Amb glaçons de llàgrimes,
imploro un perdó
que no aconseguiré.
Amb petjades de pelegrí,
demano un camí
que mai caminaré.
Amb esgarip d’òliba,
reclamo a lluna i sol
d‘un bosc que mai serà meu.
Amb esquerdes al pensament,
cerco la autèntica veritat
i un petit got de felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.