dimarts, 27 de gener del 2026

Hivern lleidatà

El baf de boira
humiteja arbres
que, arraulits,
es despullen
de la darrera
fulla vermellosa.

Sóc lleidatà
de soca i arrel
i, degut a la meva
vena històrica,
també duc segell
per ser carrincló.

Mai es gebra
la nostra memòria
ni mai li podem
donar l’esquena
a la lluna plena
ni a nits sense fi.

I, malgrat tot,
encara gaudeixo
l’hivern lleidatà
que, sembla,
li fa retret
a l’estimada Tardor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.