Innominat

No puc posar nom
al meu envelliment,
ni tampoc amoixar
aquell vell enyor,
quan neguitejava
cada nou desig.

No puc posar nom
a la presència
d’una llum expectant,
quan ella m’evoca
i, potser, em distreu
de cada mal record.

Malgrat tot això,
encara podria arranjar
l’esperit, d’una ànima
sempre en progressió,
on tot s’emmarca
i on es lliura el futur.

El prodigi de viure

He de contradir al cos,
per tal de gaudir
els meus sentiments.

Encendre la llibertat,
la flama de perseverar
i tancar la incertesa.

Sobreviure al temps,
ficar límit als temors
i esborrar la falsa realitat.

Ara, ja puc sadollar
un estricte pensament
i el prodigi de viure.

“A vegades no fem preguntes per por a la resposta. A vegades fem preguntes sabent ja la resposta (pregunta retòrica)

Viure la vida

Encara tinc el rebost ple
de llàgrimes, dolces i salades,
arrecerades per inclemències
que deixen els sentiments.

Cada nit m’embolcallo
amb ratxes de lluna plena,
on esmorteixo inseguretats
i cerco raigs de sol per...
poder escalfar ànima i cor.

Encara distingeixo el camí
que em resta per acomplir,
prop de bancals de poesia
i fruiters de prosa dolça.

I el vent em descabella
idees negres i tenebroses.
I un plovisqueig em bateja
per fer-me nadó literari.
Sí, encara puc viure la vida.

El nou antifaç

Des de fa uns anys, les ulleres de sol s’han convertit en una mena d’antifaç, hi ha gent que les porta sempre, amb sol o sense, sigui de dia o sigui de nit. Els experts adverteixen les conseqüències que pot tenir per a la pupil·la l’ús i abús de les ulleres de sol. De fet, només les recomanen per als mesos de juliol i agost i si estem exposats al sol. L’altra recomanació és quan estem en un entorn nevat i ens afecta el reflex del sol per la neu. Ah! En aquest cas, cal que les ulleres siguin envoltants, per evitar una possible conjuntivitis lateral.

Quan era professional de la salut, si entrava algú a la consulta amb ulleres de sol, sempre preguntava: “¿Per què porta ulleres de sol, si aquí no hi ha sol?” Els homes normalment em contestaven que les portaven, perquè així la gent no veia el que ells estaven mirant (no sé si teniu coneixements en psicologia, però... Déu n’hi do! amb aquesta resposta) En canvi, les dones, molt més pragmàtiques que els homes, em deien: “És que aquestes ulleres de sol són graduades i així no he d’estar canviant-me d’ulleres constantment” o bé “És que així no tinc que pintar-me els ulls” o també “És que em fan joc amb la bossa de mà que porto” (curiosa resposta, a saber quantes bosses de mà i ulleres de sol tenia la senyora)

En conclusió, estem en una societat més emocional que racional, a vegades per no estar prou informats o per estar mal informats. La meva recomanació, aneu amb compte amb el Dr. Google o la Dra. Wikipedia a l’hora d’informar-vos i si voleu una bona informació, cal que aneu a webs acreditades com l’OMS, Ministeri de sanitat o Conselleria de Salut i webs científiques d’hospitals i universitats de prestigi.

“El destí barreja les cartes i nosaltres les juguem”  (Schopenhauer)

Equilibri (II)

Nou dia, nou pes, feixuc,
d’un jorn carregat de feina
i, com no!, d’esperança.

Ets el meu renovat equilibri,
balança en la meva vida
que sempre fa bon pes;
quan lluen tons ulls de pau
i guarneixes un somriure
que contagia a mon somriure.

Mimetisme d’amor
i simbiosi de complicitat.

El pas del temps

Tinc por de no poder viure
tot allò que vull viure;
no tenir temps per estimar
tot allò que vull estimar;
no poder omplir amb més records
el meu record, quan se m’escolen
com aigua a les mans.

Només sóc un ràfec de vent
que ha pogut moure
algunes ones i branques de pi.

“Si Velázquez hagués copiat una fotografia, li hauria sortit un Velázquez. Si un tonto copia una fotografia, li surt una tonteria”  (Salvador Dalí)

“Els polítics no són previsors i sempre es troben condicionats per l’evolució dels esdeveniments; amb la qual cosa, tot sovint cauen dins el parany de la improvisació”

A dia d’avui, el blog El pensador de la vida ha assolit més de cent mil visites. Gràcies a tots per fer-ho possible.

Actuació

El meu silenci està farcit
de paraules amagades.
Són llinatge de poesia,
vora un mar de música
i dins el meu món interior,
on, coquetes, es vesteixen
per actuar, sortir a escena
i al teatre de la vida.

Reflexió de mercat

Avui, he pagat el litre de llet, de marca blanca, a 97 cèntims; és a dir, a 5,82 € el pack de sis litres. ¿No vam quedar que la llet tenia la consideració d’aliment bàsic?

Aquest és el nivell

“...que això sigui aixins” (Josep Borrell)

(Entrevista feta a Catalunya Ràdio el 18 d’agost de 2025)

“Fàrmacs essencials”

Fàrmacs emocionals
que ens creen addicció,
són altament curatius
i enforteixen l’ànima.

