“Cada vegada tinc més clar que Espanya és una democràcia judicial”

Terra de pomes

L’esperit neix amb vocació viatgera...
per gaudir del sol quan traspunta la carena,
fent jocs de mans amb el blat verd i les roselles.
O volar amb vent de marinada, quan brunyeix,
tornassolats pel capvespre, els carreus de Montfalcó.

L’esperit neix amb vocació viatgera...
per olorar l’essència de la natura, arrelada
al seny de la terra, al seny de l’home.
O resseguir les illes de turons, bressolades
pel mar daurat d’ones espigades.

L’esperit neix amb vocació viatgera...
per trobar un altre infant, ple de somnis i encanteris,
de dracs i princeses que naveguen pel cel estelat.
O per tornar a la “Terra de pomes” a retrobar-se
amb la seva Eva, cada vegada que se sent Adam.

Amb dignitat

Altre cop brollen versos
des de la font del cor,
que em desvetllen
i m’inciten a viure.

És un espai on hi tinc
el privilegi de gaudir-los,
com si fos espai bíblic:
un destí gairebé messiànic.

Tanmateix, aquest destí
no em confini la ment
i pugui seguir escrivint
amb emoció i dignitat.

“No hi ha res més equitativament repartit que la raó: tots estem convençuts de tenir-ne prou”  (Descartes)

L’arc catenari

Anella a anella faig la cadena,
fins tenir la corba de la il·lusió
i pedra a pedra queda arquejada,
amb el teu somriure modernista.
I amb la trencadissa: L’art de natura,
la subtil inquietud impressionista,
com experimentació empírica
d’un codi estilista i de fantasia.
El teu cabell sedós, ple d’ones còniques,
es torna en metodologia lògica,
que forja l’estructura de l’arc funcional:
L’afany psicològic de Gaudí.
Després, per aquest arc catenari,
surt tota la llum del teu mirar,
com lluent reflex del teu cos
helicoïdal, sinuós i aerostàtic.
Les funícules dels sentiments
indaguen dins el sentit espacial,
enaltint l’etern amor. Ja que,
“Originalitat és tornar a l’origen”.

I l’origen n’és l’amor.

(Gaudí 2`o02)

“Fes-te’n aquí, fes-te’n allà,
que em fas nosa, que em fas nosa.
Fes-te’n aquí, fes-te’n allà,
que em fas nosa per ballar”

(Cançó popular catalana)

“No li eviteu als vostres fills les dificultats de la vida, ensenyeu-los més aviat a superar-les”  (Louis Pasteur)

Sota zero

Cau el termòmetre,
se’n va rere l’hivern,
vacances blanques.

S’ajornen primavera
i els poms de núvia
d’ametllers florits.

Cau el termòmetre,
febrer es fa desembre,
repta a duel –en lliça
d’honor de calendari–
a cada sol, dia i nit.

Cau el termòmetre
i cau la lluna plena,
que fita a l’almanac
amb pensament agrari.

Cau el termòmetre
i cau el nostre ànim.

Un tros d’infinit

Em capbusso per ponent,
amb reducte d’alè. Traç
d’ombra i esforç, embat
on forado la remembrança
per sembrar-hi la llavor
d’altra il·lusió perduda.
Sóc pols orgànic, fang
i aiguamoll, pentagrama
infinit del no-res. Esperono
el límit del crit, la ferida
del moment, mentre veig
com onades d’escuma
aixopluguen sorra per al
paradís promès.
                           Llavors,
de puntetes i a les palpentes,
retrobo un socorregut silenci,
tot fent el camí del més enllà,
que n’és clau de volta del destí.

“Aprendre sense reflexionar és malgastar energia”  (Confuci)

Pau d’esperit

(Rebent la quimio 42)

Enfilo camí entre
pedres de riu, mentre
la madona pluja
em fa pessigolles.

Per una clariana,
cauen els darrers
raigs d’un sol rogenc.
Aquest dia, ja és...
finit i poc aprofitat.

