Sempre m’ha cridat l’atenció, veure com es guarneix la tornada (estribillo en castellà) d’algunes cançons, amb monosíl·labs repetitius i enganxosos. Fa algunes dècades, s’utilitzava el la, la, la que, fins i tot, va donar títol a una cançó que va guanyar el festival d’Eurovisió. Avui en dia, els la, la la han caducat i han estat substituïts pels oh, oh oh. A més joventut, més oh, oh oh’s hi trobem. Particularment, valoro més aquelles cançons que a la seva tornada no porten cap monosíl·lab repetitiu; ja que, penso que omplir una tornada amb monosíl·labs, no deixa de ser una manca d’imaginació i un intent de cercar la complicitat auditiva de l’oient, mitjançant una reiteració que no comporta cap esforç de memòria, hem de tenir en compte que casi sempre s’està més atent a la música que a la lletra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.