De quatre en quatre,
prenc els meus néts
i de dos en dos,
la filla i el gendre.

També, de dos en dos,
la poesia i la música;
sigui llegint i escoltant,
sigui escrivint o somiant.

Així, sense més, sense
cap efecte secundari,
m’omplo d’energia,
de força per a la vida.

“Mor lentament qui es transforma en esclau dels seus hàbits”  (Pablo Neruda)

Fred al cor

Tinc fred al cor,
no sé com s’hi ha ficat,
s’ha esmunyit per alguna
escletxa, d’aquelles que
mai ens solem recordar.
És un fred fi, subtil, com
el baf gelat de la nevera,
com la boira de novembre.

Tinc fred al cor,
fa dies que el sol no surt,
la beneïda pluja l’amaga
dins dies curts de tardor.

Tinc fred al cor,
que empara la meva
ànima atlàntica, en
detriment d’un cor
mediterrani, d’un
estiu ja esgotat.

Sí, tinc fred al cor
i tinc qui me l’escalfi.

Cites de Teresa Pont

“Entre el 50 i el 70 per cent dels missatges, que emetem o rebem, són no verbals”

“El fet de prendre consciència del nostre propi estil de vida, i dels riscos que comporta per a la salut, és una manera de prevenir malalties”

“La paraula Jo no té sentit quan no hi ha un Tu”

Mar d’estiu

Mar al terra.
Mar al cel.
Mar a la pell.
Mar a l’ànima.
Plegat d’ones
per als amics.

“Hem de deixar de ser privilegiats i convertir-nos en solidaris”

Més enllà

Més enllà
de les meves pors
hi ha un horitzó
d’esperança.

Més enllà
de la meva poesia
hi ha un cel
ple d’amor.

I, més enllà
dels records
encara queden
indrets per viure.

El vent grata l’ametller

Des del guaret de l’espona,
un conill ensuma
vent Seré, perfumat
per farigola i romaní.

Més enllà, el sol
festeja a la carena
camí del capvespre.

Com deessa grega,
un ametller florit
es lliura al vent,
com es lliuren
els pensaments
davant de cada destí.

“Jo no tinc un món interior ric, tinc un món interior milionari”

Els meus ulls

(A la meva filla, sempre, sempre)

Si et veiessis amb els meus ulls,
sabries el que veig, el que sento.

Com la marinada acarona la sorra,
la meva mirada ho fa al teu rostre.
Com la marinada bressola la vinya,
la meva mirada ho fa als teus cabells.

Si et veiessis amb els meus ulls,
sabries perquè tant t’estimo Amor.

Cel mal pintat

Aquest cel està mal pintat,
tots els núvols, grisos,
els han fet amb pinzellades grolleres
i el poc blau que es veu
està esvaït; ni tan sols
hi haurà l’excusa d’una tronada.

Aquest cel ha patit una fallida
de sol mediterrani que, sembla,
també se n’ha anat de vacances.

“No hi ha res més bonic que fer noves amistats; si, a més a més, et surten «al dente», considerat molt afortunat”

Ulls de cendra

“Els pobres no tenen el monopoli del patiment”
(Tahar Ben Jelloun)

Ulls de cendra,
com si el foc de l’esperit
s’acabés d’apagar; quan
la nit és més freda
i la veu surt tremolosa.

Ulls de cendra,
d’un dimecres de Quaresma,
quan la religió fuig
de tots els pensaments,
com fuig la pols amb el vent.

Sense temps,
tornar a sentir, a viure,
tots aquells sentiments
que teníem endreçats,
qui sap on, qui sap quan.

Ulls de cendra,
de mirada anhelant, veu dolça
que reclama, amb somriures,
totes les nostres enyorances
amb criteri i anhel de destí.

El sol de l’esperit

Aquest és el mateix sol de muntanya.
Aquest és el mateix sol de platja.
¿Per què, doncs, aquest sol no és
el sol del meu esperit?

Faig drecera per eludir
un entorn que se cau
de pura estupidesa.
Torno a noliejar la imaginació,
la lliuro als quatre vents i,
d’aquesta manera, omplo les veles
d’aquest etern vaixell,
fins que cruixi la fusta;
feta amb arbres de muntanya
i assecada amb sol de platja.

Aquest sí, és el sol del meu esperit.

“L’home mai és massa vell per aprendre”  (Middleton)

Casa meva

El diccionari és casa meva
amb un jardí ple de paraules;
plantes i flors que no cal regar.

Casa meva està a la serralada,
on l’estanteria de llibres obre
el camí recorregut del passat,
que també ens porta al futur.

A més a més, hi ha altra serra,
farcida de cases de poesia
que és diu ciutat-univers.

I la flama d’aquest esperit
és la muntanya d’Olímpia,
que baixa a la vall, per dir-nos
que només som humans.

Setmana de tres dijous

Cauen trenta-cinc graus
damunt la lluna plena
del primer dijous:
juliol collint fruita
i juliol segant blat.

A l’ombra del salze,
roda de molí per taula,
amb cadires de vímet
on, cada tarda de dijous,
seient dones per cosir.

Més enllà, la morera,
on recollíem fulles
per al petit zoològic
dels cucs de seda.
I, sí, també era dijous.

“La perseverança és la virtut per la qual totes les altres virtuts donen el seu fruit”  (Artur Graf)