Demà, ferm, encetaré
una renovada il·lusió,
perquè ella em doni
l’adient pau d’esperit.

A dia d’avui el blog El pensador de la vida ha assolit cent seixanta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho posible.

El moviment Hippie

La paraula Hippie prové de Hipsters. Els Hipsters pertanyen a una cultura suburbana anomenada Beatniks, no confondre amb Beat (base instrumental de la cançó)  que, per exemple, va donar nom als The Beatles.

El moviment Hippie va esdevenir una mena de nació sense territori ni fronteres; ja que, tenia una identitat pròpia, basada en el seu món cultural i estil de vida, i la seva forma personal d’entendre la música. Malauradament, el moviment Hippie va començar a deteriorar-se i adulterar per culpa de les drogues, que van configurar aquest estil de vida. Sembla ser que el famós eslògan Sexe, drogues i Rock and Roll, el va popularitzar la CIA per tal de canalitzar els moviments juvenils americans i així evitar que hagués una rèplica del maig francès del 68 a Estats Units. Aquest inici del moviment va començar amb l’arribada dels The Beatles als Estats Units, establint el que seria els ciments dels macroconcerts.

Avui en dia, el moviment Hippie és residual i se li dóna un caràcter boomer (potser seria més adient dir carrossa), perquè està eclipsat per tot un seguit de tribus urbanes i un ampli ventall d’estils musicals. Els autèntics Hippies que queden, els trobem en un context ecologista, artesanal i amb una espiritualitat New Age (compendi de meditació, ioga, esoterisme, etc)

“L’únic home que mai s’equivoca és el que mai fa res”  (Goethe)

Reflex de Lluna

Plou a poc a poc sobre el vidre,
un mirall d'aigua que balla,
el temps s'atura, la nit em lliure,
i el silenci es torna cançó que calla.

Camino entre ombres de seda,
i el vent xiuxiueja un nom,
és la calma que a l'ànima queda,
i el somni d'un nou món.

Aquest poema l'ha fet la Intel·ligència artificial

Tobogan

Tinc el prec caducat,
el crèdit contaminat
i sabates esgarrifades.
L’handicap fa pendent
i el vidre està entelat.

S’eclipsa tota la pluja,
però no surt el sol
i el tobogan projecta
graons de vida artificial.

A dia d’avui el blog El pensador de la vida ha assolit més de cent cinquanta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho posible.

“El secret de l’èxit és la constància en el propòsit”  (Benjamin Disraeli)

Pàtria

Pàtria prové de la paraula pare (o pares) i etimològicament significa: La terra dels nostres pares. Aleshores, no deixem que el temps o la semàntica desvirtuïn el significat etimològic de pàtria.

Gràcies Oriol Mitjà

Els que, en el seu dia, vam estudiar Salut Pública i Epidemiologia, tenim molt clar la diferència que hi ha entre brot epidèmic, epidèmia i pandèmia. També tenim molt clar que en tot estudi epidemiològic i la determinació d’un possible infectat, es poden produir falsos positius i falsos negatius.

Com a professional de les Ciències de la Salut; tinc, com no!, formació científica i, per tant, defujo de la verborrea política i només escolto a científics de renom. Un dels meus referents és l’Oriol Mitjà, perquè no cau en el parany del protagonisme i ha estat força equànime a l’hora de pronunciar-se sobre la infecció i malaltia per Hantavirus, i els protocols d’actuació. Així doncs, públicament expresso el meu agraïment a l’Oriol Mitjà. Gràcies Oriol.

“Si no hi ha vent, rema”  (Proverbi llatí)

Ben mirat

Ben mirat, tothom té
la seva particular gesta
encara per esbrinar.
Aquell instant enutjós
que tusta el pensament,
com si fos un maleït
prejudici dut a examen.

Ben mirat, l’envescada
és l’animaló del progrés,
aquest desgavell sense
pietat, tot sovint flonjo
i sempre insegur, que
hom podem dir benestar,
marbre i xiprer del món.

