Auguri

Deixa un lloc a taula
pel nou amic que vindrà;
encara que, potser, sigui
l’amic de sempre,
aquell que està en el teu
passat, present i futur,
perquè ell és intemporal.

Deixa un lloc a taula
i treu el teu millor vi,
que les espelmes de la nit
ja fumegen boira de record.

Deixa’m un lloc a taula,
per gaudir del teu somriure.

Crepuscles

He trencat el vent
per l’escletxa del record
i he obert l’albada
amb clau de sentiment.

Torno a jugar a: cuit i parar
(en el petit carrer de l’amistat),
als encantats (de la nostra soledat)
i al petit soldadet anglès
(amb peus cansats de caminar)

I he recollit la veu glaçada
de la muntanya, i he recollit
el silenci tòrrid de la platja,
per escriure, altra vegada,
allò que puc escriure:
Un crepuscle de sol lluent,
un crepuscle de lluna clara.

“Un arriba a ser gran pel que llegeix i no pel que escriu”  (Jorge Luis Borges)

Oasi madur

Encara no llangueixo,
absort en les meves idees.
Encara no sóc esquívol eremita
ni balancejo el litigi del meu ofici.

Tampoc sóc súbdit ni serf;
si més no, esclau del temps.

Encara tinc l’encant de l’encanteri,
on copso la nuesa del tàlem
i el sospir expert de l’amatent.

Tampoc abdico de la sensibilitat,
enardint la meva quimera de joventut
per damnar tota una vida,
recollida en la meva maduresa:
“Un oasi amb tan sols una alzina”

Terra clivellada

Una emoció per horitzó
i la lluna resseguint-nos
pels contorns de l’amor.
Tornar al camí de ronda
on fa de sentinella l’ametller,
la caserna del primer petó.

Quan tornin les pluges,
aquesta terra eixuta
deixarà d’estar clivellada,
per tornar a delectar-nos
amb el suau bressol verd
de les ones espigades.

“Està permès caure. Aixecar-se és obligatori!”  (Proverbi rus)

Vols escriure?

Aquest és el decàleg que he seguit durant anys:

1.- Etimologia (esbrinar l’origen i significat de les paraules)

2.- Semàntica (conèixer com evolucionen les paraules al llarg del temps)

3.- Prefixos (cal conèixer el seu significat i quan i com utilitzar-los)

4.- Sufixos (cal conèixer el seu significat i la família lingüística a la que pertanyen)

5.- Signes de puntuació (s’ha de tenir clara la seva utilització, dins d’una frase o paràgraf)

6.- Llegir, llegir i llegir (d’aquesta manera s’assoleix criteri i, més tard, ens fem crítics, autocrítics)

7.- Corregir a autors consagrats (s’aprèn molt i així reafirmem el nostre estil literari)

8.- Tenir al nostre abast cinc o sis diccionaris de consulta (en el meu cas en són quinze i un és etimològic)

9.- Corregir el nostre escrit tantes vegades com faci falta (en poesia tenir cura del ritme i melodia, els sinònims ajuden)

10.- No tenir pressa per donar l’escrit per acabat, revisar-lo tantes vegades com calgui (tornant al punt 9)

Mai i sempre

Mai més tornaré
a viure el que he viscut,
però sempre estimaré
el que he estimat.

Premissa democràtica

“L’alternança en el poder és la base de la democràcia. Per tant, tots aquells que sempre voten al mateix partit polític, s’ho tendrien que fer mirar”

Un record balb

I em sento condemnat
a una vida sense penes,
sense cel ni infern,
amb destí de rat penat,
sense veure més enllà;
destí de drac d’infantesa,
quan somiàvem a...
deslliurar a la princesa.

I em sento lluny de mi,
un estrany que busca
el seu feixuc equipatge
a cada parada, a cada estació;
tot buscant la cara de benvinguda,
un somriure per a la seducció
i les branques de l’abraçada,
per tornar, com no!, a l’estil balb.

Estil balb

(Dia mundial de la poesia 2026)

Mot rere mot, sadollo tribut
a un somriure seductor,
repenjat a taula i amb remor
de música per al record.

Mot rere mot, descabdello
l’entramat de paraules
i plantejo cada qüestió
com si fos troca de fil.

El capvespre porta presa,
tomba per l’aresta de la taula,
mentre fumeja la sentor
d’una infusió de menta.

Balb, vull ser accessible,
compassar veu i rialla,
redreçar la conversa
i bescanviar-la per sentiments.

Mot rere mot, cabusso
el terratrèmol d’una mirada.

“La llibertat és no tenir por”  (Nina Simone)

El misteri de l’amor

En el boscatge del misteri,
s’amaga la petjada de l’amor,
la fragància que ens capgira
el laberint de la falsa por:
L’ansietat del somni complert
quan es desxifra aquest misteri:

     L’udol d’una confidència,
     el bufec innocent de sorpresa
     i una fiblada al pit del paradís
     perquè esberli la memòria:

          Cap flat d’ombra,
          cap orgull indolent,
          ni xiulet de llençols
          ni trets de temptació;

només la tendresa de la persona
i l’alegria de no sentir-se orfe;
ja que, podem tornar a descrostar
tots els sentiments vells i nous.

“No trenquis mai el silenci, sinó és per millorar-lo”  (Beethoven) (I ell era sord)

Reviure

(Fes-ho teu)

Mot rere mot,
certifico l’escalf
de les paraules.

Mot per mot,
fico llenya al foc
i, fil per fil,
refilo ton somrís,
amb encaixada
de sentiments.

De cap a cap,
torno a sentir
com l’amor
em fa reviure.

