Quina democràcia tenim? Quina democràcia volem? (IV)

En un judici, si ets testimoni no pots mentir, sota risc de ser declarat perjur; però si ets un acusat, pots mentir com a estratègia de defensa. Olè! Visca la democràcia del greuge comparatiu!

“Qui tornant a fer un camí vell, aprèn el nou, pot considerar-se un mestre”  (Confuci)

Quina democràcia tenim? Quina democràcia volem? (III)

Molts càrrecs polítics estan ocupats per persones sense la adient capacitació tècnica per al seu càrrec i depenen totalment dels seus assessors tècnics. Amb la qual cosa, ens podem preguntar: qui pren la decisió el polític o el tècnic?

“Sóc gestor del llenguatge verbal. Sóc gestor del llenguatge no verbal. Sóc gestor del cinquanta per cent dels silencis, però no sé com interpretar l’altre cinquanta per cent de silencis”

Quina democràcia tenim? Quina democràcia volem? (II)

La premissa bàsica d’una democràcia és l’alternança en el poder. Per tant, totes aquelles persones que sempre voten el mateix partit polític, s’ho tindrien que replantejar i decidir què és primer el seu tarannà democràtic o la fidelitat al partit?

“Hi ha silencis plens de tendresa”  (Mercè Rododera)

Quina democràcia tenim? Quina democràcia volem? (I)

Molta gent defineix democràcia com: El govern del poble. Etimològicament, democràcia prové del grec antic i és la suma dels termes: demos que significa poble i cràcia que significa poder. Per tant, etimològicament, democràcia significa: El poder del poble. A la democràcia en que vivim, el poder no recau en el poble, recau en els partits polítics que, malauradament, són d’estructura autocràtica i piramidal, on la política que fa el partit està gestionada per una persona i els assessors en que delega. Hi ha, doncs, dos tipus de democràcia, una democràcia on les llistes de votació són obertes i desbloquejades i una altra on les llistes de votació són tancades i bloquejades.