Efímer silenci

L’univers (l’un i el vers)
té vocació musical,
com tempteig de fantasia
i ciència alquímica.

Bussejant per l’espai,
es troba vitalitat d’astres,
la seva fonètica, on
la hipnòtica imaginació

mou la sensibilitat del somni,
com pregària d’etern enyor
o miratge del nostre ànim,
dins d’aquest buit galàctic.

Llavors, l’esperit pot cercar
el seu ritme i la seva melodia
en un fonedís i efímer silenci.

A Violeta Parra

Tornar als disset
per poder donar
gràcies a la vida,
pel poc o molt
que m’ha donat.

Tornar als disset
amb la lliçó apresa
i dir-li al nou camí
que no em fiqui
costes ni entrebancs.

Tornar als disset
per fer-ne vint-i-set,
trenta-set, quaranta-set;
enyorats cinquanta-set,
seixanta-set i setanta-dos.

Gràcies als disset!
que m’han donat vida
per als setanta-dos.

“Al planeta Terra hi trobem més preguntes que respostes”

Sense tornada

Tot queda i tot passa.
El pensament no torna
a brollar per l’endret
de la memòria. No,
no hi ha camins de tornada.

El cel és el mateix,
la terra no. Al present
(el que tenim) se li dóna
compendi de futur.

Anem massa a corre-cuita
i sovint no tenim
temps per reflexionar.
Les decisions d’avui són
els estigmes de demà.

Tornar

Qui pogués tornar
ni que el front
estigui ple de...
petites cicatrius
i amb un poema
a la meva mirada.

Qui pogués tornar
encara que sigui
pel mateix camí,
amb el mateix pols
i les mateixes pedres
on vaig entrepussar.

Qui pogués tornar,
per tornar-ho a viure.

“La majoria de gent no es mou amb arguments, es mou per emocions”

Bon Nadal!

Altre any,
altra il·lusió,
on s’adjunta
la família i...
els ben tornats.
Bon Nadal!
a tothom.

Nit de Nadal

Nit de Nadal,
nit de Tió;
on comença
el Pare Noel
fins a la nit
dels Reis d’Orient.

Guanyar

Obro els ulls,
surto de la foscúria
i de l’apatia.

Busco la dansa,
la música de colors
i el privilegi de viure.

Tot plegat,
–i repensant-ho–
guanyar a l’adversitat.

“Quin és el propòsit de la vida, creure en la veritat o buscar-la?”  (Erich von Däniken)

Fredor

Tinc regust de boira
i alguna esgarrifança,
perquè m’acarona
el fred de la fredor.

Però..., i l’espectacle?
Un escenari obert,
preludi d’un dia
de grisos i sense sol.

Malgrat tot, ingenu,
alleugereixo l’ànima,
com un efímer jove
que mai perd el record.

Reflexions de El pensador de la vida

“La mare de l’estupidesa és la prepotència”

“Amb el seu discurs, els polítics són responsables d’incitar a la població a la confrontació política”

“El masclisme és masclisme, ni és de dretes, ni és d’esquerres”

“No podem parlar d’un estat europeu democràtic, si aquest estat incompleix les resolucions judicials europees”

“Encara tenim moltes incògnites dins del genoma humà”

“En la meva situació actual, no puc viure d’expectatives, tinc que viure de realitats científiques”

Referent històric

Tinc l’esperit en quarantena,
he d’afrontar el proper Nadal.
Cada any em suposa un repte,
l’enyorança d’aquells Nadals,
on sempre veia la tenacitat
i l’àgil equilibri de la mare.

I quan el vaivé de la vida
em fa més tendre i fràgil,
busco dins el seu retrat
la seva figura i fermesa:
Mare, poetessa i pintora.
El primer i últim referent.

“La diferència entre el que fem i el que som capaços de fer resoldria els problemes més grans que hi ha al món”  (Mahatma Gandhi)

Projecte de temps

A ritme de secret, estimo
el subtil misteri d’una mirada,
quan l’inhòspit temps
descobreix la futilitat
d’una pausa, recel maltempsat
en mirall de complaença.

Tossut i discret, encenc
la riquesa d’una vida
a l’abric, circumspecte,
d’un espai. Àmbit d’un no-res
on sempre juga l’amor.
Després de tot, n’és un projecte.

El mercat dels vots

Anar a mercat, implica resseguir les diverses parades on es pot comprar tot allò que volem i/o necessitem. Aquesta actitud (poc escrupolosa) és la mateixa que tenen alguns polítics, que es mouen per la política com si fos el mercat dels vots, on cada parada és un estand d’un partit polític. Aquests polítics, per aconseguir els vots que necessiten, ho poden fer de tres maneres: una compra efectiva amb diners (corrupció), establint un intercanvi (si tu votes lo meu, jo votaré lo teu) o per claudicació ideològica, què sovint queda emmascarada com a pacte.

