari,
la festivitat de la Concepció
nolieja, com secall religiós,
amb eixutesa de sentiments,
fent-se referència, només,
de l’assaig d’un desembre
farcit d’esglaons festius.
La neu, les compres 
i els primers torrons
ens desarboren la resta
de fulles de l’almanac.

“Es necessita poc per fer les coses bé, però encara es necessita menys per fer-les malament”  (Paul Bocuse)

Confetti

És lluna nova i amb ella marxo.

Torno a gratar el cel,
aixecant confetti de forats
per on surten els estels;

pentino tota la seva llum,
després d’un somni
ple de remembrances,
d’anhels i promeses per complir.

Tot el neguit m’estreny,
fent de l’espai un mar
i dels estels flocs de sal.

És lluna nova, de l’any nou,
del cel nou; amb ella marxo,
amb ella i el meu amor.

Invasió?

Davant l’onada de marroquins i magrebins que van entrar il·legalment a la ciutat de Ceuta, alguns partits polítics la van qualificar d’“invasió”. Anem a pams, per se una invasió sempre està efectuada per exercits o per gent armada. Per tant, si aquests partits polítics volen utilitzar la desafortunada paraula invasió, cal que posin l’adjectiu pacífica. Sí, han de tenir l’honestedat de dir “invasió pacífica”. I si no ho fan, hem de pensar que estan manipulant el lèxic, d’aquesta manera poden atacar i desqualificar a partits adversaris i al govern.

Dia de l’eclipsi

“Val més fer i penedir-se’n, que no fer res i penedir-se’n”  (Maquiavelo)

A contranit

Torno pel llarg temps del llac,
enaltint petites coses: quan
llegeixo fulles d’arbre,
escric en pedres de riu
i acarono estels al firmament.
Faig camí, sense cap més drecera
que la que dóna l’esperit.
            --------
Surt l’ensurt del vell marí,
en nit de tempesta, freda, fosca,
perdut pels alts i baixos d’ones.
Sense cap referència: desorientació,
a mercè de la por i el destí.
Llarg camí ple de corbes,
de vida viscuda a contracor,
a contravent i a contrallum.

Esperit gòtic

Capvespre, llum difusa,
aire ple de tendresa;
viarany d’orenetes,
a contrallum, esbossant
la posta de sol.

Ànima que duu
espill gòtic,
paisatge emocional.
Esperit alliberat,
cos captiu per
dolors i malalties.

Es lliura combat
d’incongruència,
donar sentit a la vida.
Cal tenir referències
en el misteri de l’amor.