El baf de boira
humiteja arbres
que, arraulits,
es despullen
de la darrera
fulla vermellosa.
Sóc lleidatà
de soca i arrel
i, degut a la meva
vena històrica,
també duc segell
per ser carrincló.
Mai es gebra
la nostra memòria
ni mai li podem
donar l’esquena
a la lluna plena
ni a nits sense fi.
I, malgrat tot,
encara gaudeixo
l’hivern lleidatà
que, sembla,
li fa retret
a l’estimada Tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.