Versos blancs

Ens hem fet...
vassalls de la vida
i serfs de la rutina,
entossudits per viure,
obstinats per gaudir
-al preu que sigui-
el suc de la taronja,
perquè així s’allunya
la pertinaç mort:

Desitgem ser guarits
amb pastilles redemptores,
perquè no volem ser salvats
del nostre nociu estil de vida.
           _______

Quan entro per la porta,
m’agradaria que la por
i l’angoixa sortissin
per la finestra:

Pau i tranquil·litat
són la base de la salut.

“El secret de la llibertat rau en educar a les persones, mentre que el secret de la tirania està en mantenir-les ignorants”  (Maximilien Robespierre)

Quan torni el somni...

No, no són necessàries paraules,
tot just es necessita silenci
i comprensió, perquè s’aturi
el dolor. Només així se n’anirà
la pena que ens oprimeix.
            ________

Si el que més estimem
no ho podem tenir...;
llavors, que n’és la vida?
             ________

Qui més dóna, més estima.
Lluny queda aquell somni
i, nosaltres, voldríem dormir,
per si torna el somni, somiat.

Hora i quart de crepuscle

Primer, el contorn d’una negra muntanya
que es perfila com si fos un baix relleu,
en el cel gris-blavenc de la primera llum.

Més tard, la tènue llum de l’albada
comença a dibuixar, sense pressa, formes;
aquí una pedra, allà un arbre i, de sobte,
pinta de pàl·lids colors el seu dibuix.

Ho fa amb tot el temps d’una eternitat
i amb l’expertesa de l’artista que,
dia rere dia, pinta el mateix quadre.

Per últim, la muntanya és coronada
amb raigs de sol, que la cobreixen,
fent l’esclat de tota mena de colors,
colors que en són vida, la nostra vida.

“Els savis són els que busquen la saviesa, els necis pensen ja haver-la trobat”  (Napoleó Bonaparte)

(I tu, Napoleó, la vas buscar?)

Un crit de tardor

Entre la serralada
i els arbres de la vall,
s’estén una boirina
que badalla amb
els primers raigs de sol.

Un breu ventijol mou
els olors de la nit
i els oferta a tot aquell
que vulgui gaudir-los.

La vista abasta
aquesta pau estàtica,
per dur-la fins al cor,
en un u de setembre,
que, amb força, ja ens fa
el primer crit de tardor.

Ambigüitat

“El rebel mai guanya,  però tampoc perd,
perquè sempre lluita. D’això tracta la rebel·lia,
de persistir en la lluita”

La rebel·lia com brot d’estrès
i l’oblit (dins l’arqueologia
d’una memòria, amagada
en un infant) a les palpentes.

El tedi de la sempiterna rutina
i l’altre estrès -el d’incompetència-
que ens embrolla. Me’n vaig, marxo,
exilio la meva ment, no sigui
que la tebiesa em torni a segrestar.
             __________

No sóc partidari d’espais tancats,
ni que siguin grans, ni que siguin
plens de llum, artificial.

Sóc suïcidi de pensament,
perquè tot pensament mor
en el temps. Però, al menys, penso!

No m’importa l’harmonia de la forma
ni el joc d’escacs de la simpatia,
en tinc prou amb el pou del fons, sense fons.

Ah!, i la meva veu està reciclada,
l’escriptura ben apamada i...
tots els somnis fimbrant la nit.

Sí, encara tinc la bona fe d’escriure poesia.

“Si A és l’èxit en la vida, llavors A = X + Y + Z. On X és el treball, Y és el plaer i Z és mantenir la boca tancada”  (Albert Einstein)

El somni

Després de tot, l’important
no és aconseguir el somni;
l’important és tenir el somni,
la capacitat etèria per sortir
de l’eterna garjola de la rutina,
que ens empresona, i obrir
el cel per ficar-hi el nostre sol.

A dia d’avui, el blog El pensador de la vida ha assolit les cent trenta mil visites. Gr'acies a tots per fer-ho possible.

Amor a mort

La meva filla,
el millor referent
que tinc a la vida.
Sí, amor a mort,
estimada del cor.
I, ara, ho compartim
amb quatre fills-néts
que, com no, també
els estimo a morir.

“Els homes intel·ligents volen aprendre. Els altres, ensenyar”  (Antón Pávlovich Chéjov)

Cor tou

Quan el cor està tou:
pa de pessic de l’esperit
sortit del forn de la tristesa,
on les llàgrimes gorgollen,
font d’impotència, sense sorgir.

El temps queda buit
dins l’eco del pensament,
amb remolí d’emocions
que no troben camí per sortir
d’aquesta cíclica situació.

Dones d’aigua i homes de fang

La ductilitat femenina fa
que la dona sigui d’aigua.
Malgrat el seu tarannà cregut,
l’home té els peus de fang.

“Contra més ràpid parlis, més et pots ensopegar amb les paraules” (Dedicat als professionals de la ràdio) 

Els meus espais oberts

(...que el vent de ciutat no em dessagni més...
The boxer – Simon & Garfunkel)

El somni d’una sorra daurada
que amoreja amb les ones,
sota el sol de tots els colors
i guarnida amb roba de festa,
dins un cel blau, en el saló de ball
de l’embruix mediterrani.

L’encanteri del bosc pirinenc
quan avets platejats reflecteixen
el sol i el cant de la cadernera,
sotmesa al fugisser vent del nord
i al renaixent ambient tardoral,
on es bressola la serralada.

La folgada boirina de La Plana,
l’alè de Puf, el drac màgic,
mentre jugàvem i corríem sota
l’aixopluc dels àlbers del riu;
el cuc a amagar i el cuit i parar
de la nostra folla imaginació.

I així, dins un cor franc, és com
es pot gaudir de tants espais oberts
com vides i records hem viscut.

“L’esforç és cosa de tots”  (Anònim)