Ben mirat, menem la vida
amb poca traça, la follia
del col·loqui ecològic,
en aforaments de lèxic
inconeguts o ignorats,
però quasi sempre silents,
on sojorna la pobra natura.

Ben mirat..., tot és finit.

No tot està perdut

No tot està perdut,
si l’empremta de l’escriptura
ens ha marcat el camí.

No tot està perdut,
si el vent Serè
encara esbulla idees.

No tot està perdut,
si la pau de muntanya
ens acarona el cor.

No tot està perdut,
si les ones de llum
també són ones de mar.

No! No tot està perdut.

“La ignorància afirma o nega rotundament; la ciència dubta”  (Voltaire)

Poema xicotet

Somriu el matí
i ploriqueja la nit.
N’és primavera
per tots els vorals
de tots els camins.

Nit oberta

Es van trencant les hores
amb la foscúria del silenci,
mentre batega el rellotge
i al seu ritme batega el cor.

L’insomni m’aplega somnis
d’un passat llunyà i difús,
on l’esperit neda i recicla
neguits i vells interrogants.

“Per a obtenir èxit en el món, cal semblar boig i ser savi”  (Montesquieu)

Drapaire musical

Per la platja rodolen
les cendres d’una cançó
i una espurna tafanera
m’oneja l’atziac record,
quan encara portava
gavardina de noctàmbul
i les ones d’enyor
eren prou fugisseres,
com per esmicolar
la covardia de l’errada
en el regne de la negació.
Aquest ritme fa penitència
–saba segura d’evocació–,
dins l’ensopec golafre
del plaer més efímer.
Però no, no em sap greu
ser drapaire de cançons.

TRES DESIGS D’AMISTAT

Sinceritat,

encara que ens esgarrifi
la veritat plena de falsies,
sense cap pena ni glòria,
per la immensa delectança
de ser sempre un mateix.

Lleialtat,

encara que ens faci patir
l’eternitat plena de límits,
sense censura ni fama,
per la infinita satisfacció
de ser altrament més fidels.

Complicitat,

encara que ens empresoni
la coautoria d’individualitats,
sense condemna ni reputació,
per l’extraordinari goig
d’estar constantment junts.

“Sense emoció no hi ha projecte”  (Eduard Punset)

A dia d’avui, aquest blog ha assolit les cent quaranta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho possible.

El seny més foll

La fita d’aquest idealista
s’omple d’alegria, amb
seductor coixí de colors
i dins un cor efusiu. Foll,
dins monotonia de multitud,
enlairo la màgia de la veritat,
com si fos esglai de pirata,
que té llamins de rom d’oblit
i tot el temps per penedir-se’n.
O, potser, sóc un espectre
que dóna tombs, confós,
demanant perdre la carícia
de la por i el MIM  tirànic
del perquisidor.

                           Per tal que,
la soca de l’enveja no esclafi
les arrels de llibertat. Cauen
juntes gota i gra, de la unió
naixerà l’espiga que s’atorga
–amb un bes– junt a la rosa de
Sant Jordi. Estic obert i vinclo
tot allò que tinc per celebrar:
el vol d’una mirada i el somni
d’un somriure. Tinc que ficar
més seny a les meves paraules
i, així, puc tornar a enfollir
amb la pròxima copa de cava.

(MIM: Mediocre, immadur i manipulador) 

Preguntes?

Quin déu conquereix l’ànima?
Quin àngel la tempera?
Qui tiba la brida del destí?

No podem esborrar les passes
que anem deixant pel camí.

Tampoc podem bellugar-nos,
sense patir el bufec de l’alè.

Qui pren desig i afany?
Qui tramita l’existència?
Quina finestreta rep sol·licitud?

Sense vaixell, no podem surar
ni per mars ni per oceans,
que són llum d’esperança
i nit de dolça tristesa.

Qui segella la instància?
Qui rubrica els éssers?
On és el manyà de l’esperit?

En definitiva, som mercaders,
marxants en cada plaça,
fent fira en tots els pobles
amb l’univers de la paraula.

“Podem ser científics de la paraula? I podem ser literaris de la ciència?”