“En quin moment cal renunciar, decidir que ja n’hi ha prou? Realment, només hi ha una resposta. Mai”  (Tabitha Suzuma)

Mariner de riu

M’he equivocat en tantes coses
que necessitaria una altra vida
per rectificar-les i reconduir-les,
enfilant-les com ho fa el raier.

M’he equivocat tantes vegades
que, quan em miro al mirall,
no em conec i penso que hauria
de parlar amb aquest desconegut.

M’he equivocat en tantes coses
que el meu pensament sura riu avall,
per exiliar-se d’idees i aigües mortes.
Però, crec que encara em queda futur.

Sant Joan

Tres dies després del solstici d’estiu, celebrem la nit més curta. La tradició s’imposa per damunt de la ignorància científica.

Bon Sant Joan

“Quin pol·len dels estels fou el nostre bressol?”  (Rosa Fabregat)

El millor poema

Quin títol porta el millor poema? Quin tema exposa el millor poema? És un poema descriptiu o és un poema intimista?És un poema dins dels canons clàssics o és un poema de vers lliure? A quina data va ser escrit? Qui és el seu autor?

On s’està el millor poema? S’està en una biblioteca, en un llibre o sura per internet? Cada poeta ja ha escrit el seu millor poema? Cada editorial ha publicat el millor poema?

Jo crec que el millor poema sempre estarà per escriure.

Societat civil

Seria bo,
descavalcar la ignorància
del polític prepotent.
Sacsejar el seu cervell,
per endreçar neurones
que són endogàmiques.

Al combat,
el puny és tancat,
buit o ple, serf,
amb rauxa i plany
per no jubilar la lluita,
quan bufa la impotència.

Seria bo,
que la societat civil
abanderés la política,
marcant-li el camí
al polític d’ofici,
per fiscalitzar-lo.

“Tot el que es menja sense necessitat, es roba a l’estómac dels pobres”  (Mahatma Gandhi)

Temps mort

Vaig al tanatori,
on la mort
té el seu temps.

Estic allí,
tranquil, esperant,
fent... temps mort.

Tic-tac

Tic-tac a cada segon,
on el ritme del temps
n’és metrònom musical.

Segon a segon, tic-tac,
com cansada tortuga,
la vida transita lenta.

I un rellotge de sol,
sense tic-tac, ens recorda
l’ombra horària del sol.

Tic-tac a cada batec,
on el rellotge cor s’adapta
a la vida i al temps.

“El savi no diu mai tot el que pensa, però sempre pensa tot el que diu”  (Aristòtil)

Blanc i blau

Aquest ramat de núvols
que pasturen pel prat
d’un cel blau de mar.

Aquests trossos de cotó,
esbargits per aquest tros blau,
com fileres d’enciam.

Aquesta visió perduda,
buscant el blanc i blau
de la nostra infantesa.

Caliu de poesia

I no em sap cap greu,
donar-li el tomb a la vida.

Resseguir cada dia
el mateix camí.
Sentir-me més,
o menys, feliç.

I no em sap cap greu
ser poeta estigmatitzat,

quan fico de palesa
totes les injustícies,
totes les estupideses,
amb caliu de poesia.

“El cos humà és el carruatge; el jo, l’home que el condueix; el pensament són les regnes, i els sentiments, els cavalls”  (Plató)

Buscar o no buscar

Em passo la vida
fugint, viatjant.
Tinc la il·lusió que
estic buscant
i el desencís
de no trobar.

A Violeta Parra

Tornar als disset
per poder donar
gràcies a la vida,
pel poc o molt
que m’ha donat.

Tornar als disset
amb la lliçó apresa
i dir-li al nou camí
que no em fiqui
costes ni entrebancs.

Tornar als disset
per fer-ne vint-i-set
i els trenta-set
amb la persona
dels cinquanta-set.

Gràcies als disset!
que donen vida
als setanta-un.

“Estar preparat és important, saber esperar-ho encara més, però aprofitar el moment adequat és la clau de la vida”  (Arthur Schnitzler)

Diluint

Espolsa el teu dolor.
Enregistra la predicció,
l’efusió de l’amor,
on es dilueix la solitud.

Sant tornem-hi

De re ens serveix, renegar
del miratge de la vida,
ni esperar que un miracle
ordeni i arregli les coses.

Sant tornem-hi.
Dis-me descregut,
perquè tinc un precepte
que liqua el meu enyor.

Sant tornem-hi,
per retrobar la pregària
a ritme de quietud,
tot traspuant la tristesa.

Sant tornem-hi.
Dis-me foll, perquè...
descompto cada somni
en cada esmorteïda nit.

De re serveix, mirar-se
en l’espill del futur,
si l’espill del passat
està trencat i esmicolat.

“El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan”  (R. Tagore)

L’amor en el desamor

Estimo la poesia,
la seva insolència crítica,
la incògnita de cada vers
i el seu simulacre de felicitat.

Estimo la música,
la cadència poètica de notes,
ritme de nit, lluna i estels,
amb melodia de firmament.

Estimo la fotografia,
la seva poesia plàstica,
el satèl·lit cromàtic que
l’envolta de llum i color.

Estimo els espais oberts,
on s’aplega la natura
i els éssers fills seus:
la poesia primigènia.

I estimo, perquè estimar
és, i serà, poesia del cor
i balança per equilibrar
la raó de la racionalitat.

Paleta de colors

Dins cel blanc,
núvols negres
gesten pluja
de primavera.

Arraulits coloms
bressolen silencis,
damunt branques
humides de record.

Poesia de primavera.
Poesia de tardor.
Aroma de bosc
i paleta de colors.

“Les idees són fàcils, implementar-les és el difícil”  (Guy Kawasaki)

Veus de natura

Escolta el sospir del vent
i el brunzit de fulles.

Escolta el tro del llamp
i el xiuxiueig de la pluja.

Escolta el cric-cric del grill
i la remor del riu.

Escolta totes aquestes veus
i escolta la veu del cor.

Efímer silenci

L’univers (l’un i el vers)
té vocació musical,
com tempteig de fantasia
i ciència alquímica.

Bussejant per l’espai,
es troba vitalitat d’astres,
la seva fonètica, on
la hipnòtica imaginació
mou la sensibilitat del somni,
com pregària d’etern enyor
o miratge del nostre ànim,
dins d’aquest buit galàctic.

Llavors, l’esperit pot cercar
el seu ritme i la seva melodia
en un fonedís i efímer silenci.

“Cap home és el bastant bo per governar a altres sense el seu consentiment”  (Abraham Lincoln)

Sense tornada

Tot queda i tot passa.

El pensament no torna
a sorgir per l’endret
de la memòria. No,
no hi ha camins de tornada.

El cel és el mateix,
la terra no. Al present
(el que tenim) se li dóna
compendi de futur.

Anem massa a corre-cuita
i sovint no tenim
temps per reflexionar.
Les decisions d’avui són
els estigmes de demà.