Encara tinc el rebost ple
de llàgrimes, dolces i salades,
arrecerades per inclemències
que deixen els sentiments.
Cada nit m’embolcallo
amb ratxes de lluna plena,
on esmorteixo inseguretats
i cerco raigs de sol per...
poder escalfar ànima i cor.
Encara distingeixo el camí
que em resta per acomplir,
prop de bancals de poesia
i fruiters de prosa dolça.
I el vent em descabella
idees negres i tenebroses.
I un plovisqueig em bateja
per fer-me nadó literari.
Sí, encara puc viure la vida.
dijous, 28 d’agost del 2025
Viure la vida
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.