(Rebent la quimio 42)
Enfilo camí entre
pedres de riu, mentre
la madona pluja
em fa pessigolles.
Per una clariana,
cauen els darrers
raigs d’un sol rogenc.
Aquest dia, ja és...
finit i poc aprofitat.
Demà, ferm, encetaré
una renovada il·lusió,
perquè ella em doni
l’adient pau d’esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.