Mentrestant, des de la grada, la societat civil veu com juguen el partit aquests polítics, si el seu joc és net o si el seu joc és brut. De la mateixa manera que en futbol es diu que cada aficionat és un entrenador, en política cada membre de la societat civil és un polític, sense estar afiliat a cap partit. I, malauradament, de tant en tant algun membre de la societat civil baixa de la grada per anar-se’n a la gespa a jugar el partit. Llàstima!, per la pèrdua que tenim de gent vàlida i amb compromís social.

“Per la part que em toca, gràcies Marató de TV3”

A dia d’avui, el blog El pensador de la vida ha assolit les cent vint mil visites. Gràcies a tots per fer-ho possible.

Entrebanc

Cada cop que la vida
ens fica un entrebanc,
floreix la impotència
dins matoll de decepció;
volem fer el de sempre
i no podem. I així,
lluca la frustració
fins que, mica a mica,
ens adaptem, sense ganes,
a la meuca resignació;
que no deixa de ser
una total submissió.

“El saber i la raó parlen, la ignorància i l’error criden”  (Artur Graf)

Rastre de temps

El silenci és un rellotge
imprecís i sense soroll,
que subscriu el precari
desdir: el temps d’urc,
on perllonga un llavors...;
per poder descobrir
el ritme de la tendresa
o, potser, un distant
i estrany mar d’amor,
on es fonen tots els colors
i les crosses de la vida.

Rapsode

Davant el faristol,
la teva veu creix
per damunt de valls
i muntanyes.

Les paraules, en dolç reclam,
suren com riu calmós,
temperades per lleu somriure.

“La naturalesa fa que els homes ens assemblem els uns als altres i ens ajuntem. L’educació fa que siguem diferents i que ens allunyem”  (Confuci)

(Immillorable. Ara, hi ha un altre factor a l’equació: les drogues)

Empresonat

Empresonat amb paraules
i el diccionari per carceller.
Aquesta presó poètica
m’obre l’horitzó diari,
on es recullen versos
de sentiments i emocions.

Traïció del cos

Em sento traït pel meu cos,
vol obeir les meves ordres
però no em respon; només
amb pau i tranquil·litat,
que dóna un bon repòs,
puc sentir-me jo mateix.

Aleshores, intento fer...,
però no puc, em canso,
perdo l’alè i, fins i tot,
em marejo.

                   Aquest estat,
aquesta opressió al pulmó
em fan sentir més proper
a un altre poeta que tingué,
malauradament, pitjor sort.

L'excepció

“Per confutar que totes les ovelles no són blanques, només cal trobar una ovella que sigui negra”

Amor càtar

L’amor blanc neix amb la renúncia
i sempre vol elevar-se per damunt
la presó del cos, com amor perfecte.

Així es genera la cohesió amorosa
de dos persones, que no necessiten
ni tan sols la presència física. És
la mateixa connexió que tenen
els germans bessons. De fet,
d’això es tracta, d’ànimes bessones
que queden unides per un subtil
llaç d’amor, sense espai ni temps.

Ocell solitari

A l’horitzó espacial,
la solitud del Sol
està amarrada al port
del seu propi infinit.

Ocell solitari de llum i foc,
envoltat pels planetes
que el giravolten:
el ball de l’eternitat.

La Lluna s’escapolís
amb l’excusa de ser
la guardaespatlles
de la cansada Terra.

“Totes les religions són bones i a la vegada dolentes. Són bones en la mesura que canalitzen la espiritualitat de la persona i són dolentes, perquè totes són endogàmiques i excloents”

Ensenyances espirituals

“Amb els nostres pensaments creem el món”  (Buda)

“Allò que demanis en les teves oracions serà teu”  (Jesús)

“Posseeixes el poder de Déu”  (Hinduisme)

“Tot es crea dos vegades: primer en la ment i més tard en la realitat”  (Robin Sharma)

“Tot el que un imagina és real”  (Pablo Picasso)

“La coincidència és la manera que té Déu de romandre en l’anonimat”  (Albert Einstein)

Ritme i melodia

Tinc l’esperit entelat,
com un vidre indolent
que allargassa el llindar,
el neguit del desordre.

A poc a poc, un nou repte.
Una ullada al concepte
per apamar, amb dignitat,
el dring de la meva vida.

I al fondal del silenci;
el ritme, melodia i repòs
que dóna la vostra mirada,
càntic que trenca el silenci.