Reflex de Lluna

Plou a poc a poc sobre el vidre,
un mirall d'aigua que balla,
el temps s'atura, la nit em lliure,
i el silenci es torna cançó que calla.

Camino entre ombres de seda,
i el vent xiuxiueja un nom,
és la calma que a l'ànima queda,
i el somni d'un nou món.

Aquest poema l'ha fet la Intel·ligència artificial