Innominat

No puc posar nom
al meu envelliment,
ni tampoc amoixar
aquell vell enyor,
quan neguitejava
cada nou desig.

No puc posar nom
a la presència
d’una llum expectant,
quan ella m’evoca
i, potser, em distreu
de cada mal record.

Malgrat tot això,
encara podria arranjar
l’esperit, d’una ànima
sempre en progressió,
on tot s’emmarca
i on es lliura el futur.