Tinc l’esperit en quarantena,
he d’afrontar el proper Nadal.
Cada any em suposa un repte,
l’enyorança d’aquells Nadals,
on sempre veia la tenacitat
i l’àgil equilibri de la mare.
I quan el vaivé de la vida
em fa més tendre i fràgil,
busco dins el seu retrat
la seva figura i fermesa:
Mare, poetessa i pintora.
El primer i últim referent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.